português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
MONOGRAFICO []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 2
ir a la página        


1 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
"Ad conservationem iuris Domini Episcopi". El notario como agente episcopal en la Cataluña del siglo XIV : el caso de la Bisbalia de Girona / Jordi Saura Nadal
Saura Nadal, Jordi


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 123-140 (Monográfico. La configuración del espacio diocesano: el territorio y sus agentes) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'objectiu de l'estudi és posar en relleu el paper central de la institució notarial dins de la diòcesi medieval, prenent com a exemple la regió catalana del Baix Empordà (Girona), en el segle XIV. En concret, es pretén explicar la importància del notari no sols com a garant de la fides publica, sinó també com un element fonamental de l'engranatge administratiu dels dominis territorials del bisbat. Mitjançant l'estudi de la documentació episcopal i notarial disponible, es posa èmfasi en la figura del notari com a peça clau de l'exercici del domini senyorial sobre la població a través, especialment, del fenomen de l'escriptura.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Notaris ; Diòcesis ; Poder local ; Fonts documentals ; Protocols notarials
Àmbit:Baix Empordà
Cronologia:[1300 - 1400]
Accés: https://doi.org/10.5944/etfiii.36.2023.36015
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8940064
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Omertà en Zanzíbar : un comerciante de esclavos catalán en el Índico, entre el tráfico de esclavos y las dinámicas imperiales / Gustau Nerín Abad
Nerín i Abad, Gustau


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 49 (enero-junio 2023), p. 153-183 (Monográfico
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Esclavisme ; Comerç d'esclaus ; Empresaris ; Colonialisme ; Comerç colonial
Matèries: Mas i Calzada, Bonaventura ; Vidal, Antoni
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols ; Marsella - França ; Zanzíbar - Tanzània ; Cuba
Cronologia:1856 - 1860
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9005154
https://doi.org/10.18042/hp.49.06
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
A Barcelona stage designer in colonial India : Catalan travellers, transimperial mobility and the British Raj in Spain, c. 1908 / Teresa Segura-Garcia
Segura-Garcia, Teresa


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 49 (enero-junio 2023), p. 185-214 (Monográfico
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Viatgers ; Turisme ; Crònica ; Llibres de viatges ; Fonts documentals ; Colonialisme ; Escenògrafs ; Empresaris
Matèries: Junyent i Sans, Oleguer (1876-1956) ; Recolons, Marià
Àmbit:Barcelona ; India
Cronologia:[1908]
Autors add.:Martínez Fiol, David
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9005155
https://doi.org/10.18042/hp.49.07
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
República vs. Nación : dialéctica reivindicativa del independentismo catalán post 1-O / Jaume López Hernández



En: Clivatge : estudis i testimonis sobre el conflicte i el canvi socials. Barcelona, núm. 10 (2022) , 27 p. (Monográfico. Movimientos y conflictividades (post)nacionales en el s. XXI) 
Bibliografia. Resums en castellà, català i anglès.

Després dels fets del 2017, a l'independentisme català coexisteixen dues interpretacions que comporten així mateix dos tipus de discursos legitimadors i d'estratègies polítiques. La perspectiva nacionalista reclama el dret a l'autodeterminació, subratllant els elements identitaris, mentre que el marc republicà destaca la voluntat democràtica per promoure una identitat-projecte emancipatòria. Curiosament, la percepció internacional i de la resta de l'Estat contribueixen a enfortir el discurs nacionalista, afeblint l'aproximació republicana tan determinant per al creixement de l'independentisme abans de l'1-O. La dialèctica entre les dues visions marcarà l'esdevenir de l'independentisme, ja sigui reforçant les tensions internes, o articulant un marc reivindicatiu que combini elements de tots dos.


