português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
ESTUDIS []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 176
ir a la página                         


1 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De mossèn Arnella a l'actualitat / Domènec Ferran Gómez
Ferran i Gómez, Domènec


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 18-35 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En els darrers anys Terrassa ha fet un esforç important per posar-se al mapa del patrimoni català. Som la ciutat del modernisme industrial i de la Seu d'Ègara, i cada cop en fem més bandera. Però malgrat els esforços de qui gestiona el patrimoni històric a la ciutat, els recursos amb què es compta per a la difusió del coneixement d'aquest patrimoni són limitats i se n'ha fet una tria.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421168
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Patrimoni oblidat de Terrassa / Cristina Coll Márquez, Sílvia Comellas Compte, M. Gemma Garcia Llinares, antonio Moro Garcia



En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 36-49 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En els darrers anys Terrassa ha fet un esforç important per posar-se al mapa del patrimoni català. Som la ciutat del modernisme industrial i de la Seu d'Ègara, i cada cop en fem més bandera. Però malgrat els esforços de qui gestiona el patrimoni històric a la ciutat, els recursos amb què es compta per a la difusió del coneixement d'aquest patrimoni són limitats i se n'ha fet una tria.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic ; Arquitectura ; Modernisme ; Fàbriques ; Esglésies
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Autors add.:Coll Márquez, Cristina ; Comellas i Compte, Sílvia ; Garcia i Llinares, M. Gemma ; Moroi Garcia, Antoni
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421169
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En guàrdia! La salvaguarda del patrimoni egarenc durant la guerra civil / Anna Vila Gestí
Vila i Gestí, Anna


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 50-65 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix el patrimoni cultural com "un conjunt de testimonis que formen l'herència cultural de la societat, com les tradicions, els costums, l'art, el llenguatge, l'entorn, el paisatge, etc.". El patrimoni és una idea àmplia, molt àmplia, que comprèn aspectes tan distants, i a la vegada tan propers, com poden ser un quadre, una fàbrica, un registre parroquial o una Festa Major. Tots ells, però, comparteixen la capacitat de ser vestigis de la història d'un poble, d'una comunitat, d'unes persones. Tanmateix, aquest és un concepte que ha anat variant al llarg del temps, adaptant-se als nous discursos i a les noves necessitats de les societats. A dia d'avui, allò que considerem patrimoni dista bastant sobre el que un florentí del segle xiv o un parisenc de finals del setcents podien considerar com a tal. Així doncs, la noció de patrimoni és permeable, a vegades fins i tot etèria, i va variant al llarg dels anys.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic ; Guerra civil espanyola
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1936 - 1939
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421170
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Defensa del patrimoni arquitectònic com a defensa de la ciutat (1970-1977) / Pau Monterde Farnés, Òscar Monterde Mateo, Pere Vidal Palet
Monterde i Farnés, Pau


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 67-93 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

El 26 de maig del 1973, el diari Tarrasa Información publicava una carta al director sota el títol "Es preciso conservar el patrimonio modernista", signada pels presidents de tres entitats i un grup d'arquitectes i estudiants d'Arquitectura de la ciutat1, motivada per la destrucció de la casa Roig Llauger, al carrer Nou de Sant Pere, 56, obra de Lluís Muncunill, datada el 1910, i que contenia a l'interior uns frescos de 1944 del pintor terrassenc Joan Duch. A la carta, a més de destacar la passivitat de les persones directament responsables de protegir el patrimoni artístic urbà de la ciutat, manifestaven una serie de consideracions.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni històric i artístic ; Arquitectura ; Modernisme
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1970 - 1977
Autors add.:Monterde i Mateo, Òscar ; Vidal i Palet, Pere
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421171
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Patrimoni natural terrassenc : valor, estudi i protecció / Josep Germain Otzet
Germain i Otzet, Josep


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 94-26 (Estudis
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

En aquest article es parlarà del valor i les característiques del medi natural terrassenc i dels que l'estudien i el defensen, però la primera imatge que es vol recollir del patrimoni natural terrassenc no és la dels científics o dels conservacionistes, sinó la dels que simplement s'han sentit atrets per la seva bellesa.


