El Conreu de l'arròs a l'Empordà del segle XVIII : selecció de documents / Nota introductoria i selecció a cura de Pere Gifre Ribas



Girona : Associació d'Història Rural : Centre de Recerca d'Història Rural Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona : Documenta Universitaria, 2025
260 p. ; 20 cm + 1 map. pleg. (38 * 27 cm) (Biblioteca d'història rural. Documents, 9) 
Aquesta publicació és part del projecte d'I+D+i PID2022-139652NB-I00 finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i "FEDER Una manera de fer Europa". També disponible la versió en línia. Bibliografia.
ISBN 9788484587231 (Edicions UdG)
ISBN 9788499847085 (Documenta Universitaria)

L'arròs es conrea a l'Empordà des de mitjan segle XV. És un conreu que implica una infraestrura hidràulica per facilitar el regadiu. Els senyors dels molins ho són també de l'aigua. A fi de portar l'aigua als camps d'arròs, s'estableix una negociació entre les parts implicades: senyors dels molins i de l'aigua, senyors útils de les terres i universitats pel terme de les quals ha de passar el canal de reg. Les collites d'arròs són altament lucratives, raó per la qual els que en reben les rendes proposen d'ampliar la superfície conreada. Algunes universitats invoquen el bé superior de la salut i en demanen la prohibició. Aquestes diferències generen una forta conflictivitat que es canalitza per diferents vies. D'aquesta conflictivitat, n'han quedat rastres documentals, i aquí se'n fa una selecció: des de la posició dels contraris, amb informes mèdics que atribueixen la sobremortalitat al conreu, i des de la dels partidaris, que sol·liciten autoritzacions a l'Audiència o a la Intendència per conrear l'arròs lliurement. Les posicions enfrontades acaben amb llargs processos judicials, però també amb actuacions de sabotatge. A fi de preservar el conreu, molt lucratiu per als productors, i la salut pública, l'Audiència imposa una reglamentació (1767, 1775) que estableix una divisió de les terres d'arròs en cinc parts; així, de manera rotatòria, cada partió conrea arròs un any de cada cinc. Cap dels sectors no s'avindrà a la mesura. El 1797 esclatarà la revolta que posarà fi al conreu de l'arròs. (Editorial).

Pagesia en lluita / Gerad Bagué i Josep Pastell, coordinadors del dossier



En: Revista de Girona. Girona, núm. 348 (gener-febrer 2025), p. 66-94 : il. (Dossier) 

Conté: Els Pagesos reclamen la protecció del sector / Marc Salgas ; Sostenibilitat i ecologia als peus del Puigsacalm / Ramon Esteban ; Mas Quintana; : orcs, vedells, conreus... i molt més / Anna Pi ; Girona Fruits, set-centes hectàrees que produeixen més de vint-i-cinc mil tones de pomes cada any / Puri Abarca ; Pasturabosc, un remei contra els incendis i un privilegi per al paladar / Clara Julià ; La Dotzena : covar la unió per aconseguir la força / Clara Julià ; Les Últimes vaques de Fornells de la Selva / Susanna Quintana ; L' Horta Masó : quan la intel·ligència i la tradició es troben / Jordi Dausà Mascort.

En busca del equilibrio y la sostenibilidad. La explotación de recursos de montaña en la Alta Edad Media (Pirineo y Prepirineo catalán) / Marta Sancho i Planas
Sancho i Planas, Marta


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 44, núm. 1 (2026) , p. 11-34 (Artículos) 
Exemplar dedicat a: Sostenibilidad ambiental y aprovechamiento de los recursos naturales en ecosistemas sensibles durante la Edad Media. Casos de estudios comparativos. Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El Canal d'Urgell (1863-1925) / Esteve Mestre i Roigé
Gómez Marsol, Joan Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 97-107 (Articles) 

L'article efectua cinc talls diacrònics en la història del Canal d'Urgell. El primer, 1863-1870, en què s'exposen els efectes que va tenir en la població l'arribada de l'aigua. El segon, 1900, dona notícia del frustrat intent de crear una societat anònima per colonitzar l'Urgell. El tercer, la primera dècada del segle XX, tracta de la introducció de nous conreus a les terres regades. El quart, 1919-1920, reflecteix la difícil situació de les famílies de la comarca arran del sobtat augment de preu de les matèries primeres. El cinquè i darrer, 1925, és un índex dels grans propietaris de les terres que rega el Canal d'Urgell.

