Un Capbreu del terme jurisdiccional de Seva i el Brull de 1376-1377 / Abel Rubió i Serrat
Rubió i Serrat, Abel


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 289-324 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

En aquest article presentem l'estudi d'un capbreu que la família Brull, castlans menors del terme jurisdiccional de Seva i el Brull, va ordenar l'any 1376. Actualment es conserva a Saragossa, al fons dels ducs d'Híjar. Permet fer-se una bona idea de quines eren les rendes obtingudes per una de les famílies que tenia drets en un terme que depenia jurisdiccionalment de la mitra de Vic. El detall dels masos, terres i drets que es capbreven permet visualitzar la densitat poblacional del segle xiv i com estaven establerts vincles entre senyors i vassalls.

La Vila de tossa a mitjans de segle XVIII segons el capbreu de 1739-1741 / [ressenya de] Rosa Congost
Congost i Colomer, Rosa


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXVI, núm. 55 (juny 2024), p. 13-14 (Llibres) 
Ressenya de:
. La Vila de Tossa a mitjans del segle XVIII segons capbreu de 1739-1741 / Mario Zucchitello Gilioli. Tossa de Mar : Centre d'Estudis Tossencs, 2023

El Terme dels Hospitals (el Morell, Tarragonès) de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem a finals del segle XVII / Pasqual Ortega
Ortega i Pérez, Pasqual


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 201-228
Notes a peu de pàgina.

Amb aquest treball pretenem oferir algunes dades sobre el "terme dels Hospitals de Sant Joan", tal com se'l denomina al document, actual partida del municipi del Morell, comarca del Tarragonès.

Els Rovirosa i els molins fariners / Núria Raspall Rovirosa
Raspall i Rovirosa, Núria


En: Armoria. Barcelona, Núm. 5 (2016) , p. 51-73

La vinculació de la família Rovirosa amb els molins fariners al llarg dels segles fent un recorregut per una de les seves branques que s'inicia els segles XV a XVIII a Calafell i finalitza a Vilafranca del Penedès el segle XIX.

Terra i guerra (Rocafort de Queralt a l'edat moderna) / Valentí Gual i Vilà ; Jaume Dantí i Riu (Pr.)
Gual i Vilà, Valentí


2a ed.
Terrassa : Rafael Dalmau, 2025
159 p. ; 20 cm (Bofarull, 42) 
Bibliografia. Inclou apèndix documental.
ISBN 9788423209149

A partir d'un buidat exhaustiu de la documentació notarial dels segles XVII i XVIII, menada pels rectors de Rocafort i conservada a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), el llibre és un magnífic exemple d'història total centrada en el món, a la vegada local i universal, d'una comunitat agrària sotmesa a una domini feudal baronial. L'estudi de l'economia, la societat, la política i les institucions és el fonament de l'obra. Comprèn l'anàlisi de les compravendes del domini útil de rústica i urbana, les compres de bestiar, les donacions i els bescanvis no monetaris, les àpoques i procures i els capbreus, el paper de l'emfiteusi i els arrendaments, els preus i els rendiments, els sous i els jornals, la salut pública i l'ensenyament. Té ben present tant episodis com ara la plaga de llagosta de 1686-1688, les guerres dels Segadors i de Successió i la "revolta del safrà" generada pel poder dels Armengol, com ara fenòmens de llarg abast com foren els allotjaments, el pas de tropes i el trencament de la consuetud en un context de crisi. Gual tracta el règim municipal del Comú de Rocafort, amb especial atenció a l'evolució dels sistemes d'elecció. (Editorial).

Estudio lingüístico del Capbreu de la baronía de Entenza (s. XIV) : estudio lingüístico de la documentación catalana antigua conservada en el A.D.M. : los documentos de la sección de Entenza, legajo 20, doc. 1097 / María Teresa Palet Plaja ; [dirigida per: José A. Pascual, Manuel Romero Tallafigo]
Palet Plaja, M. Teresa


1983
Dirigida per: Pascual Rodríguez, José Antonio. Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, 1983
Bibliografia. Conté: Tom. 1 : Texto y transcripción--t. 2 : Estudio. Transcripció realitzada per Manuel Romero Tallafigo i amb correccions de l'autora. Text del capbreu en català.

