La Tenalla de Vallverd i el desenvolupament de les comunitats agrícoles al Pla d'Urgell / Xavier Clop Garcia, Josep Gallart Fernández, Javier Cámara Manzaneda, Sara Diaz Bonilla, Montse Baiges Minguella, Antoni Llussà Guasch



En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 31-37 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fa un temps, prop de Vallverd, el senyor Isidre Bori va trobar una tenalla feta a mà profusament decorada amb cordons aplicats. És l'evidència neolítica més antiga localitzada fins ara a la comarca del Pla d'Urgell, del voltant de l'any 5.000 abans de Crist (neolític antic epicardial). L'interès de la troballa ha portat a fer un estudi interdisciplinari per conèixerne el màxim nombre d'aspectes possibles i, per tant, del grup humà que la va fabricar i utilitzar. En l'estudi hi col·laboren l'Agrupació Cultural La Femosa (Artesa de Lleida) i el Laboratori ARCHAEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Estudi tecnològic de materials ceràmics i d'elements d'ornamentació del neolític antic al Segrià / Xavier Clop Garcia, Maria Beltran Querol, Mònica Oliva Poveda, Josep Gallart Fernández, Antoni Llussà Guasch, Javier Cámara Manzaneda



En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 116-124 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Els coneixements sobre l'inici del neolític a la plana occidental de Catalunya, especialment al Segrià, han anat progressant els darrers anys de diferents maneres. Aquest treball presenta els resultats dels estudis tecnològics de la ceràmica de Quatre Pilans (Lleida) i d'elements d'ornamentació de diferents indrets del Segrià. Aquests estudis permeten conèixer aspectes fonamentals de les maneres de fer i les tradicions artesanals en aquest àmbit geogràfic, en línia amb les propostes de recerca més avançades que s'estan desenvolupant actualment per aprofundir en el coneixement de les primeres comunitats neolítiques arreu.

L'Hàbitat neolític de l'alta conca del Fluvià / Montserrat Buch, Joaquim Mateu, Antonio Palomo, Maria Saña



En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 5 (Hivern 1990), p. 59-65 : il.
Bibliografia. Abstract en anglès.

La Cista amb túmul de la Creu de Principi (Alta Garrotxa) / Àngel Bosch, Josep Tarrús
Bosch i Lloret, Àngel


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 4 (Tardor 1989), p. 13-19 : il.
Abstract en anglès.

La Cova sepulcral del neolític antic de l'Avellaner (Cogolls-les Planes d'Hostoles, la Garrotxa) / [ressenya de:] Miquel Molist i Montañà
Molist i Montañà, Miquel


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 6 (1991) , p. 82-83
Ressenya de:
- Bosch i Lloret, A.; Tarrús i Galter, J.. La Cova sepulcral del neolític antic de l'Avellaner (Cogolls-les Planes d'Hostoles, la Garrotxa). Girona : Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, 1990

El Poblat de Plansallosa i la seva posició dins el complex neolític de la Vall de Llierca (La Garrotxa) / Gabriel Alcalde i Gurt, Angel Bosch i Lloret, Ramon Buxó i Capdevila
Alcalde i Gurt, Gabriel


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 4 (Tardor 1989), p. 31-36 : il.
Abstract en anglès.

La Comarca de la Garrotxa durant la revolució neolítica (5800-2800 CAL AC) / Maria Saña Seguí
Saña i Seguí, Maria


En: 263376 Estudis històrics de la Garrotxa. 1, Olot, desembre de 2004. Olot : Arxiu Històric Comarcal d'Olot, [2004]. p. 7-32

La Prunera (Sant Joan les Fonts, la Garrotxa), un assentament neolític del IV-III mil·leni cal BC en el Prepirineu català [Fitxer informàtic] / Gabriel Alcalde, [et al.]



