La Diòcesi de Girona al Viage de España, d'Antonio Ponz / Daniel Crespo
Crespo, Daniel


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 237 (juliol-agost 2006), p. 46-51 : il. (Lletres) 
Notes.

La Dimensió demogràfica de la ciutat de Girona / Jordi Xirgo
Xirgo, Jordi


En: Revista de Girona. Girona. Any 52, Núm. 236 (maig-juny 2006), p. 40-45 : il. (Territori) 
Notes.

Els Hospitals com a aglutinadors de població a l'Empordà medieval / Antoni Egea
Egea i Codina, Antoni


En: Revista de Girona. Girona. Any 51, Núm. 232 (setembre-octubre 2005), p. 32-37 : il. (Història) 
Notes.

La Serra de les Salines, entre la crisi i les noves perspectives de futur / David Pavón
Pavón Gamero, David


En: Revista de Girona. Girona. Any 50, Núm. 224 (maig-juny 2004), p. 68-73: il. (Dossier) 

La Població de Rasquera als segles XVII i XVIII. Evolució i anàlisi demogràfica / Josep Cañabate Fortunyo
Cañabate Fortuño, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 39-48 : il. (Articles dedicats a la Rasquera) 
Fonts i bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'evolució demogràfica dels segles XVII i XVIII és clau per comprendre algunes de les transformacions poblacionals que van marcar el transcurs entre l'edat moderna i contemporània. A partir de les dades conservades de l'arxiu parroquial de Rasquera i altres recomptes d'habitants del període, es poden analitzar les transformacions que es van esdevenir a la vila en aquests dos segles fins al 1820. Aquestes centúries foren marcades per guerres i crisis, però també per un creixement demogràfic que es troba entre els més importants del territori a partir del 1750 i fins a la Guerra del Francès, amb la qual cosa s'inicia el final d'un cicle i una època.

La Població de Torroella de Montgrí el 1988 / Cristina Salas, Enric Torrent
Salas, Cristina


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1989) , p. 105-107 : il.

La Població a Torroella durant el segle XVII / Enric Torrent i Bagudà
Torrent i Bagudà, Enric


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1985) , p. 59-68 : il.
Notes.

La Població del segle XIX a Torroella de Montgrí / Joan Surroca
Surroca i Sens, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1981) , 21 p. : il.
Notes.

La Població del segle XVIII a Torroella de Montgrí / Joan Surroca
Surroca i Sens, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1977) , 10 p.

Torroellencs del segle setzè / Joan Pericot
Pericot i Garcia, Joan


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1964) , 6 p. : il.

Qui era qui a la Torroella de Montgrí de fa set-cents anys estudi prosopogràfic dels veïns de Torroella de Montgrí, 1298-1350 / Xavier Soldevila Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


En: 249673 IX Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa (2013-2014). Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí, 2015. p. 11-102

Bibliografia.

IX Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa (2013-2014) / [Xavier Soldevila i Temporal, Salvador Salvador Allué, Quim Pou Rovira, Eloi Cruset Tonietti, Xavier Llopart Sánchez]



Torroella de Montgrí : Ajuntament de Torroella de Montgrí, 2015
136 p. : il. col. ; 30 cm (Recerca i territori, 7) 

Conté:
- 249673  249673. 249674. IX Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa (2013-2014).
- 249674  Soldevila i Temporal. Xavier. Qui era qui a la Torroella de Montgrí de fa set-cents anys estudi prosopogràfic dels veïns de Torroella de Montgrí, 1298-1350.

Qui era qui a la Torroella de Montgrí de fa set-cents anys estudi prosopogràfic dels veïns de Torroella de Montgrí, 1298-1350 / Xavier Soldevila i Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


2014
[124] f. : taules ; 30 cm
Treball guanyador de la modalitat de ciències socials de la IX Edició de les Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa (2013-2014) atorgades pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Text imprès no editat.

De Cuevas Bajas a La Bisbal d'Empordà : 1940-1980 / Manuel Lara Guillén, Lluís Maruny i Curto
Lara Guillén, Manuel


La Bisbal d'Empordà : Ajuntament de la Bisbal, 2010
139 p. : il. ; 23 cm
ISBN 9788488935168

Els autors relaten com durant diverses dècades gran part de la població de Cuevas Bajas, uns 1.400 habitants, va emigrar a la recerca d'una vida millor. D'aquets, 700 es van traslladar al municipi gironí. A més, el document pretén donar a conèixer a les noves generacions com va ser la vida dels seus avantpassats perquè sàpiguen valorar la qualitat de vida de la qual gaudeixen en l'actualitat, segons ha explicat la Diputació de Màlaga. En aquest sentit, Pendón ha valorat el procés d'emigració d'aquella època en altres municipis de la província, incidint que aquest fet ha de servir "per ser més tolerants amb la immigració actual que s'està produint en els nostres pobles". L'obra, editada tant en castellà com en català, parla de com eren els dos pobles, com es vivia i com treballaven els seus habitants, de la seva cultura, i de les formes de vida, però especialment de com la població emigrant de Cuevas Bajas es va anar incorporant a la vida de La Bisbal. En les 140 pàgines, es mostren fotografies antigues. (Diari de Girona).

