português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
ESGLESIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 193
ir a la página                         


1 / 3859
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Conservació d'ermites, un fons de temàtica religiosa de mitjans segle XX



En: Bolduc : Butlletí Cultural Informatiu de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona. Tarragona, Núm. 9 (primer semestre 2011), p. 7-14 (Fons


Matèries: Arxius provincials ; Fonts documentals ; Església ; Ermites ; Restauració i conservació ; Obres públiques
Matèries:Arxiu de la Diputació de Tarragona
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:1952 - 1066
Autors add.:Arxiu de la Diputació de Tarragona
Accés: http://www.dipta.cat/sites/dipta/files/media/Bolduc_9.pdf [Exemplar complet]
Localització: B. Pública de Tarragona; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Reial monestir de Santa Maria de Poblet, l'encís del poder / text d'Arnau Cònsul
Cònsul Porredon, Arnau


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 221 (agost 2020), p. 43-49 : il.
Número monogràfic: un homenatge al patrimoni català.

Gran senyor feudal de set baronies i una setantena de pobles, panteó reial d'alguns dels reis catalans més il·lustres, tres vegades profanat, renascut d'entre la runa, protegit pel Govern de la República i, fins i tot, venerat per Franco. Poblet condensa els millors i pitjors moments dels nostres darrers mil anys d'història. Benvinguts a un dels cors espirituals del nostre país.



Matèries: Monestirs ; Arquitectura religiosa ; Monuments ; Patrimoni històric i artístic ; Església
Matèries:Monestir de Santa Maria de Poblet
Àmbit:Vimbodí i Poblet
Cronologia:[1151 - 2020]
Autors add.:Roy Gabarra, Josep Ramon (Il·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3859
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Escrivans a Vallès. Segles X i XI [Fitxer informàtic] / Robert Baró i Cabrera ; [dirigit per: Antoni Virgili]
Baró i Cabrera, Robert


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Virgili i Colet, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2019
1 recurs electrònic (426 p.)
ISBN 9788449091001

La comarca del Vallès era, als segles X i XI, el rerepaís del comtat de Barcelona; estava sota el control dels seus sobirans, però prou lluny de la capital com per desenvolupar unes dinàmiques autònomes. D'aquest territori s'ha conservat una quantitat molt considerable de documentació medieval original en els seus riquíssims arxius d'institucions civils i eclesiàstiques. Mercès a aquestes dues característiques és un espai idoni per intentar identificar-hi unes persones concretes, els escrivans: aquells que amb la seva signatura validaven els documents per donar-los caràcter públic. L'estudi s'organitza en tres seccions. La primera dedicada a la descripció de les fonts documentals i la metodologia emprada per obtenir i processar la informació. En la segona s'identifiquen els escrivans: es presenta l'inventari i estudi dels individus, així com la prosopografia d'una quarantena d'ells. La tercera secció se centra en la topografia vinculada als escrivans, mostrant les fonts d'informació i les eines utilitzades per analitzar-les, així com els resultats cartogràfics i l'elaboració de les fitxes d'unitat topogràfica que permeten intuir com es relacionaven els escrivans amb el territori. Es constata que als segles X i XI la immensa majoria dels escrivans són clergues seculars, dels quals es pot seguir en alguns casos la carrera eclesiàstica. Al segle X el clergat regular és pràcticament absent, mentre que figuren signant una petita proporció de documents el segle XI. Inversament, al segle X hi ha una contingent significatiu d'escrivans laics, que al segle XI es redueix notablement. Es conclou que els escrivans actuaven donant validesa als documents en actes performatius, no merament assertius, en virtut d'una autoritat pública que distingia els oficis i tenia per incompatibles els de jutge i escrivà. Homogeneïtat en els tipus documentals, llargues trajectòries, àmplia presència distribuïda per tot el territori i, sobretot, la capacitat de canviar el vocabulari en un reduït espai de temps, indiquen que hi ha un vincle estable entre l'autoritat pública i els escrivans molt abans de la recepció del Dret Comú i de la implantació de la institució del notariat. Es destaca que en el transcurs de la quarta dècada del segle XI hi hagué un ràpid canvi en el vocabulari emprat per designar els llocs de culte i llurs espais adjacents, amb el que s'introduí un nou formulari, generat en un context teològic carolingi. Probablement fou el resultat de l'execució d'un pla procedent de l'autoritat comtal, en concret d'Ermessenda de Carcassona, acompanyada pel jutge Bonshom i els bisbes Pere Roger de Girona i Oliba de Vic, que el 1038 consagraren les seves respectives catedrals. A la ciutat de Barcelona també es documenta aquest canvi en el vocabulari, a Santa Maria del Mar on, amb motiu de la renovació de la canònica catedralícia, entre el 1009 i el 1019, hi hagué una intervenció directa dels comtes. Pocs anys després, amb la revolta dels senyors de la marca a mitjan segle XI, els escrivans seguiren actuant al servei d'una autoritat de natura pública, i llur funció serví per consolidar les noves relacions socials i econòmiques fonamentades en l'ús privat de la violència, que fou instrumentalitzada també a través dels documents escrits.


