La Incorporació de plantes i animals a l'alimentació humana al llarg de la història / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, NarcísEn:
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 11-54 : il. (
Conferències)
Text que complementa la conferència que, amb el mateix títol, va tenir lloc a la biblioteca Carles Rahola el dia 7 de febrer de 2023 dins el cicle "Mirades sobre la història de la cuina i l'alimentació a Girona" organitzat pel IEG i el Museu d'Història.
En cada època i en cada lloc l'alimentació de prehumans i humans s'ha basat en els recursos que tenien al seu abast sense haver de transformar-los i en els que podien obtenir i fer comestibles gràcies a llur cultura i tecnologia. En els temps més remots els canvis en l'alimentació foren lents, motivats per les variacions en el clima, la progressiva adaptació al medi i la incipient tecnologia. El domini i utilització del foc va comportar un canvi decisiu en l'alimentació i les relacions humanes. Durant el paleolític els humans eren caçadors i recol·lectors i, per tant, depenien dels animals que es movien pel seu territori i les plantes que hi vivien. A partir del neolític hi ha un canvi decisiu gràcies a la incorporació de nous recursos en forma de plantes i animals domèstics, que en molts llocs no eren autòctons i hi arribaven de lluny, i a les innovacions en l'emmagatzemament, tractament i consum dels recursos. En època antiga les conquestes d'Alexandre, l'Imperi Romà i el Xinès van permetre l'intercanvi de plantes i animals en gran part del Vell Món. En època medieval continuarà l'arribada de nous productes amb l'expansió de l'Islam i el comerç de les espècies i del peix fumat o salat. En època moderna entra en contacte el Vell Món amb Amèrica i Oceania, on l'alimentació es basava en plantes i animals propis d'aquests continents, on havien estat domesticats. Els dos mons, Vell i Nous, aniran intercanviant plantes i animals fins avui. Finalment en època contemporània la industrialització, els contactes a llarga distància i les migracions han accelerat els canvis fins a la progressiva globalització actual dels recursos i les pràctiques alimentàries.
