português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
TORTOSA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 160
ir a la página                         


1 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Patrimoni a l'Observatori de l'Ebre : una biblioteca centenària / J.J. Curto, M. Ginescà, M.J. Blanca
Curto, Juan José


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 176 (febrer 2020), p. 18-19 (Patrimoni
Bibliografia.


Matèries: Biblioteques especialitzades ; Centres d'investigació ; Estacions meteorològiques ; Fonts documentals
Matèries:Observatori de l'Ebre. Biblioteca
Àmbit:Roquetes ; Tortosa ; Espanya
Cronologia:1904 - 2020
Autors add.:Genescà i Sitges, Maria ; Blanca, Maria José
Accés: https://www.irmu.org/download/plecs/editions/plecs_176_5e41224e6a99d.pdf [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3191
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ramon Borrell, la crònica d'un temps / Albert Curto, Laura Tienda
Curto i Homedes, Albert


Benicarló : Onada, 2019
93 p. : il. en blanc i negre ; 22 cm (Finestres al passat. Álbums fotogràfics, 7) 
A portada: Arxiu Comarcal del Baix Ebre.
ISBN 9788417638542

És una selecció de les imatges més representatives del fons fotogràfic de Ramon Borrell (1869-1948) de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, considerat el fotògraf per excel·lència durant les primeres dècades del segle XX. Concretament el llibre recopila 40 fotografies periodístiques que testimonien esdeveniments polítics, socials, festius o religiosos i que atreien gent al carrer. Així l'obra inclou fotografies de les obres de construcció del canal de l'Esquerra de l'Ebre, la visita de la infanta Isabel de Borbón, l'avarament del vapor Anita o les regates a l'Ebre que es feien a les festes de la Cinta.



Matèries: Biografia ; Fotògrafs ; Crònica gràfica ; Fotografies ; Vida quotidiana ; Festes populars ; Tradicions populars ; Rius ; Vida política ; Activitats agrícoles
Matèries: Borrell Codorniu, Ramon (1869-1948)
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa
Cronologia:[1907 - 1940]
Autors add.:Tienda Martínez, Laura
Autors add.:Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Localització: B. Pública de Tarragona; UAB: Sibhil·la; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3191
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Centenaris en la història jueva hispànica : els avalots de 1391 i l'expulsió de 1492 / David Romano
Romano, David


En: Ilerda : humanitats. Lleida, núm. 50 (1992-1993) , p. 109-118 (Geografia i història
Notes a peu de pàgina.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Jueus ; Revoltes populars ; Expulsió dels jueus
Àmbit:Tortosa ; Espanya
Cronologia:[1391 - 1492]
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 3191
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ricard Salvat : deu anys i un dia després / per Enric Ciurans
Ciurans i Peralta, Enric


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 720 (desembre 2019), p. 52-56 : il. (Teatre. Deu anys després... Ricard Salvat i la seva ingent contribució al món de l'escena) 



Matèries: Homenatge ; Dramaturgs ; Directors de teatre
Matèries: Salvat i Ferré, Ricard (1934-2009)
Àmbit:Tortosa ; Catalunya
Cronologia:1934 - 2009; 2019
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 3191
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ricard Salvat : els pilars d'un llegat / per Francesc Foguet i Boreu
Foguet i Boreu, Francesc


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 720 (desembre 2019), p. 57-60 : il. (Teatre. Deu anys després... Ricard Salvat i la seva ingent contribució al món de l'escena) 



Matèries: Homenatge ; Dramaturgs ; Directors de teatre
Matèries: Salvat i Ferré, Ricard (1934-2009)
Àmbit:Tortosa ; Catalunya
Cronologia:1934 - 2009; 2019
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià : una anàlisi diacrònica / Ramon Martí Castelló, Joan Negre Pérez
Martí Castelló, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 67-89 (Dossier
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest text sintetitza les principals transformacions que s'observen en l'àmbit rural de la ciutat de Tortosa durant l'edat mitjana, amb el recurs de les dades arqueològiques disponibles i de les fonts textuals. Són dinàmiques que reflecteixen a bastalment tot un ampli ventall d'assentaments que representen diversos models d'ocupació de l'espai rural i que corresponen a les difenrens formacions socials i econòmiques que se succeïren entre la fi de l'antiguitat i la baixa edat mitjana. És a partir de les explotacions agropecuàries del curs inferior del riu Ebre i de la foia d'Ulldecona que ara presentem una lectura transversal d'aquest llarg període, en què ens interessen tant les innovacions com les permanències, atesa la importància acumulativa que cada fase representa en la construcció de l'espai agrari d'aquestes terres de la Catalunya Nova.


