Joan Parera Casanovas (1884-1939), creador de la marca Varon Dandy / Núria Casals
Casals Cortés, Núria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 7-41 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquesta ponència fa una aproximació a la figura de l'empresari Joan Parera Casanovas (Granollers, 1884 - Barcelona, 1939), que l'any 1912 va adquirir una petita fàbrica de perfums de Badalona i la convertí en una de les més destacades del país. La marca Varon Dandy per a homes, que va crear el 1922 i anuncià amb campanyes publicitàries importants a la premsa i a la ràdio, tindria en el futur una gran projecció internacional, sobretot als mercats de l'Amèrica Central i del Sud. Entre altres marques conegudes, va produir també Tentación i Cocaína en flor, dissenyades exclusivament per a dones, la colònia Pin's, orientada a tota la família, i Gong. Resident a Badalo-na des del començament del segle XX, sempre va mantenir el contacte amb Granollers, participant de la seva vida cultural i social, i es va convertir en un dels seus benefactors, motiu pel qual l'any 1934 en va ser nomenat fill predilecte.

Fustes vallesanes per les esquadres del rei : els boscos del Vallès Oriental i la construcció naval (segles XVI-XVIII) / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 43-66 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant segles, els boscos del Vallès han estat explotats per a la construcció naval a les drassanes de Barcelona. A partir de la segona meitat del segle XVI, el rei encarregà a les drassanes la construcció de desenes de galeres per poder fer front a l'amenaça turca. Bona part de les fustes utilitza-des per a la fabricació d'aquestes embarcacions procedien dels boscos més propers a la ciutat. La necessitat d'accedir a reserves de fusta de proximitat per estalviar-ne les despeses de transport fins a Barcelona va exposar els boscos vallesans a aquesta explotació forestal sistemàtica durant segles. El present article analitza l'explotació forestal dels boscos de la comarca del Vallès Oriental durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'objectiu és presentar l'estat dels boscos vallesans al llarg dels segles moderns per entendre millor la situació forestal actual de la comarca.

L'Activitat econòmica a Granollers i al Vallès : reptes i oportunitats / Manel Larrosa, Eduard Jiménez
Larrosa i Padró, Manuel


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 67-78 : il. (Ponències) 
Resums en català i anglès.

La industrialització que va tenir lloc a Barcelona, Terrassa, Sabadell i Mataró va experimentar, ja fa més de setanta anys, una dispersió i un canvi de localització de l'activitat productiva. Avui, l'eix de l'AP-7 mostra una con-centració industrial que ha superat els vells nuclis i ha aportat un nou pes a ciutats com Granollers o Sant Cugat del Vallès, però també a altres municipis del Vallès. Aquesta transformació suposa una nova configuració de l'activitat econòmica, en què municipis com Granollers o altres poblacions emergents poden tenir un nou paper, i de tot plegat se'n poden treure algunes conclu-sions. En aquesta ponència, s'analitza de forma comparativa la localització de l'activitat econòmica de Granollers i altres ciutats mitjanes del Vallès (Sabadell, Terrassa, Sant Cugat del Vallès) per fer ressortir les especificitats del cas de Granollers i les oportunitats i els reptes que se'n deriven.

La Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor : passat i present d'un campanar singular / Oscar Farrerons Vidal, Higini Herrero Baró
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 79-107 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Sant Pere de Vilamajor és un extens terme municipal de gran valor natural i històric, que s'insereix en la història de Catalunya. La Torre Roja és un campanar romànic quasi mil·lenari, de força interès arquitectònic i monumental, que ha experimentat modificacions al llarg de la seva vida, i que havia arribat fins ben entrat el segle XXI amb greus problemàtiques de manteniment. Les patologies han estat resoltes per les obres de restauració que va portar terme la Generalitat de Catalunya durant els anys 2023 i 2024, amb la pretensió d'aconseguir un triple objectiu: garantir la conservació del monument, dotar-lo de mesures de seguretat i renovar-ne les instal·lacions obsoletes perquè el públic el pugui visitar. Un cop acabades les obres, des del centre La Mongia de Vilamajor s'organitzaran visites guiades i activitats de divulgació i interpretació del nucli fortificat de la Força i de la Torre Roja.

