Capbrevacions eclesiàstiques : Constantí i Riudoms en les dinàmiques socials, culturals, agràries i protoindustrials del Camp de Tarragona (segles XVII-XVIII) / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 151-183 : il.
Notes a peu de pàgina.

El capbreu és una font documental d'ampli espectre per a la historiografia, atès que al seu interès fiscal i econòmic s'hi han d'afegir valors de coneixement respecte al domini senyorial, la demografia, els serveis bàsics de la universitat i llur patrimoni, l'agricultura i la indústria, l'onomàstica i la lexicografia. En aquest article s'analitzen diverses capbrevacions de la Mitra i Mensa canonical de Tarragona sobre llurs feus a Constantí i Riudoms en els segles XVII-XVIII. També en relaciona elements amb els d'altres viles del seu entorn i acaba oferint-nos resultats inèdits sobre el coneixement d'ambdues viles: relacions i interessos dels municipis, percentatges de distribució de la terra en jornals, terminologia de mesures agràries, ocurrències de noms i prenoms, i aportacions a la lexicografia.

Matrimonis a la vall del riu Gaià, entre Santa Coloma de Queralt i Altafulla : els Requesens, els Santa Coloma i els Queralt / Jaume Martell Gassó
Martell Gassó, Jaume


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 48 (2024) , p. 75-92

En aquest article es descriu una relació entre famílies nobles que perdurarà diverses generacions i, al mateix temps, es dona informació de com era una confessió d'una propietat, sigui casa o peça de terra, en un capbreu del segle XV. També presentarem diferents formes i utilitats d'un mateix capbreu en una senyoria; concretament aquí en tractarem tres2: tres testimonis que ens han arribat a les mans després de segles.

1311. Capbreu [Fitxer informàtic]



1311
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Bernat de Palol, senyor del castell de Palol de Revardit, fa el capbreu de tots els homes i possessions del seu domini, detallant llurs censos, drets i servituds. Reconeixen ser homes propis seus i deure-li censos: Ponç de Morrafret, Bernat Martí, Arnau de Coll, Bernat de Rovira, Guillem de Carrer, Bernat de Riera, Joan de Riera, Joan d'Avenar, Guillem Custiol, Berenguer de Vinyals, Ramon Soler, Berenguer des Pujol, Deulofeu de Calders, Guillem des Pujol, Pere Feliu de Redreça, Pere Ferrer, Berenguer del Pedró, Bernat de Llobeta, Arnau de Redreça, Bernat de Cervià, Berenguer Custiol, Aranu del Bosch, Ramon de la Cellera, Bernat d'Oliveres, Adelaida (muller de Pere Casas), Ramon del Bosch, Miquel des Pujol, Guillem Barber, Ramon d'Aulina, Joan Mir, Berneguer Soler, Berenguer del Bosch, Bernat des Puig, Andreu de Vinyals, Bernat de Fàbregues, Guillem (fill de Pere Ferrer), Guillem Xeragai, Fèlix de Llobeta, Ermessenda (filla de na Maria), Ramon de Villà, Guillem de Sureda, Guillema Custiola amb llurs famílies.

[s. XIII]. Capbreu. Camós [Fitxer informàtic]



12??
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

El Terme dels Mangons als inicis de la senyoria tarragonina. Estudi del capbreu de 1591-1619 / Hèctor Mir Llorente
Mir i Llorente, Hèctor


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 77-117 : il
Notes a peu de pàgina.

Aquest article pretén mostrar l'antic terme dels Mangons a partir de les dades d'un capbreu de 1591, descrivint els seus límits, els seus recursos hídrics i principals vies de comunicació, i conèixer quins eren els emfiteutes que hi tenien terres i com les explotaven.

Urbanisme i demografia medieval i moderna. Bonastre des dels seus inicis fins al segle XVIII / Josep M. Puche Fontanilles
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 139-185 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball, a partir de les fonts documentals i de l'anàlisi de la trama urbana del poble de Bonastre (Baix Penedès), es fa un estudi de l'evolució demogràfica i de l'urbanisme des dels inicis fins el segle XVIII. Es basa sobretot en l'anàlisi dels dos capbreus que es conserven: un del 1562 i l'altre del 1694. A més, presenta la peculiaritat de que la seva església parroquial està allunyada del nucli urbà, un fet anòmal en els pobles de la Catalunya Nova.

