Dionís Puig (1853-1921) i els inicis de la meteorologia a Catalunya / Josep Ramon Miró
Miró, Josep Ramon


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 45-78 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Dionís Puig i Soler (1853-1921), nascut a Puigcerdà però resident a Granollers des del 1882, fou el màxim exponent del modernisme científic a Catalunya. Escrivà del jutjat de primera instància de Granollers, va dedicar la major part del seu temps lliure a l'estudi de la meteorologia, una ciència que aleshores encara estava a les beceroles. Fou el primer home del temps de la Catalunya de la seva època, i publicà els seus pronòstics a La Publicidad i La Veu de Catalunya. Participà en diferents comissions d'estudi sobre les pe-dregades i la possibilitat de pluja artificial, i va publicar un voluminós tractat amb les seves pròpies teories meteorològiques. Molt actiu en la vida social granollerina, va ser diverses vegades president del Casino de Granollers i també va estar vinculat amb la Unió Liberal i la Societat Coral Amics de la Unió. L'any 1910 se li concedí el títol de fill adoptiu de Granollers.

Els Homes del temps vallencs, al llarg del segle / Miquel Trenchs i Mestre
Trenchs i Mestre, Miquel


En: Cultura. Valls. Segona època, Any LXIV, Núm. 515 (març 1992), p. 8-11

Un Home del temps / Pere Altès i Serra
Altès i Serra, Pere


En: Cultura. Valls. Segona època, Any LXIV, Núm. 515 (març 1992), p. 20-21

Diseño de un itinerario turístico en Tivissa a partir de la estación meteorológica / Òscar Saladié Borraz, Jaume Salvat Salvat, Salvador Antón Clavé
Saladié Borraz, Òscar


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 59 (2013) , p. 119-133
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'existència d'estacions meteorològiques convencionals, que van començar la seva marxa durant la segona meitat del segle XIX i inicis del segle XX, ha fet possible analitzar les variacions i les tendències seculars de les diferents variables meteorològiques a partir de la generació de sèries regionals. Aquestes estacions, que al llarg dels anys han sofert canvis d'emplaçament, d'instruments i d'observadors, formen part del patrimoni material d'un territori, podent-se convertir en un atractiu turístic. Aquesta transformació és encara més factible si en els orígens de l'estació es troba la figura d'un personatge de rellevància històrica, natural de la població on està localitzada l'estació o bé una institució que va justificar la creació de l'estació. En aquest estudi s'exposen els atributs que hauria de tenir una estació per a convertir-se en un atractiu turístic i es proposa un itinerari entorn a l'estació meteorològica de Tivissa (Tarragona). Aquesta estació compta amb dades des de l'any 1911 i els seus orígens estan lligats a la figura de Ramon Jardí (Tivissa 1881 - Barcelona 1972), professor de la Universitat de Barcelona i que, entre altres coses, va dissenyar i va construir el prototip de pluviògraf d'intensitats que porta el seu nom.

Llibre homenatge al Dr. Jardí / Editors: Josep Camps i Ratera, Jaume Escoda i Cabré, Jaume Massons i Bosch



[Tivissa] : [Comissió Organitzadora], 1993
286 p. : gràf., map. ; 23 cm
Bibliografia. Inclou les obres de Ramon Jardí: "El reloj Billeter de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona" i "Un pluviógrafo de intensidades". A la coberta: Ajuntament de Tivissa, Física Aplicada Universitat Rovira i Virgili.
ISBN 8460612481

L'Observatori meteorològic del Turó de l'Home / Oscar Farrerons Vidal, Miquel Meseguer García de Castro
Farrerons Vidal, Òscar


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 75-92 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest 2022 es compleixen 90 anys del funcionament de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home, que va iniciar les seves observacions el 19 de novembre de 1932, gràcies a l'empenta del Dr. Fontserè i del Servei Meteorològic de Catalunya, en motiu del Segon Any Polar. Però l'observatori era un vell somni de l'acadèmic Joan Montserrat que al 1880 va intentar portar a terme l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, i d'entre els seus socis molt especialment Artur Osona, tot i que sense èxit. Alguns dels observadors han deixat petjada al turó, com el matrimoni Josep Gil i Maria Oliveres, Josep Bordas, Fernando García de Castro i Miquel Meseguer García de Castro. L'observatori va deixar de funcionar oficialment al 2001, i al 2010 el Servei Meteorològic de Catalunya va instal·lar una estació meteorològica automàtica molt propera al Turó de l'Home, al Puig Sesolles, a les antigues instal·lacions militars que s'havien erigit al 1974.