Matèries: Política ; Nacionalisme ; Independentisme ; Identitat nacional ; Procés independentista
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[2017 - 2022]
Autors add.:López Hernández, Jaume
Accés: https://raco.cat/index.php/clivatge/article/view/413051
https://revistes.ub.edu/index.php/clivatge/article/view/39309
https://doi.org/10.1344/CLIVATGE2022.10.2


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
De Barcelona a Buenos Aires (1889 - 1898) : Francisco de Paula Oller, la propaganda carlista y la fundación de El Legitimista Español / Jordi Canal Morell
Canal i Morell, Jordi


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 26 (2023) , p. 76-100 (Dossier monográfico. "Un arma poderosa". Un siglo de prensa y política en el carlismo (1833-1936)) 
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Restauració ; Carlisme ; Tradicionalisme ; Ideari polític ; Premsa política ; Propaganda política
Matèries: Oller Simón, Francisco de Paula (1860-1941)
Àmbit:Barcelona ; Buenos Aires - Argentina
Cronologia:1889 - 1898
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8796077
https://doi.org/10.14198/pasado.23676
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Controlar la frontera en Cataluña. Fortificar y dominar el espacio en la época moderna / Oscar Jané
Jané i Checa, Oscar


En: Vínculos de Historia. [s.l.], núm. 11 (2022) , p. 170-188 (Dosier monogràfico. Mucho más que piedras: las fortificaciones en la historia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títol i resum en castellà i anglès.

El text aborda l'evolució de l'anàlisi historiogràfica que s'ha dut a terme sobre la Catalunya moderna entre finals del segle XVI i principis del XVIII. Encara que la frontera moderna de Catalunya pot ser múltiple, ens centrem essencialment en aquella que va des de la Vall d'Aran fins al Mediterrani. El text obre amb una primera reflexió sobre el camí cap al canvi de model, després evoca els efectes de les guerres amb França, amb alguns exemples concrets, com el de Cerdanya, i, finalment, exposa la realitat percebuda i duta a terme amb la nova "fortificació" de la frontera catalana a la fi del segle XVII, quan el control de França es fa evident.


Matèries: Frontera ; Fortificacions ; Conflictes internacionals ; Edat moderna ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; França
Cronologia:[1550 - 1750]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8488263
https://doi.org/10.18239/vdh_2022.11.07


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Exilio interior de Leonor Serrano, Josefa Herrera y Ángela Sempere, tres inspectoras sancionadas en la dictadura primorriverista / Maria del Carmen Agulló Diaz
Agulló Diaz, M. del Carmen


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 17 (2023) , p. 63-97 (Monográfico. Totalitarismos y exilio interior en las educadoras del siglo XX) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Dins del clima de repressió i control exercit per la Dictadura de Primo de Rivera sobre la inspecció de primer ensenyament, cal emmarcar la promulgació de la RO de 19 d'abril de 1928 que va implicar el trasllat forçós dels seus destins de disset dels seus membres, entre els quals es troben les inspectores Leonor Serrano Pablo, Josefa Herrera Serra i Ángela Sempere Sanjuán, desplaçades amb una intencionalitat punitiva. A la recerca de les causes que van provocar aquestes sancions, desconegudes per no haver-se instruït expedients, s'analitzen les seves trajectòries vitals i professionals i se suggereix que van estar marcades per la variable gènere, en estar motivades per actituds de desobediència a ordres de les autoritats, i per la manifestació d'idees qualificades de perilloses, relacionades amb els drets de les dones. Aquests comportaments són incompatibles amb els pressupostos autoritaris del règim, i amb la seva definició tradicional de la identitat femenina. Apartades dels seus destins i desplaçades de les seves ciutats de residència, obligades a reiniciar les seves pràctiques professionals en un entorn advers, van sobreviure a l'exili interior compaginant una actitud de protesta davant la seva injusta situació, amb una intensa activitat professional, vinculada amb la renovació pedagògica.


Matèries: Mestres ; Inspecció educativa ; Dictadura de Primo de Rivera ; Repressió política ; Sancions admnistratives ; Dona ; Renovació pedagògica
Matèries: Serrano Pablo, Leonor ; Herrera Serra, Josefa ; Sempere Sanjuán, Ángela
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1928
Accés: https://doi.org/10.5944/hme.10.2019.23069


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Diarios y notas de los viajes pedagógicos de Rosa Sensat Vilà durante el periodo 1908-1913 : Análisis crítico y conceptual, aportaciones y debates / Joan Soler Mata
Soler Mata, Joan


