Casa natal de Salvador Dalí : la primera finestra al món / text de Roser Bech Padrosa i fotografies d'Enrique Marco
Bech Padrosa, Roser


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 275 (febrer 2025), p. 70-73 : il. (L'experiència) 

La Lucidesa Vital : ètica creactiva, paranoia-crítica i política / Efrem Gordillo Pla
Gordillo Pla, Efrem


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 10-22 (Part I: Pensament) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

Els escrits de Dalí amaguen la clau de l'èxit de la seva vida: el seu pensament. En aquest text repassem alguns dels pilars de la filosofia daliniana. Des de les aportacions fonamentals del seu primer assaig Sant Sebastià, en el qual trobem l'esquelet de la seva filosofia, fins al mètode paranoicocrític i el desenvolupament de la seva teoria de la creativitat, amb conceptes com creactivitat, panperspectivisme, cledalisme, etc., fem un repàs, també, per la seva concepció ètica i per la seva particular filosofia política.

La Cuina de Salvador Dalí / Joan Cuscó i Clarasó
Cuscó i Clarasó, Joan


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 24-35 (Part I: Pensament) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

En aquest article analitzem les arrels d'on naixen les idees i les pintures de Salvador Dalí. Tant les seves primeres inquietuds, lectures i formació acadèmica fins al seu diàleg amb Francesc Pujols, Sigmund Freud i les ciències contemporànies. La seva manera de llegir la tradició pictòrica catalana i occidental, el surrealisme i la funció de l'art en la societat contemporània. Per a fer-ho partim de la metàfora de la cuina com espai privilegiat on l'ésser humà fa bullir les seves idees i les seves emocions per a, després, compartir-les. De la cuina com espai de creació que permet, en el cas de Dalí, controlar el fons dionisíac i el desig de la seva consciència i del seu cos erigint-se en una conreador de la forma apol·línia.

Dalí i Nietzsche: una relació inacabable / Pau Guinart
Guinart, Pau


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 36-44 (Part I: Pensament) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

Salvador Dalí és conegut principalment com a pintor, però la seva producció artística es va expandir a altres disciplines, particularment l'escriptura. En aquest article examino la seva obra escrita en relació amb Friedrich Nietzsche. Començo amb una contextualització de la rebuda de Nietzsche a principis del segle xx a Espanya i la seva influència directa en el jove Dalí, que, des de petit, va mostrar interès en encarnar el superhome. Seguidament mostro com Dalí va integrar la totalitat de les seves experiències en la seva obra autobiogràfica gràcies a la seva capacitat d'afirmar tot allò acumulat, amb el llançament dels daus de Zaratustra com a instrument per entendre el mètode paranoicocrític. Finalment defenso que la generositat és una lògica conseqüència de l'acumulació i l'afirmació, i mostro com l'autoelogi pot conduir a la generació.

Salvador Dalí: pensar amb imatges / Gerard Vilar
Espinoza Lolas, Ricardo


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 46-55 (Part II: Estètica) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

Hi ha un cert consens prou ampli segons el qual Salvador Dalí va ser un notable pensador català, però en canvi no hi ha tanta unanimitat en quina mena de pensador va ser. Un filòsof en sentit estricte no ho va ser perquè no es va apuntar mai a la llarga conversa que els filòsofs -siguin acadèmics o no- duen a terme des de fa més de vint-i-cinc segles discutint i criticant-se entre ells. Però en un sentit ampli, sí que ho va ser. Aquest article proposa que ho va ser en una triple manera. De les diverses maneres que hi ha de pensar, Dalí destaca per ser un pensador sobre certes qüestions, especialment sobre imatges; en tant que artista destaca també per ser un pensador en o mitjançant imatges (les seves obres); i també destaca per les seves propostes de pensar amb imatges. El seu llibre Le mythe tragique de "L'Angélus" de Millet, on les imatges tenen una funció no merament exemplificadora o il·lustradora del discurs, sinó que estan integrades en el discurs formant un plexe de pensament en què la paraula i la imatge es troben entrelligades.

