El General carlí Josep Masgoret (1806-1877) : Un estudi crític sobre la seva biografia oficial / Manel Pelegrí Gavarró
Pelegrí Gavarró, Manel


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 87 (maig 2025), p. 3-48 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Fonts documentals. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén argumentar, des d'un punt de vista de la genealogia, tant la filiació del general carlí Masgoret, considerant un altre segon cognom, com l'assignació de la seva data de naixement i mort, amb les dates que ens ofereixen les inscripcions sacres de l'Arxiu de l'Arquebisbat de Tarragona, els registres de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp i les notícies que se'n van fer ressò en aquella època del segle XIX a Tarragona i a Espanya.

I les campanes van callar : un incident en la proclamació d'Isabel II a Vic (1833) / Joan Xavier Quintana i Segalà
Quintana i Segalà, Joan Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 361-381 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El 6 de desembre de 1833 va tenir lloc l'acte de proclamació d'Isabel II a la ciutat de Vic. Quan la comitiva festiva, amb els penons reials alçats, va realitzar el recorregut per la ciutat les campanes de la Catedral i de la Pietat no van repicar. Aquest fet va ser el motiu d'acusació de desafecció política (carlisme) de l'Ajuntament cap al Capítol catedralici. Un delicte greu si es té en compte la tensió política entre reialistes, liberals i isabelins la qual estava a punt d'esclatar en forma de guerra civil. No obstant això, s'analitza la rivalitat entre l'Ajuntament de Vic i el Capítol catedralici, l'organització dels actes i els fonaments de les acusacions. Un incident històric i polític que es va manifestar amb les campanes com a testimoni de càrrec.

Jaume Collell i Bancells : els anys de construcció d'un ideari (1846-1878) / Santiago Izquierdo Ballester, Benjamí Montserrat Satorre
Izquierdo Ballester, Santiago


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 405-428
Notes a peu de pàgina.

L'article repassa la trajectòria biogràfica de l'eclesiàstic Jaume Collell i Bancells, figura clau en la vida religiosa vigatana i en el procés de construcció del catalanisme de matriu catòlica. Els anys estudiats corresponen als de la seva etapa de formació teològica i intel·lectual, entre el 1846 i el 1878. Estem davant d'una etapa fonamental, en la qual es va forjant l'ideari del jove Collell, que a partir de 1878 i arran de la fundació de La Veu del Montserrat esdevindrà un dels màxims representants del vigatanisme i un dels millors exponents del catalanisme catòlic.

Els Soler de Roset : una poderosa nissaga carlina de Pontons / Ivan Ortiz Gordillo
Ortiz Gordillo, Ivan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 143-164 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

L'article ofereix una visió dels moviments contrarevolucionaris a Catalunya a través d'una de les famílies que van abanderar la causa reialista i carlina al territori: els Soler de Roset. Aquesta família, originària del mas Soler de Roset (Pontons, Alt Penedès), constituïa un veritable llinatge de terratinents que, aparentment, va aconseguir consolidar una notable ascendència social al llarg del segle XVIII. Aquesta influència local es va fer especialment palesa a la serralada Prelitoral i entre els seus pobladors durant la primera meitat del segle XIX, en el context dels conflictes cívicomilitars que van sacsejar el país. Aquests esdeveniments van ser aprofitats per aquesta nissaga per enriquir-se, reforçar la seva posició social, consolidar les seves xarxes clientelars i incrementar el seu poder polític, essent cabdals en els darrers episodis de la primera i la segona carlinada.

El Inicio de la contienda en el Maestrazgo. La guerra de partidas / Javier Posada Moreiras
Closa Salinas, Francesc


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 6-13 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Ramón Cabrera va passar, en poc més de setze mesos -de novembre de 1833 a abril de 1835-, de simple guerriller i cap de la seva pròpia partida a comandant general del Baix Aragó i creador del segon exèrcit carlista, el del Maestrat. Això li va permetre controlar bona part dels antics regnes d'Aragó i València, alhora que va suposar un important salt qualitatiu i quantitatiu en l'esforç de guerra carlista. I és que, contra el que sol pensar-se, els homes de don Carlos van poder sortir victoriosos. Però els començaments no van ser gens falaguers. En iniciar-se l'aixecament del carlisme a l'octubre de 1833, ni un sol escamot de l'Exèrcit de Ferran VII es va pronunciar a favor de la legitimitat. D'aquí ve que els carlistes haguessin d'articular diverses iniciatives i respostes bèl·liques per gairebé tota la Península amb un denominador comú: el protagonisme indiscutible de les guerrilles.