La Introducció de la vinya i l'olivera a la Catalunya occidental en el segle XVII : l'exemple del prior Jalpí al priorat de Meià / Ramon Bernaus i Santacreu
Bernaus i Santacreu, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 109-143 : il. (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El treball tracta de quan el prior de Meià, Josep de Jalpí, vol introduir a les poblacions de la seva baronia una agricultura especialitzada de tipus comercial deixant de banda l'agricultura més tradicional que es donava en aquesta part del Montsec de Meià. Per això comença una campanya perquè els pagesos plantin oliveres i vinya en gran quantitat, que s'inicia el 1639 i acaba el 1659. S'allarga tant perquè coincideix en el temps amb la Guerra del Rosselló, la Revolta dels Segadors i la Guerra de Separació, fets que procurarem contextualitzar amb la biografia del prior que coneixem.

Entre el vent i l'aigua. Definir la Segarra al segle XXI / Marc Verdés i Oliva
Verdés i Oliva, Marc


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 38 (2024) , p. 241-267 : il. (Repensant Ponent. Perspectives per al segle XXI) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts documentals.

Ramon Calm Musoll, un viladrauenc de soca-rel / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 89-101 : il.
Títols i resums en català i anglès.

En Ramon Calm és un viladrauenc de vuitanta anys que ha viscut i treballat sempre a Viladrau. La seva vida ens mostra la manera com es vivia en una casa de pagès del Montseny i com han evolucionat les feines de la ramaderia i del bosc. En aquest article li fem una entrevista per conèixer aquesta forma de vida passada, però també els inicis de la jardineria al poble de Viladrau, i una visió de la política local que ell ha representat durant setze anys. Tal i com ens explica, es pot estar d'acord amb ell o no, però en Ramon sempre diu el que pensa, i sempre ha actuat mirant pel bé del poble. Com en Ramon segur que hi ha molts altres homes i dones grans en els diferents pobles del Montseny, a qui convé escoltar per no perdre el coneixement d'una forma de vida dura, que avui en dia ens queda molt lluny del nostre imaginari.

Fernanda Barcos / entrevista realitzada per Rosa Congost i Enric Saguer
Congost i Colomer, Rosa


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXVII, núm. 57 (juny 2025), p. 4-8 (Entrevista) 

La Pagesia del Camp de Tarragona: Transició d'una agricultura pre-capitalista a capitalista / Maria Antònia Ferrer i Bosch
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 217-232
Notes a peu de pàgina.

Durant el segle XIX es produí, al camp català, la transició d'una agricultura pre-capitalista a capitalista en la qual caldia, per al desenvolupament del capitalisme, posseir la propietat de la terra. Es presentaven dues alternatives: donar la propietat al propietari o bé a l'agricultor. Per tant es podia optar per dues solucions: que la terra fos apropiada per una minoria de propietaris d'extracció burgesa o d'antigues classes dominants transformades, o bé seguir per la via de la revolució camperola (com a França), en que les terres que tinguessin una duplicitat de drets, anessin a parar a la pagesia.

El Cultiu de l'olivera al Baix Camp / Josep Papió Toda
Papió Toda, Josep


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 253 (juliol-setembre 2025), p. 26-29 : il. (Lo Floc verd) 

L'olivera, junt amb el garrofer i la vinya, ha modelat el paisatge del Baix Camp des de fa segles. Avui, però, la sequera persistent i la irregularitat de les pluges ens posen davant d'una pregunta ineludible: què conrearem, i com, en un clima que ja no és el mateix? Els estudis dels darrers anys, tant a casa nostra com a la conca mediterrània, apunten una resposta pragmàtica: l'olivera moderna, ben tecnificada i gestionada amb criteris d'eficiència hídrica, pot esdevenir una alternativa sòlida a l'avellaner en aquelles zones on l'aigua ja no permet estabilitzar la producció del nostre fruiter emblemàtic.

