El Bestiari de Domènech i Montaner : figuració i simbolisme / Gemma Martí Rey
Martí Rey, Gemma


Canet de Mar : Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, 2025
427 p. : il. col. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788412665079

El bestiari de Domènech i Montaner. Figuració i simbolisme és un estudi basat en la identificació de les representacions zoomòrfiques en l'obra modernista de l'arquitecte i en la seva interpretació simbòlica. Els treballs de recerca medieval que Lluís Domènech i Montaner va dur a terme durant dècades van ser determinants per vertebrar un repertori ornamental en què elements florals i animals es projecten en una nova pell arquitectònica. (Editorial).

La Ricarda gironina / text: Albert Vilar Massó
Vilar i Massó, Albert


En: Revista de Girona. Girona, núm. 353 (novembre-desembre 2025), p. 52-55 : il. (Arquitectura) 

Els Mestres d'obres Gabriel i Anton Semís, i els temples parroquials d'Albatarrec i Corbins / Isidro Puig Sanchis
Puig Sanchis, Isidro


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 39 (2025) , p. 118-129 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en castellà i anglès.

Els Pedrolo, una nissaga de mestres picapedrers i les seves obres a Cervera, Conesa, Tàrrega i el Monestir de Bellpuig de les Avellanes / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 26-72 : il. (Història Medieval) 
Notes. Inclou apèndix documental.

Estudi que aporta dades inèdites, tan a nivell domèstic com professional, de la nissaga dels mestres Pedrolo, amb les seves intervencions a les noves esglésies parroquials de Cervera, Conesa, Verdú i Guimerà. Es defineix el catàleg escultòric de Guillem Pedrolo i el d'un mestre anònim relacionat amb els treballs de Guillem que podria ser, tal vegada, Pere Pedrolo, en especial s'analitza amb metodologia d'algorismes bidimensionals i escanejats tridimensionals el treball escultòric dels sepulcres comtals de Bellpuig de les Avellanes, actualment exiliats al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

El Mestre Joan Llopis i la seva obra a Montblanc (l'hospital de Santa Magdalena) i la Conca de Barberà (segle XVI) / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 168-181 : il. (Història de l'art) 
Notes.

S'aporten dades inèdites per a fixar el moment d'inici de l'obra de construcció del nou Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, oferint una visió crítica i documentada de les antigues construccions dels segles XIII i XIV. Es fonamenta amb fermesa l'atribució de l'escultura arquitectònica al mestratge de Joan Llopis, indicant la seva probable direcció del nou edifici renaixentista. Es fa atribució d'una fase constructiva a l'església parroquial de Santa Maria de Montblanc i s'indica una possible intervenció en una segona i definitiva fase constructiva a l'església de Sant Salvador de Vimbodí.

Cèsar Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973) : historiador de l'art i col.leccionista / Bonaventura Bassegoda i Hugas
Bassegoda i Hugas, Bonaventura


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 51-66 : il (Quaderns d'art) 
Resums en català i anglès.

Aquest article analitza breument la personalitat de l'arquitecte Martinell des de la doble perspectiva d'historiador de l'art i de col.leccionista. El seu interès per l'art del passat va néixer per la curiositat entorn del notable escultor vallenc Lluís Bonifàs i Massó i es va desenvolupar fins a esdevenir un estudi global de tota l'arquitectura i l'escultura barroques a Catalunya. Alhora va mantenir una vinculació emocional i de reivindicació envers els grans monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus, i també envers la figura i l'obra d'Antoni Gaudí. Com a col.leccionista va aplegar especialment materials vinculats al seu tema d'estudi, com va ser un conjunt de traces de retaules barrocs, que avui es conserva al MNAC.

El Precio de Gaudí : mecenas, donaciones y sueños financieros detrás de la arquitectura más singular de Barcelona / Fernando Rodríguez
Rodríguez, Fernando


En: Clío : revista de historia, núm. 292-293 (2026) , p. 142-149 : il. (Biografia) 

En 2026 es compleix el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, una de les figures més influents de l'arquitectura moderna. Amb motiu de l'efemèride, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre ha anunciat una col·lecció de monedes commemoratives dedicades a l'arquitecte català. La iniciativa convida a mirar la seva obra des d'una perspectiva poc habitual: la dels diners. Perquè darrere de les formes impossibles de la Sagrada Família, del colorit del Park Güell o dels palaus urbans de la Barcelona modernista existia una qüestió molt concreta: qui pagava aquelles obres extraordinàries? L'arquitectura de Gaudí no sols va ser una revolució estètica, també va ser un complex entramat de mecenatge, donacions religioses, inversions fallides i apostes econòmiques que expliquen com es va construir un dels imaginaris arquitectònics més singulars d'Europa.

Antoni Gaudí i Henri Bergson / un text de Joan Isart
Isart, Joan


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 797 (maig 2026), p. 45-47 : il.

Les Fàbriques catalanes en el context de l'arquitectura industrial / Antoni Vilanova i Omedas
Vilanova i Omedas, Antoni


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 4-10 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

En les darreres dècades nombrosos treballs han analitzat les fàbriques a Catalunya i han destacat, en especial, les obres dissenyades per significats arquitectes, però obliden sovint esmentar els antecedents, les evolucions i transformacions portades a terme, així com la intervenció d'altres professionals com els enginyers, la contribució dels quals també va ser decisiva, tant en la maquinària com en la definició de sistemes constructius i espais industrials. Sembla oportú conèixer i emmarcar les influències i el paper rellevant de les fàbriques catalanes en l'adaptació i particularització del model fabril més destacat i emblemàtic -la fàbrica de pisos- per oferir exercicis d'estil amb personalitat i identitat pròpies.

