Bascos a la Diada, catalans a l'Aberri Eguna. Presències creuades a les diades nacionals basca i catalana durant la Segona República espanyola. (1931-1938) / Pedro Álvaro Hervalejo Sánchez
Hervalejo Sánchez, Pedro Álvaro


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 17 (2024) , p. 122-144 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Les mobilitzacions de l'Onze de Setembre a Catalunya i de l'Aberri Eguna al País Basc foren algunes de les més destacades de la Segona República espanyola. Pels moviments nacionals català i basc, aquests esdeveniments representaven vertaderes eines de construcció nacional, però també de projecció exterior. Aquest article explora aquesta segona dimensió de les diades nacionals catalana i basca, analitzant la participació de nacionalistes bascos a l'Onze de Setembre i de nacionalistes catalans a l'Aberri Eguna. El resultat és una valoració més complexa d'aquest fenomen, que apareix inevitablement fermat a la dinàmica estratègica dels canviants cicles polítics, i malgrat tot capaç de generar un imaginari propi que perdura fins a l'actualitat.

En el centenari de l'assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre (1887-1923) / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 1-24 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, fou el líder de la Confederació Nacional del Treball (cnt) a Catalunya durant el període més dur i conflictiu de l'organització. El seu lideratge fou combatiu a la vegada que conciliador, la qual cosa va convertir-lo en un blanc de la patronal. De formació autodidàctica, era partidari d'educar la classe treballadora com a pas previ a la revolució social contra el capitalisme. Dues idees, la cultura com a palanca d'alliberament personal i el sindicat com a eina d'alliberament col·lectiva, van modelar el seu ideari. La seva concepció original del paper dels sindicats en la vida pública podria haver obert escenaris interessants per al desenvolupament de la cnt en un context democràtic. No obstant això, el projecte de Seguí es va veure truncat a causa de la seva precoç defunció. Quan només tenia trenta-cinc anys, el 10 de març de 1923, va caure assassinat per pistolers dels Sindicats Lliures, tot indica que a sou de la patronal. Desapareixia així un dirigent que havia encarnat la voluntat unitària d'un anarcosindicalisme de negociació sense perdre de vista l'objectiu revolucionari a llarg termini.

Menjar en temps de guerra. Joan Comorera front les necessitats alimentàries de la rereguarda / Rosa Toran Belver
Toran Belver, Rosa


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 25-44 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

A mesura que els colpistes conquerien territori, s'agreujaren els problemes de subministres a la rereguarda republicana, sent especialment crucial l'escassetat d'aliments. Des de les conselleries de Proveïments i d'Economia, Joan Comorera posà en marxa menjadors populars i restaurants econòmics. I, atesa la vulnerabilitat dels infants, organitzà menjadors infantils en els cines de Barcelona. L'experiència s'estengué a altres poblacions industrials i repercutí en les rutines de les dones, compromeses en realitzar el treball dels homes que estaven al front. El sosteniment dels menjadors infantils corria a càrrec d'unitats de l'Exèrcit Popular, amb l'objectiu de vincular el front i la rereguarda, sense deixar de banda la vessant educativa i els propòsits revolucionaris de l'endemà.

Los Hombres de Franco en Barcelona.Los procesos de selección de gobernadores civiles en la dictadura franquista (1960-1966) / Julián Sanz Hoya
Sanz Hoya, Julián


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 45-67 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Els governs civils van constituir la principal institució de la dictadura franquista per a assegurar el control social i desplegar les seues polítiques a les províncies. El Govern Civil de Barcelona va ser, sens dubte, el de major rellevància. Per això la historiografia ha dedicat una especial atenció a la significació i la gestió dels governadors-caps provincials, que gaudien d'extenses competències i una àmplia discrecionalitat. No obstant això, no coneixem molt sobre com es produïen els cessaments i, sobretot, els nomenaments dels governadors, com i qui seleccionaven els possibles candidats i quins factors es valoraven en aquesta mena de decisions. Amb l'objectiu de atendre aquestes qüestions, aquest article se centra en els processos de relleu i nomenament de governadors de Barcelona que es van gestar durant els anys inicials i intermedis de la dècada de 1960, fent servir documentació inèdita d'arxiu procedent del Ministerio de la Gobernación. Es pretén així conèixer millor aquests processos, les relacions entre Governació i la direcció del partit únic (FET-JONS), els candidats valorats i els motius per a tot això. Els resultats poden contribuir a entendre millor el funcionament de les lògiques internes de poder en la dictadura, ateses les pugnes i les interrelacions entre projectes i cultures polítiques, institucions i clienteles.

"Contra la guerra, ciutats" : Barcelona i Sarajevo en la construcció de la pau a Europa (1991-1996) / Oscar Monterde Mateo
Monterde i Mateo, Òscar


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 211-227 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

L'any 1995, Barcelona declarà Sarajevo Districte 11 de la ciutat, fou la consolidació d'una procés de cooperació i solidaritat que havia començat amb l'inici de la guerra a Bòsnia i encara continua avui. L'objectiu d'aquest article és explicar les principals claus polítiques que van impulsar la cooperació i el compromís de Barcelona amb Sarajevo, i demostrar com aquesta experiència, es va convertir en l'impuls de l'acció internacional de Barcelona al Mediterrani i en el símbol d'una idea política d'Europa, on les ciutats i el municipalisme havien de ser la seva pedra angular. Una idea que sintetitza el pensament i l'acció política de Pasqual Maragall a Europa i a la mediterrània.