És viable el model agrari cooperatiu? / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 252 (abril-juny 2025), p. 6-9 : il. (Crestall) 

El gener d'enguany vam entrevistar a Francesc Baiges Borràs (Montbrió del Camp, 1974), pagès, actual president de la cooperativa agrícola de Montbrió del Camp, enginyer agrònom de formació i d'una família amb una llarga tradició pagesa. Ens reunim amb ell per a analitzar si el model cooperativista continua sent vàlid per a l'agricultura al Camp de Tarragona.

L'Aigua regenerada : el salvavides de l'agricultura / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 249 (juliol-setembre 2024), p. 22-27 : il. (Lo Floc verd) 
Notes.

El Conreu del garrofer a Vandellòs i Hospitalet de l'Infant / per Francesc Xavier Cort Ardèvol
Cort Ardèvol, Francesc Xavier


En: Quaderns d'Història Local. L'Hospitalet de l'Infant, Núm. 3 (2024) , p. 121-128 (Dossier. Biografies del garrofer) 

Un Informe econòmic del 1867 sobre els caps del partit judicial de la província de Tarragona / Josep M. T. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 32 (octubre 2005), p. 12-13 : il. (Aportacions) 

[Centenari Salvador Vilaseca]
Massó i Carballido, Jaume


En: Informatiu Museu. Reus. I època, núm. 11 (octubre 1996), p. 1-3 : il

La Falç / Josep M. Miró
Miró, Josep M.


En: Informatiu Museu. Reus. I època, núm. 08 (juny 1995), p. 6-7 : il (Utillatge agrícola prehistòric, 1) 

Agricultura catalana : alguns trets diferencials: estat espanyol, C.E.E. / Jordi Bacaria
Bacaria i Colom, Jordi


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 283-285 (Junio-Agosto 1976), p. 2-5 (1864-1867)

Consideracions económico-locals / Vidal i Pallejà
Vidal i Pallejà, Josep Maria


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VI, núm. 130 (juny 1925), p. 137-138

Fontanals de Cerdanya / Sofia Garçon Peyri
Garçon i Peyrí, Sofia


Girona : Diputacio de Girona, 2025
95 p. : il. ; 20 cm (Quaderns de la Revista de Girona, 246. Monografies locals, 141) 
Bibliografia.
ISBN 9788418734564

Aquesta monografia, configurada sobretot a partir de la recerca documental i de múltiples converses amb els veïns, parla d'aspectes diversos de Fontanals de Cerdanya, com ara de les arrels medievals, l'evolució demogràfica, l'atenció mèdica, els antics municipis i l'ensenyament i, alhora, de la profunda transformació socioeconòmica, en què la pressió urbanística ha impactat directament en el paisatge i en el desenvolupament de la ramaderia, l'agricultura i el turisme. (Editorial).

Gent arrelada / Marina Pifarré Rovira ; [Pròleg de Juan Cal Sánchez ; Epíleg d'Antoni Gelonch Viladegut]
Pifarré Rovira, Marina


Lleida : Pagès Editors, 2026
96 p. ; 21 cm (Monografies, 155) 
ISBN 9788413036939

L'any 1939, un cop acabada la Guerra Civil de 1936-1939, es va crear l'Instituto Nacional de Colonización (INC) amb l'objectiu de desenvolupar nous pobles als nuclis rurals i fer assentaments d'agricultors a tots els punts de l'Estat espanyol per conrear les terres i crear un entorn productiu agrari. Sucs va ser un d'aquests espais, i durant els primers anys del desenvolupament urbanístic al poble no hi havia ni aigua potable, ni clavegueram ni xarxa elèctrica, una situació que va fer que alguns dels nous pobladors decidissin de marxar perquè no es van veure amb cor de seguir endavant, però els que s'hi van quedar, gràcies a la bona convivència i als petits moments de lleure, van poder superar els inconvenients fins que s'hi van instal·lar els serveis imprescindibles per poder viure en bones condicions. (Editorial).