Madre mía, cómo canta!: Cultura popular, silvestrismo y estigma en la periferia de Barcelona / José A. Mansilla
Mansilla López, José AntonioEn:
Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 28 (núm. 1 2023), p. 56-77
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i portuguès.
Fins ara, la majoria de les aproximacions realitzades des de les ciències socials al silvestrisme, considerat com una pràctica caracteritzada per la captura i la cura en captivitat d'ocells camperols, especialment de la família dels fringíl·lids, s'han centrat en la seva relació amb representacions simbòliques de la masculinitat i proves de virilitat. Tanmateix, si fem una anàlisi des de l'antropologia urbana i, concretament, sobre la relació d'aquest tipus de processos amb l'estigmatització de determinats col·lectius socials i la seva vinculació amb la perifèria de grans ciutats, com és el cas de Barcelona, seria possible trobar altres elements també dignes d'interès.D'aquesta manera, el silvestrisme es presenta en barris de Barcelona com el Poblenou i el Besòs i el Maresme, però també a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i municipis com Santa Coloma de Gramenet, com a elements patrimonials, referents simbòlics de la pròpia comunitat local, que xoquen -d'aquí l'estigmatització- amb les característiques de les societats urbanes contemporànies on certa encreuament ambiental, perspectives moralistes i higièniques impregnades d'un determinat caràcter de classe, es troben cada vegada més presents.