Cabrera y la regulación de la guerra / Francesc Closa Salinas
Closa Salinas, Francesc


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 14-21 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Després de la junta carlista celebrada al març de 1834 es va designar a Manuel Carnicer com a comandant general d'Aragó, encara que la pressió governamental isabelina va afeblir seriosament la causa. Cabrera, llavors subordinat del nou cap, va començar a guanyar reconeixement entre les partides aragoneses. Malgrat això, a la fi de 1834 i començaments de 1835 la insurrecció carlista en aquesta regió es trobava en un moment especialment delicat. Al febrer de 1835 Cabrera es va traslladar a la caserna general carlista per a exposar personalment a don Carles la greu situació d'Aragó i València. Poc després, Carnicer va caure presoner i va ser executat, amb el que Cabrera va quedar com a líder provisional de les forces carlistes del Baix Aragó, València i Tortosa. El seu comandament es va afermar ràpidament fins a erigir-se en figura central i indiscutible del carlisme llevantí.

La Administración carlista en el Maestrazgo / Antonio Manuel Moral Roncal
Moral Roncal, Antonio Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (2026) , p. 22-25 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Des de data primerenca, la necessitat d'administrar el territori controlat es va imposar entre els comandaments carlistes, puix que podia aparentar l'existència d'un Estat que legitimava la seva causa i que havia de facilitar l'extracció de recursos. Així, imitant el moviment juntista dels dies de la invasió napoleònica, els legitimistes van crear diverses juntes de govern. Al començament de la guerra, els alçats contra el tron d'Isabel II van constituir una Junta de Govern a Morella presidida pel baró d'Hervés, formada per sis vocals i pel governador militar, el coronel Carlos Victoria, que, el 13 de novembre de 1833, va victorejar al rei Carles V de Borbó en la plaça del mercat. També es va crear una Junta d'Aliments, formada en la seva majoria per eclesiàstics, encara que aviat aquestes dues institucions van desaparèixer, després de vèncer les tropes de la reina als rebels i prendre Morella.

El Cénit carlista. La campaña de Morella / Antonio Caridad Salvador
Caridad Salvador, Antonio


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 26-35 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

La plaça de Morella, completament emmurallada i amb un castell en bon estat de defensa, era, en començar la Primera Guerra Carlista, una de les principals fortificacions de la província de Castelló. Per això, els carlistes van posar especial interès a apoderar-se d'ella, alguna cosa que van aconseguir breument a la fi de 1833. Una vegada perduda la població, van tractar de recuperar-la a partir de 1837 i van establir un bloqueig sobre aquesta. El 25 de gener de l'any següent van aconseguir prendre-la per sorpresa. Amb la seva ocupació, el cap carlista comptava ja amb dues poblacions fortificades, la qual cosa li va permetre dur a terme una guerra molt diferent a partir de llavors. Va poder així disposar d'una sèrie de serveis més propis d'un exèrcit regular que d'unes partides guerrilleres. D'aquesta manera intentava equiparar-se als seus enemics i anar creant un petit Estat en el cor del Maestrat.

Mito y realidad de Ramón Cabrera y Griñó / Manuel Santirso Rodríguez
Santirso Rodríguez, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 36-41 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

No tot han de ser sants, herois i constructors en les biografies, i, per descomptat, Ramón Cabrera no encaixa en aquestes categories. La primera semblança d'ell, apareguda en 1839, ja ho deia, i aquí se subscriu: "no són menys importants les lliçons que tanca per als pobles la història de l'heroisme que la del crim". La guerra de paper es va declarar uns anys després que acabés la civil. Després de la treva del trienni esparterista de 1840-1843, van obrir foc alguns liberals moderats que buscaven la concòrdia: Buenaventura de Córdoba, amb una autoritzada biografia (1844-1846), i Dámaso Calvo i Rochina de Castro. Altres liberals, progressistes, que havien sofert en carn pròpia els danys de la contesa, van rebutjar l'apaivagament: així ho van fer Francisco Cabello, Francisco Santa Cruz i Ramón María Temprado (1845-1846), així com Wenceslao Ayguals de Izco amb la seva novel·lesca "El Tigre del Maestrazgo" (1846).