Matèries: Edat Mitjana ; Epoca musulmana ; Explotacions agràries ; Transformació agrària ; Estructura agrària ; Conquesta cristiana ; Colonització rural
Àmbit:Tortosa ; Ulldecona ; Baix Ebre ; Montsià
Cronologia:[501 - 1500]
Autors add.:Negre Pérez, Joan
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/314516
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Estudio comparativo de la carta de población de Tortosa (1149), carta de población de Lleida (1150) y la carta de franquicia de Mallorca (1230) / Eduardo Pascual Ramos
Pascual Ramos, Eduardo


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 13 (2000) , p. 305-234
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu principal d'aquest article és una anàlisi diplomàtica comparativa de la Carta de població de Tortosa (1149), de la influència que exercirà en la Carta de població de Lleida (1150) i posteriorment en la Carta de franquícia de Mallorca (1230) Dins del conjunt de Cartes de població de mitjan segle XII la Carta de poblament de Tortosa va suposar l'avançada del dret local, amb un estil senzill i una cura especial en conceptes i formulacions, no corrents en l'època, que va subministrar el model d'ordenació a Lleida i Mallorca. Prenent com a referència la Carta de Tortosa es passa analitzar els capítols que manifesten influència que en el cas de la Carta de població de Lleida és essencialment calcada i influint en la Carta de franquícia de Mallorca en deu dels trenta-set capítols.


Matèries: Edat mitjana ; Drets i privilegis ; Diplomàtica ; Carta de poblament ; Franqueses
Àmbit:Tortosa ; Lleida ; Mallorca - Balears, Illes
Cronologia:1149, 1150, 1230
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=129094
https://doi.org/10.5944/etfiii.13.2000.3652
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Primer catalanisme a les terres de l'Ebre : Francesc Mestre i Noè [Fitxer informàtic] / Maria Mestre i Pratdepàdua ; [dirigida per: Borja de Riquer i Permanyer]
Mestre i Pratdepàdua, Maria


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (392 p.)

Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866-1940) -periodista, dinamitzador cultural, escriptor, llibreter i Cronista Oficial de Tortosa- és una figura polifacètica, complexa i fecunda, fruit de dues generacions: la dels fills de la Renaixença i dels Jocs Florals i la dels republicans de la Septentrina i del Pacte de Tortosa. Ell ha nascut en un territori convuls per les guerres, les inundacions i les epidèmies, on la vida humana ha deixat de tenir cap valor. La comarca dertusana, política i socialment, es una olla de grills on la dinastia borbònica, les estructures d'Estat i el bipartidisme governamental han aconseguit fincar i arrelar la corrupció, el caciquisme i el cunerisme. La presa de decisions respon a uns interessos ben allunyats d'aquest territori, de manera que els seus habitants pateixen els seus efectes i les seves conseqüències amb acarnissament. Els conceptes català, catalanitat i catalanisme no existeixen ni en el vocabulari de la gent ni en el seu imaginari. Els que parlen la llengua de la terra ho fan sota la denominació acomplexada de les variants locals; viuen a la comarca de Tortosa com a tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs... o com espanyols. L'escolarització, portada a terme única i exclusivament en llengua castellana, és una assignatura pendent. La major part de l'alumnat, només te estudis elementals o primaris i, tot i saber llegir i escriure, no estan en disposició de comprendre els textos que tenen al seu davant. Francesc Mestre plantejarà la seva vida centrant-se en un objectiu: Tortosa, el seu territori i la recuperació identitària d'aquestes terres. Ell entén el catalanisme com una forma de veure, de tractar i de treballar el territori; com una manera de viure i d'enfocar la vida. Aquest és un concepte apte per a tothom i compatible amb tota mena d'ideologies no excloents. La premsa en català és la seva eina, el seu mitja i la seva arma de combat; les "Veus" de Tortosa i de Catalunya els seus principals altaveus. Mestre es una figura de consens que posa en valor la llengua catalana, el catalanisme i la catalanitat de tots els territoris de parla catalana; els reivindica, connecta amb ells i els recupera dins el seu ideari. Ell representa el catalanisme inclusiu, plural i divers; uns principis que, amb la seva manera de ser i de fer, son reconeguts com a valors d'ordre i d'honestedat. Les seves causes estan estretament vinculades amb el seu país, les comarques de la seva diòcesis i la seva ciutat. Les causes de país seran compartides amb la resta del catalanisme. Les seves desil·lusions i els seus fracassos esdevindran de la manca d'enteniment i d'implicació de les cúpules de la Lliga Regionalista amb els greus problemes d'aquestes comarques; en aquest terreny el deixaran sol. Tot i no renunciar mai al seu ideari catalanista, Mestre haurà de buscar solucions per a la seva terra, cercant velles complicitats i noves aliances. El seu curs vital viu dues etapes ben marcades: La de la construcció d'un imaginari col·lectiu de país, al costat d'Enric Prat de la Riba, i la d'un intent d'encaix de Catalunya amb Espanya, fortament marcat per la figura de Francesc Cambó. Francesc Mestre viu la darrera etapa de la seva vida sota el rol de conseller, d'assessor i de mediador, sense poder abandonar el seu vell uniforme de soldat. La defensa dels seus ideals l'acompanyaran fins el darrer moment. Quan tot s'ha perdut i els seus ulls nomes veuen les cendres de la destrucció, plantarà cara a l'adversitat deixant anar en el seu darrer alè una espurna d'esperança.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Escriptors ; Periodistes ; Catalanisme ; Vida política ; Vida cultural ; Premsa local
Matèries: Mestre i Noè, Francesc (1866-1940)
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa
Cronologia:1866 - 1940
Autors add.:Riquer i Permanyer, Borja de (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667935
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espacios de cultivo vinculados a Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Cataluña) : norias, drenajes y campesinos (siglos VIII-XII) = Farming Areas of Madînat ?ur?ûsa (Tortosa, Catalonia) : Water Wheels, Drainage, and Peasants between the Eighth and the Twelfth Centuries
Kirchner i Granell, Helena


En: Edad Media : revista de historia. Valladolid, núm. 20 (2019) , p. 83-112
Dossier monogràfic: "Los paisajes agrarios en la edad media".

En aquest article s'estudien els espais de cultiu relacionats amb Madînat TurTûsa. La recerca es basa en la contrastació de la informació proporcionada per la documentació escrita generada arran de la conquesta cristiana (1148), la prospecció i l'anàlisi del parcel·lari. El resultat ha estat la delimitació i reconstrucció en planta de tres espais de cultiu adjacents a la ciutat. L'horta de Pimpí, al nord, es regava amb l'aigua de pous i sínies. Al sud, les Arenes constituïa un espai d'aiguamoll afectat per inundacions periòdiques i estava equipat amb una xarxa de séquies de drenatge; es destinava preferentment a pastures per al bestiar i al cultiu de cereals. En la riba oposada de l'Ebre, també hi havia canals de drenatge i zones de cultiu de cereals. L'aigua de l'Ebre mai va ser captada ni distribuïda mitjançant séquies destinades a regar grans superfícies.