L'Aigua i el paisatge / Josep Mascaró i Català
Mascaró i Català, Josep


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 253-257 : gràf
 (Ponències) 

La Naturalesa com a objecte de consum (transcripció de la gravació magnetofònica) / Lluís Racionero i Grau
Racionero i Grau, Lluís


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 223-228
 (Ponències) 

Comentaris sobre l'Estany de Banyoles i la seva vegetació / Oriol de Bolòs i Capdevila
Bolòs i Capdevila, Oriol de


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 133-137
 (Ponències) 

Ecosistemes microbians de l'Estany de Banyoles i avaluació del perill de contaminació / Ricard Guerrero i Moreno
Guerrero i Moreno, Ricard


En: 001218 Primeres Jornades sobre l'estany de Banyoles. Girona : Diputació : Ajuntament de Banyoles : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 1986. p. 125-131 : gràf
 (Ponències) 

Arqueologia dels fenòmens climàtics : clima i reconstrucció paleoclimàtica a través de l'arqueologia / Georgina Prats
Prats Ferrando, Georgina


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 11-22 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball posa en relleu la interconnexió entre les societats humanes i el clima per subratllar que l'evolució de la humanitat s'ha desenvolupat en un món caracteritzat per canvis climàtics constants i una inestabilitat inherent. Es destaca la importància de la reconstrucció paleoclimática, que permet entendre les condicions climàtiques del passat i com han influït en el paisatge i les comunitats humanes. En particular, s'expliquen les variacions climàtiques que van tenir lloc durant el cuaternari, inclòs el plistoceno, amb les glaciacions, i l'holocè, amb l'augment gradual de les temperatures mitjanes i la humitat. S'analitzen, a més, les conseqüències del clima passat sobre el medi ambient i els recursos necessaris per a la supervivència humana, i es detallen casos específics, com ara l'abandonament de la fortalesa ibèrica dels Vilars d'Arbeca, presumptament motivat per factors climàtics, i la devastadora rubinada de Santa Tecla que va afectar la ciutat de Tàrrega el 1874, unes situacions que exemplifiquen la complexitat de les interaccions entre els fenòmens climàtics i les societats humanes, i destaquen la importància d'entendre el passat climàtic per afrontar els reptes del present i el futur.

La Vinya i la fil·loxera a la zona mediterrània catalana : les terres de Lleida: oportunitats inicials i crisi final (1868-1910) / Enric Vicedo
Vicedo i Rius, Enric


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 23-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La fil·loxera arribà a França des dels Estats Units el 1863 i s'estengué ràpidament pels vinyars europeus. A Europa es cultivava una sola espècie, Vitis vinifera, a la qual l'insecte atacava les arrels, però era menys efectiva a la part aèria de la planta, motiu pel qual la replantada es feu emprant com a portaempelts vinyes americanes d'espècies de vinya d'arrels resistents a la fil·loxera, com Vitis rupestris de lot, i empeltant les varietats locals. L'afectació de les vinyes franceses primer i les catalanes des de 1879 a partir de l'Empordà possibilitaren l'expansió de la vinya a les terres de Lleida, que no rebé la fil·loxera fins a 1895. La vinya es plantà fins i tot en les terres de reg, però amb Vitis vinifera. La recuperació de la producció vitivinícola francesa i d'altres zones que tingueren la malaltia en primer lloc restà possibilitats de replantació a les terres de Lleida, que només assolí entorn un 13 per cent del màxim d'hectàrees que havia tingut.

La Interpretació de les fonts documentals a través dels incendis tipus : una altra perspectiva per al coneixement de les estructures socials agraries. Incendis forestals, fonts documentals, incendis tipus / Leonard Jové
Jové i Vidal, Leonard


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 35-43 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

El següent article pretén portar a terme una aproximació en l'estudi dels incendis forestals per mirar d'identificar-ne la tipologia (segons la catalogació d'incendis tipus que s'aplica en l'actualitat) a partir de fonts documentals descriptives de focs, i a través d'aquest patró fer-se una idea de les característiques de l'àrea forestal sinistrada. Així, mitjançant una anàlisi comparativa entre la informació obtinguda en relació amb la classificació d'incendi tipus, es podrà avançar en el coneixement d'estructures socials agràries, classes de cultius i estudis demogràfics d'aquells territoris que puguin ser analitzats.

