Posar un plat a taula quan a plaça no hi ha res. Estratègies de proveïment durant la Guerra Civil i la postguerra a Girona / Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 55-76 : il. (Articles i treballs) 
Fonts. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

Aquest article analitza les conseqüències de la Guerra Civil en la vida quotidiana a Girona, en un dels seus aspectes més importants: l'accés als aliments i les estratègies per assegurar la manutenció diària quan les infraestructures que la sustentaven van fallar. La investigació s'ha centrat en bona part en la documentació de les famílies Masó i Aragó, gràcies a la disponibilitat dels seus fons dins l'Arxiu de la Fundació Rafael Masó. És, doncs, una recerca de classe, basada en el paradigma de la societat gironina burgesa, no pas en el conjunt de la població. En esclatar la guerra, la República va perdre la batalla de l'abastiment de la població, però des de les cuines, lluitant a la rereguarda, amb un esforç encara poc valorat, les dones van aconseguir guanyar el pols a la fam i sobreviure.

La Força vella de Girona (1). Terminologia general i portes urbanes / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 79-96 : il. (Articles i treballs) 
Fonts. Bibliografia.

S'analitza la Força Vella de Girona (fins a les grans reformes de Pere el Cerimoniós) a partir de la documentació escrita conservada. En aquest primer estudi es considera la terminologia general i les referències a les portes urbanes (Sobreportes, de l'Onyar, Rufina, de la Canònica, portella de Sant Cristòfol i porta major del castell de Gironella).

Radulf comte de... / Tura Clarà Vallès
Clarà i Vallès, Tura


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 97-126 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La historiografia tradicional vol que el comte Radulf governi el comtat de Besalú i per això fa que Guifré I el Pilós sigui el comte de Girona. Els documents, però, escriuen un altre relat, ja que, ens consta que Dela, el germà de Sunyer II d'Empúries, actuava com a comte de Girona un any abans del repartiment secret del honors del deposat Bernat de Gòtia. No tenim cap notícia que relacioni el comte Guifré amb el comtat de Girona, per això els historiadors s'han vist en la necessitat de buscar excuses per explicar la nul·la implicació del comte en els fets que succeïren en dit comtat. Seguint el principi d'Occam "les entitats no s'han de multiplicar més enllà de la necessitat" o la versió més moderna, "les teories haurien de ser tan simples com sigui possible", he refet el relat traient de l'equació Guifré I el Pilós.

Moviments patrimonials de la seu de Girona a l'època del bisbe Berenguer Dalmau (1114-1144/45) / Josep Camprubí Sensada
Camprubí Sensada, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 127-150 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La documentació conservada durant els trenta anys en què Berenguer Dalmau va ésser bisbe de Girona ens permet de veure amb força amplitud les variacions patrimonials que es produïren en aquesta institució, un fet que ens pot ajudar a comprendre la procedència dels béns que acumulaven les seus catalanes, si més no durant la primera meitat del segle XII.

Exèquies reials a Girona. Cerimonial i escenografia efímera / Pere Freixas i Camps, Sandrine Victor
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 151-191 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

L'arribada a la seu del govern municipal d'una carta que comunicava el traspàs del rei o d'algun familiar seu degué provocar un doble sentiment de contrarietat. La pèrdua del cap del regne i el dol subse-güent representava per als governants locals, des del veguer i el batlle fins als jurats i consellers de la ciutat, la respon-sabilitat d'organitzar en pocs dies les exèquies en memòria del finat i, el que de vegades provocava més amoïnament, disposar dels recursos per finançar el cerimonial. Aquest treball pretén aproxi-mar-se al seguit d'esdeveniments i com-portaments socials que tenien lloc a la ciutat de Girona, semblantment a altres indrets de l'occident medieval, des de l'anunci de l'òbit fins a la celebració de les exèquies, en el muntatge escenogrà-fic de les quals hi participaven els millors artífexs de la ciutat.

Girona, ciutat ocupada per les tropes de Lluís XIV de França (1694-1697) / Mateu Guitart i Molina
Guitart i Molina, Mateu


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 193-215 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

La guerra dels Nou Anys (1689-1697) fou un dels conflictes més devastadors de la història de Girona. El curt, però violent setge, donà pas a una ocupació militar que es perllongà durant més de tres anys. A diferència de la caiguda de 1711, la informació conservada d'aquest període sí que ens ha permès resseguir amb cert detall els principals esdeveniments d'una ciutat sotmesa per una potència estrangera. Malauradament, bona part de la problemàtica descrita no es pot considerar un episodi aïllat, ans el contrari, ja que era l'expressió d'una manera de conduir la guerra d'aquell temps. En aquest sentit, allotjar tropes es convertí en una autèntica maledicció, encara que fossin soldats del mateix sobirà, no sols per l'elevat cost econòmic que representava la construcció o manteniment dels quarters, sinó pel retall de sobirania que implicava la presència d'un governador militar dintre de la ciutat.

Impressores gironines a la Biblioteca del Palau de Peralada (segles XVIII-XX) / Inés Padrosa Gorgot
Padrosa i Gorgot, Inés


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 217-240 : il. (Articles i treballs) 
Fonts i bibliografia.