Matèries: Epoca musulmana ; Edat mitjana ; Conquesta cristiana ; Agricultura ; Estructura agrària ; Pagesia ; Conreus ; Pastures ; Horta ; Infraestructures d'aigües ; Recursos hídrics ; Irrigació ; Arqueologia medieval ; Fonts documentals
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[700 - 1200]
Autors add.:Virgili i Colet, Antoni
Accés: https://revistas.uva.es/index.php/edadmedia/article/view/3581/2888


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Obra musical dels germans Juan i Valero Moreno y Polo preservada a l'Arxiu Capitular de la catedral de Tortosa / David Matheu i Haskell-Bell
Matheu i Haskell-Bell, David


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 43-56: il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Dins del conjunt de composicions musicals preservades a l'Arxiu Capitular de Tortosa,hi destaca, tant per volum com per qualitat, el treball dels compositors Juan i Valero Moreno y Polo, presents a la seu tortosina en les dècades centrals del S. XVIII.Investigadors i intèrprets contemporanis han aprofundit comparativament poc en les seues composicions sacres, que romanen en bona part desconegudes malgrat el seuvalor. La present aproximació té com a objecte esbrinar alguns dubtes sobre l'autoria concreta de les composicions, així com traçar les línies generals de l'estil compositiu en què s'emmarquen.


Matèries: Músics ; Música religiosa ; Partitures musicals ; Catedrals ; Arxius capitulars
Matèries:Catedral de Tortosa
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1701 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360676
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fortificacions projectades a Tortosa en el segle XIX / Didac Gordillo Bel
Gordillo Bel, Didac


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 77-92 : il. (Miscel·lània
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Tortosa ha estat una plaça forta fins a mitjans del segle XX, amb tot el que ha implicat de processos de millora en les fortificacions existents a mida que feia falta.Així va ser durant l'edat mitjana i edat moderna. Posteriorment, també es van plantejar diverses millores, puntuals o de gran abast,i , en algun cas, vinculades amb algun eixample projectat durant el segon terç del segle XIX. Un exemple és el datat l'any 1852 per a fer-se més enllà del Cap de Pont,obra mai realitzat, amb una superfície de nova ocupació dos vegades més gran que la ciutat preexistent.


Matèries: Fortificacions ; Muralles ; Urbanisme ; Eixamples
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1852
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360679
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vida Tortosina : les campanyes i alguns dels tenmes més destacats de la revista / Carme Gombau Domingo
Gombau Domingo, Maria del Carme


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 95-141 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Vida Tortosina fou testimoni del darrer terç de la dictadura de Primo de Riverai de la caiguda d'aquest, de la fugida d'Alfons XIII i de l'establiment de la II República espanyola i de la Generalitat de Catalunya, i fins als Fets d'Octubre de 1934. Convisqué, per tant, amb el setmanari La Veu de Tortosa (8 de juny de1930 - 30 de maig de 1931), amb el quinzenari esquerrà Acció -nascut durant el mes de maig de 1933 i fins al 6 de juny de 1934 i amb el setmanari dretà La Veu Comarcal -sorgit el dia 9 d'aquell mateix mes amb una durada aproximada d'un any- ; juntament amb les revistes bilingües La Zuda, Germanor i La Santa Cinta. Dos són els eixos temàtics d'aquest article: la política i les campanyes endegades des del rotatiu mateix.


Matèries: Premsa local ; Revistes ; Vida política ; Campanyes cíviques ; Dictadura de Primo de Rivera ; República espanyola II
Matèries:Vida Tortosina
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1927 - 1934
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360680
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Capítol de la Segona Guerra Mundial al delta de l'Ebre . El bombardeig del Kilissí / Cristina Favà Bel, Ester Galindo Gómez
Favà Bel, Cristina


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 143-177 : il. (Miscel·lània
Bibliografia i fonts. Resums en català, castellà i anglès.

El següent article tracta sobre l'enfonsament del Kilissi, vaixell mercant al servei d'Alemanya, que el 12 de març de 1944 fou bombardejat per les forces aliades davant del deltade l'Ebre. La documentació municipal que es conserva sobre aquest incident, tot i que incompleta, ens permet fer una reconstrucció dels fets i la seva anàlisi. La informació resultant, contrastada amb documentació procedent d'altres fonts documentals, nacionalsi internacionals, ens permet situar aquest incident en el transcurs de la Segona Guerra Mundial. L'omissió dels fets per part de la premsa espanyola, així com els incidents derivats de les factures que l'Ajuntament de Tortosa presentà al Consolat Alemany de Barcelona, per les despeses derivades del salvament, atenció i hospitalització dels tripulants del vaixell,reflecteixen la situació del país en aquells primers anys de postguerra.


