La Reixa barroca de la capella de les Santes i la nova cresteria / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 6-15 (Estudis) 

Per la festa de la Candelera de 2020 es va instal·lar un nou fris i una nova cresteria a la reixa que dona entrada a la capella de les Santes de la basílica de Santa Maria. L'obra, executada per Serralleria March, reprodueix un disseny del conjunt del reixat que Joaquim March va dibuixar l'any 1945 i que sembla que podria correspondre al de l'antiga reixa que tancava la capella, de la qual es conserven algunes fotografies. L'objectiu d'aquest article és documentar l'origen del reixat i quin ha estat el seu recorregut històric, que inclou canvis d'emplaçament i desaparicions temporals. Es vol determinar, així, el valor patrimonial de la reixa i la vàlua artística de la cresteria feliçment restituïda.

Una Primerenca restauració del conjunt pictòric dels Dolors l'any 1839 / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 139 (juny 2024), p. 16-22 (Estudis) 

La investigació en els llibres de comptes de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Mataró, ha permès documentar una primera restauració de les pintures del gran conjunt barroc de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria, decorat per Antoni Viladomat durant la primera meitat del segle xviii. L'actuació, del tot necessària segons els escrits de l'època, es va fer l'any 1839, és a dir, un segle després de l'execució dels quadres originals de la capella i del cambril. Dos artesans i dos pintors van ser els responsables de la restauració, que es va finançar amb una subscripció entre els membres de la Congregació.

Estampes que Jaume Fornés va utilitzar per fer el retaule del Roser de Sant Pere de Vilamajor i altres encàrrecs artístics per a la capella fins al 1650 / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 25-40 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Jaume Fornés, pintor de Mataró, és l'autor del retaule de la capella del Roser de Sant Pere de Vilamajor, que ja estava instal·lat el 1610. En aquesta època, a les nostres contrades, l'estil renaixentista es va difondre en bona part gràcies als gravats internacionals, principalment originaris d'Itàlia i Flandes. Jaume Fornés, que era un pintor artesanal de categoria mitjana, va utilitzar mimèticament aquestes estampes per fer les seves composicions. Recorre a obres de gravadors com Gijsbert van Veen, Agostino Carracci, Aegidius Sadeler II o el reconegut i productiu Cornelis Cort. L'article recull també altres intervencions artístiques que es van fer per embellir la capella fins al 1650: la construcció d'un tabernacle per portar la Mare de Déu del Roser de processó, daurat per Joan Antoni Vilar; el daurat d'uns frisos del retaule per Cosme Ripoll, o la confecció d'uns canelobres de plata encarregats als argenters Gabriel i Cosme Comes.

D'església a fortalesa. La capella-fortí de Sant Antoni, de Sant Quintí de Mediona / Marçal Díaz Ros
Díaz Ros, Marçal


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 87-113 : il. (Col·laboracions) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les restes de l'antiga capella-fortí de Sant Antoni s'aixequen al sud de Sant Quintí de Mediona, sobre d'un petit turó on també hi ha el cementiri de la població. Avui dia, només es conserven les parets perimetrals d'aquest edifici, herència d'un període convuls, la memòria del qual cada vegada ens és més llunyana. Els orígens de la capella, però, es remunten a finals del segle XVII, si bé el període més intens de la seva història correspon al segle XIX, quan fou militaritzada i reconvertida en fortí. Tot i el seu mal estat de conservació, les restes actuals encara permeten identificar les característiques bàsiques de l'edificació. Es tractava d'un edifici de planta rectangular amb un absis poligonal de tres cares, orientat vers el nord-est. L'accés original, avui tapiat, es trobava a la façana principal, encarada al sud-oest. Com hem dit, de tot l'edifici s'han conservat únicament els murs perimetrals, mentre que la teulada i els compartiments interiors es troben completament enrunats. Els seus murs, fets majoritàriament de maçoneria i recoberts amb morter de calç, presenten una alçària d'uns vuit metres en gairebé tot el recinte. També han desaparegut les edificacions que sembla que s'adossaven a aquesta estructura, de les quals només se'n conserven els retalls pels caps de biga i alguns indicis documentals. A continuació, doncs, es presenta el recorregut històric d'aquesta edificació, construïda inicialment com a capella, però que va funcionar com a fortí durant més de vint anys. Els resultats obtinguts són fruit de la recerca documental en diferents arxius catalans, així com de la lectura dels paraments de les restes actuals de l'edifici. Aquesta investigació fou duta a terme entre els anys 2022 i 2023 per encàrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona i de l'Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. A banda, però, cal agrair també l'ajuda desinteressada de Xavier Argemí, Teresa Sadurní, Joan Serra i Ramon Arnabat.