Matèries: Medi geogràfic ; Patrimoni natural
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421172
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sobreviure a una pandèmia / Joan Soler Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 16-20 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

La revista, que a partir d'ara passa a anomenar-se "Terme. Revista d'història i pensament", incorpora un important apartat de reflexió per tal d'aprofundir en la comprensió dels fenòmens socials que vivim en el present, que pretén complementar l'habitual rigor científic per comprendre els fets i els esdeveniments del passat. Aquesta tercera època vol convertir la revista en un punt de referència obligat per comprendre problemàtiques i fenòmens en el seu conjunt, mirant de superar la mera acumulació d'articles de recerca.


Matèries: Centres d'estudis locals ; Pandèmies ; COVID - 19 ; Revistes
Matèries:Centre d'Estudis Històrics de Terrassa : CEHT ; Terme. Revista
Àmbit:Terrassa
Cronologia:2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421099
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Epidèmies a Terrassa durant el segle XIX / Marcel Taló i Martí
Taló Martí, Marcel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 21-40 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

Aquest article analitza com van impactar a Terrassa els principals brots infecciosos del segle xix, fent especial èmfasi en aquells que han estat menys estudiats: els de la primera meitat de segle. A través de les actes de les juntes de sanitat i dels plens de l'Ajuntament es reconstrueix el dia a dia de la vila mentre feia front a l'epidèmia. De cada un d'ells es destaca un aspecte característic i se'l vincula amb el desenvolupament de l'Estat liberal i la industrialització. Finalment, es fa una aproximació a la mentalitat religiosa durant el vuitcents a partir de l'anàlisi de diferents testaments.


Matèries: Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Assistència sanitària ; Ajuntament ; Fonts documentals ; Actes administratives ; Testaments
Àmbit:Terrassa
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421100
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Grip de 1918 a Terrassa. La gestió política de la pandèmia / Mariona Viguès i Julià
Viguès i Julià, Mariona


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 41-60 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

En una Terrassa que vivia uns mesos socialment convulsos derivats dels efectes colaterals de la Gran Guerra, la grip de 1918 va ser la darrera epidèmia que va patir la ciutat al segle xx. La malaltia va tenir relativament poca incidència en comparació amb altres localitats properes com Barcelona. Sens dubte, l'organització sanitària i les mesures higièniques que de manera tímida s'havien anat implantant des del segle XIX hi van tenir alguna cosa a veure. L'article analitza el difícil context social del moment i la crisi de subsistències, l'especial afectació de la grip en les classes populars, el lideratge de l'alcalde Emili Soler Anglada, les decisions preses pel Ple Municipal, la creació de la Junta Administrativa de Sanitat com a òrgan gestor de la situació i la incidència de la recapta pública realitzada.


Matèries: Pandèmies ; Malalties infeccioses ; Grip ; Salut pública ; Assistència sanitària ; Administració local
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1918
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421101
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Epidèmies, pandèmies, i mort durant el primer franquisme a Terrassa : 1939-1959 / Manuel Márquez Berrocal
Márquez Berrocal, Manuel


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 61-99 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia. Notes.

Aproximació a l'estudi de les causes de la mort per epidèmies, pandèmies i malalties infeccioses durant el franquisme a Terrassa: 1939-1959. El treball recull les dades de mortalitat, morbiditat, mortalitat infantil, esperança de vida i altres variables relacionades i per quatre àmbits geopolítics: Espanya, Catalunya, Barcelona (capital) i Terrassa. La salut pública va millorar progressivament durant la dictadura, però mostra unes deficiències extraordinàries, fins a la dècada dels anys cinquanta, quan el canvi de política econòmica del règim permetrà oferir uns serveis sanitaris mínims a la població. El règim utilitzarà les malalties infeccioses per culpabilitzar el règim republicà i les classes populars i treballadores, eludint sempre, inclús en l'últim període, les seves responsabilitats en la propagació de les malalties infeccioses (poliomielitis).


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Condicions de vida ; Salut pública ; Assistència sanitària
Àmbit:Terrassa ; Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1939 - 1959
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421112
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Posant-li cara a la sida / Ana Fernández Álvarez
Fernández Álvarez, Ana


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 101-135 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Aquest article és un resum de com van afectar el VIH i la sida a Terrassa des de 1985, any en què es registraren els primers casos, fins a l'any 2020, i quines foren les respostes i les accions que la ciutat va donar i organitzar per lluitar contra aquesta malaltia a través de les diferents iniciatives portades a terme des de les institucions públiques i les associacions privades.