Matèries: Tesis doctorals ; Alta edat mitjana ; Feudalisme ; Fonts documentals ; Notaris ; Clergues ; Inventaris ; Prosopografia ; Església
Àmbit:Vallès Occidental ; Vallès Oriental
Cronologia:[900 - 1100]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669440
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estudios sobre la Universidad de Tortosa : 1600-1717 / Rafael Ramis Barceló, Pedro Ramis Serra
Ramis Barceló, Rafael


Madrid : Dykinson, 2020
288 p. ; 24 cm (Historia de las Universidades, 55) 
Bibliografia. Apèndix documental.
ISBN 9788413247519

Aquest llibre pretén estudiar la història de la Universitat de Tortosa des de la seva erecció canònica en 1600 fins a 1717, any en què va ser transferida a Cervera. A través de quatre capítols, s'estudia el lloc de la Universitat de Tortosa en el conjunt de les Universitats de la Corona d'Aragó, mitjançant la proposopografía de rectors, lectors i graduats. Era un Convent-Universitat que estava en mans de l'Ordre de Predicadors, i en el qual s'ensenyava exclusivament Filosofia i Teologia. L'apèndix documental inclou els Estatuts del Col·legi de Sant Matías i Sant Jaume, els Estatuts de la Universitat, així com la relació dels graduats que s'ha conservat per als períodes 1600-1623 i 1659-1717. Entre ells, es troben nombrosos clergues regulars i seculars de València, Catalunya, Aragó i Mallorca. (Editorial).



Matèries: Universitats ; Edat moderna ; Corona d'Aragó ; Ensenyament superior ; Estudiants ; Professors ; Prosopografia ; Ordes religiosos ; Església
Matèries:Universitat de Tortosa ; Predicadors
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1600 - 1717
Autors add.:Ramis Serra, Pedro
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Les Visites pastorals del Pinell dels anys 1860 i 1868 (1a part) / Ramon Hernandez March
Hernández i March, Ramon


En: Fatumer : revista de l'Associació Cultural Pi del Broi. Pinell de Brai, Núm. 55 (març 2010), p. 3-4



Matèries: Visites pastorals ; Església ; Bisbes
Àmbit:Pinell de Brai, el
Cronologia:1860 - 1868
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; B. Municipal (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3859
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Nou diccionari de biografies rosselloneses / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 505-508 (Ressenyes bibliogràfiques
Ressenya de:
. Nouveau Dictionnaire de Briographies Roussillonnaises (NDBR) / Sous la direction de Gérard Bonet avec la collaboration d'André Balent, Étienne Frénay, Nicolas Marty, Michelle Ro. Perpiny : Publicationes de l'Oli, 2011


Matèries: Ressenyes ; Diccionari biogràfic ; Política ; Exèrcit ; Administració pública ; Església ; Justícia ; Moviments socials
Matèries: Rossellonesos
Àmbit:Rosselló ; Catalunya Nord ; França
Cronologia:[2011]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362376
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Patum de Berga : festa, guerra i política / Albert Rumbo Soler
Rumbo i Soler, Albert


