Dinero, poder y guerra en el Mediterráneo medieval. Las consecuencias del hundimiento de una nave comercial catalana en Siracusa en 1429 / María Viu Fandos, Victòria A. Burguera i Puigserver
Carvajal de la Vega, David


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 26 (2025) , p. 175-206 (Dossier monográfico) 
Exemplar dedicat a: "Hacer y padecer la guerra en la Baja Edad Media: nuevas perspectivas en torno a la experiencia bélica en el sur de Europa". Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En 1429 una nau mercantil catalana va ser enfonsada enfront de les aigües de Siracusa per un famós patró genovès, Paolo Cicogna, considerat sovint un pirata. En aquest treball analitzem les conseqüències d'aquest atac, que s'inscriu en un context d'intenses tensions polítiques entre les principals potències del Mediterrani occidental (Corona d'Aragó, Gènova, Milà i Florència). Aquesta situació influirà en la gestió del conflicte comercial iniciat pels mercaders afectats, entre els quals destaca el barceloní Joan de Torralba, el capital sociopolític del qual facilitarà la concessió d'una marca o represàlia per Alfons el Magnànim contra la república de Florència.

El Castell medieval de Flix Edifici, estances i inventari / Josep Alanyà i Roig
Alanyà i Roig, Josep


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 88-128 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'objectiu d'aquest article és conèixer de primera mà, per les lletres comunes i closes del Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona i de les autoritats municipals de Flix, baronia de la Ciutat, com eren l'edifici, les estances, el mobiliari i el manteniment del castell medieval de Flix i quina fou la seva destrucció i ruïna.

Crònica d'una revolta obrera : Maquinista Terrestre i Marítima, 1969-1971 / Marià Hispano i Vilaseca
Hispano i Vilaseca, Marià


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 5-11 : il.
Notes.

Aquest és el relat d'un combat del moviment obrer encarnat en temps de la dictadura franquista pels treballadors i treballadores de la Maquinista Terrestre i Marítima, una fàbrica ubicada al districte de Sant Andreu de Barcelona. Una lluita que va esclatar en defensa d'un salari digne i per la millora de les condicions laborals en un temps polític de dictadura militar on l'estratègia del règim franquista apostava per una economia liberal desfermada i de lliure competència, un fet que va afectar directament en l'organització del treball, en els recursos humans i en els salaris. La revolta dels treballadors de la fàbrica posarà de manifest un arrelament sindical històric i, alhora, renovades estratègies de lluita per tal de fer front a nous reptes. L'aliança de les grans empreses amb el règim franquista va ser ferma, i la repressió patida pels treballadors i treballadores que es varen comprometre amb la lluita sindical va ser duríssima. Molts i moltes van passar a engrandir les llistes negres que feien córrer els empresaris per a no ser admesos a cap altra feina. Molts van ser empresonats, maltractats i torturats. D'aquest dur combat, però, nasqué la solidaritat vers els companys afectats per la repressió, una complicitat clau per a poder estendre i consolidar la consciència de classe i el valor d'un sindicalisme en defensa de les condicions de vida dels treballadors, un combat que s'empeltaria amb la lluita política per a una Espanya democràtica.

Del activismo popular y cultural a la educacón social / Xavier Franch i López
Franch i López, Xavier


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 12-18 : il.

Quan en algunes ocasions, ens conviden a compartir la nostra experiència com a professionals i sobre com comencem en això de la dinamització sociocultural i l'educació social, sempre dubtem una mica de la manera d'explicar el nostre itinerari personal. En general, solem fer un recompte de tots aquells projectes en el que hem treballat, des dels primers anys en què comencem. En el meu cas, el mes d'abril d'aquest 2025 va fer 36 anys que vaig començar a treballar com a animador sociocultural en el Casal de Joves del barri de Bon Pastor, a Barcelona, on he viscut molts anys. Com jo, altres joves del barri seguim un recorregut similar. Però per a explicar aquest procés que ens va portar a treballar com a professionals del sector socioeducatiu, hem de tirar la mirada enrere i contextualitzar-lo en l'època en la qual vivíem.

1933: las primeras asociaciones vecinales de la colonia Pi i Margall y su lucha por un dispensario / Genaro Villagrasa Alcaide
Villagrasa Alcaide, Genaro


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 19-25 : il.
Notes.