Miquel Mateu Pla (1898-1972) va tenir especial predilecció pel material sortit dels tòrculs gironins. En aquesta aportació es presenta una selecció en la qual es donen a conèixer prop de quaranta obres impreses a la capital per dones impressores. Podem concloure que vuit són exemplars únics i d'uns altres sis ítems tan sols se n'ha localitzat un exemplar.

Quan l'aigua és un be escàs. La crisi de 1817 a la ciutat de Girona / Carlos Moruno Moyano
Moruno Moyano, Carlos


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 241-259 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La sequera de 1812-1824 ha estat una de les més severes de l'època contemporània. L'article estudia la manca de pluges que es va viure a la ciutat de Girona entre finals de desembre de 1816 i mitjans de maig de 1817 a partir de les actes municipals, les actes capitulars de la catedral i una memòria de l'arxiconfraria de la Puríssima Sang. D'aquesta manera, s'analitzen els actes de rogativa que es produïren a la ciutat per tal de poder valorar la gravetat de la sequera i, posteriorment, identificar les conseqüències socials d'aquest fenomen i la conflictivitat creixent entorn de l'accés i l'ús de l'aigua.

Llibre de notes de la família Pérez Claras de Girona (1856-1860) (III) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 261-318 : il. (Articles i treballs) 

En aquest volum dels Annals continuo amb la transcripció i anotació del llibre de notes de la família Pérez Claras de Girona. Les entrades que aneu a llegir corresponen al període comprès entre l'any 1856 i el 1860. Si en voleu saber més, consulteu el volum LXIII dels Annals, que correspon a l'any 2022, a les pàgines 477-524.

Carta de Lluís Companys a Miquel Santaló (1935) / Ernest Martí i Clara
Martí i Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 319-340 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El treball pretén aproximar-se a la per-sonalitat, caràcter i actuació política de Lluís Companys en els anys 1934-1936. El mitjà de què es disposa és una carta ori-ginal escrita al presidi de Cadis el 1935. També es té present un estudi grafològic de la mateixa font primària. Naturalment es consulten fonts secundàries actualit-zades, que citem al final. Es detalla l'ex-periència carcerària i, finalment, s'explica el perquè de tot el que es diu a la carta.

"Envieu jueus, si no, boicot impossible" de quan Carles Rahola escriví a Joseph Goebbels per portar el filòsof Hermann Keyserling a Girona / Eloi Busquets, Oriol Ponsatí-Murlà
Busquets, Eloi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 341-365 : il. (Articles i treballs) 
Referències bibliogràfiques.

Fins a quin punt eren coneixedors, els gironins dels anys vint i trenta del segle XX, de qui eren Hitler i Goebbels, de quin era l'ideari nazi, dels boicots i pogroms que sofria la població d'origen jueu a Alemanya? Aquest article presenta una visió de conjunt de les notícies que arribaven a Girona des d'Alemanya entre 1923 i 1933. Un buidat de premsa exhaustiu d'aquesta dècada permet fer-se càrrec de fins a quin punt la petita Girona de fa un segle estava perfectament al cas de les convulsions polítiques que sacsejaven Alemanya. A partir d'aquest coneixement, es presenta un document sorprenent: la carta enviada per Carles Rahola i la resta de membres de l'Ateneu de Girona a Joseph Goebbels, el mes de juny de 1934, amb l'objectiu d'obtenir el permís perquè el filòsof Hermann Keyserling pogués impartir una conferència a Girona.

Dues lletres de l'ADG sobre el mss. del Llibre del Àngels i de la vida de Jesucrist eiximenisians, i d'altres elements bibliogràfics desapareguts de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona durant el franquisme / Jaume de Puig i Oliver
Puig i Oliver, Jaume de


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 367-376 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

Es publiquen dues lletres, probablement de l'any 1963, conservades a l'ADG, que documenten les gestions fetes pel bisbe i pels responsables de la Biblioteca del Seminari de Girona per a esbrinar la desaparició després de la guerra dels exemplars del Llibre dels Àngels i de la Vida de Jesucrist, llibres VIII-IX d'aquesta biblioteca.

Epistolari gironí de Joaquín Ruiz-Giménez / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 377-401 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

Disset cartes, escrites entre els anys 1952 i 1994, conformen una mostra de les relacions epistolars de Joaquín Ruiz-Giménez, polític i professor universitari, amb gent de les terres gironines. Aquesta correspondència reflecteix afers derivats del Ministeri d'Educació Nacional i d'altres de caire professional o particular. Se subratlla la vinculació del personatge al nostre àmbit territorial com a ministre del franquisme i estiuejant privilegiat, el qual posteriorment va evolucionar cap a la democràcia cristiana, fou un opositor tolerat i defensor d'antifranquistes.