Matèries: Sida ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Assistència sanitària
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1985 - 2020
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421113
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Mala notícia recoberta de proteïna afebleix la ciutat / Josep Lluís Lacueva
Lacueva i Moreno, Josep Lluís


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 137-169 : il. (Estudis
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

Aquest article tracta del sotrac que ha provocat l'arribada de la pandèmia global de la Covid-19, una malaltia infecciosa causada pel coronavirus SARS-CoV-2. És una crònica d'urgència -amb el pas del temps i la prudent perspectiva temporal tindrem recerques que tractin sobre la memòria i la història d'aquest passat més proper- que comença parlant sobre algunes de les característiques d'un patogen viral responsable d'afeblir ciutats com Terrassa. El treball fa una síntesi de les diferents onades d'un enemic invisible que no entén de fronteres, des que a finals de desembre del 2019 la Xina informava l'OMS de casos afectats per coronavirus fins a la finalització de l'estat d'alarma a principis del mes de maig del 2021, quan Terrassa ultrapassava els 19.000 casos positius amb un total de 529 persones que havien perdut la vida. Una aproximació ràpida a un temps de confinaments, d'emergència sanitària amb totes les seves febleses, de situacions de vulnerabilitat d'una part important de la població i de reptes per preservar la vida.


Matèries: Pandèmies ; COVID - 19 ; Malalties infeccioses ; Salut pública
Àmbit:Terrassa
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/421114
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Vapor Badia (Sabadell); UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Activitat de Francesc Layret a Sant Cugat del Vallès : candidat, diputat i advocat de rabassaires (1919-1920) / José Fernando Mota Muñoz
Mota Muñoz, José Fernando


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 7-27 : il. (Estudis
Bibliografia i notes.

La relació de Francesc Layret amb Sant Cugat del Vallès serà curta en el temps, però deixarà una forta petjada. En els divuit mesos -de finals de maig del 1919 a mitjans de novembre del 1920- que farà de candidat i diputat pel districte de Sabadell, al qual pertanyia Sant Cugat, Layret exercirà un paper central en la reactivació de l'afeblit republicanisme local i posarà les bases per a la reorganització dels rabassaires locals. La seva activitat serà un dels revulsius perquè el caciquisme local es vegi qüestionat per primer cop des del Sexenni Democràtic. Per aquests motius, Layret quedarà en el record de rabassaires i republicans santcugatencs, que no l'oblidaran i l'homenatjaran quan arribin al poder local durant la Segona República.


Matèries: Advocats ; Polítics ; Candidatures electorals ; Republicanisme ; Assassinats ; Conflicte rabassaire
Matèries: Layret i Foix, Francesc (1880-1920)
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1919 - 1920
Accés: https://raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/420018
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Dia 5 d'agost de 1874 : una jornada particular. La Tercera guerra carlina a Sant Cugat del Vallès / Lluís Jordà i Roselló
Jordà Roselló, Lluís


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 29-58 : il. (Estudis
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

La Tercera guerra carlina (1872-1875) va afectar Catalunya de manera desigual. El Vallès i en concret Sant Cugat, tot i no ser mai considerats uns objectius militars prioritaris per part dels carlins, no en van quedar al marge. De manera ocasional van patir també els seus efectes. L'impacte ideològic del carlisme en la pràctica totalitat de les dues comarques vallesanes va ser sempre minoritari, circumstància essencial per no ser considerada aquesta part del territori un assentament militar carlí, a diferència d'altres indrets del Principat. En el transcurs de la contesa Sant Cugat fou, sobretot, un objectiu econòmic on cobrar contribucions de guerra, extorquint amb amenaces l'ajuntament. La negativa a fer front als pagaments exigits comportava riscos i conseqüències, sovint imprevisibles.