Análisis demográfico de la población de Sant Feliu de Guíxols / Antonio Galindo Gallegos
Galindo Gallegos, Antonio


[Sant Feliu de Guíxols] : [l'autor], 1986
37 p. : gràf., quadres ; 32 cm
Text mecanoscrit.

Població, riquesa i treball en una parròquia rural a la baixa edat mitjana (Llagostera, c. 1460-1490) / Lluís Sales Favà
Sales i Fava, Lluís


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 34 (2022) , p. 13-44 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Medieval. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi analitza les formes de treball i les fonts de renda en una comunitat rural a la darreria del segle XV. Ho fa mitjançant la descripció de diferents activitats agropecuàries i menestrals que tenien lloc al terme de Llagostera. Les principals fonts documentals que hi són emprades són les actes del notari i els registres de la cort jurisdiccional d'abast local. A la vegada, s'hi descriu l'impost sobre la renda (o redelme), instrument fiscal a mans de la comunitat local i que tenia com a objectiu gravar la totalitat de la riquesa produïda al terme.

Les Respostes de la vall de Castellbò al qüestionari de Francisco de Zamora (1789) / Carmen Xam-mar Alonso, Lluís Obiols Perearnau
Xam-Mar i Alonso, Carmen


En: Interpontes : annals de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell. La Seu d'Urgell, núm. 7 (2022) , p. 155-186

A finals del segle XVIII, Francisco de Zamora, oïdor de la Reial Audiència de Barcelona, envià un qüestionar, articulat en sis apartats, a diverses poblacions catalanes. Les respostes al qüestionari s'han anat editant en diferents publicacions, agrupades per àmbits geogràfics. De tot l'Alt Urgell, però, només es conserven les respostes de la vall de Castellbò, inèdites fins a l'actualitat, i que ara editem de forma íntegra.

Demografia del Gaià Mitjà : naixements, defuncions, migracions, i mortalitat d'infants (1700-1900) / Llorenç Ferrer-Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 7-40 : il.

A partir de sèries parroquials de gairebé totes les parròquies del Gaià Mitjà, hem reconstruït l'evolució demogràfica a partir de les sèries de naixements i defuncions d'adults i albats. El segle xvii fou d'estancament; el segle xviii, de creixement, però menor al d'altres espais de l'entorn, i en el segle XIX el creixement fou moderat. El Gaià Mitjà, però, expulsava població, ja que no creixia la diferència entre naixements i defuncions. A partir de conèixer les edats de les defuncions de Vila-rodona es fa una aproximació a la mortalitat neonatal, infantil i primerenca-juvenil des de finals del segle XVIII.

Extracció professional dels menestrals del Pont d'Armentera a través dels matrimonis (1705-1808) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 41-95l.
Inclou apèndix documental.

Estudi dels artesans i professionals de la medicina i del dret que es casen al Pont d'Armentera durant el mil set-cents. Com que està al costat del riu Gaià, la vila s'especialitza en el treball tèxtil llaner. De cada dedicació s'analitza la transmissió intergeneracional i les estratègies endogàmiques en el moment de les noces. El grup més nombrós és el dels paraires, amb 137 nuvis; un 60,5 per cent continuen l'ofici patern i un 21,8 per cent tenen els sogres en la mateixa ocupació. S'adjunta un extens apèndix documental amb els noms ordenats cronològicament.

Els Moviments demogràfics durant la Guerra del Francès a cinc parròquies a banda i banda del Gaià Mitjà / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 27 (2023) , p. 97-156: il.

En aquest article observarem els moviments demogràfics succeïts durant la Guerra del Francès a cinc parròquies del Gaià Mitjà estudiats a partir dels llibres de registres parroquials d'òbits, esposoris i baptismes. Hem seleccionat les parròquies de Puigtinyós (Montferri), Rodonyà i Masllorenç a la part esquerra del Gaià, aleshores del bisbat de Barcelona, i les de Bràfim i Vilabella, que, com ara, eren de l'arquebisbat de Tarragona. Hem elegit aquestes parròquies en part per raons de situació geogràfica, i perquè de totes es conserven els llibres de registre parroquial d'aquell període, sense els quals no hauria estat possible fer la recerca. L'estudi està centrat en el període 1806-1816, és a dir, que inclourem dos anys abans i dos després de la guerra per poder fer una petita comparació en el comportament demogràfic entre els anys de la guerra i els anteriors i posteriors.