português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
AUSA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 68
ir a la página                         


1 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pesta del segle XIV i la seva incidència a Osona a partir del registre documental i arqueològic : el cas de l'Esquerda de Roda / Imma Ollich i Castanyer, Antonia Díaz-Carvajal
Ollich i Castanyer, Immaculada


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 13-37 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La incidència de la Pesta Negra a Europa a partir del 1348, ha estat estudiada gairebé sempre a través de la documentació escrita de l'època, donat que hi ha molts pocs casos d'evidència arqueològica i antropològica. En aquest article presentem un cas concret -i per ara únic- d'evidència arqueològica a la nostra comarca: al jaciment de l'Esquerda (Les Masies de Roda), on es van localitzar uns nivells estratigràfics amb enterraments massius simultanis, datats a la segona meitat del segle XIV. La tipologia dels enterraments, l'estudi antropològic i diverses analítiques dels individus confirmen que es tractaria d'afectats per la gran epidèmia de pesta baix-medieval.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Fonts documentals ; Arqueologia medieval ; Estructures funeràries ; Jaciments arqueològics
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les
Cronologia:1348
Autors add.:Díaz Carvajal, Antonia
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400762
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pesta i crisis de mortalitat a la ciutat de Vic entre el 1348 i el 1500 / Carles Puigferrat i Oliva
Puigferrat i Oliva, Carles


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 39-73 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén fixar la cronologia dels anys de crisi de mortalitat que va patir la ciutat de Vic i Osona entre el 1348, any de l'arribada de la Pesta Negra, i el final del segle xv. Els episodis reiterats de pesta i altres malalties contagioses, i moltes altres calamitats que es van donar en paral·lel, com ara caresties, fams i guerres, van provocar una crisi demogràfica catastròfica. En arribar a l'any 1500 Vic encara no havia recuperat la població anterior al 1348.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Crisi de subsistència ; Crisi demogràfica ; Mortalitat ; Fam ; Guerra
Àmbit:Vic
Cronologia:1348 - 1500
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400763
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Epidèmies als acords del consell municipal de Vic dels segles XV i XVI / Francesc de Rocafiguera i Garcia
Rocafiguera i Garcia, Francesc de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 75-121 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els llibres d'acords permeten conèixer les determinacions del consell municipal en el govern de la ciutat, també en moments de dificultat. Un d'aquest moments és quan hi ha risc imminent d'arribada d'epidèmia, quan el consell ha de prendre mesures preventives de diferents tipus per evitar que la malaltia entri a la ciutat i mesures pal·liatives en cas que les preventives no ho impedeixin. La base d'aquest article són aquests acords que permeten conèixer aquestes mesures i els recursos per aplicar-les.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Salut pública ; Consell municipal ; Actes administratives ; Crònica ; Fonts documentals
Àmbit:Vic
Cronologia:1428 - 1591
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400764
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vila de Rupit enfront les epidèmies de pesta bubònica dels segles XVI, XVII i XVIII / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 123-147 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La vila de Rupit va patir una parell de brots virulents de pesta bubònica durant l'època moderna: un a finals del segle xvi -de manera intermitent entre 1589 i 1599- i un altre a mitjan segle xvii -entre 1651 i 1654. El baró de Rupit -el senyor jurisdiccional de la vila- va obligar a la universitat a prendre un seguit d'estratègies de contingència i prevenció, a voltes ineficaces i poc útils: el tancament de muralles, la creació de la junta del morbo, o l'obligació als estrangers de portar un salconduit. Molt després de les pestes, trobem els primers doctors en medicina treballant i vivint al poble que, tal vegada, haguessin pogut ajudar a aturar les epidèmies anteriors.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Pesta
Àmbit:Rupit - Rupit i Pruit
Cronologia:1589 - 1599; 1651 - 1654
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400765
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Barrera física per a molts problemes sanitaris : la clausura del morbo (Vic, Osona, S. XVI-XIX) / Anna Bach Gómez, Elisenda Foradada Vilarrasa
Bach Gómez, Anna