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 10 (2019) , p. 213-236 (Monográfico. Imágenes, discursos y textos en Historia de la Educación. Retos metodológicos actuales) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'article està centrat en l'anàlisi crítica i conceptual dels diaris i notes dels viatges que, amb caràcter pedagògic i d'estudi, la mestra Rosa Sensat Vilà (1873-1961) va realitzar durant el període 1908-1913 per diferents països europeus. Ens preguntem sobre les persones i els llocs, les experiències personals, les experiències rellevants i les opinions i valoracions crítiques plasmades en els diaris amb l'objectiu de reconstruir una part del procés d'elaboració de l'univers conceptual de Rosa Sensat. Les fonts documentals analitzades, de caràcter primari i escrit, estan localitzades en el Fons històric de la Biblioteca Rosa Sensat a Barcelona (Fons Rosa Sensat) i en l'Arxiu Edat de Plata (Expedients JAE). La metodologia qualitativa utilitzada és de caràcter hermenèutic i conceptual, ateses algunes aportacions de la recerca biogràfic-narrativa. A partir de la lectura dels diaris i notes de viatge, localitzem i sistematitzem les dades i la informació disponible amb l'objectiu d'establir un catàleg de les institucions visitades i les relacions establertes amb mestres i pedagogs europeus; i també per a interpretar els textos i les descripcions per a analitzar les idees i, sobretot, els conceptes que incorpora al seu propi ideari pedagògic.


Matèries: Mestres ; Pedagogues ; Fonts documentals ; Dietari ; Renovació pedagògica
Matèries: Sensat i Vilà, Rosa (1873-1961)
Àmbit:Masnou, el ; Barcelona ; Europa ; Espanya
Cronologia:1908 - 1913
Accés: https://doi.org/10.5944/hme.10.2019.23069


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Augusto e historiografías periféricas : estudio de la figura de Augusto en la historiografía catalana / Jordi Cortadella i Morral, Albert Masat Barcina
Cortadella i Morral, Jordi


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIV, núm. 27 (2 2017), p. 49-62 (Monográfico. Augusto. Balance historiográfico) 
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Aquest treball és un estudi sobre la figura d'Augusto en la historiografia catalana, des de les cròniques monàstiques del segle XII fins a les reivindicacions nacionalistes del segle XX. En el recorregut per aquest llarg període veurem com Augusto passa de ser part d'un mer sistema de datació, relacionat amb el naixement de Crist, a convertir-se en un senyal d'identitat a causa de la circumstància (fortuïta) de residir per un temps en Tarraco, i per tant, governar el seu Imperi des de terres catalanes. En el camí, Augusto travessa per moments tant de complet silenci historiogràfic com d'absolut menyspreu fins a aconseguir aquella consideració atemporal i acrítica tan pròpia del clàssic. La qüestió a dilucidar és si aquest tractament del personatge es realitza en paral·lel a la historiografia oficial espanyola o en contraposició a ella.


Matèries: Epoca romana ; Consolat d'August a Tarraco ; Historiografia ; Nacionalisme ; Catalanisme
Matèries: August, Emperador (63 aC - 14 dC)
Àmbit:Tarragona ; Catalunya
Cronologia:63 aC - 14 dC; [1100 - 1938]
Autors add.:Masat Barcina, Albert
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=6195875
https://doi.org/10.20318/revhisto.2017.3963
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Tarraco y Barcino en el Alto Imperio / Isabel Rodà de Llanza
Rodà de Llanza, Isabel


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIII, núm. 25 (2 2016), p. 245-272 (Monográfico. Las ciudades del poder en Hispania) 
Notes a peu de pàgina. Inclou addenda. Resum en castellà i anglès.

L'article se centra en les dues úniques colònies romanes del territori de l'actual Catalunya, en el nord-est d'Hispània citerior: la capital provincial Tarraco (Tarragona) i la fundació augusta de Barcino (Barcelona). S'intenta fer un estat de la qüestió i balanç de la recerca, posant l'accent en les hipòtesis recents, algunes d'elles mancades de base, com l'existència d'un amfiteatre a Barcino i l'improbable canvi d'orientació del seu temple en el fòrum.


Matèries: Epoca romana ; Ciutats ; Edificis ; Temples ; Arquitectura ; Estructura urbana ; Arqueologia urbana ; Historiografia
Matèries:Ciutat romana de Tarraco ; Ciutat romana de Barcino
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[100 aC - 300 dC]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5905619
https://doi.org/10.20318/revhisto.2017.3585
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Tarraconenses e "Hispani/-ae Tarraconenses". En torno a la memoria epigráfica cívica y provincial en la Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco / Estíbaliz Ortiz de Urbina Alava
Ortiz de Urbina Alava, Estíbaliz


En: Revista de Historiografía. Madrid. Año XIII, núm. 25 (2 2016), p. 160-170 (Monográfico. Las ciudades del poder en Hispania) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix: "Corpus Epigráfico". Resum en castellà i anglès.