Ressenya de la monografia "la Secuita senyoriu de Santes Creus. Notes històriques" de Daniel Recasens i Comes / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 34-35 (2012-2013) , p. 259-267
Ressenya de:
. Secuita, Senyoriu de Santes Creus / notes històriques per Daniel Racaens Comes : La Guspira, 1929

Terres i masos a Argentona. El capbreu del castell de Burriac (1354-1356) / Enric Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2022, núm. XXXIX (2023) , p. 183-198 : il.
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2022. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

De quan es pagava un paó a l'any : una visió d'Amposta a través dels capbreus de rendes reials dels segles XIV i XV / Toni Cartes, Sabina Colomé
Cartes Reverté, Antoni


Benicarló : Onada, 2019
244 p. : il., gràf. ; 21 cm (La Barcella. Sèrie Minor, 5) 
ISBN 9788417638351

De quan es pagava un paó a l'any completa l'escassa bibliografia existent sobre l'Amposta baixmedieval, ampliant la perspectiva sobre qui eren i com vivien els ampostins dels segles XIV i XV. Gràcies a l'anàlisi de la documentació històrica, alguna de la qual mai s'havia consultat, els autors brinden noves hipòtesis que permeten configurar una visió de conjunt d'aquesta vila medieval, un territori molt més ampli que el de l'Amposta actual i que s'estenia de la Carrova al mar, del cim del Montsià a l'Ebre i des d'aquest punt fins al mar. Una anàlisi de l'Amposta feudal de la darreria del segle XIII i fins al segle XV, en la qual es pot descobrir quina era la delimitació del terme, quines famílies dominaven les propietats i quins usos es donaven a les diferents partides. Un terme integrat per terres de secà, de regadiu i espais de pastura, a més de terrenys aptes per a l'establiment de salines, per a la producció de sosa i també per a la pesca a les llacunes. A més, paral·lelament, la recerca fa una aproximació al nucli de la vila, en delimita alguns carrers i hi situa edificis públics, habitatges privats i comerços com les tavernes i els forns. (Editorial).

La Vila de Tossa a mitjans del segle XVIII segons capbreu de 1739-1741 / Mario Zucchitello Gilioli



[Tossa de Mar] : Centre d'Estudis Tossencs, [2023]
2 vols. (194, 614 p.) : il. col. ; 24 cm + 2 fulls pleg (Quaderns d'Estudis Tossencs, 19) 
Conté: 1. La vila de Tossa a mitjans del segle XVIII -- 2. El capbreu de 1739-1741.
ISBN 9788412333718 (o.c)

El doctor Mario Zucchitello ofereix un exhaustiu estudi de la vila de Tossa de Mar el segle XVIII en dos volums. Hi analitza la propietat i el conreu de la terra, els oficis, les cases que estaven intramurs i al Raval, les condicions de vida, la situació econòmica, la condició jurídica, i els delmes i altres censos que paga-ven els vilatans de Tossa de Mar al monestir de Santa Maria de Ripoll, tot això a partir de l'estudi del capbreu de 1739-1741. Finalitza el primer volum amb la reproducció dels plànols del terme de Tossa elaborats per al capbreu. El segon volum, de més de sis-centes pàgines, conté la transcripció del capbreu amb ín-dexs, acompanyada d'imatges antigues del poble i del document que justifiquen i enriqueixen la feina que ha fet l'autor. (Plecs).

Estudi comparatiu d'uns capbreus de Boadella dels anys 1321 i 1695 / M. Dolors Padrós i Fulladosa
Padrós i Fulladosa, M. Dolors


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 157-176 : il. (Història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Poca cosa s'ha publicat del llogarret de Boadella d'Empordà, no obstant això es conserven un bon nombre de documents que ens donen una idea de l'evolució d'aquest petit nucli rural durant la seva història, que és un reflex de la història del nostre país. Aquests capbreus del segle catorzè, inèdits, ens fan una foto molt real de com era aquesta petita societat rural feudal, amb uns complicats mecanismes per posseir i compartir la terra que perduraren en el temps. També ens parlen de Ramon Vilamarí, senyor directe de molta part d'aquest terme. Aquests Vilamarí varen ser durant més de tres segles els senyors, o senyores, del lloc. En els capbreus de 1695, el castell, terme i lloc de Boadella ha canviat de senyor, però encara hi trobem arrels feudals.