Barcelona : Diputació de Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2019
197 p. : il. col. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 4) 
Premi Rafael Patxot i Jubert, 2018.
ISBN 9788498039054

De sempre i arreu, aquells qui han ostentat el poder han intentat utilitzar la cultura en general, i la cultura popular en particular, per a posar-la al servei de la seva ideologia, tot procurant influir d'aquesta manera en el pensament del poble i, en bona part, adoctrinar-lo. La Patum de Berga, una de les principals manifestacions festives catalanes, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, és un bon exemple de la utilització política d'una festa popular al llarg de la història. Des del seu mateix moment fundacional, gestat a partir d'un cert enfrontament entre el poder civil i el religiós, i fins a la dictadura franquista, la pràctica totalitat de règims han procurat que la festa estigués, en major o menor mesura, al seu servei. I això s'ha vist plasmat en grans muntatges i en petits detalls insignificants. Catòlics i ateus, monàrquics i republicans, catalanistes i espanyolistes, carlins i liberals. Tots, absolutament tots els règims, han utilitzat la festa en un sentit o un altre. El més excepcional de tot plegat, però, és que pràcticament cap opció política ha prohibit la celebració malgrat que aquesta hagués estat utilitzada pels enemics com a símbol identitari. (Editorial).



Matèries: Festa del Corpus ; Festes populars ; Tradicions populars ; Festes religioses ; Vida política ; Església
Matèries:Patum de Berga
Àmbit:Berga
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Diputació de Barcelona ; Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3859
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Comunicació vinculada amb l'Esglèsia : expressió dels cicles vitals de la població pirinenca / M. Cristina Orduña i Ponti
Orduña i Ponti, M. Cristina


En: 134699 El Pirineu 1000 anys després : visions de futur : Setenes Trobades Culturals Pirinenques. La Seu d'Urgell ; Lleida ; [Tremp] ; [Andorra la Vella] : Patronat Francesc Eiximenis : Institut d'Estudis Ilerdencs ; Govern d'Andorra : Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran, 2011. p. 179-184 : il.


Matèries: Església ; Apostolat ; Premsa religiosa ; Butlletins ; Revistes ; Diòcesis ; Mitjans de comunicació
Àmbit:Urgell, diòcesi
Cronologia:1853 - 2010
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/341073
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca de Bellver de Cerdanya; B. Esterri d'Àneu; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida; B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); Biblioteca Municipal (El Pont de Suert)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3859
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Com ara, però sis mil sis cents anys enrera. Els moviments migratoris dels pobles germànics pels Pirineus orientals / Josep M. Bosch i Casadevall
Bosch i Casadevall, Josep M.


En: 155381 Primeres Trobades Culturals Pirinenques : la globalització al Pirineu. Andorra : Societat Andorra de Ciències : Col·lectiu Pirineus Cultural : Institut d'Estudis Ceretans, 2005. p. 17-19


Matèries: Moviments migratoris ; Alta edat mitjana ; Fortificacions ; arquitectura militar ; Església ; Epoca visigòtica
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[400 - 500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/339107
Localització: Universitat de Barcelona; B. Pública de Lleida; Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); Biblioteca Pública de Sort


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3859
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Lo Maire de la companya y la iglesia, ò Instrucció popular sobre los drets que la maire té en la Iglesia / per un amich del ordre



Puigcerdà : J. Diumenge, [19??]
VII, 17 p.


Matèries: Ordes religiosos ; Alcaldes ; Església
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[19??]
Accés: http://books.google.com/books?vid=BNC:1001913164&printsec=frontcover
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Señor, El doctor en ambos derechos Joseph de Salvador, prior de Santa Maria de Meyà y de San Andrès de tres Puentes ... dize: que su padre Miguel de Salvador, ciudadano honrado de matricula de la ciudad de Barcelona padeciò mucho en sus alteraciones, assi en destierros como en perdidas de hazienda que tiene en Puigcerdà por aversela confiscado los enemigos ...
Salvador, Josep de


[Barcelona?] : [s.n.], [1695 o post.]
4 f. ; 29 cm
Lloc probable de public. deduït del text i 10 de novembre de 1695 és la data més moderna que se cita al text. Tít. obtingut de l'epígraf i les 1es línies de text.