Recull de parèmies d'ús habitual en una família saltenca (II) / Daniel Vivern Lladó, Montserrat Vivern Lladó, Lucrècia Vivern Lladó
Vivern i Lladó, Dani


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 403-440 : il. (Articles i treballs) 

Aquesta és la continuació d'un treball anterior amb més parèmies, adagis i aforismes diversos que els autors hem recollit del parlar habitual dels nostres pares i avis i que, per a les generacions actuals, ja són poc o gens coneguts, i menys encara usats. La majoria corresponen al català que s'usava a mitjan segle XX a l'àrea del Gironès, per bé que s'hi noten influències del parlar empordanès, i també del Pla de l'Estany i de la Garrotxa.

Un Diari (espiritual) de joventut de mossèn Josep Maria Marquès i Planagumà (1958-1959) (I) / Introducció i notes de Jordi Bohigas, Pep Vila ; transcripció de Elara Pi



En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 441-482 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina.

Editem i anotem contextualitzat un diari de joventut i de formació humana i espiritual de Josep Maria Marquès i Planagumà (1939-2007), eclesiàstic i historiador català. El primer d'aquests lliuraments correspon als anys 1958-1959. Marquès, que fou director de l'Arxiu Diocesà de Girona, serví també com a rector a les parròquies de Fornells, Sils, Riudarenes, l'Esparra, Vallcanera i Quart. En el volum 49 (2008) dels AIEG hi podeu llegir les seves memòries.

Paraules de President / Josep Vicens Mestre Nogué
Mestre Nogúe, Josep Vicenç


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 21 (octubre 2023), p. 12-13 (Articles) 

"Famusi et caritativi hospitali" : Barcelona i la referencialitat del gran hospital urbà / Pol Bridgewater Mateu
Bridgewater Mateu, Pol


En: Mot so razo. Castelló d'Empúries, núm. 22 (2023) , p. 13-24 : il. (Articles) 
Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

Durant la baixa edat mitjana, alguns centres hospitalaris van adquirir una certa fama o reputació de grandesa, bones pràctiques i exemplaritat. En aquest article, proposem que, davant de la diversitat d'orígens institucionals i models administratius, la fama és un dels elements aglutinadors més importants del fenomen del gran hospital baixmedieval. En aquest sentit, utilitzem la noció de referencialitat per avaluar el grau d'influència i la capacitat d'esdevenir model d'aquestes institucions. Aquestes dinàmiques es presenten tant en un marc regional ampli, la Corona d'Aragó o el món mediterrani, com en un espai local més específic a través de la interacció entre l'Hospital de la Santa Creu i l'Hospital d'en Pere Desvilar de Barcelona.

Bandolers, sometent i un fogatge / Lluís Maria Bosch i Safont
Bosch i Safont, Lluís Maria


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 57-61 : il. (Artícles) 

Víctor Balaguer, Pablo Parassols, Josep Coroleu, Josep Pella i Forgas, Celestino Barallat i Falguera, Joan Serra i Vilaró, Joan Fuster, Joan Reglà, Josep Iglésies, Núria Sales, Xavier Pedrals, Xavier TorresSsans... varis autors han escrit sobre els tres temes del present anunciat. No és l'objecte d'aquest estudi aprofundir-hi però sí que podem saber de primera mà un conegut esdeveniment històric de finals del segle XVI gràcies a una Acta notarial que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona i que tracta precisament d'accions relacionades.

Un Ventall autografiat per Ramon Vinyes / Abel Rubió i Serrat
Rubió i Serrat, Abel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 62-65 : il. (Artícles) 
Bibliografia i notes.

Pretenem ara explicar una de les col·laboracions que Vinyes va fer als anys 20 i 30, en unes exposicions de ventalls autografiats per escriptors que serviren per finançar diferents causes. Si bé podem conèixer aquesta activitat per les publicacions coetànies que se'n van fer, ens és ara molt interessant poder presentar un d'aquests ventalls -poema de Vinyes inclòs- que ens ha arribat a l'Arxiu Comarcal del Berguedà a través de la família Bastardas.

Una Carta del rector de Saldes al bisbe de Solsona. Sobre les causes de la pobresa en aquelles contrades de l'Alt Berguedà al segle XVIII : Sobre les causes de la pobresa en aquelles contrades de l'Alt Berguedà al segle XVIII / Eduard Martín i Vergara
Martín i Vergara, Eduard


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 66-69 : il. (Artícles) 
Notes.

A l'estiu de 1775 el bisbe de Solsona, Rafael Lasala, enviava una carta al rector de Saldes, Antoni Passola, on, després de manifestar-li la presència habitual als entorns del seu palau episcopal de pobres procedents tant de la parròquia de Saldes com de les seves veïnes, L'Espà, Vallcebre i Gisclareny, i fins i tot d'algunes del bisbat d'Urgell com Gósol, Josa i Tuixent, demanava informació al rector sobre les causes que originaven la situació de pobresa d'aquestes contrades de l'Alt Berguedà situades a la riba dreta del riu Llobregat. Un mes més tard el rector enviava la seva resposta al bisbe en una interessant comunicació que ens permet conèixer, des del punt de vista d'aquest rector, quins factors estructurals estaven en l'origen de les dificultats econòmiques dels habitants d'aquests pobles.