El Primer tast al Montseny / Fernando García de Castro Barrera
García de Castro Barrera, Fernando


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 37 (2022) , p. 93-98 : il.
Resums en català i anglès.

Fernando García de Castro Barrera va néixer a Úbeda (província de Jaén) al 1922, aquest any es compleix el centenari del seu naixement. Va ser l'encarregat de l'observatori del Turó de l'Home entre els anys 1951 i 1987, any que es jubilà i retornà a la seva Úbeda natal, on va morir al 1999. El seu fill Miquel Meseguer García de Castro va continuar la tasca a l'observatori fins 2004. En Fernando no es va prodigar massa en textos, sols ens consta un article que va publicar a la revista "Muntanya" del CEC, al gener 1956, titulat "Un invierno en el Turó de l'Home". Entre els documents que en Fernando va deixar, hi ha una petita llibreta-dietari manuscrita, amb anotacions vàries entre les que destaquen dos escrits pràcticament inèdits, que ha estat transcrita i traduïda al català per en Miquel, i que aquí reproduïm.

Francisco Puigsegur : "Aquest hivern es podria dei que ha estat com els d'abans"



En: L'Esquerda de la bastida. La Jonquera, núm. 89 (1 de març 2009), p. 30-31 : il.. (Entrevista) 

Entrevista a Francesc Mauri, home del temps de TV3 : Museu Comarcal / Joan Bullo Gassó
Bulló Gassó, Joan


En: El Foradot. Montblanc, núm. 38 (octubre 2006), p. 22-23 : il.

Benet Viñes, S.J. : fill il·lustre de Poboleda i figura de la predicció de ciclons a Cuba / Luis E. Ramos Guadalupe
Ramos Guadalupe, Luis E.


Poboleda : Ajuntament de Poboleda, 2003
119 p. : il. ; 24 cm
Bibliografi.

[Enric Masip] : "La Bisbal se parece a Val d'Aran" / Oriol Aymí
Aymí, Oriol


En: La Vanguardia. Barcelona, Núm. 43764 (2 de setembre 2003), p. 1 (Vivir en Tarragona) 
Inclou fotografia.

El Padre de todos los huracanes : hoy se cumplen 120 años del fallecimiento de Benet Viñas [i.e. Viñes] un jesuita y meteorólogo de Poboleda [...] / Eduard Boada i Aragonès
Boada i Aragonès, Eduard


En: Diari de Tarragona (23 juliol 2013), p. 12

Arnau de Mercader i de Zufía. Comte de Bell-lloc : aproximació a la seva biografia a través de la premsa local / Josep Ramis Nieto
Ramis i Nieto, Josep


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 68 (octubre 2016), p. 31-35 : il. (Hemeroteca) 
Notes a peu de pàgina.

"Observacions sobre l'eclipsi de sol del 30 d'Agost de 1905, fetes en Montserrat y altres punts de Cataluña"



[1906?]
12 fulls i 7 gràfics ; 320*220 mm
12 fulls i 7 gràfics, corresponents a tants altres punts d'observació: València, Fàbrica de Tabacos (observador: José Tulla) i Colegio de Jesús María; Esparreguera (Cristóbal Almirall); Blanes (J. P. Boada); Prat del Llobregat (Ramon Roigé); Sant Hilari Sacalm, Hotel Martín (Domingo Margarita Mata) i Les Gunyoles (La Secuita, Tarragonès). Còpia dedicada al Pare Adeodat Marcet O. S. B. (monjo de Montserrat) per Narcís Batlle i Baró, president de l'Acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, i per Arturo Daunis Grau, president de la Secció de Ciències exactes de dita Acadèmia, el 30 d'abril de 1906. Títol addicional: Las Hijas de San Benito Deben Poner Sumo Empeño...

El Pare Manuel Cazador o la passió per la ciència / Francesc Orenes Navarro ; pròleg d'Anton Carrera Busquets ; amb escrits en record i homenatge de Sebastià Àlvarez, Josep M. Blanquet i Enric Tarragó
Orenes i Navarro, Francesc


Sant Julià de Vilatorta : Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, 2016
166 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788497665735

Summament interessat en el camp de la ciència i amb una clara consciència de servei a la societat, el pare Cazador ha estat una figura destacada en la història de la meteorologia de l'Estat, de Catalunya i, sobretot, d'Osona. (Editorial).