L'Arquitectura de les colònies industrials del Bages i del Berguedà / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 11-18 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

Les colònies industrials són un fenomen estès per tot el món industrial - cités ouvrières franceses,mill towns a la Gran Bretanya, città di lavoro o villaggi operai a Itàlia, les Arbeiterkolonien alemanyes...El 1930, el Bureau of Labor Statistics del Departament de Treball dels Estats Units, l'agència d'estadística econòmica i laboral, estimava que més de deu milions de persones hi vivien. Han marcat la historia de les conques del Llobregat i del Ter i d'àmplies zones del país durant molts anys, i van esser útils per a algunes grans empreses en expansió fins a finals del franquisme.

La Vall de Boí : la construcció d'un imaginari nacional / text d'Eva Pomares i fotografies d'Enrique Marco
Pomares, Eva


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 280 (juliol 2025), p. 66-69 : il. (L'experiència) 

El Passat és un país estranger : els refugis antiaeris de Barcelona, de la Guerra Civil al Blitz / Ana Sánchez
Sánchez, Ana


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 520 (juny 2025), p. 34-41 : il.

Vitralls gironins / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Catalunya Cristiana. Any XLVII, núm. 2425 (10 maig 2026), p. 45 (Crítica literaria) 
Ressenya de:
. L'Art del vitrall / Anna Santolaria, Sílvia Cañellas, Núria Gil, Antoni Vila i Anna Vila. Girona : Diputació de Girona, 2022 (Quaderns de la Revista de Girona, 221)

Josep Barahona



En: Butlletí de l'Arxiu Històric de Lleida. Lleida, núm. 8 (2025) , p. 12-13 : il.

Àngel Corbella



En: Butlletí de l'Arxiu Històric de Lleida. Lleida, núm. 8 (2025) , p. 14-15 : il.

La Torre d'en Pega : arquitectura i arqueologia d'una gran casa forta / Jordi Pou Rubio
Pou i Rubio, Jordi


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 44-60 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La torre d'en Pega, anomenada antigament "domus Busquets", fou una casa forta d'origen medieval ubicada a Riells i Viabrea (la Selva), en la qual en els darrers anys s'hi ha realitzat intervencions arqueològiques que han permès delimitar tot l'edifici i excavar-ne tant l'interior com també el perímetre exterior més immediat. Durant els segles xiii i xiv fou la residència de la família Montsoriu, que pertanyia a la baixa noblesa dins el vescomtat de Cabrera i que ostentava la sots-castlania del castell de Montsoriu. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular, amb unes alçàries conservades als murs nord i est d'aproximadament 8 metres, amb restes de divisions internes que dibuixen una zona d'habitatge i de magatzem a la part nord de la domus, i un pati obert a la part sud.

La Casa urbana a Girona durant el segle XIII a través de la documentació escrita : arquitectura i arqueologia d'una gran casa forta / Josep Maria Nolla i Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 61-73 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la documentació escrita s'apleguen i analitzen les diverses referències, més aviat escasses, sobre els edificis on habitaven els gironins de l'època. Alguns exemples més ben coneguts permeten fer-nos idees més precises.

La Casa Rovira de l'arquitecte J. A. Coderch : una casa en flames / Joaquim Pera Isern
Pera i Isern, Joaquim


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 93 (setembre 2025), p. 3-1322 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

En el present article volem posar de relleu l'existència a Canet d'una obra arquitectònica emblemàtica i representativa d'una arquitectura d'autor, feta a la segona meitat del segle XX. Més enllà de la vessant mediàtica que té actualment, la Casa Rovira de l'arquitecte José Antonio Coderch constitueix un exemple d'arquitectura d'avantguarda que s'incorpora de ple dret al patrimoni arquitectònic canetenc i que caldrà preservar. Aprofitem també per fer una breu aproximació a la figura de Coderch, un dels arquitectes més representatius i genials que ha donat l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

Història, disseny i enginyeria en el pont Trencat de la Tordera / Oscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Oscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 39 (2024) , p. 123-140 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El passat octubre de 2023 es van complir 20 anys de la inauguració de les obres de restauració del pont Trencat, una actuació de gran complexitat que va permetre recuperar la comunicació peatonal entre les dues ribes de la Tordera: entre Sant Celoni al nord i Santa Maria de Palautordera al sud. Però la recuperació del pont va ser molt més que una simple operació urbanística, va suposar refer un element cabdal de la història del Baix Montseny, escapçat abruptament al febrer del 1811 en motiu d'un acte militar per evitar (en va) l'avançament de les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. A partir de la deflagració va rebre el nom de pont Trencat el que fins aleshores era anomenat com pont Romà, antiguitat que varis estudiosos han donat al pont. El modern pont Trencat recuperat al 2003 va rebre moltes distincions enginyerils i arquitectòniques, i va superar amb èxit la prova de la tempesta Gloria de gener 2020.

Brutalisme a Selva de Mar / Àngela Vinent
Vinent, Àngela


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 26 (2025) , p. 50-52: il. (Altres experiments arquitectònics i urbanístics) 
Número monogràfic: El Maresme del Poblenou : laboratori de l'habitatge.

A mijan segle XX, Oriol Bohigas i Josep Martorell van projectar un edifici per els treballadors de Metales y Plateria Ribera que trencava motllos. Va guanyar el prme FAD del 1959.