La informació aportada pel corpus epigràfic de Tarraco, colònia romana, capital de l'extensa província Hispània citerior i primera seu d'un emperador fora de Roma, ens permet observar els processos d'integració política que estaven experimentat en època imperial les seves cives, així com les comunitats cíviques adscrites a la seva administració provincial. En aquesta contribució analitzem aquests processos a partir de les referències relatives a Tarragonines i "Hispani/-ae Tarraconenses" aportades per 73 inscripcions d'aquest corpus epigràfic i 5 evidències externes, amb esment de la procedència cívica (origo) i/o conventual (ex conventu), de la residència o domicili (domus), o del lloc de naixement (natio).


Matèries: Epoca romana ; Ciutats ; Poder polític ; Epigrafia
Matèries:Ciutat romana de Tarraco
Àmbit:Tarragona
Cronologia:[45 aC - 300 dC]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5905623
https://doi.org/10.20318/revhisto.2017.3589
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un "Partido de partidos" para una "nación de naciones". Los socialistas catalanes y el socialismo español de la dictadura a la democracia (1974-1979) / Andrea Geniola
Geniola, Andrea


En: Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea. Alicante, núm. 17 (2017) , p. 43-79 : il. (Dosier monográfico
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article ofereix una reflexió sobre els plantejaments en matèria nacional desenvolupats pel socialisme català durant la Transició, fins al referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia, situant-los en el marc de les reflexions existents sobre la nació i el nacionalisme. La importància que va tenir la qüestió nacional-regional durant el procés de canvi del règim es reflecteix en la centralitat que va tenir als programes i discursos polítics, i en la reconstrucció del socialisme català. Es planteja aquí una relectura crítica de l'estat de la qüestió a la llum de noves aportacions documentals i hipòtesis sobre la construcció del discurs i del relat nacional i regional del socialisme català. Per a això s'apliquen dues línies d'investigació. Primer, les vicissituds organitzatives del socialisme català en procés d'unificació. Segon, la presència de la nació i la seva significació, amb especial atenció al dret d'autodeterminació. L'aparell documental està constituït per la premsa i propaganda dels partits socialistes i les seves respectives elaboracions teòric-conceptuals, discursos polítics, treballs congressuals i intervencions parlamentàries. De la dialèctica entre necessitat de donar resposta a la qüestió catalana, assumpció de l'existència de la nació espanyola i oportunitat de donar una nova articulació regional (sub-nacional com sub-estatal) a l'Espanya democràtica sorgeix la dimensió concreta de la cosmovisió nacional-regional del socialisme català, la seva peculiar reconstrucció per confluències i incorporacions i la seva redefinició de la idea d'Espanya i de Catalunya d'aquells moments.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Transició democràtica ; Partits polítics ; Catalanisme ; Identitat nacional ; Vida política ; Ideari polític ; Socialisme
Matèries:Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC-PSOE : PSC. PSC-PSOE ; Partido Socialista Obrero Español : PSOE
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1974 - 1979
Accés: http://hdl.handle.net/10045/80609
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Cultura catalana asediada : un balance crítico de los estudios sobre la censura franquista / Olívia Gassol Bellet, Mireia Sopena
Gassol i Bellet, Olívia


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 2 (2017) , p. 95-138 (Monogràfico
Número monogràfic: "Censura, punto y aparte". Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Després de la publicació de les primeres monografies sobre la censura franquista entre els anys setanta i noranta, la major part dels estudis apareguts al segle XXI han afermat les tendències que aquelles van marcar, alhora que han diversificat els enfocaments sobre el fenomen. El present article examina la bibliografia sobre la censura des dels seus inicis fins a l'actualitat, oferint un balanç crític i apuntant línies de recerca que haurien de permetre un aprofundiment en la repressió franquista en el llibre i la premsa en català des d'angles de procedència complementària.