Alfred Rodríguez Picó, un home del temps / per Lluís Viladrich i Pons
Viladrich i Pons, Lluís


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 7, núm. 23 (primavera 1988), p. 13-15 (L'entrevista) 

Josep Codinachs i Febrer, cronista rural i home del temps a Gurb / M. Teresa Godayol i Puig
Godayol i Puig, M. Teresa


Vic ; Gurb : Eumo : Ajuntament de Gurb, 2016
118 p. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788497665711

Jornades de Meteorologia, Aigua i Canvi climàtic, Figueres març de 2004 : Apunts de metereologia de l'Alt Empordà. Ciència, singularitats i tradició / Carles Bayés Bruñol
Bayés i Bruñol, Carles


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 197-228 : il. (Estudis. Ciències) 
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Aquest article fa un cop d'ull al desenvolupament de les "Jornades de Meteorologia, Aigua i Canvi climàtic" que es van celebrar entre els dies 18 i 22 de març de 2014 a Figueres. El títol i l'objecte de les Jornades aglutinen meteorologia, aigua i canvi climàtic perquè les manifestacions meteorològiques extremes, amb l'aigua com a protagonista, són inherents al clima mediterrani, i potser el caràcter variable i extrem de la precipitació es pot accentuar en els escenaris que es projecten de canvi climàtic per a les pròximes dècades. S'entreveuen efectes ambientals, socials i econòmics significatius sobre Catalunya i l'Empordà, sobretot en la disponibilitat d'aigua. Es posa en evidència l'alta vulnerabilitat de la regió mediterrània al canvi climàtic, i en aquest sentit és bo donar continuïtat a l'estudi, la reflexió, l'intercanvi de coneixement i la divulgació del canvi climàtic, posant èmfasi en els seus impactes a la comarca i sobre quines poden ser les estratègies per adaptar-se als reptes i canvis ambientals.

Rigor científic, catalanitat indefallent : Rafael Patxot i Jubert (1872-1964) / [Manuel Castellet (Ed.) ; Núria Delétra-Carreras i Patxot, Rafel Delétra-Carreras i Patxot, Josep Massot i Muntaner, [et al.]



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2014
81 p. : il (Publicacions de la Presidència, 40) 
Referències bibliogràfiques. Conté: Text de Núria i Rafel Carreras Patxot, néts de Rafael Patxot, llegit durant l'acte de presentació de l'"Any Univers Patxot", celebrat a la seu de la Diputació de Barcelona el dia 28 de gener de 2014.-- Rafael Patxot, de científic i humanista a mecenes / Manuel Castellet.-- Rafael Patxot, mecenes de l'Institut d'Estudis Catalans / Josep Massot i Muntaner.-- Rafael Patxot meteoròleg / Josep Batlló.
ISBN 9788499652085

Rafael Patxot i Jubert : el savi, el mecenes, el patriota / Josep Massot i Muntaner
Massot i Muntaner, Josep


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2014
202 p. ; 19 cm (Biblioteca Serra d'Or, 472) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 9788498836943

Rafael Patxot i Jubert, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872, va morir ara fa cinquanta anys a Ginebra. Personatge singular, astrònom, meteoròleg, interessat per la música i per la literatura, tingué un gran relleu en la Catalunya del primer terç del segle XX i hi destacà especialment pels generosos mecenatges que va realitzar a través de la Fundació Concepció Rabell i Cibils i de la Institució Patxot. Fervent catalanista, va protegir l'Institut d'Estudis Catalans durant la Dictadura de Primo de Rivera i en bona part en permeté la supervivència. En començar la guerra civil, perseguit per la FAI, hagué de fugir, sota la protecció de la Generalitat, primer a França i després a Suïssa. El 1939, però, fou sotmès a un expedient de responsabilitats polítiques per les noves autoritats i no volgué tornar a un país sotmès a un règim dictatorial i anticatalà. Continuà, però, protegint, a la mesura de les seves forces, la cultura catalana, tant a l'exili com a l'interior. Aquest llibre en traça una extensa semblança i en ressegueix els múltiples mecenatges, a partir d'una àmplia bibliografia i d'una gran quantitat de documentació inèdita. (Editorial).