Representar es gastar : el endeudamiento crónico de Manuel de Sentmenat durante la embajada de Portugal (1691-1698) / Javier Gómez Mesas
Gómez Mesas, Javier


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 50, núm.1 (2025) , p. 149-171 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En les següents línies aprofundirem en l'univers econòmic de les relacions internacionals a partir de l'anàlisi de les finances de Manuel de Sentmenat i de Lanuza durant el seu període com enviat extraordinari (1691-1696) i ambaixador ordinari (1696-1698) de la monarquia hispànica en la cort de Lisboa. En primer lloc, reconstruirem el càrrec i la data del diplomàtic, analitzant els ingressos i els capítols de despeses de l'ambaixada. En segon lloc, aprofundirem en la relació de dependència que va tenir amb el seu principal prestador, Henri Vannertingue, qui es va convertir en el principal garant econòmic de l'ambaixada. Finalment, recompondrem el balanç general de l'ambaixada, destacant l'endeutament crònic que va patir, perquè les despeses efectuades van superar amb escreix als ingressos rebuts.

Comisión de suscriciones a las acciones del Ferro-carril de San Felio de Torelló á Olot : Barcelona

Ferro-carril de San Felio de Torelló á Olot.


[Barcelona] : Impr. Suc. Ramirez, 1884
[2] f. ; 27 cm

Dictámen emitido por la comisión especial de señores concejales, nombrada para el exámen y clasificación de los créditos que se han reclamado contra el extinguido batallón Guías Federales de la Alta Montaña... de esta villa... [etc.]

Ajuntament d'Olot.


Olot : Imprenta y Librería de Juan Bonet, 1880
25 p. ; 32 cm

Deseando la gran mayoría de los olotenses residentes en esta Ciudad ...



Barcelona : [s.n.], 1879
[2] p ; 28 cm
Títol obtingut de les primeres línees de text.

Carta i butlleta per a la participació en el finançament de la construcció de la línia de tren Olot - Torelló.

Bancari olotí : butlletí trimestral del Sindicat de Treballadors del Crèdit i de les Finances



Núm. 1 (1 oct. 1937) - Núm. 2 (1 juny 1938)
Olot : el Sindicat, 1937-1938
20 cm. Trimestral.

El Matrimoni entre l'infant Pere i Joana de Foix : política europea i impacte local / Stefano Maria Cingolani, Joel Colomer
Cingolani, Stefano Maria


Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2022]
235 p. ; 20 cm (RCVM Premis, 2) 
Bibliografia. Apèndix documental. Text en català; apèndix documental en anglès.
ISBN 9788491688853

El matrimoni entre poderosos a l'edat mitjana tenia implicacions polítiques i econòmiques importants, ja que havia de comportar aliances per aconseguir o mantenir la pau i els equilibris geoestratègics. Les complexes gestions diplomàtiques que es desplegaven per tal d'acordar una unió entre dues cases reials o nobiliàries són conegudes, però poques vegades han estat analitzades en profunditat. I això és precisament el que fan els autors d'aquest volum. A partir de l'estudi de l'enllaç entre l'infant Pere i Joana de Foix, que comprèn des de les llargues negociacions per trobar la candidata adequada fins a l'organització efectiva de les núpcies, ofereixen una nova visió dels casaments d'alt nivell en l'època medieval i, alhora, amplien el coneixement del procés històric que va emparentar les cases d'Aragó i de Foix. (Editorial).

Crèdit privat i morositat a la Catalunya baixmedieval : baronia de Llagostera, 1330-1395 / Lluís Sales Favà
Sales i Favà, Lluís


Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2022 (Anuario de estudios medievales. Anejo, 83) 
ISBN 9788400110550