El Capbreu de 1400 : "Capbreu de les rendes e drets que la ciutat de Barchinona reeb en los feus castell e lochs de Flix e de la Palma e Mas de Flix" / Josep Maria Vidal Marcos
Vidal Marcos, Josep Maria


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 34 (2024) , p. 51-72 : il. (Articles dedicats a Flix) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El Capbreu d'Enric Sentmenat. Dosrius a finals del segle XVI : masos, censos i pagesos grassos / Josep Ramis Nieto
Ramis i Nieto, Josep


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 47-67 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Estudiar la propietat rural a l'edat mitjana : un capbreu a Horta el 1495 / Alvit Martínez i Civit
Martínez Civit, Alvit


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 47-54 : il.
Notes. Bibliografia i referències.

El Mas, el pagès i el senyor / [ressenya de] Xavier Puigvert i Gurt
Puigvert i Gurt, Xavier


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 8 (1996) , p. 79 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. El Mas, el pagès i el senyor / Jordi de Bolós i Masclans. Barcelona : Curial, 1995

Capbrevacions eclesiàstiques : Constantí i Riudoms en les dinàmiques socials, culturals, agràries i protoindustrials del Camp de Tarragona (segles XVII-XVIII) / Eugeni Perea Simón
Perea i Simón, Eugeni


En: Estudis de Constantí. Constantí, núm. 40 (2024) , p. 151-183 : il.
Notes a peu de pàgina.

El capbreu és una font documental d'ampli espectre per a la historiografia, atès que al seu interès fiscal i econòmic s'hi han d'afegir valors de coneixement respecte al domini senyorial, la demografia, els serveis bàsics de la universitat i llur patrimoni, l'agricultura i la indústria, l'onomàstica i la lexicografia. En aquest article s'analitzen diverses capbrevacions de la Mitra i Mensa canonical de Tarragona sobre llurs feus a Constantí i Riudoms en els segles XVII-XVIII. També en relaciona elements amb els d'altres viles del seu entorn i acaba oferint-nos resultats inèdits sobre el coneixement d'ambdues viles: relacions i interessos dels municipis, percentatges de distribució de la terra en jornals, terminologia de mesures agràries, ocurrències de noms i prenoms, i aportacions a la lexicografia.

Matrimonis a la vall del riu Gaià, entre Santa Coloma de Queralt i Altafulla : els Requesens, els Santa Coloma i els Queralt / Jaume Martell Gassó
Martell Gassó, Jaume


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 48 (2024) , p. 75-92

En aquest article es descriu una relació entre famílies nobles que perdurarà diverses generacions i, al mateix temps, es dona informació de com era una confessió d'una propietat, sigui casa o peça de terra, en un capbreu del segle XV. També presentarem diferents formes i utilitats d'un mateix capbreu en una senyoria; concretament aquí en tractarem tres2: tres testimonis que ens han arribat a les mans després de segles.

1311. Capbreu [Fitxer informàtic]



1311
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Bernat de Palol, senyor del castell de Palol de Revardit, fa el capbreu de tots els homes i possessions del seu domini, detallant llurs censos, drets i servituds. Reconeixen ser homes propis seus i deure-li censos: Ponç de Morrafret, Bernat Martí, Arnau de Coll, Bernat de Rovira, Guillem de Carrer, Bernat de Riera, Joan de Riera, Joan d'Avenar, Guillem Custiol, Berenguer de Vinyals, Ramon Soler, Berenguer des Pujol, Deulofeu de Calders, Guillem des Pujol, Pere Feliu de Redreça, Pere Ferrer, Berenguer del Pedró, Bernat de Llobeta, Arnau de Redreça, Bernat de Cervià, Berenguer Custiol, Aranu del Bosch, Ramon de la Cellera, Bernat d'Oliveres, Adelaida (muller de Pere Casas), Ramon del Bosch, Miquel des Pujol, Guillem Barber, Ramon d'Aulina, Joan Mir, Berneguer Soler, Berenguer del Bosch, Bernat des Puig, Andreu de Vinyals, Bernat de Fàbregues, Guillem (fill de Pere Ferrer), Guillem Xeragai, Fèlix de Llobeta, Ermessenda (filla de na Maria), Ramon de Villà, Guillem de Sureda, Guillema Custiola amb llurs famílies.

[s. XIII]. Capbreu. Camós [Fitxer informàtic]



12??
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

El Terme dels Mangons als inicis de la senyoria tarragonina. Estudi del capbreu de 1591-1619 / Hèctor Mir Llorente
Mir i Llorente, Hèctor


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 77-117 : il
Notes a peu de pàgina.