El Sindicat de Músics de Granollers i sa Comarca (1922-1944) / Francesc Sala
Sala, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 7-43 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La història del Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca s'em-marca en moments de revifalla cultural a Catalunya, amb la generació d'un entramat d'entitats, corals, orfeons, escoles i orquestres que promovien la música com a element de creixement personal i de transformació col·lectiva. A Granollers, aquest petit ecosistema donà vida a l'Associació de Música de Granollers (1920), el Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca (1922), el Foment de la Sardana (1925), l'Escola Municipal de Música (1928) o el Jazz-Club (1935), a banda de múltiples orquestres i entitats. Aquesta ponència narra la història del Sindicat Musical, en què una colla de músics s'esforcen a reivindicar l'ofici i combatre la seva accentuada precarietat laboral, però també per adaptar-se als canvis de la societat de la seva època, fins que l'arribada del franquisme i l'exili tallaren el fil musical que teixí el lema de "Granollers, terra de músics!".

Dionís Puig (1853-1921) i els inicis de la meteorologia a Catalunya / Josep Ramon Miró
Miró, Josep Ramon


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 45-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Dionís Puig i Soler (1853-1921), nascut a Puigcerdà però resident a Granollers des del 1882, fou el màxim exponent del modernisme científic a Catalunya. Escrivà del jutjat de primera instància de Granollers, va dedicar la major part del seu temps lliure a l'estudi de la meteorologia, una ciència que aleshores encara estava a les beceroles. Fou el primer home del temps de la Catalunya de la seva època, i publicà els seus pronòstics a La Publicidad i La Veu de Catalunya. Participà en diferents comissions d'estudi sobre les pe-dregades i la possibilitat de pluja artificial, i va publicar un voluminós tractat amb les seves pròpies teories meteorològiques. Molt actiu en la vida social granollerina, va ser diverses vegades president del Casino de Granollers i també va estar vinculat amb la Unió Liberal i la Societat Coral Amics de la Unió. L'any 1910 se li concedí el títol de fill adoptiu de Granollers.

L'Assalt de Granollers pels carlins (17 gener 1875) : noves aportacions / Josep Maria Farnés
Farnés i Sararols, Josep M.


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 79-107 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'assalt de Granollers per uns tres mil carlins el 17 de gener de 1875 és un dels fets històrics més traumàtics de la història de la ciutat i també un dels episodis més significatius de la tercera guerra carlina a Catalunya (1872-1876). Aquest assalt ja va ser motiu d'una primera ponència presen-tada en el Centre d'Estudis l'octubre de 1981, a partir de la informació local disponible. En aquesta ponència es presenten noves aportacions sobre l'atac i les atrocitats sobre la població civil. La troballa de la narració, en primera persona, del cap de l'exèrcit carlí del Principat, Rafael Tristany, ens permet mostrar la seva planificació, plena de detalls desconeguts, i la defensa rela-tada per Serapio Noval, comandant militar de la caserna de Granollers, ens permet completar el relat de la batalla: els batallons que hi prenen part, els diversos incendis, presoners, ostatges, morts i ferits. La descripció es com-pleta amb la informació de la premsa de l'època.

Les Varietats locals d'horta al Vallès Oriental i la xarxa pagesa que les conserva / Jordi Puig
Puig, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 109-137 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2013 es va presentar un primer treball sobre les varietats hor-tícoles locals del Vallès Oriental, en el qual, a més de fer un inventari d'un total de 110 varietats conservades, s'indicava que hi havia aleshores dues xarxes d'agricultors conservacionistes: una formada per individus d'avança-da edat i una altra aglutinadora de gent jove (nous pagesos). Deu anys des-prés, els canvis que s'han produït en el model de conservació de les varietats locals a la comarca han estat radicals. D'una banda, bona part de la xarxa de gent gran que conservava llavors ha mort. Per contra, el nombre de varietats conservades s'ha incrementat gràcies a un nou model de preservació més complex, participatiu i polièdric en què la societat civil, l'administració i els joves pagesos han agafat el relleu a la pagesia tradicional. En aquest article, s'explica aquest canvi que s'ha produït en aquests deu anys i els mecanis-mes que han permès el nou model.

