português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
ESGLESIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 196
ir a la página                         


1 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Conversa closa : final del debat amb el P. Miquel d'Esplugues / Antoni Rovira i Virgili
Rovira i Virgili, Antoni


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any II, Vol. III, núm. 13 (juliol 1925), p. 28-40


Matèries: Clergues ; Església ; Societat ; Política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1640 - 1925]
Accés: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1084557 [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Clerecia i ciutadania : conversa amb el P. Miquel d'Esplugues / Antoni Rovira i Virgili
Rovira i Virgili, Antoni


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any II, Vol. II, núm. 10 (abril 1925), p. 325-341


Matèries: Clergues ; Església ; Societat ; Política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1640 - 1925]
Accés: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1084551 [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3904
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Cultura camperola de la festa. Notes d'una substitució (el cas de les terres de Ponent) / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, Joaquim


En: 061377 . Festa a Catalunya : la festa com a vehicle de sociabilitat i d'expressió política : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. p. 75-102



Matèries: Tradicions populars ; Música popular ; Festes populars ; Pagesia ; Poder local ; Liberalisme ; Capitalisme ; Societat rural ; Infraestructures de transport ; Ferrocarrils ; Infraestructures de serveis ; Canals ; Església ; Associacions recreatives ; Lleure ; Mitjans de comunicació ; Noucentisme ; Catalanisme cultural
Matèries:Canal d'Urgell
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:[1800 - 1930]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; Biblioteca Episcopal de Vic; Arxiu Municipal Districte Gràcia; B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera); B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Pública de Tarragona; B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra); B. Pública Maria Barbal (Tremp); B. Central Comarcal (Tàrrega); B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3904
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Joan Misser i Vallès : un combat per la justícia i la pau / Francesc Misser ; pròleg de Xavier Garcia i Pujades
Misser, Francesc


Argentona : Voliana Edicions, 2021
278 p. ; 21 cm (Memòria, 13) 
ISBN 9788412222807

Els grans canvis de la societat són sovint fills del compromís de les persones que actuen des de la base. Ens en dona el testimoni aquesta biografia de Joan Misser, militant pacifista i ecumenista de la primera hora, escrita pel seu fill periodista Francesc Misser, amb pròleg de l'escriptor Xavier Garcia. Aquest llibre ens invita al recorregut de moltes dècades a través de la vida d'un home marcat profundament pels estralls de la Guerra Civil a Barcelona, que va ésser uns dels capdavanters dels canvis profunds que es varen manifestar a Catalunya i a la resta de la Península en el terreny polític i en el si de l'Església, a contracorrent de l'actitud col·laboracionista de la Jerarquia amb el règim franquista. Com va escriure, el seu amic, Mossèn Josep Dalmau, Misser fou "un catalitzador, empassant-se i repartint idees i també escrits, una mena de laboratori ambulant". Ho il·lustra l'aventura del Frente de Liberación Popular (FLP), que Misser va contribuir a implantar a Catalunya, on cristians i militants d'inspiració marxista trencaren barreres i aprengueren a treballar junts contra la dictatura. I també el seu treball a l'editorial Estela de Barcelona per difondre les noves idees.Més tard, des de França, on s'hagué d'exiliar l'any 1959, va continuar lluitant pels seus ideals de pau i de justícia d'una altra manera, com la lluïta per l'independència d'Algèria, participant en el moviment del maig 1968 i familiaritzant-se amb la Teologia d'Alliberament. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Moviment pacifista ; Església ; Antifranquisme ; Cristianisme ; Exili
Matèries: Misser i Vallès, Joan (1921-2015)
Matèries:Frente de Liberación Popular : FLP
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; França
Cronologia:1921 - 2015
Autors add.:Garcia i Pujades, Xavier (Pr.)
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3904
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Drassanes del rei / Miquel Fañanàs
Fañanàs, Miquel


Barcelona : Columna, 2021
521 p. ; 24 cm (Col·lecció clàssica, 1295) 
ISBN 9788466427432