Aquest llibre analitza el credit privat estes entre les classes populars al segle XIV i els mecanismes institucionals habilitats pels poders públics per tal de sancionar-lo i, a la vegada, perseguir la morositat. El cas d'estudi presentat es el de la baronia de Llagostera, al nord-est de Catalunya. El volum descriu els principals productes financers a l'abast de la població del territori apuntant quins van ser els actors implicats, les funcions en l'àmbit de l'economia quotidiana, les durades o els tipus d'interes. L'obra s'interessa en particular per tres productes en concret, als quals es dediquen capítols específics. En primera instància reben atenció les comandes de bestiar. Tambe s'introdueix la compravenda finançada de draps, esbossant els mecanismes pel quals els mercaders, majoritàriament provinents de la ciutat de Girona, col·locaven aquest producte entre la pagesia a canvi del drenatge de l'excedent agrícola. Finalment, es reserva un apartat per al credit censal en el qual es defineix com, al llarg del período escollit, desplaçà progressivament antigues tipologies de credit, ressituà alguns grups socials en el mercat del diner i, a la llarga, consolidà un davallada dels tipus d'interes. (Editorial).

Revolució Industrial i producció monetària : La Seca de Barcelona i el seu context: XVII Curs d'Història Monetària d'Hispània / Albert Estrada-Rius (Ed.) ; Jordi Albero, Maria Clua i Mercadal

Curs d'Història Monetària d'Hispània (17è : 2012 : Barcelona )


Barcelona : Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2013
196 p. : il. ; 24 cm
Referències bibliogràfiques. Inclou: Testimonis materials de la Seca de Barcelona al segle XIX / Maria Clua i Mercadal ; Francesc Paradaltas i Pintó, un emprenedor a la Casa de a Moneda de Barcelona / Albert Estrada-Rius ; El fons documental "Seca de Barcelona" a la Biblioteca Econòmica Carandell de la Universitat Autònoma de Barcelona / Jordi Albero Zaragoza.
ISBN 9788480432665

El llibre recull, amb un disseny editorial renovat respecte els anteriors volums de la sèrie, les ponències del Curs d'història monetària hispànica que -també reformat en el seu abast cronològic, atès que ara s'obre a totes les èpoques-, organitza anualment el Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional. En aquesta XVII edició el tema d'estudi monogràfic gira, des d'una anàlisi interdisciplinària, a l'entorn de la Seca de Barcelona durant el segle XIX amb especial atenció al seu protagonisme enmig de l'esclat de la Revolució Industrial a Catalunya. El treball col·lectiu de reconeguts historiadors, numismàtics, arqueòlegs i arxivers comença amb una contextualització del marc econòmic, la política monetària i la producció de moneda a la Seca de Barcelona de l'època. Segueix amb un detallat repàs global de les emissions monetàries que aporta novetats com la identificació d'alguns dels assajadors monetaris de l'esmentada Casa de la Moneda, fins ara només coneguts per les seves inicials en algunes peces. El repàs patrimonial de l'edifici ha permès documentar, per exemple, la construcció de la xemeneia el 1858. Igualment, l'estudi de les restes arqueològiques ha permès constatar algunes de les pràctiques de fabricació dins l'establiment. Un capítol especial ha estat dedicat a l'estudi de la tecnologia emprada a la Casa de la Moneda a través de la maquinària, de la qual les premses Thonnelier van ser les més característiques. En l'apartat personal es presenta l'aproximació biogràfica a Francesc Paradaltas i Pintó que va estar vinculat a la renovació de la seca de manera molt intensa i del qual ara es disposaran de moltes més dades inèdites. Finalment, el resultat de la taula rodona conclusiva, dedicada a les fonts documentals per a l'estudi de la Seca de Barcelona, permet reunir, per primera vegada, la documentació vinculada als diferents moments de la història de la Casa de la Moneda de Barcelona del segle XIX dispersos entre l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu de la Diputació de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Arxiu, la Biblioteca i el Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En definitiva, un pas més en el coneixement d'un edifici, d'un organisme i d'unes monedes estretament vinculades a la història de Barcelona en un període decisiu de creixement.