Capilla dedicada a la Beata Maria Rosa Molas Vallvé : J. Reig Molas



En: Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, núm. 125 (1977) , p. 28 : il.
Notes.

La Capella-panteó de la família Margenat de Reus : Una obra funerària de Domènech i Montaner / Sergi Alcalde
Alcalde i Vilà, Sergi


En: Domenechiana. Vol. 2-3 (abril 2014), p.165-174: il.
Notes. Bibliografia.

La Capilla de Santa Bárbara en la Catedral de Tarragona, y su imagen titular atribuible a Guillem Seguer / Emma Liaño Martínez
Liaño Martínez, Emma


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. X (1992) , p. 305-325 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

La Capella del Santíssim, dita també dels Tamarit o de la Marquesa, de l'Ésglésia Prioral de Reus : segle XVII / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: TAG : Revista del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona, Núm. 78 (primavera 2000), p. XXIV-XXV

Sant Benet d'Espiells : el romànic nostrat / text i documentació: F. Xavier Roig Cantí
Roig Cantí, Francesc X.


Sant Sadurní d'Anoia : Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, 2022
26 p. : il. col. ; 21 cm (Publicacions de l'Arxiu Municipal, 3) 

Tarragona ciutat ; Tarragona territori : projectes



En: Visions de Futur (2002) : Interferències : context local, espais reals : projectes. Sabadell : Visions de futur, 2003. p. 108-121

Restauració de la capella del Santíssim de l'església Prioral de Sant Pere / [Text: M. Carme Bigorra i Trill]
Bigorra i Trill, Maria Carme


[Reus] : [Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol], [1993]
1 desplegable : il. ; 23 * 12 cm pleg

Inauguració i benedicció de la restauració de la Capella de Sant Antoni de Pàdua pel Gremi de la Construcció del Baix Camp i Germandat de Sant Antoni de Pàdua : Reus 13 de juny de 1992 / Carles Ramírez i Dolcet, Anton Baiges Gras, Pere Martorell i Jareño
Ramírez i Dolcet, Carles


Reus : Gremi de la Construcció del Baix Camp, DL 1992
7 p. : il. ; 22 cm

Sagrada novena á Maria Santissima del Roser, venerada en la sua insigne capella de la iglesia parroquial de la vila de Reus : ab un resumen de totas las indulgencias del any; y modo de resar lo rosari / á expensas de la confraria del Roser de la mateixa vila, y disposició de un sacerdot promotor del rosari



Reus : per Francisco Roca, 1819
96 p. ; 15 cm
Gravat xilogr. al frontispici.

Sagrada novena á Maria santissima del Roser, venerada en la sua insigne capella de la iglesia parroquial de la vila de Reus : ab un resumen de totas las indulgencies del any; y modo de resar lo rosari



Tarragona : per Pere Canals, [1790 o post.]
96 p. ; 14 cm
Gravat xilogr. al frontispici.

Novena al supremo rey de la gloria, Christo Salvador Nostre, coronat de espinas, en obsequi de la devota y santa imatge del Ecce-Homo que se venera en la Capella del Gremi de Sabaters en la Parroquial Iglesia de Sant Pere de la vila de Reus



Reus : per Rafel Compte, estamper y llibreter, 1777
28 p. ; 10 cm
Port. orlada, gravat xil. al v. de la port. i fris.

Goigs en lloança de la mare de Déu de la Soledat : que es venera a la seva capella de l'església de la reial congregació de la puríssima sang de n.s.j. de Reus (arquebisbat de Tarragona) [Material especial] / lletra de Mn. Joan Roig i Montserrat, música del Mestre Joan Solé Tutusaus, dibuixos d'Anton Lluís Rull Hortoneda
Roig i Montserrat, Joan


[Reus] : Impremta Torrell, S.A., 2002
[1] f. : il. ; 35 cm (Gogistes Tarragonins, 732. Goigs, 562) 
Orla tipogràfica. Text a dues columnes separades per un corondell. Imatge de l'advocació flanquejada per dos àngels. Justificació del tiratge: 100 exemplars en paper especial i nominatius. 150 exemplars en paper corrent. 375 exemplars Gogistes Tarragonins. Tornada: "Doneu, Mare, una mirada / al cor nostre adolorat.".