Matèries: Franquisme ; Censura ; Historiografia ; Repressió política ; Premsa ; Indústria editorial i impremta
Matèries: Juan Arbó, Sebastià (1902-1984)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1961 - 1970]
Autors add.:Sopena, Mireia
Accés: http://www.represura.es/represura_2_nueva_epoca_2017.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Satélites de la curia diocesana : censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta / Mireia Sopena
Sopena i Buixens, Mireia


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 66-92 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

En la dècada de 1960 el l'Arquebisbat de Barcelona va confiar a uns cinquanta col·laboradors externs el control de les traduccions al català d'un gènere aclaparadament majoritari en aquells anys: l'assaig. La majoria de censors eclesiàstics eren professors universitaris amb una gran preparació acadèmica i, en les seves resolucions, van compartir els criteris teològics del Palau Episcopal. Aquesta aproximació a les seves biografies i als informes que van emetre ens il·lumina per primera vegada sobre el seu grau de proximitat tant amb la cúria (que va poder ser major en casos com el d'Àngel Fàbrega o Gabriel Solà, i menor en el de Joan Tusquets o Josep M. Dalmau) com amb el règim franquista, que, malgrat el concurs de l'Església, no va deixar d'estar a l'aguait dels conats progressistes.


Matèries: Franquisme ; Església ; Censura eclesiàstica ; Assaig ; Edició de publicacions ; Indústria editorial i impremta ; Llengua catalana
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1958 - 1971
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Albert Camus y la censura franquista en la colección "Isard", de la Editorial Vergara / Laura Vilardell
Vilardell Domènech, Laura


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 93-107 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article estudia la censura aplicada a la majoria de les obres d'Albert Camus publicades en català, en la col·lecció "Isard", de l'Editorial Vergara (1962-1971). Per a això, s'examinen els expedients de censura de la Pesta, La Caiguda, El mite de Sísif i l'inèdit El Malentès. Calígula . Veurem les raons per les quals es van autoritzar aquests títols, alguns amb antecedents negatius. Albert Camus no era un autor ben considerat pel règim: era ateu i lluitava en contra dels feixismes. S'analitzarà si aquests elements van influir en l'autorització o no d'obres seves.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Censura ; Escriptors ; Literatura ; Edició de publicacions ; Indústria editorial i impremta ; Llengua catalana
Matèries: Camus, Albert
Matèries:Editorial Vergara
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1962 - 1971
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Censura en las novelas de los años treinta de Sebastià Juan Arbó / Josep Miquel Ramis
Ramis Llaneras, Josep Miquel


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 108-145 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Les novel·les publicades per Sebastià Juan Arbó en els anys trenta vertebren tota la seva carrera literària. Arbó no va deixar mai de publicar aquestes obres durant tota la seva vida, modificant-les, traduint-les i retraduint-les tantes vegades com va considerar necessari per aconseguir la màxima perfecció estilística. El llarg recorregut d'aquestes obres i la seva producció bilingüe català-castellà, així com l'ambigua posició política de l'autor, són un material valuosíssim per entendre certs funcionaments de la censura i les estratègies desplegades per Arbó per evitar-la o adaptar-se a ella.


Matèries: Franquisme ; Censura ; Escriptors ; Literatura ; Novel·la ; Llengua catalana ; Llengua espanyola
Matèries: Juan Arbó, Sebastià (1902-1984)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1931 - 1961
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Censura teatral y moral católica a fines de los cincuenta : a propósito de Mon coeur balance, de Michel Duran, traducción de Xavier Regàs / Enric Gallén
Gallén i Miret, Enric


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 146-183 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Inclou apèndix documental. Resums en castellà i anglès.

En l'escena catalana de finals dels cinquanta es va iniciar una tímida revisió de les normes de censura en relació amb el teatre estranger. La censura va autoritzar amb limitacions la representació del teatre estranger en català i la incorporació d'autors i textos del teatre nord-americà de postguerra. No obstant això, el respecte a la doctrina moral catòlica en relació amb el matrimoni i les seves possibles transgressions no va desaparèixer de la valoració dels censors. Amb quin es queda Monique?, la versió de Xavier Regàs de Mon coeur balance, de Michel Duran, va ser prohibida dos cops, malgrat els esforços del traductor català per aconseguir la seva autorització.


