português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
SEGRIA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 14
ir a la página                         


1 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
10 anys / Carlos Rizos
Rizos Jiménez, Carlos A.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 4 : il. (Editorial


Matèries: Centres d'estudis locals ; Premsa comarcal ; Revistes ; Història local ; Commemoració
Matèries:Centre d'Estudis Comarcals del Segrià ; Shikar
Àmbit:Lleida ; Segrià
Cronologia:2014 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424635
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Alguns cognoms singulars del nord del Segrià / Santi Arbós
Arbós i Gabarró, Santi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 122-126 : il. (Filologia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi etimològic i d'origen de sis cognoms i variants (Mayench, Sentañes, Currich, Morguí, Esmet, Sàpiens) de la comarca del Segrià que pel seu caràcter minoritari o local han estat poc tractats per les obres de referència.


Matèries: Onomàstica ; Etimologia
Àmbit:Segrià
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424877
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dels safareigs als clubs de lectura: espais d'interrelació de les dones al Segrià / Judith Mellado Ganau
Mellado Ganau, Judith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 143-149 : il. (Gènere
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu principal d'aquest article és donar a conèixer la tasca que s'està duent a terme a través dels clubs de lectura feminista com a espais de participació, socialització i producció de coneixement feminista a la comarca del Segrià.


Matèries: Dona ; Socialització ; Activitats culturals ; Lectura ; Moviment feminista
Àmbit:Segrià
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424880
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Faldilles, camises i gipons : molt més que roba / Maria Jesús Llavero Porcel
Llavero Porcel, Maria Jesús


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 150-156 : il. (Gènere
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aproximació a l'estudi de les peces de roba que inclouen els capítols matrimonials estudiats, com a una aportació important, també en el cas dels nuvis, tot i que són les núvies les que centren la seva aportació al nou matrimoni en aquest tipus de béns, mentre el gruix de la d'ells són béns immobles. Aquest article posa de manifest la vàlua d'unes peces que no només permeten assegurar la vestimenta per als anys següents, sinó que dona prestigi a la nova unió i fins i tot hi afegeix elements de luxe, pels tipus de teixits i confecció, equiparant la importància del valor de les aportacions, desdient d'aquesta forma aquella expressió que es recull en els documents notarials i en la mentalitat de l'època qualificant-lo de "necessari ajut al sosteniment de l'esposa". La vestimenta, principalment els teixits, també permetran, en un estudi més profund, la reconstrucció de les relacions comercials entre el Baix Segre i capitals més comercials com Reus, Valls, Tarragona o fins i tot Barcelona i Saragossa.


Matèries: Indumentària ; Capítols matrimonials ; Dot ; Arts tèxtils ; Estris domèstics ; Comerç ; Fonts documentals
Àmbit:Segrià ; Catalunya
Cronologia:[1650 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424881
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memòria d'activitats del CECS, 2022-2023

Centre d'Estudis Comarcals del Segrià.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 164-167 : il.


Matèries: Centres d'estudis locals ; Memòria d'activitats
Matèries:Centre d'Estudis Comarcals del Segrià
Àmbit:Lleida ; Segrià
Cronologia:2022 - 2023
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/424883
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Viure a censal. L'endeutament municipal a la regió de Lleida entre els segles XVII i XIX / [ressenya] Antoni Passola Tejedor
Passola i Tejedor, Antoni


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43 (2021) , p. 187-190 (Ressenyes
Ressenya de:
. Viure a censal : l'endeutament municipal a la regió de Lleida entre els segles XVII i XIX / Gabriel Ramon-Molins. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, 2021


Matèries: Ressenyes ; Administració local ; Activitat financera ; Deute públic ; Censal ; Finances municipals
Àmbit:Lleida ; Segrià
Cronologia:[1600 - 1830]
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/manuscrits.316
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notes sobre el Lleidatà / Albert Turull
Turull i Rubinat, Albert


En: Ilerda : Humanitats. Lleida, núm. XLVIII (1990) , p. 201-206 (Dossier
Notes.