Suggerir anar del llunyà al proper, com a perspectiva desconstruïda des de la desproporció dels cossos / Andrés Garcés Alzamora
Espinoza Lolas, Ricardo


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 56-62 (Part II: Estètica) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

Les obres de Salvador Dalí, caracteritzades pels seus cossos suggeridors, incorporen elements propis de la visió surrealista dels seus contemporanis. De creuar, de reunir l'inconnex per a aquesta realitat però que, en un altre pla, oníric, poden conviure i des d'aquest pla suggerir altres relacions, altres sensacions. Ens quedem amb la sensació que Dalí ens vol dir alguna cosa, no sabem què a primera vista. Ell ho suggereix, com si fos un podria ser, un tal vegada. Evidentment carregat de tota condició dramàtica. Però, no es tracta només de suggerir, també es tracta de disposar, d'ubicar tot en un àmbit, en un camp de joc, en un espai també suggeridor, tal vegada més encara ja que és més difús, menys precís, on s'hi pot anar o tal vegada no, però que està ací com a fons d'escena, on Dalí juga i vincula, canviant tota proporció per donar força al vincle entre un pla i un altre. Per posar allò allunyat aquí a prop. Per treure'ns d'aquesta perspectiva cartesiana amb què construïm i estructurem el món.

Salvador Dalí, el Renascut. Retrat del meu germà mort i el concepte d'història en Hannah Arendt / Raquel Pena
Pena, Raquel


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 70-75 (Part III: Territori(s)) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

Partint de l'interès que suscita la figura de Salvador Dalí i la seva obra, s'ha plantejat aproximar-se als orígens del seu mètode paranoicocrític en el qual desenvolupa un tractament de l'inconscient a través de diferents experiments amb la pintura. Aquesta aproximació posa de manifest com la presència de la mort del germà de Salvador Dalí, amb el mateix nom que el pintor, té una representació inqüestionable en l'obra i vida de l'autor. Amb tot, transitarem aquest influx del germà de Salvador Dalí a través de la seva obra Retrat del meu germà mort i el concepte d'*******, analitzat per Hannah Arendt dins el concepte d'història.

Un Dalí en mans republicanes / Josep Playà Maset
Playà i Maset, Josep


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 78-82 (Part IV: Converses i visions) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

L'oli Noia de Figueres, que va pintar Salvador Dalí l'any 1926 a Figueres, va estar més de cinquanta anys en parador desconegut. La documentació que es troba a l'Arxiu Montserrat Tarradellas, de Poblet, ha permès reconstruir una part del viatge per França, Estats Units, Mèxic i Catalunya que va fer aquesta joia de la pintura en miniatura, seguint als qui en va ser els seus propietaris en diverses etapes: el crític d'art Alexandre Plana, el president de la Generalitat Josep Tarradellas i el polític i banquer Joan Casanelles, tots tres vinculats amb el món de la Segona República i l'exili. L'any 1995 el quadre va ser adquirit per la Fundació Gala-Salvador Dalí i va tornar a Figueres, al Teatre-Museu.

Falsa tertúlia d'afirmacions vertaderes / Efrem Gordillo Pla
Gordillo Pla, Efrem


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 17-18 (2023) , p. 84-106 (Part IV: Converses i visions) 
Número mongràfic: Dalí, més enllà de l'artista. Resums en català, francès i anglès.

El text que tenim a continuació està teixit amb extraccions de les entrevistes fetes als diferents autors i autores que hi apareixen, els quals coneixen molt bé Dalí i/o el seu context: Joan Cuscó, Vicent Santamaria, Montser Aguer, Ricard Mas, Lourdes Cirlot, Enric Vila, Albert Serra, Jordi Cabré i Ferran Adrià. El cèlebre cuiner és una excepció a aquesta expertesa però en canvi en sap molt de creativitat, qüestió daliniana capital. Per tant, aporta un matís interessant a la conversa. Conversa que tanmateix no ho és, perquè es tracta d'una concatenació de frases entorn de la filosofia daliniana. A més, en aquest diàleg -impostat en la forma però nogensmenys realista en el fons- també hi participem Dalí i servidor mateix (cap dels dos es volia perdre la oportunitat de posar-hi cullerada!). Partint del que el propi artista afirmava (a saber, que el contingut dels seus escrits era superior al de les seves pintures) anirem saltant i ballant entre conceptes dalinians, penetrant en la seva personalitat, vida, valors i pensament.

