Trencant el silenci de la mort : les inscripcions del claustre de la catedral de Girona / Brígida Nonó Rius
Nonó i Rius, Brígida


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 235 (març-abril 2006), p. 35-39 : il. (Arts) 
Notes.

L'Estela de Mesa. Primeres traduccions al català i la polèmica sobre la seva autenticitat (1903-1904) / Jordi Vidal
Vidal, Jordi


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 33 (2023) , p. 123-135 : il. (Documents) 
Bibliografia. Títol i resum en català i anglès.

En aquest article presentem i analitzem dos manuscrits inèdits de l'erudit barceloní Josep Brunet i Bellet. Els dos ma-nuscrits, datats el 1903 i el 1904, respectivament, contenen dues de les traduccions més antigues al català de l'estela de Mesa. Alhora, comparem les traduccions de Brunet amb una altra traducció anònima publicada a La Veu de Catalunya, tam-bé el 1903. Finalment, analitzem les denúncies plantejades tant per Brunet com per l'autor de l'article de La Veu de Catalunya al voltant de l'autenticitat de l'estela.

Les Làpides dels vasos sepulcrals dels torroellencs / Maria Dolors Fuster, Joan Viladevall
Fuster, Maria Dolors


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2021) , p. 43-49 : il.

La Cabra i la revolució / Vicenç Pagès Jordà
Pagès Jordà, Vicenç


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2021) , p. 119-123 : il.

Les Inscripcions antigues dels carrers de Torroella de Montgrí



En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1994) , p. 91-103 : il.
Treball elaborat per alumnes de 2n de BUP de l'Institut de Batxillerat Montgrí presentat als premis a treballs d'estudiants que convoca el Museu.

Noticia de una nueva inscripción hebrea de carácter doméstico en Barcelona / Clara Jáuregui
Jáuregui, Clara


En: Sefarad. Madrid. Año 83, fasc. 2 (2023) , p. 313-330
Resums en castellà i anglès.

El Campanar de l'església de Santa Maria d'Almenar : heràldica, epigrafia i bestioles / Josep Forns Bardají, Joan-Ramon González, Héctor González Atienza
Forns i Bardají, Josep


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 10 (2023) , p. 57-65 : il. (Art) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El campanar d'Almenar és un dels pocs edificis religiosos del segle xviii que té la característica d'estar afegit a l'entrada de l'església existent. El més freqüent a la comarca era substituir els vells temples gòtics pels d'estil barroc. Destaquem els seus 53,5 metres d'alçada, a la part alta de la població en l'extrem de la plaça davant per davant de la casa de lavila. Quant als elements de l'obra arquitectònica, cal mencionar el seu cos octogonal amb els pilars que sostenen el frontó, la balustrada, l'escala de caragol, l'àngel-penell i la representació de grafits, bestioles i l'heràldica local.

Dues noves inscripcions ibèriques sobre ceràmica de l'Esquerda : noves aportacions sobre l'escriptura ibèrica a Osona / Montserrat Rocafiguera i Espona, Joan Ferrer i Jané
Rocafiguera i Espona, Montserrat de


En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 561-588 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball s'estudien dues inscripcions ibèriques inèdites procedents del jaciment de L'Esquerda (Roda de Ter). La primera està realitzada abans de la cocció sobre un petit fragment de la vora d'un recipient de ceràmica ibèrica. La segona és un esgrafiat de set signes fet després de la cocció a la paret lateral d'una ceràmica oxidant ibèrica,. Finalment, en aquest treball també es proposa una nova lectura de la inscripció rupestre de Les Graus, on s'identifiquen dues possibles divinitats una de les quals cap la possibilitat de que sigui una divinitat fluvial associada al Ter.

Els Materials arqueològics i epigràfics de Monteró (Camarasa, la Noguera, Lleida) : troballes anteriors a les excavacions de l'any 2002 / Joan Ferrer, Ignasi Garcés, Joan Ramón González, Jordi Principal, Josep Ignasi Rodríguez



En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 27 (2009) , p. 109-154 : il.
Bibliografia.

Les Àmfores ibèriques de la Catalunya meridional / Joan Sanmartí Grego, Jordi Morer de Llorens, Ramón Bruguera
Revilla Calvo, Víctor


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 19 (1998) , p. 267-290
Bibliografia.

Una excavació realitzada en les proximitats de Tortosa (Tarragona, Baix Ebre) en 1987 va permetre localitzar part d'una gran vila d'època imperial. El sector excavat corresponia a la zona interior d'un complex aterrazado i estava format per una sèrie de dependències organitzades entorn d'un pati. La cronologia se situa entre els segles I i V d. C.