Matèries: Llengua catalana ; Varietats dialectals
Àmbit:Lleida ; Segrià ; Franja, la
Cronologia:[1990]
Accés: https://repositori.fpiei.cat/ca/dem/catalog/details/1771 [exemplar complet]
Localització: B. Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire) (Llegat Lladonosa)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla del Pedrós según la topografia descrita por Julio César : fase final de la campaña del Segre / por Francisco Mateu Montagut
Mateu i Montagut, Francesc


En: Ilerda. Lérida. Año XVIII, núm. XXIV (enero-diciembre 1960), p. 55-66 : il. (Historia antigua


Matèries: Epoca romana ; Guerra civil entre Cèsar i Pompeu ; Batalles ; Batalla d'Ilerda
Àmbit:Segrià ; Segre, riu ; Pedrós - Seròs ; Montmaneu - Seròs
Cronologia:49 aC
Accés: https://repositori.fpiei.cat/ca/dem/catalog/details/1777 [exemplar complet]
Localització: B. Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire) (Llegat Lladonosa)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d'Urgell / Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 3-28 : il.
Bibliografia. Inclou annexos.

Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o "moles", una d'inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s'aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326] ; La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l'obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l'habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126] ; Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.


Matèries: Molins fariners ; Canals ; Cereals ; Tecnologia ; Informes ; Fonts documentals
Àmbit:Urgell, canal ; Urgell ; Pla d'Urgell ; Noguera ; Segrià ; Garrigues
Cronologia:[0000 - 1912]; Esp. 1864 - 1912
Autors add.:Solé i Bonet, Ton
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/view/417580
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Municipal Isidor Cònsul (Bellpuig); B. Central Comarcal (Tàrrega)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Itinerario geológico a través del patrimonio geológico y minero entre Mequinenza, Almatret, Riba-Roja d'Ebre y la Pobla de la Massaluca (Baix Cinca, Baix Segre, Ribera d'Ebre y Terra Alta, Depresión geológica del Ebro) / Josep Maria Mata, Joaquim Sanz Balagué, Andrés Pocoví Juan, Jaume Vilatella
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Rodeno : revista de geología aragonesa, núm. 2 (2015)

En esta ocasión se realizará un itinerario localizado en un área muy pequeña, pero con unas connotaciones muy especiales: se trata de un recorrido por una cuenca lignitífera, por la Cuenca Lignitífera de Mequinenza. Ésta, como es conocido, se halla en la Depresión Geológica del Ebro, repartiéndose entre varias comarcas de Cataluña y de Aragón. Así pues, este recorrido transitará por varias de ellas: Bajo Cinca / Baix Cinca, Segrià, Ribera de Ebre y Terra Alta. La primera se sitúa en Aragón (entre las provincias de Huesca y Zaragoza); mientras que las otras tres se ubican en Cataluña (la primera en Lleida y las otras dos en Tarragona). Así, la Cuenca Lignitífera de Mequinenza y también el itinerario, se hallan situados en la Depresión Geológica de el Ebro, entre los afloramientos cenozoicos que forman parte de la denominada Formación Mequinenza. Una parte importante del recorrido, se va a dedicar a observar el rico Patrimonio Minero, generado tras casi 150 años de explotaciones mineras en esta cuenca, que aún ahora sigue en plena actividad. Sin duda alguna, la conservación, valorización y utilización de este patrimonio es un importante factor económico a tener en cuenta.


Matèries: Geologia ; Recursos minerals ; Explotacions mineres
Àmbit:Mequinensa - Saragossa ; Almatret ; Riba-roja d'Ebre ; Pobla de Massaluca, la ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Segrià
Cronologia:2015
Autors add.:Sanz i Balagué, Joaquim ; Pocoví Juan, Andrés ; Vilaltella, Jaume
Accés: http://hdl.handle.net/2099/16624


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Itinerario geológico a través del patrimonio geológico y minero entre Mequinenza, Almatret, Riba-Roja d'Ebre y la Pobla de la Massaluca (Baix Cinca, Baix Segre, Ribera d'Ebre y Terra Alta, Depresión geológica del Ebro) / Josep Maria Mata
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Terra endins : revista de geologia. vol. XX, núm. 229 (juliol 2009), 12 p.