Anti-juguetes o la "memoria lúdica" tras un cristal : una aproximación al Museu del Joguet de Cataluña a la luz de sus precursores europeos / Esther Alsina i Galofré, Oriol Vaz-Romero Trueba
Alsina i Galofré, Esther


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 16 (2025) , p. 387-452 : il. (Monográfico) 
Exemplar dedicat a: Escándalo: mujer, familia y vecindario (ss. XVI-XIX). Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

El Museu del Joguet de Catalunya, situat a Figueres, amb el seu gairebé mig segle d'història a la seva esquena, és el més antic d'Espanya dedicat a aquesta esmunyedissa i polisèmica família d'objectes que anomenem "joguines". En aquestes pàgines veurem que la museologia de la joguina infantil es remunta a les albors del xx, sobretot si tenim en compte paradigmes com el museu de Sonneberg, a Turíngia (1901), el del Victoria and Albert Childhood Museum de Londres (c. 1915) i el projecte nòmada de l'artista rus Nikolai Bartram (1918). Tots ells van voler capturar, a la seva manera, la "memòria lúdica" en una vitrina. Es convertirien així les joguines de les passades generacions en artefactes buidats d'ànima i moviment, en "antijoguines"? El fundador del Museu del Joguet, Josep Maria Joan Rosa, mai va voler tan insuls epítet per a la seva col·lecció. En les següents pàgines, tractarem de posar en relleu els seus orígens, allà per 1960, i les principals etapes del museu empordanès. Joan Brossa i Manuel Vázquez Montalbán, els historiadors Aurora Díaz-Plaja, Joan Perucho, José Corredor-Matheos, Àngels Anglada i Daniel Giralt-Miracle, així com els periodistes Joan Guillamet i Núria Munárriz, entre altres, van lloar amb la seva ploma la col·lecció de Joan Rosa i el seu visionari camí de "retorn a la infància", inspirat, al seu torn, en el Spielzeugmuseum de Nüremberg, que havia obert les seves portes en 1971.

Tibi dabo : Abdon Terradas, Los mártires de la República i la temptació de Perpinyà / Marisa Roig Simon, Meritxell Fernández Domènech
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 201-214 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article qüestiona que la versió que dona el llibre Los Mártires de la República (1873), d'autor o autors anònims, sobre uns fets ocorreguts a Perpinyà el novembre de 1842 amb Abdon Terradas com a protagonista, pugui ser redactada pel mateix Terradas, tal com afirma el text. S'aporten obres de diversos autors que recullen els fets en llibres publicats en dates molt anteriors, incidint especialment en l'obra de José Segundo Flórez Espartero. Historia de su vida militar y política, de 1845.

Notícia de Joan Marly, veí de Llançà / Xavier López Andrés
López Andrés, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 319-340 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A partir de la imponent casa Marly de Llançà, aixecada el 1922, aquest treball fa una cerca de la família que la va fer construir, que porta a Joan Marly Deu, agent de duanes. Joan Marly tindrà un paper destacat a Llançà durant la Dictadura de Primo de Rivera, i quedarà de banda durant la República i la Guerra Civil, quan la casa Marly esdevindrà casa de colònies, més tard residència de la Sección Femenina i seu del Sindicat.

La Segona Bis a Figueres. Espionatge militar en territori de frontera / Josep Clara Resplandis
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 319-340 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Un dels organismes que, dedicats a la intel·ligència i l'espionatge militar, van ser destacats a Figueres, durant el franquisme, fou el de la Segona Secció Bis d'Estat Major de la Capitania de la IV regió. L'article reporta detalls dels responsables del servei, els agents i col·laboradors que va aplegar-hi, i de les actuacions dutes a terme durant els anys quaranta i cinquanta del segle XX. Més enllà de l'autovigilància interna, el servei s'interessà per aspectes de la vida social, política, econòmica i cultural del país.