Matèries: Guerra carlina III ; Operacions militars ; Carlisme
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1872 - 1875
Accés: https://raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/420019
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dinàmiques residencials i riscos de desplaçament de població a Sant Cugat del Vallès : una aproximació a partir de les dades padronals, 1997-2021 / Oriol Nel·lo Colom
Nel·lo i Colom, Oriol


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 59-96 : il. (Estudis
Referències bibliogràfiques i notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi, acabat el setembre del 2022, ha anat precedit d'un altre intitulat Dinàmiques residencials i riscos de substitució de població a Sant Cugat del Vallès, finalitzat el desembre del 2021, menys extens i les conclusions del qual estan incloses en el que publiquem. Els dos són fruit d'un encàrrec de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, al qual agraïm l'autorització per publicar-lo. De l'estudi no es reprodueix l'apèndix estadístic, per raons d'espai i perquè entenem que la informació aportada és suficientment completa. L'estudi analitza l'evolució de la ciutat de Sant Cugat del Vallès en el darrer quart de segle. S'ha estudiat l'evolució demogràfica i del mercat immobiliari, la transformació del perfil de la població a partir de les dades padronals i el comportament de cada un dels nou barris en els quals s'ha dividit el municipi, pel que fa a l'arribada i sortida de població. S'ha constatat que els darrers anys s'ha produït un procés de substitució poblacional, caracteritzat per l'arribada de persones amb un elevat nivell d'estudis i ingressos i per la marxa de persones amb menor nivell d'ingressos i estudis.


Matèries: Població ; Padró municipal ; Evolució demogràfica ; Canvi demogràfic ; Composició socioeconòmica
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1997 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/420047
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Club Amics de Tothom (la Tothomada), 1966-1969 : una revisió històrica del període que ens va portar a aquest moment i el seu desenllaç final / Jaume Cifuentes i Costa
Cifuentes Costa, Jaume


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 55 (2022) , p. 97-131 : il. (Estudis
Bibliografia i notes. Resums en català, castellà i anglès.

Els anys seixanta del segle passat van aportar a Catalunya grans canvis socials i culturals. De tal manera que s'ha parlat de seixantisme, fins i tot un autor l'ha qualificat com el tercer gran moment politicocultural després del modernisme i el noucentisme. Es tracta d'un moviment general, plural i de molta vitalitat, que cal situar entre 1959 i 1971. Un conjunt de diverses iniciatives politicoculturals que comparteixen dos objectius: l'antifranquisme i l'afirmació de la cultura com a forma definidora de la identitat catalana. En aquest context es produeix l'experiència de la Tothomada, una experiència curta, 1966-1969, però molt intensa. Per explicarla ens hem hagut d'endinsar en els seus precedents, el Casal parroquial, que és tant com dir el paper de l'Església en aquells moments a Sant Cugat. A la vegada, ens ha obligat a eixamplar la mirada i referir-nos als diferents moviments culturals que van caracteritzar aquells anys santcugatencs, alguns dels quals han deixat una forta petja.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Vida cultural ; Associacions culturals ; Església ; Parròquies ; Canvi social
Matèries:Club Amics de Tothom de Sant Cugat del Vallès
Àmbit:Sant Cugat del Vallès
Cronologia:1966 - 1969
Accés: https://raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/420050
Localització: Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla pel conreu de l'arròs a l'Empordà, 1704-1767 / Jordi Casas i Roca
Casas i Roca, Jordi


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 13-71 : il. (Estudis

A mitjan segle XVIII el conreu de l'arròs assoleix el seu màxim a l'Empordà, una extensió de terra que va de Pals a l'Armentera. D'aigua no en falta. Dos rius, el Ter i el Daró, una munió de sèquies i canals i els aiguamolls, en les zones més properes al mar, garanteixen la inundació dels camps dedicats al conreu d'una gramínia que dona millors rendiments que el blat. Un conreu ja consolidat al segle XV, però no exempt de dificultats. La més greu, el paludisme. Durant el segle XVIII els enfrontaments entre partidaris del conreu i opositors és constant. La salut, però també les compensacions econòmiques que han de rebre els municipis afectats, són al centre del debat. La Reial Audiència es veu constantment obligada a intervenir-hi. Al final proposa una solució amb voluntat d'arreglar el tema definitivament: l'elaboració d'un reglament que organitzi per torns l'ús del territori destinat al cultiu de l'arròs.


