Pepita Andreu i Gil / J.M.C.V.



En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 103 (març 1996), p. 21-24 : il. (Parlem amb) 

Onze mestres riberencs del segle XIX / David Tormo Benavent
Tormo i Benavent, David


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 123-137 : il. (Història) 
Bibliografia. Fonts. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

El Mestre Pau González Montagut : director de les escoles de Flix durant la República, depurat i empresonat pel franquisme / Jordi González Garcia
González Garcia, Jordi


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 139-159 : il. (Història) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Miquel Riera Perelló, mestre d'escola mallorquí, converteix l'àrida població de l'Argilaga en un verger l'any 1916 / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 57-66 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Entrevista al Sr. Felip Jové



En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Any I, Núm. 5 (maig 1982), p. 20-21

Galeria vallenca : notes per a un fitxer - 11 / Jordi



En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVI, Núm. 324 (diciembre 1973), p. 18

Un Poble que no oblida / Josep Maria Rodon Turbó
Rodon i Turbó, Josep Maria


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVI, Núm. 322 (octubre 1973), p. 1-2

Josep Mascort : republicà lleial, catalanista devot / Josep Pastells
Pastells, Josep


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
264 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex. Inclou: Antologia de textos : dinou articles, cinc convits poètics i un relat / Josep Mascort.

Josep Mascort i Ribot (La Creueta, 1898-1970), mestre vocacional, exerceix la docència succesivament al barri del Poblenou de Barcelona, Santiago de Ois, Viladonja, Queralbs i Vilanna. Sota el mestratge del pedagog, geògraf i diputat republicà Miquel Santaló, esdevé també, a partir de 1933, diputat a les Corts Republicanes per Girona, en representació d'Esquerra Republicana. Durant la Guerra Civil és nomenat director de l'Escola Normal de Girona, alcalde de Bescanó i comissari delegat de la Generalitat a les comarques gironines. Exiliat a Mèxic, compra i dirigeix un col·legi a Texcoco, on deixa tan bon record que el 1979, nou anys després de morir, rep un homenatge pòstum i un institut de la ciutat portarà el seu nom durant vint-i-quatre anys (1994-2018). En tornar a Catalunya, el 1949, crea una petita acadèmia privada al call de Girona i hi treballa quasi fins a la seva mort a la casa pairal de la Creueta, sense haver abandonat mai el compromís catalanista i republicà. (Editorial).

Mollet, recerca i coneixement. Els primers documents, imatges i llibres / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: 232893 Mollet, cronistes, papers i lletres : fonts documentals, recerca, publicacions i producció literària. Mollet del Vallès : Centre d'Estudis Molletans, 2022. p. 7-38

Bibliografia. Annex.

Article amb vocació divulgativa que repassa , de manera breu i sintètica, la historia de la recerca i el coneixement a Mollet del Vallès. També inclou algunes referències a la història de la producció literària. Es reflexiona sobre la possibilitat de recerca que ofereix el municipi, s'estableix una cronologia d'algunes fonts documentals singulars i s'arriba al primer personatge (Vicenç Plantada i Fonolleda, 1839-1913) del qual tenim constància documental que s'interessa per conèixer i donar a conèixer el seu poble. A partir d'aquest primer erudit molletà es destaquen personatges i entitats que han contribuït, amb les seves recerques i publicacions, al coneixement de la ciutat i el municipi.

Raimon Torroja i Valls : mestre d'infants i mestre de mestres / Francesc Forn i Salvà
Forn i Salvà, Francesc


Arenys de Munt : [l'autor] : Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, 2020
145 p. : il. ; 23 cm
Bibliografia.
ISBN 9788418123030

Recordant la Josefina / [coordinació : Josep Maria Calbet]



Valls : La Torratxa, [2011]
68 p. : il. ; 30 cm
ISBN 9788495757715

Homenatge al Sr. Jesús Olivé Urgell, amb motiu d'haber-li [sic] estat concedida la Creu d'Alfons Xe El Sabi [sic] Rodonyà, 7 de novembre de 1965 [Enregistrament sonor]



Barcelona : Vergara, DL 1996
1 disc sonor : 33 rpm ; 25 cm
Conté els discursos d'ex-alumnes i del mestre homenatjat, així com la lectura d'adhesions diverses, amb el record als absents (per mort o exili).

Patricio Redondo i les noves escoles de Puigverd / Felip Niubó Gassol
Niubó Gassol, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 125-134 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 2020 va fer cent anys de l'arribada del mestre i pedagog Patricio Redondo Moreno a Puigverd de Lleida, un dels majors exponents de la tècnica Freinet a Catalunya i a l'estat espanyol. L'objectiu d'aquest estudi pretén posar de manifest noves aportacions històriques i biogràfiques de Patricio Redondo Moreno pel seu pas a Puigverd de Lleida, coincidint amb el centenari de la seva arribada a la població, on va exercir de mestre durant catorze anys i hi va fundar les seves primeres escoles.

Josep Pach Roselló, un lleidatà víctima de l'operació Bolero-Paprika / M. Glòria Garcia Vallecillos
Garcia Vallecillos, M. Glòria


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 135-142 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Es presenta una breu biografia de Josep Pach Roselló (Lleida, 1911-1975) que desvetlla els fets viscuts com a víctima de l'Operació Bolero-Paprika el 1950 i la seva deportació a Còrsega i Polònia. Mestre durant la II República, membre del col·lectiu de mestres Batec, regidor pel PSUC durant el 1937, participa en la Guerra Civil i s'exilia a França el febrer de 1939. Participa en la resistència i el 30 de juliol de 1944 és deportat a Buchenwald. És alliberat i repatriat a França. En plena Guerra Freda, el govern francès posa en marxa l'Operació Bolero-Paprika contra els comunistes.