La gran majoria dels primers pobladors dels quatre grups de Cases Barates construïts en 1929 pel Patronat de l'Habitació de Barcelona procedien del món obrer. Molts d'ells haurien treballat, com a mà d'obra no qualificada, en les grans obres empreses a la Ciutat Comtal durant el primer terç del segle XX, de manera especial en la construcció de les dues primeres línies del metro de la ciutat i dels fastuosos edificis i ambicioses obres de la magna Exposició Internacional de 1929, totes dues actuacions escomeses durant la dècada dels anys vint. Era lògic, per tant, que la inicial vinculació d'aquells primigenis habitants amb una organització de classe estigués marcada per la seva adscripció als sindicats, de manera majoritària a la CNT i en menor mesura a la UGT. Aquesta constatació sociològica era similar en els quatre grups d'habitatges, inclòs el de Baró de Viver. Sense embrago, aviat i de manera espontània van començar a agrupar-se els veïns d'aquest barri per a organitzar actes lúdics o per a exigir reivindicacions col·lectives al marge de les estrictament sindicals.

Gènesi de l'Agrupació Esportiva Bon Pastor (1977-1985) / Julio Pernas López
Pernas López, Julio


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 26-30 : il.
Notes.

Els Camps de conreu de Can Sala al Bon Pastor / Josep Capsir i Maíz
Capsir i Maíz, Josep


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 31-36 : il.
Notes.

En 1905 l'industrial Ignasi Sala Massaguer (1864-1953) va adquirir un terreny a Santa Coloma de Gramenet situat a la riba dreta del riu Besòs, per instal·lar la seva fàbrica tèxtil Blanqueo y Aprestos Ignacio Sala. A aquest terreny se li afegirien amb el temps d'altres confrontants. L'empresari, al llarg dels anys, va arribar a acumular una extensió de terres que de lluny ultrapassaven el perímetre del que avui delimiten els carrers Lima, Caracas, Potosí i passeig Guayaquil. En aquells temps estaven dedicades al conreu i el seu preu era molt assequible. 1 La principal via d'accés a la indústria era el camí o carretera Fiscal, que amb el temps es convertiria en la principal arteria de comunicació entre les cases barates de Baró de Viver i les cases barates Milans del Bosch construïdes el 1929. Aquestes darreres constituiran el nucli poblacional més rellevant en la configuració del barri del Bon Pastor el 1945, moment en el que tot aquest territori passarà a formar part de Barcelona. L'antiga carretera Fiscal, avui molt transformada, es coneix com a carrer Caracas.

Entrevistem a... Salvador Angosto. Una vida en un barrio / Enrique García Melenchón
García Melenchón, Enrique


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 37-42 : il.

Parlem amb una de les persones amb major rellevància en el moviment veïnal del Bon Pastor i en els objectius aconseguits en la millora i benestar dels seus veïns en els últims 50 anys (justament a l'octubre de 2024 es va celebrar el 50è aniversari de la constitució de l'AV Bon Pastor). De fet, va ser el primer president de l'Associació de Cabezas de Família, precursora de l'actual AV de la qual va ser vicepresident amb funcions de President de 1975 a 1980, participant activament en totes les reivindicacions veïnals. A l'octubre del 2024 va tenir lloc la presentació del llibre La perifèria que va voler ser ciutat, dedicat a la seva persona i a les principals fites aconseguides. Una obra imprescindible per a conèixer a aquest lluitador social i la transformació que ha canviat la fisonomia física i cultural de Bon Pastor.

Jacarandá més de 40 anys fent teatre a Baró de Viver / Trini Castellví i Mata
Castellví Mata, Trini


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 43-48 : il.

La Fàbrica de guerra número 11 : una indústria de guerra al barri del Bon Pastor / David Torres Rodríguez
Torres Rodríquez, David


En: Bissocium : revista d'història del Bon Pastor i de Baró de Viver, número 2 (maig 2025), p. 49-55 : il.
Notes.