El Capbreu de Palafrugell de 1332 / Gabriel Roura i Güibas
Roura i Güibas, Gabriel


En: L'Estoig: revista del Museu del Suro de Palafrugell. Palafrugell, núm. 1 (1989)

Pescadors blanencs propietaris de terres al segle XV (1400-1509) / per Toni Giront
Ginot Julià, Antoni


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 23 (2020) , p. 8-25 : il. (Recerques. 01) 
Notes a peu de pàgina.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona: documentació relativa a Sant Cugat del Vallès / M. Lluïsa Cases i Loscos
Cases i Loscos, M. Lluïsa


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 175-177 (Documents) 

Dins del sistema arxivístic del Col·legi Notarial de Catalunya destaca l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, integrat pels manuals, llibres notals i protocol de més de cent anys, del segle XIII al XX, autoritzats pels notaris barcelonins, que constitueix el primer fons notarial del país, tant per la seva antiguitat com pel nombre de volums, equiparable als més importants d'Europa. Organitzat a partir dels notaris que redactaren i autoritzaren els manuals, inclou sota cada epígraf la seva producció. És en aquest fons on es localitzen els registres relatius a Sant Cugat del Vallès, especialment capbreus de les rendes i possessions del monestir o de membres del cenobi i que es relacionen a continuació ordenats segons el notari que els redactà. Això no exclou que dins el conjunt dels manuals de l'arxiu es poden localitzar diferents instruments relatius a persones i entitats de la vila de Sant Cugat.

Els Masos de Salitja a través dels capbreus senyorials (s. XIII-XV) / Ricard Teixidor i Palau
Teixidor i Palau, Ricard


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 33-34 (2022) , p. 37-59 (Estudis) 

Salitja és una de les tres parròquies que formen el municipi de Vilobí d'Onyar. Malgrat la seva poca extensió (5 km2), a la Baixa dat mitjana estava molt poblada amb tot de masos escampats. Gràcies als capbreus senyorials dels segles XIII, XIV i XV sabem quins eren aquests masos, on estaven situats, com estaven distribuïts per senyories emfitèutiques i les prestacions senyorials que feien.

La Senyoria del Priorat de Santa Anna de Barcelona a Palafrugell : estudi del capbreu de 1333 / Mercè Espert Moreno
Espert i Moreno, Mercè


2004
[s.n.], 2004
208 p. : il. ; 30 cm
Tesina de doctorat.

Copia autèntica del Capbreu del terme de Ullà rebut en temps del Illustrissim Don Miquel Joan de Taberner y Rubí en poder del Dr. Joan Ferrer notari de Verges y recondit son original en la Notaria de Ullà comensat als 25 Abril 1707 y finit als 19 de Juny dit any... : "Conté 105. capbreviacions en 326 fulls."



[1707?]
1 vol. ; 37 * 25 cm
La còpia és contemporània. Precedeixen 32 altres fulls (alguns són en blanc), els quals majorment contenen l'índex alfabètic ; 370 * 250 mm. Enquadernació antiga de pergamí. "Es de l'Illustrissim de Gerona". Sobre el títol general que hem transcrit hi ha una nota del "die 11 Janer 1743" en la qual consta que Don Pau Ros, com a majordom del vicariat, ha establert a Joan Despuig, pagès d'Ullà, "dos vessanes de terra erma dins lo terme" de dita parròquia.

En lo present codern se troban dos Llevadors, lo vn del Capbreu de Matajudaica desde 2 Janer 1589 fins à 22 de desembre 1594, que conté 37 fullas : Lo altre del Capbreu de Parlabá desde 18 Janer 1588 fins à 12 de maig 1597, que conté 22 fullas y est ultim es del capbreu rebut en poder de Nicolau Rupiana notari de Rupiá



[1588-1597]
1 vol. ; 22 * 15 cm
Consta com autor: Rupiana, Nicolau, Capbreu de Parlabà.

Capbreu de Vltramort : In nomine indiuiduae trinitatis patris et filii et spiritus sancti amen. Anno a natiuitate domini m. ccc. 1xx secundo. Capudbreue de hijs quae tenentur pro domino Episcopo in loco et parrochia de vltramorte



[1372-1383]
78 fulls de paper, computats dos fulls de guarda, de paper diferent, afegist en ser relligat el manuscrit posteriorment amb cobertes de pergamí; dos fulls, al principi, no numerats amb la numeració antiga dels folis (el primer d'aquests dos fulls conté un índex, l'altre és en blanc); i tres altres fulls en blanc al final del mateix paper del manuscrit ; 295 * 220 mm
Aquest capbreu d'Ultramort (Empordà) va de l'any 1372 al 1383.

1424, maig, 06. Capbreu



1424
1 recurs electrònic (Col·lecció de pergamins del fons del monestir de Sant Daniel de Girona) 
Edició digital: Universitat de Girona.

Caterina, filla del difunt Berenguer Massot de Corçà, capbreva pel monestir de Sant Daniel de Girona, a càrrec de l'abadessa Ermessenda de Vilamarí, tres vessanes i mitja de terra, que abans eren tres feixes, ubicades a Mas Joan, pel qual presta un cens anual d'onze sous per Sant Miquel, el qual havia estat reduït de vint sous a quinze per l'abadessa Constança de Cruïlles l'any 1414 i de quinze a onze sous l'abril del mateix 1424.