La Perspectiva del professorat sobre els impactes de la Covid-19 en l'alumnat de primària i secundària de l'Hospitalet de Llobregat (cursos 2019-2020 i 2020-2021) / Diana Mata Codesal, Irene Sabaté Muriel, Sílvia Bofill-Poch
Mata Codesal, Diana


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 93-122 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article analitza la manera com la crisi sociosanitària ocasionada per la pandèmia de la covid-19 ha impactat sobre la vinculació amb el sistema educatiu dels infants i joves d'entre 6 i 16 anys de l'Hospitalet de Llobregat, el curs 2019-20 amb la suspensió de les classes presencials entre el març i el juny, i el curs 2020-21 amb la represa de les classes presencials sota els condicionants de l'anomenada "nova normalitat". Amb aquest objectiu hem recollit les perspectives de 34 professionals de nou centres educatius de primària i secundària mitjançant entrevistes virtuals semiestructurades en profunditat. Els resultats mostren com la pandèmia ha posat al descobert desigualtats socials prèviament existents que incideixen sobre la desvinculació escolar, tot eixamplant aquestes desigualtats i afavorint-ne de noves. Per exemple, l'anomenada escletxa digital no és sinó un símptoma d'una escletxa social més profunda que requereix actuacions àmplies i estructurals.

Los Dos maestros : los camisas azules contra Antoni Benaiges / Serbi Bernal
Bernal, Sergi


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 63-94 : il. (Història i arqueologia) 
Resums en castellà, català i anglès.

La Voz de la Bureba va ser un setmanari independent, defensor de l'agricultura i dels interessos de la comarca de la Bureba, que es va publicar a la ciutat de Briviesca (Burgos) entre abril de 1934 i juliol de 1936. En la redacció d'aquest diari escrivien amb regularitat dos mestres, un socialista i un altre falangista. Però qui eren aquests dos mestres que van coincidir durant uns quants anys a la ciutat de Briviesca? I quina responsabilitat va tenir un a la desaparició de l'altre? S'ha parlat molt dels mestres de la Segona República però poc d'aquells altres mestres que estaven contra ella. Aquest treball treu a la llum una història no explicada, també, posa cara a cara aquests dos models d'entendre l'educació i com també, hi va haver docents, com el nostre protagonista que va treballar per acabar amb el model pedagògic defensat pels "Mestres de la República".

L'Escola pública a Capafonts. 1900-1950 / Jordi Fort Besora
Fort Besora, Jordi


En: Quaderns de Capafonts : revista de recerca i divulgació. Capafonts. Segona època. Edició digital, núm. 32 (juliol 2022), p. 9-21 : il.

Per informar-me del mas del Dineral vaig concertar una entrevista amb la Paquita Corts Llort, la Paquita del Plàcido, la persona de més edat de la família de cal Dineral. Ara té noranta-nou anys, una memòria prodigiosa i un estat de salut envejable. El mas del Dineral és al vessant dret del barranc de les Ferradures, al lloc conegut com el Picó del Dineral, a 1,7 km de Capafonts i a la part de la vall que, tot i ser íntegrament propietat de capafontins, és en terme de Prades.

L'Art d'ensenyar / per Oriol Nadal Solanas
Nadal Solanas, Oriol


En: La Peixera : revista cultural de la Vall de Corb. Ciutadilla, núm. 8 (octubre 2022), p. 4-10 : il.

El Primer diari de Calonge / text: Albert Vilar
Vilar i Massó, Albert


En: Revista de Girona. Girona, núm. 330 (gener-febrer 2022), p. 58-65 : il. (Història) 

El Exilio interior de Leonor Serrano, Josefa Herrera y Ángela Sempere, tres inspectoras sancionadas en la dictadura primorriverista / Maria del Carmen Agulló Diaz
Agulló Diaz, M. del Carmen


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 17 (2023) , p. 63-97 (Monográfico. Totalitarismos y exilio interior en las educadoras del siglo XX) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Dins del clima de repressió i control exercit per la Dictadura de Primo de Rivera sobre la inspecció de primer ensenyament, cal emmarcar la promulgació de la RO de 19 d'abril de 1928 que va implicar el trasllat forçós dels seus destins de disset dels seus membres, entre els quals es troben les inspectores Leonor Serrano Pablo, Josefa Herrera Serra i Ángela Sempere Sanjuán, desplaçades amb una intencionalitat punitiva. A la recerca de les causes que van provocar aquestes sancions, desconegudes per no haver-se instruït expedients, s'analitzen les seves trajectòries vitals i professionals i se suggereix que van estar marcades per la variable gènere, en estar motivades per actituds de desobediència a ordres de les autoritats, i per la manifestació d'idees qualificades de perilloses, relacionades amb els drets de les dones. Aquests comportaments són incompatibles amb els pressupostos autoritaris del règim, i amb la seva definició tradicional de la identitat femenina. Apartades dels seus destins i desplaçades de les seves ciutats de residència, obligades a reiniciar les seves pràctiques professionals en un entorn advers, van sobreviure a l'exili interior compaginant una actitud de protesta davant la seva injusta situació, amb una intensa activitat professional, vinculada amb la renovació pedagògica.