Aquest article pretén mostrar l'antic terme dels Mangons a partir de les dades d'un capbreu de 1591, descrivint els seus límits, els seus recursos hídrics i principals vies de comunicació, i conèixer quins eren els emfiteutes que hi tenien terres i com les explotaven.

Urbanisme i demografia medieval i moderna. Bonastre des dels seus inicis fins al segle XVIII / Josep M. Puche Fontanilles
Puche i Fontanilles, Josep M.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 43 (2021) , p. 139-185 : il
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest treball, a partir de les fonts documentals i de l'anàlisi de la trama urbana del poble de Bonastre (Baix Penedès), es fa un estudi de l'evolució demogràfica i de l'urbanisme des dels inicis fins el segle XVIII. Es basa sobretot en l'anàlisi dels dos capbreus que es conserven: un del 1562 i l'altre del 1694. A més, presenta la peculiaritat de que la seva església parroquial està allunyada del nucli urbà, un fet anòmal en els pobles de la Catalunya Nova.

Ressenya de la monografia "la Secuita senyoriu de Santes Creus. Notes històriques" de Daniel Recasens i Comes / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 34-35 (2012-2013) , p. 259-267
Ressenya de:
. Secuita, Senyoriu de Santes Creus / notes històriques per Daniel Racaens Comes : La Guspira, 1929

Terres i masos a Argentona. El capbreu del castell de Burriac (1354-1356) / Enric Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2022, núm. XXXIX (2023) , p. 183-198 : il.
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2022. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

De quan es pagava un paó a l'any : una visió d'Amposta a través dels capbreus de rendes reials dels segles XIV i XV / Toni Cartes, Sabina Colomé
Cartes Reverté, Antoni


Benicarló : Onada, 2019
244 p. : il., gràf. ; 21 cm (La Barcella. Sèrie Minor, 5) 
ISBN 9788417638351

De quan es pagava un paó a l'any completa l'escassa bibliografia existent sobre l'Amposta baixmedieval, ampliant la perspectiva sobre qui eren i com vivien els ampostins dels segles XIV i XV. Gràcies a l'anàlisi de la documentació històrica, alguna de la qual mai s'havia consultat, els autors brinden noves hipòtesis que permeten configurar una visió de conjunt d'aquesta vila medieval, un territori molt més ampli que el de l'Amposta actual i que s'estenia de la Carrova al mar, del cim del Montsià a l'Ebre i des d'aquest punt fins al mar. Una anàlisi de l'Amposta feudal de la darreria del segle XIII i fins al segle XV, en la qual es pot descobrir quina era la delimitació del terme, quines famílies dominaven les propietats i quins usos es donaven a les diferents partides. Un terme integrat per terres de secà, de regadiu i espais de pastura, a més de terrenys aptes per a l'establiment de salines, per a la producció de sosa i també per a la pesca a les llacunes. A més, paral·lelament, la recerca fa una aproximació al nucli de la vila, en delimita alguns carrers i hi situa edificis públics, habitatges privats i comerços com les tavernes i els forns. (Editorial).

La Vila de Tossa a mitjans del segle XVIII segons capbreu de 1739-1741 / Mario Zucchitello Gilioli



[Tossa de Mar] : Centre d'Estudis Tossencs, [2023]
2 vols. (194, 614 p.) : il. col. ; 24 cm + 2 fulls pleg (Quaderns d'Estudis Tossencs, 19) 
Conté: 1. La vila de Tossa a mitjans del segle XVIII -- 2. El capbreu de 1739-1741.
ISBN 9788412333718 (o.c)

El doctor Mario Zucchitello ofereix un exhaustiu estudi de la vila de Tossa de Mar el segle XVIII en dos volums. Hi analitza la propietat i el conreu de la terra, els oficis, les cases que estaven intramurs i al Raval, les condicions de vida, la situació econòmica, la condició jurídica, i els delmes i altres censos que paga-ven els vilatans de Tossa de Mar al monestir de Santa Maria de Ripoll, tot això a partir de l'estudi del capbreu de 1739-1741. Finalitza el primer volum amb la reproducció dels plànols del terme de Tossa elaborats per al capbreu. El segon volum, de més de sis-centes pàgines, conté la transcripció del capbreu amb ín-dexs, acompanyada d'imatges antigues del poble i del document que justifiquen i enriqueixen la feina que ha fet l'autor. (Plecs).