Josep Brunet i Bellet i la polèmica sobre l'autenticitat de la inscripció del túnel de Siloè / Jordi Vidal
Vidal, Jordi


En: Historiae. [Barcelona], núm. 20 (2023) , p. 111-121 (Articles) 

Localitzen una trentena d'epigrafies de l'antic comtat d'Empúries al Baix Empordà / Josep M. Bernils
Bernils i Mach, Josep Maria


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 33 (setembre 2011), p. 120-121 : il. (Patrimoni) 

Nota sobre algunes descobertes epigràfiques romanes del Maresme abans del 1900 / Joan Francesc Clariana i Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: 243430 Historiografia del Maresme : la història de la recerca històrica, arqueològica i antropològica de la comarca : dissabte 15 d'octubre de 2022, Cabrera de Mar. Mataró ; Cabrera de Mar : Arxiu Comarcal del Maresme : Fundació Burriac, 2023. p. 59-71


En aquesta comunicació volem assenyalar la importància dels testimonis recollits pels erudits (normalment solen ser erudits locals, encara que no sempre) anteriors a l'any 1900, en tant que van deixar constància de diverses inscripcions, algunes d'elles actualment perdudes, tal com veurem en els exemples que mostrarem tot seguit. Són els casos de l'arxiver Carbonell cap el 1600, el pare Josep de l'Ascensió en el 1677, Finestres el 1762, el pare Rius, escolapi de les Escoles Pies de Santa Anna de Mataró, a meitat del segle XIX, i l'historiador Josep Maria Pellicer el 1887, entre altres.

El Nuevo plomo con inscripción ibérica hallado en Ullastret / Miguel Oliva Prat
Oliva i Prat, Miquel


Barcelona : Universitat de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1967
[17] p. : il. ; 24 cm
Separata de: Pyrenae III.

En torno a la interpretación del grafito en un rhyfon de Ullastret / Antonio Manuel de Guadán, Leandre Villaronga
Guadán, Antonio Manuel de


En: Archivo español de arqueología. V. 37 (1964) , p. 33-39

Les Dones de Baetulo / Esther Gurri i Costa
Gurri i Costa, Esther


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 6 (2021) , p. 7-30 : il.
Bibliografia.

Aquest article vol donar a conèixer a través de les peces ar - queològiques mostrades a l'exposició permanent del Museu de Badalona, que sabem de les dones de la ciutat romana de Baetulo . En alguns pocs casos en tenim el seu nom, d'altres, com les empe- radrius que segurament mai no van visitar la ciutat, podem intuir fins a quin punt eren conegudes a la ciutat. La resta d'objectes que a ben segur van tocar mans femenines, fa dos mil anys, ens parlen dels seus oficis, de les seves costums quotidianes, del seu l'abillament, la seva estètica i de les seves creences religioses. Per aquests aspectes s'han buscat paral·lels documentats en altres ciutats de l'Imperi i en alguns casos a les fonts escrites.

La Inscripció del segle X de Sant Feliu de la Garriga, Viladamat, recuperada / Joaquim Tremoleda, Daniel Punseti, Antoni Cobos
Tremoleda i Trilla, Joaquim


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 27-43 : il. (Arqueologia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

S'ha trobat una inscripció romànica, datada de l'any 943, procedent de Sant Feliu de la Garriga, al municipi de Viladamat (Alt Empordà), que es considerava perduda. Tot i això, se'n coneixia l'existència per les cites d'antics cronistes i compiladors, especialment de Jeroni Pujades. Aquestes cites, que en certificaven l'existència, no aportaven el contingut i la transcripció completa del seu text. La troballa permet esvair tots els dubtes i especulacions que havien sorgit fins ara. La importància d'aquesta inscripció és que aporta nova llum sobre la primera ocupació religiosa empordanesa d'època carolíngia en un lloc molt proper a Empúries, on es conserva encara avui a la façana de l'església de Sant Martí, el seu paral·lel més proper.

Dos inscripciones funerarias hebraicas del siglo XV de Móra d'Ebre (Tarragona) / Jorge Casanovas Miró
Casanovas i Miró, Jordi


Sabadell : Aula Orientalis, 2000
[6] p. : il. ; 28 cm
[Separata de] : Aula Orientalis 17-18, 1999-2000. Homenaje G. del Olmo Lete, p. 261-267.

La Versió catalana del Corpus Internationale des Timbres Amphoriques i la seva projecció digital / Josep Guitart, Cèsar Carreras
Guitart, Josep


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 215-220 : il


El programa internacional "Corpus des Timbres amphoriques", patrocinat per la Unió Acadèmica Internacional i promogut a Catalunya per l'Institut d'Estudis Catalans pretén la publicació de totes les marques d'àmfora trobades als diversos països de la Unió Acadèmica Internacional, seguint uns protocols i un estàndards ben definits. El desig final és que aquest gran catàleg de marques i la seva distribució permetin reconstruir, a la llarga, els grans circuits comercials del món grecorromà. Per aquesta raó, tota la documentació amb fotografies en colors i detalls inèdits s'està reproduint en un portal web a Internet per tal que sigui accessible en línia en diverses llengües, i que permeti identificar les marques i àmfores catalanes a partir de les seves pastes o per fragments de la seva epigrafia.

Tarragona : 839-877



En: Hispania Epigraphica. Madrid. v. 4 (1994) , p. 309-320
Conté informació sobre inscripcions de La Grassa (Constantí) , l'amfiteatre de Tarragona, partida de Fondo a Camp-redó i estela de Vinebre.