Els Vidres romans de la Salut o Mansio Arragonem (Sabadell, Vallès Occ.) / Joan-Manuel Coll i Riera
Coll i Riera, Joan Manuel


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 84-97 : il. (Recerques) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La vil·la de la romana de la Salut (Sabadell, Vallès Occidental), identificada amb la Mansio Arragonem,1 a partir de la continuïtat toponímica de l'emplaçament de la vil·la romana amb els posteriors castell i parròquia medievals, ha estat objecte de diferents intervencions arqueològiques al llarg de l'últim segle, durant les quals s'ha recuperat un interessant conjunt de vidres d'època romana, els quals han estat estudiats recentment dins del marc d'una tesi doctoral.2 L'estudi i la classificació d'aquest material permet acotar la cronologia del funcionament i vigència de la vil·la i mansio.

Esclaus a pagès. El cas de Barberà del Vallès, 1379-1438 / Marc Estapé Solernou
Estapé Solernou, Marc


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 98-117 : il. (Recerques) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Després de l'arribada de la pesta negra a Catalunya i fins ben entrat el segle xv, gairebé la tercera part dels masos de la parròquia de Santa Maria de Barberà (actual Barberà del Vallès) van tenir esclaus i esclaves. Es descriuen els nou casos documentats, així com els seus propietaris, tot incidint en aspectes econòmics i socials dels masos on habitaven. Es reconstrueix la biografia de la Margarida, que fou esclava al mas Estapé, a partir de diversos documents notarials que permeten resseguir els trets principals de la seva vida durant gairebé cinquanta anys.

40 anys sense els Piteus / per Aitor Roger Delgado
Roger i Delgado, Aitor


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 26 (2023) , p. 10-29: il. (Recerques, 01) 

Els Bungalous dels alemanys. Testimoni d'un paradís perdut. / Susanna Subias-Auswitz
Subías-Auswitz, Susanna


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 26 (2023) , p. 30-41: il. (Recerques, 02) 

El Centre de formació d'adults Es Piteus / per Josep Muñoz
Muñoz, Josep


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 26 (2023) , p. 42-53: il. (Recerques, 03) 

Jordi Isern Sagrera, vivències d'un constructor a Blanes / per Jordi Isern
Isern Sagrera, Jordi


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 26 (2023) , p. 54-73: il. (Recerques, 04) 

Notes per a l'estudi del patrimoni industrial de SAFA/NYLSTAR, 1923-2023 / per Toni Reyes Valent
Reyes i Valent, Antoni


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 26 (2023) , p. 74-88: il. (Recerques, 05) 

Atacs aeris durant la Guerra Civil a Blanes / per Joan Garcia
Garcia, Joan


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 12-23 : il. (Recerques, 01) 
Inclou apèndixs: LLista de músics participants, Sardanes interpretades, Compositors programats.

Trobades de músics de cobla blanencs / per Josep M. Guinart Vilaret
Guinart i Vilaret, Josep Maria


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 24-41 : il. (Recerques, 02) 
Inclou apèndixs: LLista de músics participants, Sardanes interpretades, Compositors programats.

Primeres excavacions arqueològiques en extensió a la Penya dels Padrets / per Joan Llinàs (Atri Cultura i Patrimoni, SLU)
Llinàs i Pol, Joan


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 42-49 : il. (Recerques, 03) 

El Doctor Joaquim Albareda (1851-1917) : apunts biogràfics / per Aitor Roger
Roger i Delgado, Aitor


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 50-64 : il. (Recerques, 04) 

Els Oficis blanencs del segle XVIIII / per Maria Àngela Sagrera
Sagrera i Perpiñà, M. Àngela


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 66-91 : il. (Recerques, 05) 
Fonts consultades. Inclou glossari.

Un Episodi de sequera a Blanes : la intercessió de la Mare de Deú del Vilar contra un episodi d'eixut (1752) / per Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 92-98 : il. (Recerques, 06) 

Del censal al debitori : continuïtats i transformacions en el crèdit hipotecari català en l'etapa final de l'Antic Règim (regions de Barcelona i Girona, 1768-1840) / Sebastià Villalón Barragán
Villalón Barragán, Sebastià


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXV, núm. 54 (desembre 2023), p. 15-16 (Recerques) 
Tesi doctoral del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona. Direcció de Rosa Congost Colomer i Ricard Garcia-Orallo. Data de defensa: 9 de juny de 2023.

Les Desigualtats socials a la Catalunya preindustrial : l'estudi de cas de la Selva Interior, c. 1750-1825 / Josep Mas Ferrer
Mas Ferrer, Josep


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXV, núm. 54 (desembre 2023), p. 17-19 (Recerques) 
Tesi doctoral del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona. Direcció de Rosa Congost Colomer. Data de defensa: 18 de setembre de 2023.