Matèries: Guerra mundial II ; Operacions militars ; Marina mercant ; Bombardeigs aeris ; Danys de guerra ; Víctimes de guerra
Matèries:Kilissi, el
Àmbit:Tortosa ; Barcelona ; Ebre, delta del
Cronologia:1944
Autors add.:Galindo i Gómez, Ester
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360681
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Consellers del segle XIV / Albert Curto Homedes
Curto i Homedes, Albert


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 181-206 : il. (Documents

Llista dels consellers de la ciutat de Tortosa durant el segle XIV.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Consell municipal ; Prohoms-jurats ; Directoris
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1301 - 1400
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360682
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Bernat Gual, mestre de cases de la ciutat de Tortosa. Seguiment documental / Jacobo Vidal Franquet
Vidal Franquet, Jacobo


En: Recerca. Tortosa, núm. 17 (2017) , p. 207-235 : il. (Documents
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb transcripció de documents. Resums en català, castellà i anglès.

Edició de documents medievals relatius a l'activitat del mestre de cases BernatGual (1405-1453).


Matèries: Construcció d'edificis ; Arquitectura ; Mestres d'obres ; Baixa edat mitjana ; Fonts documentals ; Contractes
Matèries: Gual, Bernat
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1405 - 1453
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/360683
Localització: B. Popular (Ulldecona); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Mestre Cabré (Tivissa); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Pagos de parias como generadores de poder en los Condados Catalanes (1035-1076) = Paria payments as power builders in the Catalan Counties (1035-1076) / Adrián Elías Negro Cortés
Negro Cortés, Adrián Elías


En: Vínculos de Historia. [s.l.], núm. 8 (2019) , p. 232-248 (Miscelánea
Notes a peu de pàgina. Títol i resum en castellà i anglès.

El propòsit d'aquest article és analitzar com les pàries: tributs pagats pels musulmans, en aquest cas de les taifes de Saragossa, Lleida i Tortosa principalment al comte de Barcelona, tenen un paper essencial a l'hora de situar a aquest comtat en un lloc preeminent a Catalunya durant el govern del comte Ramón Berenguer I (1035-1076). Després d'una petita introducció veurem com mitjançant la inclusió de certes clàusules en els juraments de vassallatge el comte barceloní s'assegurava el monopoli dels ingressos de pàries i com formava una xarxa clientelista redistribuint els diners que rebia. També utilitzava els diners procedents de les pàries per a expandir el seu territori: d'una banda comprava comtats de manera directa i per un altre incentivava l'establiment de nobles en perilloses zones frontereres.


Matèries: Alta edat mitjana ; Epoca musulmana ; Ramon Berenguer I el Vell ; Musulmans ; Impostos-exaccions ; Comtats
Àmbit:Saragossa ; Lleida ; Tortosa ; Catalunya
Cronologia:1035 - 1076
Accés: http://vinculosdehistoria.com/index.php/vinculos/article/view/vdh_2019.08.12


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 3191
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jesús en guerra : 1936-1939 : Front de Guerra : assassinats i repressió : dolor i perdó / Daniel Arasa
Arasa, Daniel


Sant Julià de Vilatorta : FLaH, 2019
778 p. : il. ; 21 cm

L'obra és una exhaustiva investigació sobre el que va passar a Jesús, un petit poble de les Terres de l'Ebre que abans de la Guerra Civil tenia poc més de 2.500 habitants. Jesús és un exemple especialment paradigmàtic dels fets succeïts arreu del territori en el context de la Guerra Civil, ja que va patir la repressió a la rereguarda, la persecució religiosa, la repressió franquista i més de vuitanta consells de guerra. Aquest poble, a més, va quedar durant molt temps en la mateixa línia del front. Aquest llibre es el resultat d'anys d'investigació sobre els fets produïts a un poble concret. Gairebé tots els fets narrats al llibre es basen en documents d'arxius, però no hi manquen tampoc testimonis personals.