Memorial al rei del prior de Santa Maria de Meià sobre la possessió del priorat.



Matèries: Monestirs ; Priors ; Drets i privilegis ; Exposicions al monarca ; Església
Matèries:Priorat de Santa Maria de Meià
Àmbit:Puigcerdà ; Santa Maria de Meià - Vilanova de Meià
Cronologia:1695
Autors add.:Priorat de Santa Maria de Meià
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Discurs del fet de la causa de contentio sobre la immunitat eclesiastica allegada per Damia Cot y Joan Francesch Vira, paraires de la vila de Puigcerda. contra la part instant y lo procurador Fiscal de la Regia Cort
Cot, Damià


[Barcelona] : [s.n.], [1643 o post.]
[4] p. ; 28 cm
Fris i capll. ornats. El 10 d'abril de 1643 és la data més moderna que se cita al text. Text signat per: Managat U.I.D. Títol obtingut de l'epígraf precedit per: Iesus, Maria cum Beatus Augustino Ecclesia Doctore, et Antonio Paduano.



Matèries: Documentació jurídica ; Procés judicial ; Església
Àmbit:Puigcerdà
Cronologia:1643
Autors add.:Vira, Joan Francesc
Autors add.:Reial Audiència de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Discurso en acción de gracias, por la heróica defensa de los habitantes de la Villa de Puigcerdá pronunciado en la fiesta celebrada en la iglesia colegiata de la misma, el día 1 de mayo de 1873 / por José María Almagro Amorós
Almagro Amorós, José María


Puigcerdá : Imprenta de Juan Diumenge, 1873
8 p. ; 22 cm



Matèries: Guerra carlina III ; Operacions militars ; Liberalisme ; Exèrcit ; Església ; Catolicisme
Àmbit:Puigcerdà
Cronologia:1873
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Llívia : una escola, una església, un barri / Antoni Jorge i Villanueva
Jorge i Villanueva, Antoni


Lleida : Associació de Veïns de la Partida de Llívia i Voltants, 2009
64 p. : il. ; 24 cm



Matèries: Història general ; Societat rural ; Església ; Educació ; Barris ; Anecdotari ; Tradicions populars
Àmbit:Llívia
Cronologia:[0000 - 2009]
Autors add.:Associació de Veïns de la Partida de Llívia i Voltants
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3859
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Respuesta en hecho y en derecho por Franca. Ferres y Mauri, viuda del difunto Francisco Ferres y Travi, burgès de la villa de Llivia, contra los administradores de la Pia Limosna del cabildo de la santa iglesia de la Seo de Urgèl y de Antonio Travi y Sicart, á la duda dada por la Real Audiencia y Sala del noble señor don Ignacio de Rius ... / en autos de Joseph Vila ...
Mauri, Francesca


Barcelona : en la imprenta de Francisco Surià ..., [1744 o post.]
[2], 37, [1] p., [1] f. pleg. ; 29 cm
35 lín. i reclams. Port. orlada i caplletres ornades. Text datat a Barcelona el 27 de maig de 1744. Inclou un quadre genealògic de la família Travi. Precedeix el tít.: "Iesus, Maria, Ioseph".


Matèries: Documentació jurídica ; Catedrals ; Església ; Famílies ; Procés judicial
Matèries: Travi, família
Matèries:Catedral de la Seu d'Urgell. Pia Almoina
Àmbit:Llívia ; Seu d'Urgell, la
Cronologia:1744
Autors add.:Travi i Sicart, Antoni ; Rius, Ignasi de
Autors add.:Catedral de la Seu d'Urgell. Pia Almoina
Accés: http://mdc.csuc.cat/u?/guerrasucce,3525
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
M. Pau Trayner i Vilanova (el Vendrell / Hospitalet de Llobregat)