Matèries: Franquisme ; Censura ; Teatre ; Obres de teatre ; Escriptors ; Traductors ; Llengua catalana ; Moralitat ; Matrimoni ; Catolicisme
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:[1955 - 1959]
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Teatro catalán y la censura franquista. Una muestra de los criterios de censura de textos destinados a la representación (1966-1977) / Francesc Foguet
Foguet i Boreu, Francesc


En: Represura. Madrid. Nueva época, núm. 1 (2015) , p. 184-215 (Monogràfico
Número monogràfic: "La censura franquista y la literatura y la cultura en lengua catalana" coordinat per Enric Gallen. Notes. Obres citades. Resums en castellà i anglès.

El present article analitza l'efecte de l'acció de la censura en una mostra d'obres destinades a l'escena catalana durant el període 1966-1977. Es basa en les resolucions oficials comunicades a la Delegació Provincial del Ministeri d'Informació i Turisme de Barcelona i se cenyeix als textos en català. Per inferir les limitacions i els criteris censors, es classifica la mostra en tres grans blocs: 1) "prohibides", 2) "autoritzades amb supressions" i 3) "autoritzades sense retallades". Si en el primer bloc s'intenta deduir, de la lectura de les peces, les raons que podien motivar la transgressió de les "normes" prohibidores, en el segon es detalla el sentit que prenien les supressions i en l'últim es descriu la casuística d'impediments per a la seva representació.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Censura ; Teatre ; Obres de teatre ; Llengua catalana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1966 - 1977
Accés: http://www.represura.es/represura_1_nueva_epoca_2015.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximación a la desigualdad económica a través de fuentes fiscales bajomedievales : Valls (1378), Sevilla (1384) y Palma (1478) / Luis Almenar Fernández, Guillermo Chismol Muñoz-Caravaca, Lledó Ruiz Domingo
Almenar Fernández, Luis


En: El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 8 (2017) , p. 91-105 (Monográfico. Desigualdad
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'interès per la desigualtat en la riquesa entre les societats preindustrials s'ha reavivat amb força en la història econòmica. Els historiadors consagrats al període baixmedieval, i més concretament de la Península ibèrica, tenen per davant el repte de posar-se a l'altura dels seus companys modernistes. Alguna cosa possible gràcies a l'existència de mètodes d'anàlisis ja desenvolupades en la disciplina econòmica, i de fonts fiscals basades en una estimació del patrimoni dels contribuents. Amb la finalitat d'aproximar el tema, aquest treball analitza tres casos concrets, procedents de diverses poblacions peninsulars baixmedievals: Valls (1378), Sevilla (1384) i Palma (1478). En el cas de Valls i Sevilla, s'ha recorregut a transcripcions o material ja publicat, mentre que per al cas de Palma s'ha estudiat un registre original inèdit. La primera part planteja els límits i possibilitats de l'ús d'aquestes fonts per a l'estudi de la desigualtat en el context baixmedieval. La segona explica els fonaments de la nostra metodologia, basada en el càlcul de coeficients de Gini i l'anàlisi de la distribució de la riquesa per decils, aplicada a aquesta font concreta. La tercera i última part mostra alguns resultats provisionals, fonamentalment, des de la perspectiva de les desigualtats entre grups socials, entre poblacions rurals i urbanes i, finalment, entre homes i dones.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Fonts d'informació ; Fiscalitat ; Economia ; Grups socials ; Composició socioeconòmica ; Indicadors econòmics ; Dades estadístiques
Àmbit:Valls ; Sevilla ; Palma de Mallorca
Cronologia:1378; 1384; 1478
Autors add.:Chismol Muñoz-Caravaca, Gullermo ; Ruiz Domingo, Lledó
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6157999


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 22
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Republicanismo, progresismo y sindicalismo en Cataluña durante el Trienio Esparterista (1840-1843) / Genís Barnosell Jordà
Barnosell i Jordà, Genís


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 25 (Enero-Junio 2011), p. 93-118 (Monográfico. El primer republicanismo español
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

La política catalana es va caracteritzar en el període 1840-43 per l'existència d'un potent sindicalisme. Aquest sindicalisme va mantenir estretes relacions amb alguns grups polítics, republicans i progressistes. Els seus aliats principals, no obstant això, van ser els progressistes. Els republicans eren més febles políticament i van estar menys atents a les qüestions sindicals i laborals.


Matèries: Regència d'Espartero ; Republicanisme ; Liberalisme ; Progressisme ; Sindicalisme ; Vida política ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1840 - 1843
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/41663
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 2
ir a la página        

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3