Girona ; Bellaterra ; Sant Joan les Fonts : Documenta Universitaria : Universitat Autònoma de Barcelona : Ajuntament de Sant Joan les Fonts, 2016
1 recurs electrònic
Presentació dels resultats científics de l'excavació del jaciment arqueològic de La Prunera, a la Garrotxa. Bibliografia.
ISBN 9788499843346

Fa uns 5.000 anys, una comunitat es va establir al pla de Sant Cosme, en el municipi de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa. Les restes que han quedat d'aquest assentament formen el que ara coneixem com a jaciment arqueològic de la Prunera. En aquest llibre es presenten els resultats de l'excavació arqueològica preventiva d'aquest jaciment, provocada pels treballs a la carretera N260 que varen tenir lloc entre els anys 1999 i 2001. Es tracta d'una recerca interdisciplinària en què, per part de diferents especialistes, s'aborda l'anàlisi de les diverses categories de materials arqueològics recuperats. L'estudi integrat dels resultats obtinguts ha permès caracteritzar el paisatge de l'època i l'organització i les estratègies econòmiques seguides per les comunitats que poblaren aquest territori a final del neolític.

La Prunera (Sant Joan les Fonts, la Garrotxa), un assentament neolític del IV-III mil·leni cal BC en el Prepirineu català / Gabriel Alcalde, [et al.]



Girona ; Bellaterra ; Sant Joan les Fonts : Documenta Universitaria : Universitat Autònoma de Barcelona : Ajuntament de Sant Joan les Fonts, 2016
205 p. : il. col. ; 25 cm
Presentació dels resultats científics de l'excavació del jaciment arqueològic de La Prunera, a la Garrotxa. Bibliografia.
ISBN 9788499843308

Fa uns 5.000 anys, una comunitat es va establir al pla de Sant Cosme, en el municipi de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa. Les restes que han quedat d'aquest assentament formen el que ara coneixem com a jaciment arqueològic de la Prunera. En aquest llibre es presenten els resultats de l'excavació arqueològica preventiva d'aquest jaciment, provocada pels treballs a la carretera N260 que varen tenir lloc entre els anys 1999 i 2001. Es tracta d'una recerca interdisciplinària en què, per part de diferents especialistes, s'aborda l'anàlisi de les diverses categories de materials arqueològics recuperats. L'estudi integrat dels resultats obtinguts ha permès caracteritzar el paisatge de l'època i l'organització i les estratègies econòmiques seguides per les comunitats que poblaren aquest territori a final del neolític.

Avance preliminar sobre la dinámica de las ocupaciones neolíticas documentadas en el yacimiento de la Bauma del Serrat del Pont (Catalunya) / Gabriel Alcalde, Miquel Molist, Maria Saña Seguí
Alcalde i Gurt, Gabriel


En: Saguntum : papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia. vol. 2 (1999) , p. 337-342

Se presentan los primeros resultados de la excavación en curso en el Abrigo de la Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, Girona). El anàlisis preliminar del registro arqueológico ha permitido definir dos niveles (III.2 y III.3) que se ubicarían en el Neolítico Final y por debajo un tercer nivel (III.4) perteneciente al Neolítico Antiguo.

Intervencions arqueologiques al jaciment de la Prunera (Sant Joan les Fonts, la Garrotxa) durant els anys 2000 i 2001 / Gabriel Alcalde, Ferran Borrell Tena, Susanna Casellas, [et al.]
Alcalde i Gurt, Gabriel


En: 262369 Sisenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques Gironines : Sant Joan de les Abadesses 10 i 11 de maig de 2002. Sant Joan de les Abadesses : [s.n.], 2002. p. 37-43

Dinàmica de la utilització de la cova 120 per l'home en els darrers 6.000 anys / Bibiana Agustí i Farjas, M. Assumpció Colomer i Arcas ; [pròleg de: Enriqueta Pons i Bru]



Girona : Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, 1987
159 p. : il. ; 30 cm (Sèrie monogràfica, 7 ) 
Títol a la coberta: 120. Resum en anglès.
ISBN 848637734X

Enredados en la malla neolítica de la Cuenca del Río Ebro. Redes, continuidades y cambios / Lourdes Montes, Alfonso Alday
Montes Ramírez, Lourdes


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 51-60 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