Goigs en lloança de Jesucrist en el sepulcre : que es venera a la seva capella de l'església de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. de Reus : (Arquebistat de Tarragona) [Material especial] / lletra de Mn. Joan Roig i Montserrat, música del Mestre Joan Solé Tutusaus, dibuixos d'Anton Lluís Rull Hortoneda
Roig i Montserrat, Joan


Tarragona : A. G. Rabassa, S.A., 2001
[1] f. : il. ; 35 cm (Gogistes Tarragonins, 723. Goigs, 557) 
Orla tipografica. Text a dues columnes separades per una imatge al·legòrica. Imatge de l'advocació flanquejada per dos florons. Al revers partitura i nota històrica. Tornada: "Del Sepulcre brolla vida,/ n'ix el Sol més resplendent.".

Goigs en lloança de Jesucrist en el sepulcre : que es venera a la seva capella de l'església de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. de Reus : (Arquebistat de Tarragona) [Material especial] / lletra de Mn. Joan Roig i Montserrat, música del Mestre Joan Solé Tutusaus, dibuixos d'Anton Lluís Rull Hortoneda
Roig i Montserrat, Joan


Tarragona : A. G. Rabassa, S.A., 2001
[1] f. : il. ; 35 cm
Orla floral, a la part superior escut de la congregació. Text a dues columnes amb figura d'àngels. Imatge de Jesucrist en el sepulcre flanquejat per dos florons. Al revers música notada. Nota històrica dels cavallers del sant sepulcre de la reial congregació de la puríssima sang de N.S.J.. Tornada: "Del Sepulcre brolla la vida, / n'ix el Sol més resplendent".

Goigs en llaor de la gloriosa santa Marina : venerada al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus [Material especial] / text antic revisat per R. Vives i Sabaté, autor dels dibuixos ; música per Mn. Josep Maideu i Auguet



[S.l.] : [s.n.], 1964
1 goig : il., música ; 32 cm
Text a dues columnes. Orla amb motius vegetals. La imatge de l'advocació és obra de l'esculptora reuenca na Teresa Vidal i Nolla. Sota la imatge de l'advocació hi ha un escut coronat amb una tiara papal. Tiratge: 3 ex. en pergamí, pintats, signats i numerats. 5 ex. en cartolina blanca de fil, Guarro pintats, signats i numerats. 100 ex. en paper Castell Guarro; pintats, signats i numerats. 100 ex. en paper offset, orla de color vermell, signats i numerats. 500 ex. en paper satinat de color blanc.

Goigs a la Mare de Déu Adormida : venerada a la capella del mas La Bassa del Just : 1957 [Material especial] / [lletra: Ramon Muntanyola ; música: Enric Prats i Martí ; il·lustrador: Antoni Gelabert]
Muntanyola i Llorach, Ramon


[Barcelona] : Torrell de Reus, 1957
1 díptic (4 p.) : il., partitura ; 17 cm
Imatge de la Mare de Déu descalça dormint amb les mans sobre el pit. Està envoltada de quatre ciris encesos. Orla amb motius vegetals i animals. A la part superior de l'orla hi ha ocells i abelles, a la part inferior hi ha cargols. A dreta i esquerra de l'orla hi ha motius vegetals com pinyes de pi i rams d'olivera. Edició facísmil de: Barcelona : Torrell de Reus, 1955. Facsímil dels goigs que la Família Prats-Caselles del Mas "La Bassa del Just" ofereixen a l'Acadèmia dels Sants Just i Pastor, de Barcelona, en la seva visita a la Capella de l'Assumpció, amb motiu del seu viatge a les comarques de Tarragona i Baix Camp, en el dia 26 de maig del 1957. Tornada: "Desvetlleu la nostra vida / per un viure més august, / Mare de Déu Adormida / i de La Bassa del Just!".