Seguint una vella idea del rei Jaume I, el seu fill Pere el Gran va decidir tirar endavant l'ambiciós projecte de dotar la Ciutat Comtal d'unes drassanes que fossin un referent arquitectònic, sense parió ni tan sols en les construccions religioses, i alhora un repte i un estímul per iniciar l'expansió del país cap a la Mediterrània. En el seu recorregut, però, s'haurà d'enfrontar amb poderoses forces que no veuen amb bons ulls aquell desafiament al poder de l'Església i a la política de regnes establerta fins aquell moment. Boicots, assassinats, lluites de poder, enfrontaments, persecució de jueus, però també moments per a l'amor i l'amistat, tot un món que descriu un temps i uns personatges en un segle XIII que iniciava el nou rumb de grandesa que portaria Catalunya a dominar Sicília i bona part dels països del seu entorn. (Editorial).



Matèries: Drassanes ; Construcció d'edificis ; Pere II el Gran ; Expansió catalano-aragonesa ; Poder polític ; Església
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1200 - 1300]
Localització: Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3904
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Conflictivitat entre el Capítol de la catedral de Lleida i els pagesos d'Almenar (Segrià) (1741-1832) / Josep Forns i Bardají
Forns i Bardají, Josep


En: 205598 Moviments de protesta i resistència a la fi de l'Antic Règim. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 1997. p. 111-122



Matèries: Crisi de l'Antic Règim ; Conflictivitat social ; Procés judicial ; Drets i privilegis senyorials ; Impostos-exaccions ; Delmes ; Catedrals ; Església ; Pagesia ; Revoltes antisenyorials
Matèries:Seu Vella de Lleida
Àmbit:Almenar
Cronologia:1741 - 1832
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública Arús (Barcelona); B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Ciudad y el templo : religión cívica en la Barcelona moderna (XVI-XVIII) [Fitxer informàtic] / Montserrat Zamora Bretones ; [dirigit per: Xavier Torres i Sans]
Zamora Bretones, Montserrat


Girona : Universitat de Girona, 2020
Dirigida per: Torres i Sans, Xavier. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2020
1 recurs electrònic (466 p.)

A la fi de l'edat mitjana les autoritats barcelonines havien estès la seva autoritat sobre àmbits que, en principi, eren competència exclusiva de l'Església com, per exemple, la caritat, la moral o l'educació. Aquest fenomen històric -que ha estat conceptualitzat per la historiografia amb l'expressió "religió cívica"- s'emmarca en una tendència general en tota Europa, de manera que els governs urbans no volien deixar en mans dels clergues aquelles qüestions que formaven part del que ells consideraven d'interès col·lectiu. En la present tesi s'analitza el fenomen de la religió cívica a la Barcelona moderna, és a dir, la intervenció del poder municipal en l'esfera religiosa que es manifestava, sobretot, en el control i tutela que exercia sobre les institucions religioses urbanes, especialment femenines; la consolidació del patronatge sobre esglésies i capelles; la creació d'un sistema assistencial municipal; la constant promoció de la vida religiosa i, finalment, en la creació d'una xarxa de sants protectors de la ciutat. En aquest context Ciutat i Església dirimien una pugna per ampliar les seves respectives esferes de poder que, lluny d'estar totalment delimitades, estaven en constant redefinició. Per a acabar, la confrontació amb l'experiència napolitana ens permetrà introduir noves perspectives o enfocaments en l'anàlisi del citat fenomen.


Matèries: Tesis doctorals ; Edat moderna ; Societat urbana ; Poder local ; Festes religioses ; Festes patronals ; Església
Àmbit:Barcelona ; Barcelonès
Cronologia:[1500 - 1800]
Autors add.:Torres i Sans, Xavier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/671492
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3904
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Áger (Abadía), Barcelona, Lérida, Segorbe-Albarracín y Urgell / por Francisco Cantelar Rodríguez, Antonio García y García, Luis A. García Matamoro, Jaime Justo Fernández, Benigno Marquès Sala



Madrid : Biblioteca de Autores Cristianos, 2017
XXVI, 748 p. ; 25 cm (Synodicon Hispanum, 13) 
Bibliografia. Índex onomàstic, toponímic i temàtic. Estudi i transcripció de les actes dels sínodes celebrats a les diòcesis citades. Textos en castellà i llatí.
ISBN 9788422019923 (vol.13)
ISBN 9788422010197 (o.c.)



Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Església ; Concilis ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica
Àmbit:Ager ; Barcelona ; Lleida, diòcesi ; Urgell, diòcesi ; Catalunya ; Sogorb-Castelló, diòcesi ; Aragó
Cronologia:[1300 - 1600]
Autors add.:Cantelar Rodríguez, Francisco ; García y García, Antonio ; García Matamoro, Luis ; Justo Fernández, Jaime ; Marquès i Sala, Benigne
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3904
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De quan el liberalisme era pecat : Felix Sardà i Salvany, reaccionari i innovador / Santi Vila
Vila i Vicente, Santi


Barcelona : Viena Edicions, 2018
291 p. ; 21 cm (Cristianisme i cultura, 90) 
ISBN 9788483300176



Matèries: Clergues ; Església ; Catolicisme ; Integrisme ; Liberalisme ; Pensament polític ; Sexenni democràtic ; Restauració
Àmbit:Sabadell ; Catalunya
Cronologia:[1841 - 1916]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3904
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Por el reverendo en christo padre Obispo de Lerida y el Dean y Cabildo de Canonigos de la Santa Iglesia Cathedral de la misma ciudad respuesta a las dudas dadas por la Real Sala del noble señor don Pedro Geronymo de Quintana, R.O. en el pleyto que siguen con los regidores de la villa de las Borjas Blancas escribano Francisco Novell y Casadevall
Galindo, Gregorio


Barcelona : Francisco Suriá, [1750 o post.]
41, [1] p. ; 28 cm
Port. orl. i capll. orn. a l'inici del text. Text datat a 3 de maig de 1750. Text signat per Mariano Seriól. Precedeix el tít.: "Jesus, Maria, Joseph.



Matèries: Procés judicial ; Conreus ; Olivera ; Documentació jurídica ; Ajuntament ; Església ; Catedrals
Matèries: Galindo, Gregorio (1684-1756 )
Matèries:Seu Vella de Lleida ; Ajuntament de les Borges Blanques
Àmbit:Borges Blanques, les ; Lleida
Cronologia:[1750]
Autors add.:Seu Vella de Lleida ; Ajuntament de les Borges Blanques
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Respuesta por los regidores y particulares de la universidad de las Borjas Blancas de Urgel a la duda resultante del pleyto que siguen con el ... Obispo, Dean y Cabildo de Lerida en la Real Audiencia y Sala del Noble Señor Don Pedro Geronymo de Quintana / escrivano Francisco Novell

Ajuntament de les Borges Blanques.


Barcelona : en la imprenta de Juan Jolis ..., [1748 o post.]
35, [1] p. ; 28 cm
Port. orlada i capll. orn. 35 lín. i reclams. Data aprox. obtinguda de la fi del text. Precedeix el tít.: "Jesus, Maria, Joseph.


Matèries: Procés judicial ; Conreus ; Olivera ; Documentació jurídica ; Ajuntament ; Església ; Catedrals
Àmbit:Borges Blanques, les ; Lleida
Cronologia:[1748]
Autors add.:Galindo, Gregorio ; Quintana, Pere Jeroni de
Autors add.:Seu Vella de Lleida
Accés: http://mdc.csuc.cat/u?/guerrasucce,1628
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Synodicon hispanum XIII : Ager (Abadía), Barcelona, Lérida, Segorbe-Albarracín y Urgell / [ressenya de:] José Luis Martín Martín
Martín Martín, José Luis


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 38, núm. 2 (2020) , p. 273-275 (Reseñas
Ressenya de:
. Synodicon hispanum XIII : Ager (Abadía), Barcelona, Lérida, Segorbe-Albarracín y Urgell / Ed. crítica dirigida por Antonio García y García. Madrid : Biblioteca de Autores Cristianos, 2017