S'avaluen les xarxes teixides al llarg del Neolític a la Conca de l'Ebre en relació amb les mesolítiques prèvies i les posteriors calcolítiques. Conviuen una "xarxa regional", que dota d'uniformitat cultural al territori, amb altres "xarxes comarcals", que expliquen els diversos sistemes d'explotació econòmica. La informació arqueològica mostra una clara continuïtat entre les xarxes del Mesolític i del Neolític antic, que va afavorir la rapidesa d'entrada i difusió dels elements neolitizadores, i al mateix temps permet reconèixer una reorganització espacial a partir del Neolític avançat, amb un clar reflex en el Calcolític.

Circulación e intercambio en el poblamiento y la explotación de la alta montaña del Pirineo en los milenios V-IV ANE / Ermengol Gassiot, Niccolò Mazzuco, Ignacio Clemente, David Rodríguez Antón, David Ortega



En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 61-68 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Les dades arqueològiques que presentem indiquen que les àrees d'alta muntanya del Pirinenc axial van ser objecte d'un procés d'ocupació i explotació econòmica continuada al llarg del Neolític. La reiterada ocupació de la Cova del Sard de Boí, situada a 1790 m d'altitud, al Parc Nacional d'Aigüestortes i *Estany de Sant Maurici, des d'inicis del V fins a mitjan III mil·lenni ANE, ens permet donar suport a aquesta hipòtesi. L'estudi dels materials lítics amortitzats en el jaciment sembla indicar l'existència de patrons de mobilitat regional dels grups neolítics pirinencs, així com el contacte amb altres grups a l'exterior de la serralada.

Estudio de los restos líticos de la Cova Colomera (Prepirineo de Lleida) entre 5220 y 1600 CAL BC. Análisis arqueopetrológico de las materias primas silíceas y posibles áreas de captación / Xavier Mangado, Juan Morales, Francesc Oms, Mar Rey, Marta Sánchez



En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 155-162 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'estudi arqueopetrològic dels sílex de la Cova Colomera ha permès detectar diferents varietats. La majoria, per les seves característiques macroscòpiques, relacionables amb la fàcies Garumniense local. Unes altres es correspondrien amb formacions sedimentàries lacustres probablement adscribibles a la Vall de l'Ebre. Les diverses característiques d'aquest registre lític, juntament amb les cronologies dels nivells, ens hauria de permetre inferir algunes hipòtesis sobre la mobilitat dels grups humans i proposar pautes evolutives entre els diferents moments analitzats.

Los Intercambios a media y larga distancia y el rol de la sal en el Neolítico Medio en el Altiplano y Prepirineo Central Catalán / Olivier Weller, Alfons Fíguls
Weller, Olivier


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 201-212 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La recerca desenvolupada entorn l'explotació de la sal gemma de Cardona, l'únic aflorament de sal d'Europa occidental, ens ha portat a plantejar que durant el Neolític mitjà a Catalunya existís un sistema econòmic basat en l'intercanvi de determinats béns i en un cert grau d'especialització regional en alguns processos productius, sense oblidar la subsistència de les comunitats. Amb l'anàlisi de les distribucions espacials i de les procedències de diferents materials i productes acabats, tant de mitjana distància (eines de pedra, comptes de variscita, braçalets en petxina marina) com de llarga distància (destrals alpines, sílex, etc.), proposem un model de circulació i d'intercanvis en el qual la sal de Cardona jugaria un paper central per al Solsonià, i on el Vallès juga un veritable paper de concentrador i de redistribuïdor.