Matèries: Conreus ; Arròs ; Salut pública ; Malalties infeccioses ; Paludisme ; Reial Audiència
Àmbit:Alt Empordà ; Baix Empordà
Cronologia:1704 - 1767
Accés: https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/420577
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Producció de terrissa a les gavarres : una anàlisi des de l'arqueologia del paisatge / Esther Travé Allepuz, Joan Vicens i Tarré
Travé Allepuz, Esther


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 73-103 : il. (Estudis

La producció de terrissa ha estat una activitat econòmica fonamental en nombrosos centres a l'entorn del massís de les Gavarres, a les comarques del Baix Empordà, el Gironès i la Selva; progressivament extingits al llarg dels segles XIX i XX. Encara avui ho és en centres emblemàtics com a Bisbal o Quart. En el treball que presentem volem reflexionar sobre aquesta activitat productiva des d'una perspectiva arqueològica i donar a conèixer alguns resultats preliminars d'una recerca centrada en l'estudi de les transformacions dels processos de producció i dels mecanismes de distribució i consum de terrissa en un marc diacrònic que arrela a l'edat mitjana i perviu fins a l'actualitat. En aquest sentit, les eines i mètodes propis de l'arqueologia del paisatge ens permeten aproximar-nos a la producció de terrissa en aquest territori des d'una perspectiva històrica renovada i en un marc de recerca pluridisciplinàriadistribució i consum de terrissa en un marc diacrònic que arrela a l'edat mitjana i perviu fins a l'actualitat. En aquest sentit, les eines i mètodes propis de l'arqueologia del paisatge ens permeten aproximar-nos a la producció de terrissa en aquest territori des d'una perspectiva històrica renovada i en un marc de recerca pluridisciplinària.


Matèries: Indústria de la ceràmica ; Arqueologia ; Paisatge ; Economia
Àmbit:Gavarres, serra de les
Cronologia:[1800 - 2000]
Autors add.:Vicens i Tarré, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/420578
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Dalla que dalla : de la festa del Corpus d'Ais de Provença a la Dansa de la Mort de Verges (convergències i divergències) / Pep Vila
Vila i Medinyà, Pep


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 105-115 : il. (Estudis

Molts coneixem la famosa Dansa de la Mort dins dels actes de la processó del Dijous Sant a Verges. L'examen d'un gravat provençal del segle XVIII de la mort amb sa dalla, que podria ser més antic, el darrer entremès que tancava la processó del Corpus a Ais de Provença obliga a establir un diàleg entre les dues figuracions, a matisar fins ara l'anomenat unicum vergelità, a assenyalar-ne convergències i divergències . Us convido a que confronteu més d'un aspecte d'aquestes dues celebracions.


Matèries: Tradicions populars ; Festes religioses ; Festa del Corpus ; Setmana Santa ; Processó ; Mort ; Danses populars
Àmbit:Verges ; Ais de Provença - França
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/420613
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Breu consueta de la parròquia de Verges (s. XVIII) / Salvador Vega i Ferrer
Vega i Ferrer, Salvador


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 117-131 : il. (Estudis

Interpolat en un llevador de censos que la comanda hospitalera d'Aiguaviva i Sant Llorenç de les Arenes rebia de diverses poblacions del Baix Ter, s'hi troba el text d'una consueta de la parròquia de Verges. Es tracta d'un breu document, redactat als darrers decennis del s. XVIII, que ens aporta informació sobre els drets i obligacions que regien l'activitat dels responsables de dita parròquia en aquella època.


Matèries: Edat moderna ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica ; Parròquies ; Consuetes
Àmbit:Verges
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/420614
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3506
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Terme de la parròquia de Bell-lloc i el Delmari de Reixach / Xavier Niell Ciurana, Lluís Pallí Buxó
Niell Ciurana, Xavier


En: Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. Volum 41 (2022) , p. 133-179 : il. (Estudis

A partir de l'estudi de tot un seguit de documents dels anys 1302-1684 es descriuen i localitzen els límits de la parròquia de Bell-lloc i del delmari de Reixach situat al seu interior (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà).


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Fonts documentals ; Parròquies ; Termes territorials
Àmbit:Santa Cristina d'Aro
Cronologia:1302 - 1684
Autors add.:Pallí i Buxó, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/420615
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 176
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3