Matèries: Ressenyes ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Església ; Concilis ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica
Àmbit:Ager ; Barcelona ; Lleida ; Urgell ; Catalunya ; Aragó
Cronologia:[1300 - 1600]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7859376
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notes sobre llengua i Església al Rosselló (segles XVI-XVIII) / Narcís Iglésias Franch
Iglésias Franch, Narcís


En: Estudi General. Girona, núm. 22 (2002) , p. 89-101
Número monogràfic: Miscel·lània d'Homenatge a Modest Prats II. Notes a peu de pàgina.


Matèries: Església ; Litúrgia ; Llengua ; Edat moderna
Àmbit:Rosselló ; Catalunya Nord ; Catalunya
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/43793
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Arquebisbe Francesc Armanyà davant els reptes culturals i polítics de la Catalunya del set-cents / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 12 (Octubre 2019), p. 115-134 : il.
Bibliogrfia. Notes. Resums en català i anglès.

Hem posat especial èmfasi en les circumstàncies polítiques i religioses que afectaren el funcionament de l'Església catalana al llarg del set-cents, òbviament ressaltant la figura de l'arquebisbe de Tarragona, Francesc Armanyà (3 de juny de 1718, Vilanova i la Geltrú - 4 de maig de 1803, Tarragona), que fou un prelat certament rellevant en aquest context a Tarragona i abans a Lugo. I hem intentat fer un ràpid esbós de com va aconseguir la confiança de la monarquia borbònica per ascendir a l'episcopat, on va haver de fer front a fets com l'expulsió dels jesuïtes i la incidència de la Revolució Francesa a casa nostra. Es tracta de fets molt distints però que expliquen la trajectòria del nostre personatge.


Matèries: Església ; Clergues ; Arquebisbes ; Pensament polític ; Edat moderna
Àmbit:Vilanova i la Geltrú ; Catalunya
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/ButlletiBalaguer/article/view/378362
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Ací no hic ha rey ne reyató, car l'archabisbe és rey e senyor" : el poder espiritual y temporal de los arzobispos de Tarragona en la Baja Edad Media / Eduard Juncosa i Bonet
Juncosa Bonet, Eduard


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 97 (2020) , p. 67-95 (Dossier. Obispos y aristocracias laicas en la España medieval) 
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Església ; Arquebisbes ; Poder polític
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[1200 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7800742
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Obispos de la Corona de Aragón a mediados del siglo XV : panorama socioeconómico de una élite de poder / Jordi Morelló i Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Revista de historia Jerónimo Zurita. Zaragoza, núm. 97 (2020) , p. 117-145 (Dossier. Obispos y aristocracias laicas en la España medieval) 


Matèries: Baixa edat mitjana ; Església ; Bisbes ; Poder polític
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1401 - 1500]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7800744
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Conflicte entre el bisbat de Vic i Santa Maria de Solsona per les parròquies de la Segarra i l'Urgell al segle XII / Josep M. Masnou i Pratdesaba
Masnou i Pratdesaba, Josep M.


En: Oppidum : revista cultural del Solsonès. [Solsona], núm. 16 (2018) , p. 26-42 : il.


Matèries: Edat mitjana ; Diòcesis ; Parròquies ; Plet ; Església
Matèries:Catedral de Solsona ; Bisbat de Vic
Àmbit:Vic ; Solsona ; Segarra ; Urgell
Cronologia:[1100 - 1200]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Oppidum/article/view/367636
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En la jaula de los locos : el Hospital de Santa Creu de Barcelona, un ámbito jurisdiccional complejo (siglos XVI-XVII) / Josep Capdeferro
Capdeferro i Pla, Josep


En: Ius Fugit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, núm. 23 (2020) , p. 41-54
Notes a peu de pàgina. Bibiografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Edat moderna ; Hospitals ; Justícia ; Plet jurisdiccional ; Delictes ; Església
Matèries:Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1599 - 1607
Accés: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/38/82/02capdeferro.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3904
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Convents maresmencs a través de Las casas de religiosos en Cataluña i Los religiosos en Cataluña de Gaietà Barraquer i Roviralta / Albert Montalbán Arenas, Héctor López Silva
Montalbán Arenas, Albert


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 217-233 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Bibliografia.