Assaig sobre la xarxa d'intercanvis de recursos naturals, béns semielaborats i béns acabats en roques metamòrfiques i ígnies al "Solsonià" / Alfons Figuls, Fidel Grandia, Olivier Weller
Figuls i Alonso, Alfons


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 223-232 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el terme municipal de Cardona hi ha una important concentració d'indústria lítica polida, principalment relacionada amb les activitats mineres de l'explotació dels aflorament d'halita de la Vall Salina. La majoria d'aquestes peces estan confeccionades en roques metamòrfiques i una minoria en ígnies. En tota la Depressió Central Catalana, no hi ha afloraments primaris de cap dels dos grups de roques, només se'n localitzen entre les aportacions fluvials del Cardener-Aigua d'Ora, o bé formant part de roques sedimentàries detrítiques. La presència d'aquests béns de capital elaborats en aquests tipus de roques es pot entendre per la mobilitat i autosuficiència d'aquestes comunitats o bé per la necessitat i especialització. En l'estudi desenvolupat al voltant de l'explotació de la sal gemma cardonina, es demostra la segona possibilitat. A partir de l'estudi de 22 làmines primes, s'ha dut a terme un primer assaig sobre l'àrea font (tant primàries com a secundàries) i el flux circular que es desenvolupà en el Neolític mig. L'estudi se centra en només un dels elements, els béns de capital, que van configurar el flux de relacions en el Solsonià. A partir de les dades obtingudes, la hipòtesi plantejada apunta a una especialització regional, on les comunitats asentadse en el perímetre de la Depressió Central Catalana van subministrar material lític, com a producte final (destrals o aixades) o bé semielaborat (esbossos), cap a l'interior de Catalunya.

Los Adornos, producto de intercambio de ideas, materias y tecnologia : contactos e influencias entre las Comunidades Prehistóricas en el Noreste Peninsular entre el VI-IV milenos ANE / Mònica Oliva Poveda
Oliva Poveda, Mònica


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 257-264 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Els ornaments personals que s'han documentat en contextos arqueològics neolítics (VI-IV) del nord-est peninsular evidencien la clara importància d'aquests com a elements d'intercanvi i circulació de les comunitats del passat. Uns certs morfotips ornamentals mostren una influència i/o contacte entre grups, uns altres es mantenen com a elements de pervivència ancestral i altres adorns són característics d'uns certs moments crono-culturals. El registre ornamental recuperat en estructures o jaciments residencials i productius se suma a la gran mostra procedent de contextos funeraris, aportant també noves dades a l'estudi tecnològic i funcional.

Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), de la captación de recursos abióticos al inicio de la mineria de aluminio-fosfatos (10500-4000 Cal Ane) en el Macizo de Garraf / Manuel Edo, Ferran Antolin, Maria Barrio
Edo i Benaiges, Manuel


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 299-306 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Ja des de la fase microlaminar de l'Epipaleolític el massís de Garraf ha ofert i satisfet als seus pobladors de la majoria de matèries primeres. Pel que fa a les matèries de caràcter abiòtic, observarem com les diferents poblacions que s'han succeït en l'ocupació de la cova, van anar incrementant la captació i l'ús de les matèries primeres que ofereixen les diferents formacions geològiques del massís fins a descobrir les mineralitzacions de aluminofosfatos del basament paleozoic, iniciar la seva explotació i propiciar els primers intercanvis a escala extra-regional. Una explotació que, donat el seu volum i transcendència, probablement va condicionar l'abandó del jaciment de Can Sadurní i el trasllat a la plana quaternària en la qual s'emplaça l'actual població de Gavà.

Variscita de Can Tintorer en el Neolítico Antiguo del Valle Medio del Ebro / Vicenç Baldellou, Pilar Utrilla, Jesús García-Gazólaz
Valdellou, Vicenç


En: Rubricatum : Revista del Museu de Gavà, núm. 5 (2012) , p. 307-314 : il.
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Existeixen a la vall mitjana de l'Ebre tres jaciments del Neolític Antic (Cardial Final-Epicardial-postcardial) amb penjolls de variscita que semblen indicar que l'explotació de les mines de Can Tintorer podria ser més antiga del que se suposa. Els adorns de les coves de Chaves i del Moro (Osca) i dels enterraments de Paternanbidea (Navarra) ens porten a la segona meitat del VII mil·lenni BP, és a dir, gairebé mil anys abans de la presumpta entrada en funcions del jaciment: o Can Tintorer va estar actiu amb anterioritat al pensat, o va haver-hi una altra veta anàloga encara no localitzada.