Els Templers, presoners de l'Església o del rei? / Josep Maria Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 11-36 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

Aquest treball analitza el final de l'orde del Temple, suprimit per provisió apostòlica, no pas per sentència judicial, pel papa Climent V, durant la celebració del concili ecumènic de Viena del Delfinat, en virtut de la butlla Vox in excelso, de 22 de març de 1312. Així mateix, es posen en relleu les possibles causes de l'actuació del monarca francès Felip IV el Bell contral'orde del Temple i la intervenció de la Santa Seu per controlar el procés que se'n va seguir. Concretament, es descriuen les fases que aquest procés va tenir en els dominis de Jaume II de Catalunya, i que va culminar amb la sentència exculpatòria dels templers catalans el dia 4 de novembre de 1312. Finalment, s'exposen la sort que van tenir els extemplers i la destinació dels seus béns, la qual va menar -entre altres coses- a la fundació, al Regne de València, de l'orde de Montesa l'any 1317.

Les Dissortades dones de l'entorn del Dissortat. Les germanes i la muller de Jaume d'Urgell / Teresa Vinyoles
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 37-47 : il. (Ponències) 
Notes. Bibliografia.

Aquest text es proposa considerar les dures conseqüències del compromís de Casp (1412) sobre les dones de la casa d'Urgell un cop es va sufocar la revolta del comte Jaume d'Urgell. És una reflexió històrica sobre les repressions polítiques. Parlarem de reclusió, d'exili, de confiscació de béns i d'història de les dones. Les protagonistes són les germanes i la muller del comte Jaume: Elionor, la qual, davant les dures circumstàncies de la seva vida, va decidir viure com a ermitana; Cecília, que va poder escapar de la pobresa casantse amb un vell, i Isabel, monja de Sixena. Finalment, parlarem de la trista vida de la infanta Isabel d'Aragó, esposa de Jaume d'Urgell, vídua de marit viu, mare apartada de les filles.

Xantatge i engany en la separació de les filles dels darrers comtes d'Urgell de la seva família (segle XV) / Virgínia Costafreda
Costafreda i Puigpinós, Virgínia


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 51-67 : il. (Ponències) 
Notes. Bibliografia.

La tardor de 1413, després de la derrota i l'empresonament del comte Jaume II d'Urgell, la repressió del rei Ferran d'Antequera es va abatre sobre la seva família. Les actuacions contra la comtessa mare, condemnada també a presó perpètua, i contra les germanes, en suposar la confiscació de tot el patrimoni comtal, les van deixar en la misèria. La seva esposa, la infanta Isabel, i les seves filles també van ser víctimes d'aquesta situació d'injustícia i patiment, per bé que sota una aparença -falsa- de més benignitat. Durant el procés de liquidació i venda del comtat d'Urgell, el rei Ferran va coaccionar la infanta per aconseguir la renúncia als drets que Isabel hi tenia pel seu dot. A més de l'extorsió, també va utilitzar el xantatge per tenir sota control el futur de les filles del seu rival polític. Amb aquest objectiu, va ordenar separar les filles de la seva mare i les va enviar a Castella. La correspondència del seu fill Alfons també revela una actuació contra la dona i les filles del malaurat comte d'Urgell, actuació que no és més benigna que la del pare. Fins i tot va utilitzar l'engany per privar-les del patrimoni a què tenien dret i per mantenir-les aïllades de la seva família.

Tortosa 1148. La diplomàcia i l'estrategia d'una política agressiva / Ramon Miravall Dolç
Miravall i Dolç, Ramon


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 455-471
 (Ponències) 

Les Comandes del Temple de Puig-reig, Cerdanya i Berguedà en el segle XII / Rosa Serra i Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: 134764 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi sobre els Orígens i l'Expansió de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó (1120-1200) : Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2010. p. 227-238
 (Ponències) 
Bibliografia.