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 149-167 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Muralla del Morbo forma part d'un dels recintes closos de la ciutat de Vic. La seva construcció i desenvolupament engloba la ciutat medieval i els ravals sorgits a partir del segle XIII. Aquesta construcció mostra les necessitats polítiques, sanitàries, militars i econòmiques de la ciutat durant el segle XVI, si bé la muralla presenta constants reformes fins al segle XIX. Només és a partir d'aquest moment, i en el context de creixement urbanístic, que la ciutat va aconseguir trencar aquesta segona barrera física i conceptual fins a perdre, en l'actualitat, bona part del seu traçat.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Muralles ; Arqueologia ; Salut pública
Àmbit:Vic
Cronologia:[1500 - 1900]
Autors add.:Foradada Vilarrasa, Elisenda
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400766
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Episodis de malalties contagioses als segles XVII i XVIII a Osona i el Ripollès : contra un enemic invisible / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 169-183 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article estudia els diferents episodis de malalties contagioses durant els segles XVII i XVIII, sobretot a les comarques d'Osona i del Ripollès. Se centra, especialment en la gran pesta de 1650-1654 i en l'episodi de l'anomenada pesta de Marsella, de 1720-1724. En ambdós casos, les estratègies d'afrontament varen ser força diferents, sobretot a causa del canvi de règim polític ocorregut arran de la Guerra de Successió. De tota manera, es conserven algunes semblances.


Matèries: Edat moderna ; Epidèmies ; Malalties infeccioses ; Pesta ; Salut pública
Àmbit:Osona ; Ripollès
Cronologia:[1650 - 1724]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400767
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Canvis sociopolítics i epidèmies a Osona durant el segle XIX / Maties Ramisa Verdaguer
Ramisa i Verdaguer, Maties


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 185-205 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El segle XIX va comportar canvis generals molt importants, com la modificació del pensament i la mentalitat predominant de resultes de la Il·lustració, la caiguda de l'antic règim, la implantació del liberalisme i la industrialització. El present article vol explicar els efectes d'aquestes transformacions en la sanitat, així com les successives epidèmies i malalties endèmiques que amenaçaren i afectaren Osona i en especial la ciutat de Vic al llarg de la centúria. S'exposen les mesures de prevenció i cura preses en cada moment i els estralls provocats per les malalties, tot comparant-los fins on és possible amb fets similars d'altres regions.


Matèries: Epidèmies ; Liberalisme ; Industrialització ; Canvi econòmic ; Canvi social ; Salut pública ; Sanitat
Àmbit:Osona
Cronologia:[1800 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400768
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mostres de devoció popular a Osona com a resposta contra les epidèmies (S. XVII-XX) / Joan Arimany i Juventeny
Arimany i Juventeny, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 207-231 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Les calamitats naturals, com les epidèmies, suposaven greus efectes en la societat dels segles passats. L'incipient coneixement científic i tecnològic deixava l'explicació de l'origen i de la seva virulència en mans de l'Església catòlica, que els interpretava com a càstigs imposats per Déu a la humanitat pecadora. La població fidel només podia mostrar el seu penediment mitjançant rogatives i precs adreçats als sants que la comunitat considerava millors intercessors. Quan els efectes de les desgràcies minvaven o desapareixien, la comunitat exterioritzava l'agraïment a través d'exvots, amb la dedicació d'altars, la col·locació de capelletes de carrer o amb l'edificació de modestos santuaris.


Matèries: Epidèmies ; Devoció ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Religiositat popular ; Santuaris
Àmbit:Osona
Cronologia:[1600 - 2000]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400769
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Afectació de la grip "espanyola" a la comarca d'Osona (1918-1920) / Alba Masramon Cruzate
Masramon Cruzate, Alba


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 233-259 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El present article pretén aproximar-se per primera vegada a la pandèmia gripal a Osona (1918-1920) des de la vessant històrica. L'estudi de tretze municipis osonencs ens han servit per, en primer lloc, poder quantificar les conseqüències de la grip "espanyola" a la nostra comarca. En segon lloc, observar quina va estar la resposta social i institucional a la pandèmia, fent especial èmfasi al rol de l'Església. Aquest pas cap al coneixement de la grip espanyola a Catalunya ha estat possible gràcies a l'estudi del Registre Civil, les fonts dels ajuntaments corresponents, les de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i de l'Arxiu Comarcal d'Osona. Esperem que aquest estudi de cas serveixi per completar el coneixement que tenim sobre aquest fenomen global.


Matèries: Epidèmies ; Grip ; Malalties infeccioses ; Mortalitat ; Dades estadístiques
Àmbit:Osona
Cronologia:1918 - 1920
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400770
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Clínica militar de Vic, un inici marcat per un episodi de febre tifoide (abril i maig de 1938) / Cinta Sadurní Bassols, Paola Galbany Estragués, Gloria Gallego Caminero
Sadurní Bassols, Cinta


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 261-281 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La Clínica Militar de Vic, integrada en les Brigades Internacionals, va començar a funcionar el mes d'abril de 1938 i, molt aviat, s'hi visqué un episodi de febre tifoide que es donà per controlat el 29 de maig del mateix any. L'ús de múltiples fonts documentals ha permès elaborar un relat a l'entorn de la causa que el provocà, els factors que hi contribuïren, les mesures aplicades, així com les conseqüències que aquest episodi va tenir. En l'article es pot observar com els elements locals es combinen amb d'altres de més generals que permeten contemplar el caràcter social de la malaltia.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Hospitals ; Sanitat militar ; Brigades internacionals ; Enfermetats infeccioss ; Epidèmies ; Tifus
Matèries:Clínica Militar de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:1938
Autors add.:Galbany Estragués, Paola ; Gallego Caminero, Gloria
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400771
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Epidèmies : salut humana i salut ambiental / Jaume Terradas
Terradas, Jaume


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 283-295 : il.