Entre les iniciatives preses per la Generalitat de Catalunya, desprès de la fallida a Catalunya del cop d'estat del mes juliol de 1936 i l'inici de la Guerra Civil espanyola, destaca la transformació de part del teixit industrial del territori per produir material de guerra. El front necessitava armes i la República no comptava amb fàbriques de guerra a Catalunya, només hi havia a altres punts de la geografia espanyola com Toledo, Oviedo, Granada, Múrcia i Sevilla.

Salam Barcelona : Mig segle de presència musulmana / [ressenya de:] Miriam Castillo García
Castillo García, Miriam


En: Revista de Estudios Internacionales Mediterráneos. Madrid, núm. 38 (2025) , p. 281-283
Ressenya de:
. Salam Barcelona: Mig segle de presència musulmana / Jordi Moreras. Manresa : Bellaterra Edicions, 2024

L'Orfeó Montblanquí canta al Palau de la Música Catalana / Josep Dalmau Moix
Dalmau Moix, Josep


En: El Foradot. Montblanc, núm. 148 (juny 2025), p. 18-19 : il.

Madre mía, cómo canta!: Cultura popular, silvestrismo y estigma en la periferia de Barcelona / José A. Mansilla
Mansilla López, José Antonio


En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 28 (núm. 1 2023), p. 56-77
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i portuguès.

Fins ara, la majoria de les aproximacions realitzades des de les ciències socials al silvestrisme, considerat com una pràctica caracteritzada per la captura i la cura en captivitat d'ocells camperols, especialment de la família dels fringíl·lids, s'han centrat en la seva relació amb representacions simbòliques de la masculinitat i proves de virilitat. Tanmateix, si fem una anàlisi des de l'antropologia urbana i, concretament, sobre la relació d'aquest tipus de processos amb l'estigmatització de determinats col·lectius socials i la seva vinculació amb la perifèria de grans ciutats, com és el cas de Barcelona, seria possible trobar altres elements també dignes d'interès.D'aquesta manera, el silvestrisme es presenta en barris de Barcelona com el Poblenou i el Besòs i el Maresme, però també a Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i municipis com Santa Coloma de Gramenet, com a elements patrimonials, referents simbòlics de la pròpia comunitat local, que xoquen -d'aquí l'estigmatització- amb les característiques de les societats urbanes contemporànies on certa encreuament ambiental, perspectives moralistes i higièniques impregnades d'un determinat caràcter de classe, es troben cada vegada més presents.

Col·leccions en dipòsit : la cessió d'objectes al "Museo de Industrias y Artes Populares de Barcelona" durant la postguerra i la seva conservació al Museu Etnològic i de les Cultures del Mon de Barcelona / Saida Palou, Eduard Caballé Colom
Palou i Rubio, Saida


En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 28 (núm. 1 2023), p. 78-102
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà, anglès i portuguès.

Durant els primers anys de la postguerra, milers d'objectes salvaguardats per la República van ser controlats pels franquistes a través del Servicio Nacional de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, un servei militaritzat que es va atribuir el mèrit de la protecció i el retorn del patrimoni cultural. L'objectiu del present article, fruit d'una recerca de procedència, consisteix en presentar els fets, protagonistes i context relatius a la cessió en dipòsit d'un conjunt d'objectes etnològics al Museu de Industrias y Artes Populares de Barcelona i reflexionar sobre l'impacte que la Guerra Civil espanyola va produir en el patrimoni cultural i en la configuració del museu.

Un Lugar donde volver. Mujeres en lucha por una habitación propia / [ressenya de:] Giulia Marcello
Marcello, Giulia


En: Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia. Bellaterra. Vol. 28 (núm. 1 2023), p. 4-31 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Un lugar donde volver. Mujeres en lucha por una habitación propia / Irene Sabaté Muriel : Bellaterra, 2024

En el seu llibre "Un lugar donde volver: Mujeres en lucha por una habitación propia" (2024), l'antropòloga Irene Sabaté Muriel aborda, des d'una perspectiva feminista i sociològica, la crisi de l'habitatge a Espanya, amb especial èmfasi a la ciutat de Barcelona. L'anàlisi principal es basa en com l'habitatge és un dret fonamental profundament travessat per desigualtats de gènere, classe i cures. En aquest assaig es combina l'anàlisi teòrica amb testimonis en primera persona, construint una reflexió sobre l'impacte social de la comercialització de l'habitatge. El llibre explora de quina manera la manca d'accés a un habitatge estable afecta, especialment, aquelles dones considerades marginades de la societat. Un exemple són les dones grans, les mares soles, dones migrades o treballadores vulnerabilitzades.