Matèries: Geologia ; Recursos minerals ; Explotacions mineres
Àmbit:Mequinensa - Saragossa ; Almatret ; Riba-roja d'Ebre ; Pobla de Massaluca, la ; Ribera d'Ebre ; Terra Alta ; Segrià
Cronologia:2009
Accés: http://hdl.handle.net/2099/9133


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Centre d'Estudis Comarcals del Segrià al servei de la comarca / Lluís Llavero, Quintí Casals
Llavero, Lluís


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 44 (desembre 2022), p. 4-5 : il. (coneguem els centres d'estudis


Matèries: Centres d'estudis locals
Matèries:Centre d'Estudis Comarcals del Segrià
Àmbit:Segrià
Cronologia:2012 - 2022
Autors add.:Casals Bergés, Quintí
Accés: https://www.frontissa.cat/documents/frontissa.cat/revistes/frontissa-44.pdf [Exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; ; Universitat Pompeu Fabra;


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 271
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Projecte Descobrim el Segrià, cultura i educació enllaçades. Descobrim el Segrià, un espai virtual per donar a conèixer la nostra comarca / Pilar Pelegrí Terrado
Pelegrí Terrado, Pilar


En: 223277 Associacionisme cultural : entre el mosaic i les xarxes : actes del XII Congrés de la CCEPC (Tarragona i Reus, 6 i 7 de novembre de 2020). [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2021. p. 245-255

Bibliografia.



Matèries: Centres d'estudis locals ; Projectes ; Educació ; Recursos educatius ; Medi geogràfic ; Patrimoni cultural ; Activitats escolars ; Webs
Matèries:Centre d'Estudis Comarcals del Segrià
Àmbit:Segrià
Cronologia:2017 - 2020
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Pompeu Fabra; B. Central Xavier Amorós (Reus); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 271
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Art de caminar a les palpentes / per Lluís Montada
Muntada, Lluís


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 758 (febrer 2023), p. 62-63 (Lectures
Ressenya de:
. Abraçar la boira : una educació sentimental al Segrià dels anys setanta / Ferran Sáez Mateu. Barcelona : Pòrtic, 2022



Matèries: Ressenyes ; Narrativa ; Memòries
Matèries: Sáez Mateu, Ferran (1964-....)
Àmbit:Granja d'Escarp, la ; Segrià
Cronologia:[1971 - 1980]
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Séquia major, patrimoni oblidat / Joan Pifarré Vidal
Pifarré i Vidal, Joan


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 21-26 : il. (Patrimoni
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article recull aspectes històrics, culturals, geogràfics, agraris, econòmics, socials i polítics vinculats a la Séquia Major o, com s'anomenava antigament, Séquia del Segrià. Volem fer una aproximació des de diferents àmbits per valorar l'impacte d'aquest antic reg lleidatà que data de mitjans de segle xii i que és un dels més antics de Catalunya. La construcció de la Séquia Major durant la regència d'Alfons "el Cast" va permetre tancar el perímetre de regadiu per la part nord-oest de Lleida. El marge nord-est i sud de Lleida estava regat per la Séquia de Fontanet i la d'Alcarràs, d'origen andalusí. La Séquia Major va formar l'Horta tal com l'entenem avui en dia. I no solament la va configurar com un espai agrari, també com un espai social on actualment hi viuen prop de 5000 habitants amb una llarga tradició "agrocultural". Cal reivindicar aquest important patrimoni material i immaterial de Ponent.


Matèries: Patrimoni cultural ; Séquies ; Irrigació ; Conreu de regadiu ; Agricultura
Matèries: Andrés i Puigdollers, Pere (1814-1883) ; Masó i Valentí, Rafael (1880-1935) ; Raventós, família
Matèries:Séquia Major
Àmbit:Segrià
Cronologia:[1150 -2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412256
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Inicis del cooperativisme a les terres de Lleida (els casos de les comarques del Segrià i les Garrigues) / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 55-56 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la creació del món cooperatiu agrari a Catalunya, centrantnos en els casos de les comarques de les Garrigues i el Segrià. En ambdós casos es copsa la mateixa dinàmica de fundació, molt limitada cronològicament als anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), que en va ser promotora. Altrament, l'evolució del cooperativisme agrari va ser molt diferent a partir de l'època franquista, mantenint-se gairebé inalterat a les Garrigues i evolucionant a formes més complexes capitalistes al Segrià.


Matèries: Mancomunitat de Catalunya ; Cooperatives agràries ; Cooperativisme ; Sindicats agrícoles ; Associacions pageses ; Agricultura
Àmbit:Segrià ; Garrigues
Cronologia:1902 - 1923
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412262
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Determinatius en la toponímia major municipal del Segrià / Santi Arbós
Arbós i Gabarró, Santi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 143-149 : il. (Toponímia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi dels determinatius toponímics presents en les denominacions oficials dels municipis de la comarca del Segrià (Catalunya) pel que fa a l'antiguitat, origen, llengua i variabilitat.