L'aparició de noves malalties zoonòtiques, sobretot víriques; es relaciona amb l'increment demogràfic d'humans i animals domèstic, la seva densitat, la creixent penetració dels humans en ambients salvatges i l'augment del transport d'organismes i coses arreu del planeta. Una epidèmia és un fenomen ecosistèmic que afecta no sols al paràsit i a l'hoste: hi poden intervenir diversos hostes i vectors i seu curs de l'epidèmia depèn sovint de les condicions ambientals o i socials. Per això convé tenir presents aspectes ecològics, a més dels sanitaris. L'aparició de noves malalties zoonòtiques, sobretot víriques; es relaciona amb l'increment demogràfic d'humans i animals domèstic, la seva densitat, la creixent penetració dels humans en ambients salvatges i l'augment del transport d'organismes i coses arreu del planeta. Una epidèmia és un fenomen ecosistèmic que afecta no sols al paràsit i a l'hoste: hi poden intervenir diversos hostes i vectors i seu curs de l'epidèmia depèn sovint de les condicions ambientals o i socials. Per això convé tenir presents aspectes ecològics, a més dels sanitaris.


Matèries: Epidèmies ; Salut pública ; Medi ambient
Àmbit:Món
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400772
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Primera gran pandèmia del segle XXI a Osona : 12 testimoniatges / Montse Verdaguer Mas
Verdaguer Mas, Montse


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 297-339

En aquest número de la revista Ausa també volem reflectir-hi la pandèmia de la COVID - 19. Per contextualitzar com es va viure a la nostra comarca i què ha suposat aquesta crisi sanitària, hem recollit testimonis que ens parlen en primera persona des de l'àmbit mèdic i assistencial, econòmic, cultural i educatiu, entre d'altres.


Matèries: Pandèmies ; COVID - 19 ; Memòries
Matèries: Osonencs
Àmbit:Osona
Cronologia:2020 - 2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/400773
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bibliografia 2021 / Patronat d'Estudis Osonencs



En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 341-362


Matèries: Bibliografies
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:2021
Autors add.:Patronat d'Estudis Osonencs
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/403516
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Crònica 2021 / Patronat d'Estudis Osonencs

Patronat d'Estudis Osonencs.


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 363-381


Matèries: Crònica ; Arqueologia ; Excavacions arqueològiques ; Dades meteorològiques
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/403517
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Memòria 2021 / Patronat d'Estudis Osonencs

Patronat d'Estudis Osonencs.


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 187-188 (2021) , p. 383-391


Matèries: Centres d'estudis locals ; Patronats ; Memòria d'activitats
Matèries:Patronat d'Estudis Osonencs
Àmbit:Vic ; Osona
Cronologia:2021
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/403518
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Ceràmica grisa medieval de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) : estudi morfomètric, anàlisi funcional i provinença / Esther Travé Allepuz, Albert Pratdesaba i Sala, Maria Ocaña i Subirana, Imma Ollich i Castanyer



En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 525-547 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les excavacions arqueològiques a l'Esquerda es van iniciar el 1977 i encara continuen a dia d'avui. Durant més de quaranta anys els treballs en aquest jaciment han permès recuperar una quantitat ingent de ceràmica grisa que, degudament analitzada, ens permet copsar elements significatius d'adaptació tècnica i funcional, així com l'existència de diversos centres productors que van abastir el poblat al llarg del període medieval. En aquest treball presentem una anàlisi detallada dels materials recuperats entre 1977 i 2013 en el seu context, a partir d'una anàlisi morfomètrica que ens permet definir una tipologia acurada de la qual n'interpretem dades relatives a l'adequació tècnica dels materials i la seva possible provinença amb l'objectiu de refinar mostrejos i definir hipòtesis de treball futures.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Ceràmica ; Arqueologia medieval
Matèries:Jaciment de l'Esquerda
Àmbit:Esquerda, l' - Masies de Roda, les
Cronologia:[1977 - 2020]
Autors add.:Travé Allepuz, Esther ; Pratdesaba i Sala, Albert ; Ocaña i Subirana, Maria ; Ollich i Castanyer, Immaculada
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/392238
https://doi.org/10.34810/ausav29n186id392238
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
El Canonge Recared i els seus escrits en el contexts cultural de la Catedral de Vic al segle X / Jesús Alturo, Tania Alaix
Alturo i Perucho, Jesús