En aquesta comunicació ens parlaran de: La Breu trajectòria vital de Gaietà Barraquer i Roviralta, dels objectius de la seva obra, Pensament i ideologia i metodologia. Així mateix, també posar en relleu l'anàlisi descriptiu dels edificis religiosos i de les restes dels convents i monestirs en cadascun dels articles. Segons Albert Ghanime (2009: 348) aquesta és una de les característiques de la historiografia romàntica, amb una especial fixació per la recerca dels orígens medievals dels monuments i les seves restes arquitectòniques, gràcies a l'impuls i influència que rebé del medievalisme de la literatura del romanticisme: Els convents caputxins de Mataró, Arenys i Calella-Pineda; El convent de carmelites descalços de Mataró; La cartoixa de Montalegre (Tiana); Un cas atípic: l'Escola Pia Santa Anna (Mataró); Els convents maresmencs en l'obra del canonge Barraquer.


Matèries: Historiografia ; Romanticisme ; Historiadors ; Clergues ; Pensament polític ; Església ; Ordes religiosos ; Convents ; Edat mitjana ; Arquitectura religiosa
Matèries: Barraquer i Roviralta, Gaietà (1839-1922)
Matèries:Caputxins ; Carmelites descalços
Àmbit:Mataró ; Tiana ; Arenys de Munt ; Calella ; Pineda de Mar ; Maresme
Cronologia:[1000 - 1850]; 1839 - 1922
Autors add.:López Silva, Héctor
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381739
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3904
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Identitat catalana renaixent 2, De la inestabilitat del Sexenni a l'ordre de la Restauració (1868-1901) / Jordi Casassas i Ymbert, Giovanni C. Cattini ; presentació Jaume Sobrequés i Callicó
Casassas i Ymbert, Jordi


Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia : CHCC, Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2020
343 p. ; 24 cm (Fet identitari català al llarg de la història, 5) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788418601156

La identitat renaixent. De la inestabilitat del sexenni a l'ordre de la Restauració és el tercer volum que analitza l'evolució dels sentiments identitaris a la Catalunya del segle XIX, analitzant el període que va de la dècada de 1860 fins al començament del segle XX. Els autors de l'obra són Jordi Casassas, historiador i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, així com membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans, i Giovanni C. Cattini, historiador i professor agregat Serra Húnter de la Universitat de Barcelona. El llibre descriu l'evolució de la societat catalana des de la perspectiva d'analitzar la recepció dels grans canvis tecnològics i econòmics amb les seves repercussions en la vida política, en les relacions socials i en els horitzons culturals de la ciutadania que es donen en les últimes dècades de mil vuit-cents. L'estudi reflexiona així sobre els profunds canvis del món rural i del món urbà, així com sobre la configuració de nous sectors socials on destaca el protagonisme de la burgesia que conviu amb la menestralia i el proletariat de fàbrica. S'analitza el pes de la modernització de la societat i la persistència del pes de l'Església i del sentiment religiós en un sectors importants de la població del Principat. S'aborden les polítiques culturals i la creació d'un sector d'intel·lectuals i professionals que intervindran en la societat per crear uns espai de memòria i una literatura que siguin referents per a la ciutadania catalana. De la mateixa manera, el llibre exposa i analitza les principals cultures polítiques que van protagonitzar la dinàmica catalana de la conjuntura així com del seu llegat al segle XX. (Editorial).



Matèries: Identitat nacional ; Renaixença ; Societat ; Economia ; Pagesia ; Burgesia ; Obrers ; Església ; Cultura ; Vida política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1868 - 1901
Autors add.:Cattini, Giovanni C. ; Sobrequés i Callicó, Jaume (Pr.)
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia ; Centre d'Història Contemporània de Catalunya
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 196
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3