Matèries: Toponímia ; Onomàstica ; Llengua catalana
Àmbit:Segrià
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412277
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espais públics i noms de dona al Segrià / Judith Mellado Ganau
Mellado Ganau, Judith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 150-156 : il. (Toponímia
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Analitzem el nomenclàtor dels pobles del Segrià per posar de manifest com el nomenclàtor invisibilitza les dones i concretament el treball de les dones. I d'altra banda la falta de referents femenins que donin nom a espais públics que articulen la vida dels pobles.


Matèries: Carrers ; Nomenclàtors ; Dona ; Història de la dona ; Treball de la dona
Àmbit:Segrià
Cronologia:[2022]
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412278
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 271
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memòria d'activitats del CECS, 2021-2022

Centre d'Estudis Comarcals del Segrià.


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 204-207 : il.


Matèries: Centres d'estudis locals ; Memòria d'activitats
Matèries:Centre d'Estudis Comarcals del Segrià
Àmbit:Lleida ; Segrià
Cronologia:2021 - 2022
Accés: https://raco.cat/index.php/Shikar/article/view/412285
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); Biblioteca Sant Bartomeu (Alpicat); B. Pública de Lleida; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 271
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Paisatges i transicions : canvis i continuïtats al llarg de la història / per Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. VII (2015) , p. 59-126 : il. (Dossier. El paisatge en èpoques de transició al llarg del darrers dos mil anys) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografies. Resums en català i anglès.

En aquest treball hom parteix de la base que les etapes de transició política, social i econòmica van afectar profundament el paisatge, fins al punt que aquests canvis han deixar unes petges que poden ésser observades encara actualment. Això ens duu a pensar que l'estudi del paisatge actual de diferents llocs i de diverses comarques pot permetre d'aprofundir en el coneixement de les diferents transicions. Per aquest motiu, hom estudia tretze casos concrets. El resultat permet veure que en molts llocs, en comarques diverses, trobem testimonis d'una llarga transició que porta a la romanització del país: a la Cerdanya, al Baix Berguedà, a la Noguera, a l'Urgell i al Priorat. Pel que fa a la transició medieval (segles V-VI), hi ha molls elements del paisatge actual que ens la mostren: els pobles de la Cerdanya, les comes de Maldanell (Urgell) o de Cabacés (Priorat) i el vilar del Mas Santamaria (Berguedà). D'altra banda, segurament molts deIs Vilars de I'Alt Berguedà i del Ripollès també són d'aquesta època primerenca; amb tot, alguns potser cal relacionar-los amb la conquesta franca deIs segles VIII-IX. Amb relació a aquesta mateixa època, podem establir amb seguretat lligams entre l'espai irrigat de Menàrguens (la Noguera) i el procés d'islamització. Alhora, també hem de relacionar les franges de terra irrigada d'aquesta població amb la conquesta feudal, ja al segle XlI. I certament cal establir relacions, així mateix, entre la conquesta deIs comtes de Barcelona i les "parellades" de secà, que trobem per exemple a Capçanes (Priorat). Finalment, la crisi demogràfica deIs segles XV-XVII portà a l'abandonament del poble d'Almacelles; va caldre esperar al creixement deis segles XVIII i XIX perquè s'hi creés un nou paisatge, representat per les "tallades" i per una vilanova planificada. Són unes mostres triades gairebé a l'atzar, fruit de les recerques fetes aquests darrers anys, que permeten confirmar l'interès que tenen els estudis d'història del paisatge per tal de poder conèixer millor les grans transformacions que hi hagué el passat.



Matèries: Medi geogràfic ; Paisatge ; Demografia ; Agricultura ; Epoca romana ; Edat mitjana ; Edat moderna
Àmbit:Maldanell - Maldà ; Cabacés ; Viver i Serrateix ; Menàrguens ; Capçanes ; Almacelles ; Cerdanya ; Berguedà ; Noguera ; Urgell ; Anoia ; Ripollès ; Segrià ; Catalunya
Cronologia:[0000 - 1900]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 14
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3