"Anar a servir a Figueres", o el treball domèstic femení del 1930 i el 1940 / Erika Serna Coba
Serna i Coba, Erika


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 341-354 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

El servei domèstic femení a la ciutat de Figueres ocupava als anys 30 i 40 del segle passat poc més del dos per cent del padró d'habitants. Eren dones invisibilitzades, la majoria joves i de l'Alt Empordà, la feina de les quals, com a empleades internes dins de famílies benestants, suposava una mà d'obra molt barata, amb pocs drets laborals que portava a terme totes les tasques domèstiques.

Reivindicació del dramaturg Josep Amat i Capmany (1846 - 1896) / Alfons Gumbau Masó
Gumbau i Masó, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 215-238 : il. (Literatura) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Josep Amat i Capmany (Figueres 5.6.1846 - 1.7.1896) és un destacat representant de la segona meitat del segle XIX, del qual avui no queda cap record. En els només cinquanta anys que va viure, va ser advocat de professió i republicà federal per convicció i activisme; exercí el periodisme i fou "home de teatre" molts anys abans d'implementar-se l'expressió. Aquest treball vol donar a conèixer nous aspectes de la seva persona. Dades del seu origen, de la seva estada a Barcelona, on a més de la Universitat freqüentà cercles polítics i teatrals, i la localització dels materials inèdits que completarien el llistat de vuit títols teatrals que foren celebrats a Figueres, Barcelona i Madrid. Malgrat això, com a dramaturg, el seu nom quasi no apareix en cap de les antologies del gènere.

Eugeni d'Ors, Figueres i l'Institut / Joan Manuel Soldevilla Albertí
Soldevilla Albertí, Joan Manuel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 371-386 : il. (Literatura) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Eugeni d'Ors publicà l'any 1920 un article a la premsa barcelonina en defensa de l'Institut de Figueres, un centre educatiu que vivia temps convulsos, ja que se'n plantejava el tancament. El text d'Ors va ser un dels primers que va escriure en el seu Glosario -en castellà-, poc després de ser defenestrat dels seus càrrecs a la Mancomunitat i de començar la seva progressiva incardinació en la cultura d'expressió castellana. L'article, que després es va recollir en un llibre editat l'any 1922, ofereix una visió idealitzada i noucentista de la ciutat de Figueres, on es pot resseguir l'empremta de l'ideari i de les obres de Josep Puig Pujades, un dels poc intel·lectuals catalans que en aquells anys va defensar Ors.

La Poesia en castellà de Montserrat Vayreda i la relació de l'escriptora amb poetes espanyols i hispanoamericans / Anna M. Velaz Sicart
Velaz i Sicart, Anna M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 371-386 : il. (Literatura) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Durant els anys de la dictadura franquista en què no era possible publicar en català, Montserrat Vayreda es va relacionar amb escriptors castellans i hispanoamericans, amb els quals va mantenir un fructífer contacte literari. Va publicar poemes en castellà en revistes de poesia i en l'Antologia de poesia femenina de l'escriptora Carmen Conde, primera dona membre de la Real Academia de la Lengua.

Padrosa. Primer centenari, 1923-2023 / [ressenya de] Albert Testart Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 419-420 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Padrosa. Primer centenari, 1923-2023 / Aida Vilar Asparó. Figueres : Grup Padrosa, 2023

Onofre Santaló. L'insubstituïble secretari de l'Ajuntament de Figueres / [ressenya de] Albert Testart Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 420-423 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Onofre Santaló. L'insubstituïble secretari de l'Ajuntament de Figueres / Enric Pujol Casademont, Xim Raurich Santaló. Figueres : Brau Edicions, 2023

Canalitzacions d'aigua : portes a la llibertat / Joan M. Pau i Negre
Pau i Negre, Joan M.


En: Punxa. Girona, núm. 62 (octubre 2022), p. 76-80 : il. (Vivències)