Revolució Industrial i producció monetària. La Seca de Barcelona i el seu context : XVII Curs d'Història monetària hispànica / [ressenya de] Yolanda Blasco-Martel
Blasco Martel, Yolanda


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 85 (2024) , p. 212-214 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Revolució Industrial i producció monetària. La Seca de Barcelona i el seu context : XVII Curs d'Història monetària hispànica / Albert Estrada-Rius (coord.). Barcelona : Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2013

La Financiación de la guerra en la Cataluña del Barroco, 1652-1679 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 27 (2014) , 30 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Ens hem proposat en aquest treball analitzar el cost de la guerra en el front català per a la Monarquia Hispànica, proporcionant dades inèdites sobre la pagadoria general de l'Exèrcit de Catalunya entre 1652 i 1679, és a dir, des de la recuperació de Barcelona per les armes reals i fins al final de la guerra d'Holanda. El discret volum de les remeses de diners enviades des de la Cort, especialment mentre va estar obert el front portuguès, a causa de les moltes urgències econòmiques de la Monarquia al llarg d'aquells anys, i la irregular recepció de les mateixes per part dels virreis del període analitzat, és la principal explicació no sols del desenvolupament de les diverses campanyes quan va haver-hi guerra oberta contra la França de Lluís XIV, sinó també de la necessitat per part dels catalans de contribuir encara més decididament per a la seva pròpia defensa.

Mirant ab atenciò aquest Consistori lo Llibre mayor del donatiu ab que las Vniversitats de est Principat serveixen al Rey ... per lo sustento de la Cavalleria de son Real Exercit per temps de sinch anys, ...

Diputació del General de Catalunya.


Barcelona : [s.n.], [1692?]
[2] f. ; 31 cm
Escut dels Diputats del General del Principat de Catalunya a Barcelona a final del text. Text datat a Barcelona el setembre de 1692. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Text signat per Antón de Planella i Cruilles, abat de Besalú.

Del censal al debitori : continuïtats i transformacions en el crèdit hipotecari català en l'etapa final de l'Antic Règim (regions de Barcelona i Girona, 1768-1840) / Sebastià Villalón Barragán
Villalón Barragán, Sebastià


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXV, núm. 54 (desembre 2023), p. 15-16 (Recerques) 
Tesi doctoral del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona. Direcció de Rosa Congost Colomer i Ricard Garcia-Orallo. Data de defensa: 9 de juny de 2023.

Jubilació : projectes de futur / Carles Alonso Martínez
Alonso Martínez, Carles


[Banyoles] : La Mica, 2019
287 p. : il. col. ; 21 cm

Finançar la guerra : els compradors de deute públic a Catalunya entre 1462 i 1472 / Laura Miquel Milian
Miquel Milian, Laura


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 2 (2023) , p. 855-892 (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'esclat de la guerra civil catalana l'any 1462 va comportar l'adopció de mesures de finançament extraordinàries per part de la Diputació del General de Catalunya i el Consell de Barcelona, les institucions que lideraven el bàndol enfrontat al rei Joan II. Una d'elles va ser l'emissió de deute públic -censals morts-, tasca a la qual es van abocar ambdós organismes ràpidament. L'objectiu d'aquest estudi és veure qui va adquirir aquestes rendes venudes en un període de màxima inestabilitat mitjançant dos treballs diferenciats. El primer, la classificació dels compradors en grups socioprofessionals i segments de població. El segon, la identificació dels principals censalistes de totes dues institucions. Així s'ofereix al lector una radiografia de tots aquells que van posar el seu capital a disposició de la lluita contra el rei.

El Poder del mercat. Santa Coloma de Queralt 1276-1313 / Gregory B. Milton
Milton, Gregory B.


Valls ; Santa Coloma de Queralt : Cossetània Edicions : Associació Cultural Baixa Segarra, 2023
334 p. ; 17 cm (El Tinter, 179 ) 
Bibliografia. Apèndix. Obra traduïda amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Títol original: Market power: lordship, society, and economy in Medieval Catalonia (1276-1313).
ISBN 9788413563268

En aquest llibre, l'autor analitzà el mercat de Santa Coloma de Queralt (instaurat el 1222 pel rei Jaume I) a partir de les transaccions comercials enregistrades en els manuals notarials de 1276 a 1313.Coloma es convertí realment en una vila mercantil i el centre comercial de la regió a principis dels anys 1290. Cristians i jueus s'hi establiren. Centenars de persones, identificades com a habitants de Santa Coloma, participaren en el comerç i les finances registrades pel notari de la vila i els seus escrivans. L'any 1293 registraven una mitjana de més de 32 transaccions a la setmana, xifra que gairebé es duplicà [.] 20 anys després. Aquest nombre creixent de transaccions incorporava processos financers sofisticats a través de préstecs, vendes a crèdit i inversions, mentre que la participació regular de comerciants forans, que venien teles i animals de treball, atenia a les necessitats dels consumidors rurals locals. A finals de segle, els artesans i comerciants de Santa Coloma crearen els seus propis negocis per atendre el consum local i alguns iniciaren el cultiu de safrà en camps propers a la vila com a producte local destinat tant al comerç nacional com internacional. (De l'epíleg).