Shifting baseline syndrome in the fishing community of Barcelona : insights from scientific and local ecological knowledge / Edoardo Zelli, Océane Legatelois, Laura Calvet-Mir, Irene Iniesta-Arandia, Sara Miñarro



En: Ecology _ Society. Otawa (CA). Vol. 30, No. 2 (2025) , p. [22] p. (Research) 
Referències bibliogràfiques. Abstract en anglès.

Fe, modernidad y política. Los Congresos Eucarísticos Internacionales. Madrid, 1911-Barcelona 1952 / [ressenya de:] Javier Muñoz Soro
Muñoz Soro, Javeir


En: Historia del Presente. [Segovia], núm. 45 (2025) , p. 199-200 (Lecturas) 
Ressenya de:
. Fe, modernidad y política. Los Congresos Eucarísticos Internacionales. Madrid, 1911-Barcelona 1952 / Natalia Nuñez Bargueño. Granada : Editorial Comares, 2024

"Valió la pena". Inmigración y revolución de la vivienda en el barrio de Roquetes, Barcelona, durante el franquismo / Enrique Tudela Vázquez, José Luis Oyón, Joan Roger
Tudela Vázquez, Enrique


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 78 (2025) , p. 665-697 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En el centenari de l'assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre (1887-1923) / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 1-24 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Salvador Seguí, el Noi del Sucre, fou el líder de la Confederació Nacional del Treball (cnt) a Catalunya durant el període més dur i conflictiu de l'organització. El seu lideratge fou combatiu a la vegada que conciliador, la qual cosa va convertir-lo en un blanc de la patronal. De formació autodidàctica, era partidari d'educar la classe treballadora com a pas previ a la revolució social contra el capitalisme. Dues idees, la cultura com a palanca d'alliberament personal i el sindicat com a eina d'alliberament col·lectiva, van modelar el seu ideari. La seva concepció original del paper dels sindicats en la vida pública podria haver obert escenaris interessants per al desenvolupament de la cnt en un context democràtic. No obstant això, el projecte de Seguí es va veure truncat a causa de la seva precoç defunció. Quan només tenia trenta-cinc anys, el 10 de març de 1923, va caure assassinat per pistolers dels Sindicats Lliures, tot indica que a sou de la patronal. Desapareixia així un dirigent que havia encarnat la voluntat unitària d'un anarcosindicalisme de negociació sense perdre de vista l'objectiu revolucionari a llarg termini.

Los Hombres de Franco en Barcelona.Los procesos de selección de gobernadores civiles en la dictadura franquista (1960-1966) / Julián Sanz Hoya
Sanz Hoya, Julián


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 16 (2023) , p. 45-67 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Els governs civils van constituir la principal institució de la dictadura franquista per a assegurar el control social i desplegar les seues polítiques a les províncies. El Govern Civil de Barcelona va ser, sens dubte, el de major rellevància. Per això la historiografia ha dedicat una especial atenció a la significació i la gestió dels governadors-caps provincials, que gaudien d'extenses competències i una àmplia discrecionalitat. No obstant això, no coneixem molt sobre com es produïen els cessaments i, sobretot, els nomenaments dels governadors, com i qui seleccionaven els possibles candidats i quins factors es valoraven en aquesta mena de decisions. Amb l'objectiu de atendre aquestes qüestions, aquest article se centra en els processos de relleu i nomenament de governadors de Barcelona que es van gestar durant els anys inicials i intermedis de la dècada de 1960, fent servir documentació inèdita d'arxiu procedent del Ministerio de la Gobernación. Es pretén així conèixer millor aquests processos, les relacions entre Governació i la direcció del partit únic (FET-JONS), els candidats valorats i els motius per a tot això. Els resultats poden contribuir a entendre millor el funcionament de les lògiques internes de poder en la dictadura, ateses les pugnes i les interrelacions entre projectes i cultures polítiques, institucions i clienteles.