En: Història necessària. Barcelona : Viena, 2011. p. 265-267



Matèries: Biografia ; Professores ; Dona ; Església
Matèries: Trayner i Vilanova, Maria Pau (1936-....)
Àmbit:Vendrell, el ; Hospitalet de Llobregat, l'
Cronologia:[1936 - 2011]
Localització: Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3859
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Feixisme sota la sotana? : un acte anticlerical a Salomó, l'any 1933 / Guillem Virgili Ferrando
Virgili Ferrando, Guillem


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 23 (2019) , p. 51-67

El 8 de setmebre de 1933, els dirigents dels partits i sindicats d'esquerra, republicans i rabassaires de Salomó van organitzar un gran míting anticlerical amb la finalitat de neutralitzar un acte de la parròquia amb la presència del Bisbe de Barcelona. En aquest article s'expliquen els esdeveniments d'quella jornada i se situen en el context històric que els fa intel·ligibles.


Matèries: República espanyola II ; Anticlericalisme ; Partits polítics ; Sindicats ; Esquerra política ; Església
Àmbit:Salomó
Cronologia:1933
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Resclosa/article/view/366038
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3859
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Torrebesses, 500 anys sota el domini dels diferents Senyors Jurisdiccionals / M. Jesús Monclús i Puig
Monclús i Puig, M. Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 6 (2019) , p. 14-20 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Diferents Senyors Jurisdiccionals van marcar la història de Torrebesses, des del segle xiv fins a principis del xix. Com era la vida dels seus habitants en aquests, més o menys, 514 anys? Van vetllar els Senyors pel benestar dels seus vassalls? Com van estar aquestes relacions? Aquest treball tracta d'esbrinar i determinar aquesta convivència fins que el Monestir d'Escala Dei va deixar de ser el Senyor del poble per la desamortització de Mendizábal.


Matèries: Senyoria jurisdiccional ; Noblesa ; Església ; Monestirs ; Nuclis de població ; Condicions de vida ; Fonts documentals ; Plet
Matèries:Cartoixa d'Escaladei
Àmbit:Torrebesses
Cronologia:[1319 - 1833]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Shikar/article/view/366542
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Arnaldi de Villanova Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi, regis Aragonum, et Friderici tertii, regis Siciliae, eius fratris / curante Jaume Mensa i Valls
Vilanova, Arnau de


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : Facultat de Teologia de Catalunya, 2019
189 p. ; 24 cm (Corpus Scriptorum Cataloniae. Series A, Scriptores)  /  (Vilanova, Arnau de, 1238?-1311. Opera theologica omnia, 14) 
Text en llatí; presentació, estudi introductori i notes en català.
ISBN 9788499654881 (IEC)
ISBN 9788412063639 (FTC)



Matèries: Manuscrits ; Edat mitjana ; Teologia ; Església
Àmbit:Aragó, corona d'
Cronologia:[1250? - 1311]
Autors add.:Mensa i Valls, Jaume (Ed.)
Autors add.:Institut d'Estudis Catalans ; Facultat de Teologia de Catalunya
Localització: B. Central d'Igualada


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3859
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Montserrat, un magníficat de roca / Bernabé Dalmau
Dalmau, Bernabé


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2020
134 p. : il. col. ; 29 cm
Textos en català, castellà i anglès.
ISBN 9788491910954

El pare Bernabé Dalmau, director de "Documents d'Església" i ben conegut pels seus nombrosos llibres, ens ofereix una suggestiva panoràmica del culte a Montserrat a partir de la lapidària frase de sant Joan Pau II que dóna títol a l'obra. Els tres conceptes de Roca, Magníficat i Montserrat permeten passar de la funcionalitat litúrgica dels espais sagrats a la devoció popular mariana a través de la descripció de la vida sacramental, en el marc de les particularitats de l'any litúrgic. Hi ha una volguda mescla d'història, narració, reflexió i costumari, i també alguna exemplificació, sense pretendre dir-ho tot. Perquè l'obra pugui tenir un ressò més ampli, s'hi ha afegit la traducció castellana i anglesa. (Editorial).



Matèries: Monestirs ; Devoció mariana ; Litúrgia ; Església
Matèries:Monestir de Montserrat
Àmbit:Montserrat - Monistrol de Montserrat
Cronologia:[0000 - 2020]
Localització: B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 193
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3