Qui era qui a la Torroella de Montgrí de fa set-cents anys estudi prosopogràfic dels veïns de Torroella de Montgrí, 1298-1350 / Xavier Soldevila Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


En: 249673 IX Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa (2013-2014). Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí, 2015. p. 11-102

Bibliografia.

Qui era qui a la Torroella de Montgrí de fa set-cents anys estudi prosopogràfic dels veïns de Torroella de Montgrí, 1298-1350 / Xavier Soldevila i Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


2014
[124] f. : taules ; 30 cm
Treball guanyador de la modalitat de ciències socials de la IX Edició de les Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa (2013-2014) atorgades pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Text imprès no editat.

El Tresor de la reina / text de Júlia Mas amb l'assessorament de Lledó Ruiz Domingo
Mas, Júlia


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 261 (desembre 2023), p. 42-45 : il. (Reportatges. Edat mitjana) 

L'Endeutament a llarg termini del Papa Benet XII : radiografia dels primers creditors de censals de la cambra apostòlica / Jordi Morelló Baget
Morelló i Baget, Jordi


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 31 (2013) , p. 279-324 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en anglès.

"Pro succurrendo necessitatibus dicti hospitalis" : els orígens del patrimoni i els mecanismes de finançament de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona (s.XV) [Fitxer informàtic] / Jaume Marcé Sánchez ; [dirigida per: Daniel Piñol Alabart, Nikolas Jaspert]
Marcé Sánchez, Jaume


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2023
Dirigida per: Piñol Alabart, Daniel; Jaspert, Nikolas. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2023
1 recurs electrònic (506 p.)
Programa de Doctorat en Cultures Medievals.

La present tesi doctoral té per objectiu entendre de quina manera es va sostenir l'hospital de la Santa Creu de Barcelona durant el segle XV, una institució que va ser el resultat de la unificació de diferents hospitals l'any 1401. Fruit de la fusió, la Santa Creu va ser dotada amb el patrimoni dels antics centres, el qual va ser reorganitzat i administrat durant els primers anys de la centúria. Per aquesta raó, les preguntes que es planteja aquesta recerca pretenen conèixer, per una banda, com va ser gestionat el patrimoni que va rebre la Santa Creu i, per altra, quins van ser els mecanismes de finançament emprats per resoldre les seves necessitats durant el Quatre-cents.Per complir amb aquests objectius, el treball es divideix en quatre blocs principals. El primer bloc és l'introductori. En ell s'inclouen tots els aspectes formals de la tesi i una revisió historiogràfica dels treballs que han estat dedicats a l'estudi dels patrimonis hospitalaris, al finançament d'aquestes institucions i, finalment, a l'hospital de la Santa Creu durant el segle XV. En el segon bloc es detallen dels actors que van intervenir durant el procés fundacional, les problemàtiques que es pretenien resoldre amb la unificació, l'ordenament i el funcionament de l'hospital i l'encaix que tingué el notari dins de la pròpia institució. En el tercer bloc s'aporten noves dades sobre la manera com va ser resolta la dotació de la Santa Creu i quines gestions van dur a terme els seus administradors amb el patrimoni rebut. Tanmateix, s'inclou una anàlisi sobre l'impacte que tingué la fundació de l'hospital de la Santa Creu sobre els antics hospitals que hi havia a Barcelona. Finalment, en el darrer bloc s'ofereix una àmplia descripció dels diferents mecanismes que van ser emprats per sostenir l'hospital, que són, per ordre, la subvenció de 1407, els títols de deute públic barceloní, els llegats testamentaris, les donacions, l'almoina, les rendes patrimonials i la venda de productes en el mercat de segona mà.