Matèries: Guerra civil espanyola ; Persecucions polítiques ; Persecucions religioses ; Repressió política ; Rereguarda ; Assassinats ; Consell de guerra ; Anarquisme ; Incontrolats
Àmbit:Jesús - Tortosa
Cronologia:1936 - 1939
Localització: Memorial Democràtic; Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 3191
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Mossèn Joan Abarcat i Bosch : 1863-1943 / Jacint Torrents
Torrents i Puig, Jacint


Benicarló : Onada, 2017
156 p. ; 25 cm (La Barcella, 27) 
ISBN 9788416505845

Aquest llibre vol ser una aproximació a la vida, a l'obra escrita i a l'obra musical de mossèn Joan Abarcat i Bosch, nascut a Tortosa el 1863 i mort a Castellar del Vallès el 1943, on va anar a viure i a exercir d'organista i mestre de capella en plena joventut. El record que va deixar a Castellar, tot i eclipsis esporàdics, s'ha mantingut fins avui gràcies a la representació de la seva estimada sarsuela Els pastors cantaires de Betlem, de l'estrena de la qual el 2016 ha fet cent anys i que forma part del patrimoni cultural d'aquesta vila del Vallès Occidental. La investigació sobre la vida i l'obra del mossèn ha ajudat a descobrir una persona sensible, benhumorada, i amant de la música i de la nostra llengua. I a comprovar que, si bé a Castellar del Vallès s'han trobat moltes obres musicals, el gros de la seva obra literària es troba en la premsa i en les revistes de Tortosa, ciutat que mai no va deixar d'estimar i a la qual tornava periòdicament. (editorial).



Matèries: Biografia ; Clergues ; Músics ; Música religiosa ; Música popular ; Sarsuela
Matèries: Abarcat i Bosch, Joan (1863-1943)
Àmbit:Tortosa ; Castellar del Vallès
Cronologia:1863 - 1943
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 3191
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Maestro en Teología Fr. Narciso Puig y Rexach, defensor de la ciudad de Gerona y profesor de Filosofía en la Universidad de Cervera (1792-1865) / por Fr. José M. Coll, O.P.
Coll i Soler, Josep M.


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 13 (1959) , p. 181-202


Matèries: Biografia ; Ensenyants ; Teòlegs ; Clergues ; Guerra del Francès ; Setges de Girona ; Universitats
Matèries:Universitat de Cervera ; Dominics
Àmbit:Girona ; Barcelona ; Tortosa ; Cervera
Cronologia:1792 - 1865
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53615
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 3191
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Ports i la navegació de la Catalunya Nova (Tarragona-Delta de l'Ebre) a l'edat mitjana : la xarxa portuària, les rutes i els sistemes de navegació entre Al-Àndalus i la Corona Catalano-Aragonesa (segles X-XIV) / José Javier Guidi Sánchez
Guidi Sánchez, José Javier


[Barcelona] : Museu Marítim de Barcelona, DL 2016
283 p. : il., map., plàn. ; 24 cm (Estudis. Museu Marítim de Barcelona, 22) 
ISBN 9788494539701

Aquest llibre estudia i caracteritza la xarxa portuària del sud de Catalunya, condicionada pels precedents romano-visigòtics i andalusins, però sobretot per una revifada de les activitats marítimes que troba en l'edat mitjana el seu zenit on els ports de Tarragona, Tortosa, Salou o Portfangós van jugar un paper de primer ordre.



Matèries: Corona d'Aragó ; Ports ; Navegació ; Transport marítim ; Comerç ; Circuits comercials ; Edat mitjana
Àmbit:Tarragona ; Salou ; Tortosa ; Ebre, delta de l' ; Mediterrània ; Al-Andalus
Cronologia:[900 - 1400]
Autors add.:Museu Marítim de Barcelona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Nacional de Catalunya; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 160
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3