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 549-573 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El canonge Recared, home de confiança del bisbe Guadamir de Vic, actuà com a secretari seu. Va ser l'autor de la còpia i de la redacció final del decret de la reforma de la canònica de la catedral de Vic de 957 i d'altres textos anònims. L'anàlisi paleogràfica, lingüística i literària il·lustra les seves capacitats i el nivell cultural. A partir de l'exemple d'altres canonges determinem el divers grau d'evolució cultural dels canonges vigatans al llarg del primer segle de la seu restaurada i les seves eventuals causes. A final del segle x s'inicia ja el relatiu esplendor del temps d'Oliba, amb l'ajut de col·laboradors com el gramàtic Guibert, i el canonge Ermemir Quintilà.


Matèries: Clergues ; Bisbes ; Documentació eclesiàstica ; Catedrals ; Dret canònic
Matèries: Recared, canonge ; Guadamir, bisbe
Matèries:Catedral de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:[957]
Autors add.:Alaix i Gimbert, Tània
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/392240
https://doi.org/10.34810/ausav29n186id392240
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
L'Antic frontal d'altar romànic de plata de la catedral de Vic / Joan Duran-Porta
Duran Porta, Joan


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 575-592 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

L'altar major de la catedral de Vic disposà durant segles d'un frontal romànic de plata. Les fonts documentals, medievals i modernes, proporcionen un seguit d'informacions que permeten conèixer algunes característiques d'aquest moble sumptuari desaparegut. El present article analitza totes aquestes dades i reflexiona sobre el protagonisme de la comtessa Ermessenda -també promotora del cèlebre frontal d'or de la catedral de Girona- en el projecte de comitència, així com sobre la possible participació en aquest mecenatge dels titulars de la mitra ausetana, Oliba i Guillem de Balsareny.


Matèries: Romànic ; Art religiós ; Orfebreria ; Catedrals ; Mecenatge ; Noblesa ; Dona ; Elements arquitectònics ; Altars
Matèries: Emersenda, Comtessa d' ; Oliba, Abat ; Balsareny, Guillem de
Matèries:Catedral de Vic
Àmbit:Vic
Cronologia:[900 - 1100]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/392241
https://doi.org/10.34810/ausav29n186id392241
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Cambreria del monestir de Sant Pere de Casserres i els seus drets sobre les rendes de l'Areny de la Sal de Cardona (1380-1433) / Andreu Galera i Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 593-618 : il.
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Amb el present treball volem donar a conèixer la col·lecció documental aplegada a l'entorn dels drets dels quals gaudia Sant Pere de Casserres sobre les salines de Cardona. Els vint-i-un documents editats corresponen a les àpoques signades entre 1380 i 1433 pels priors del monestir i els monjos responsables de la cambreria conventual, o bé pels seus procuradors, a favor del batlle que administrava l'Areny de la Sal o salí per als seus titulars, els comtes de Cardona. L'estudi del seu contingut ens ha de permetre aprofundir en els seus orígens, i a la vegada conèixer la seva evolució en època baixmedieval.


Matèries: Monestirs ; Fonts documentals ; Documentació eclesiàstica ; Rendes eclesiàtiques ; Baixa edat mitjana ; Salines
Matèries:Monestir de Sant Pere de Casserres
Àmbit:Sant Pere de Casserre - Masies de Roda, les ; Cardona
Cronologia:1380 - 1433
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/392242
https://doi.org/10.34810/ausav29n186id392242
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1348
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Administrar el territori des del territori : la Diputació del General a Vic a l'època moderna / Ricard Torra-Prat
Torra Prat, Ricard


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 619-642 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A partir de l'anàlisi de la documentació dela diputació local de Vic conservada a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, aquest estudi descriu succintament qüestions com ara de quina manera la Generalitat de la Catalunya moderna administrà el territori, quins oficials la serviren i quin fou el seu origen social, les relacions que mantingué amb la resta de jurisdiccions i el grau de cooperació que existí entre la ciutadania i el poder públic.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Diputació del General de Catalunya ; Generalitat de Catalunya ; Fonts documentals ; Administració pública ; Institucions polítiques
Àmbit:Vic ; Catalunya
Cronologia:[1400 - 1700]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/392243
https://doi.org/10.34810/ausav29n186id392243
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 68
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3