La Batalla de Maella. "Una lucha encarnizada" / Daniel Aquillué Domínguez
Aquillué Domínguez, Daniel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 42-47 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

Després del fracàs de l'Exèrcit del Centre davant els murs de Morella a l'agost de 1838, Cabrera no va perdre el temps. Mentre els seus enemics es recuperaven i reorganitzaven lentament, els carlistes es van abalançar sobre la Plana de Castelló, la ribera del Túria i fins i tot van aconseguir el riu Xúquer. Va haver-hi un comandament isabelí, el general de divisió Ramón Pardinyes, de trenta-sis anys d'edat, que va prendre la iniciativa i una actitud ofensiva que li va portar a buscar una batalla campal decisiva enfront de Cabrera, qui va tornar al Maestrat de la seva expedició valenciana amb un gran comboi. L'1 d'octubre de 1838 va tenir lloc la batalla de Maella a la província de Saragossa. En ella es van enfrontar dos exèrcits similars en número. Per als primers va ser una "derrota desastrosa"; per als segons, "una corona triomfal". Del que no hi ha dubte és que va ser un combat molt sagnant.

En la cúspide de la brutalidad. Cabrera y la espiral de represalias en el Maestrazgo / Eduardo González Calleja
González Calleja, Eduardo


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 48-53 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

El Maestrat, un espai geogràfic d'uns 5000 km² situat entre les capitanies generals de Saragossa, Barcelona i València, mai ha despertat un gran interès estratègic. El seu caràcter fronterer entre entitats administratives diverses, el seu allunyament de les grans ciutats, la seva limitada riquesa agropecuària, el rudimentari de les comunicacions i la complicada orografia la van fer una àrea d'operacions propícia per a conduir la guerra irregular en totes les seves manifestacions, inclosa la cruesa de la violència desplegada contra l'enemic i la població civil. Va ser en el Baix Aragó i el Maestrat on es van produir els actes més reprovables de la contesa, especialment des del nomenament de Cabrera com a comandant general del Baix Aragó.

La Ofensiva final de Espartero. Asedio al Maestrazgo / Daniel Aquillué Domínguez
Aquillué Domínguez, Daniel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 80 (20265) , p. 54-61 : il.
Exemplar dedicat a: "Cabrera. La Primera Guerra Carlista en el Maestrazgo".

El 31 d'agost de 1839 va acabar la guerra civil en el front nord basc-navarrès amb el Conveni de Vergara entre el liberal Espartero i el carlista Maroto. Però en el Maestrat, teatre bèl·lic en auge, Cabrera es va negar a adherir-se a la pau i es va mantenir lleial al seu rei. La seva resistència numantina entorn d'una xarxa de fortificacions va obligar a desplaçar al gruix de l'exèrcit de la reina contra ell, a la fi de 1839, amb una campanya militar, en la primavera de 1840, dirigida pel general Espartero. La Primera Guerra Carlina encara es va prolongar així pràcticament un any més. Cabrera estava preparat: tenia la moral alta, en els seus tretze, una administració eficaç del territori, una reforçada línia de fortificacions i vint mil homes en armes. No obstant això, tota la força de l'estat isabelí es dirigiria contra ell, desembarassat ja d'altres enemics, fins a la seva derrota i expulsió d'Espanya, en l'estiu de 1840.

El Parlament del capitost carlí : de la novel·la inèdita "La rondalla de la vella comtessa" / A. Fuster Valldeperas
Fuster Valldeperes, Antoni


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any VI, núm. 138 (octubre 1925), p. 237-238

Presentació dels dos volums del llibre homenatge al professor Pere Anguera [Enregistrament de vídeo]



Barcelona : Museu d'Història de Catalunya : Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2012
1 disc òptic (DVD) (49 min) : so, col. ; 12 cm
DVD no editat, còpia domèstica. Dades extretes del fulletó de l'acte. Participants: Agustí Alcoberro, director de l'MHC, Ramon Arnabat, coeditor del llibre, Josep Fontana, historiador, Pere Gabriel, catedràtic d'història de la UAB i Jaume Sobrequés, director del CHCC.
Ressenya de:
. Congrés Internacional Pere Anguera (2011 : Reus). Homenatge al doctor Pere Anguera. Catarroja ; [València] : Afers : Grup ISOCAC, URV, 2012 (Actes i congressos, 6-7)

Presentació del recull dels textos presentats al Congrés Internacional Pere Anguera, celebrat a Reus i Tarragona del 13 al 15 d'abril del 2011 ("Història local : recurreguts [sic] pel liberalisme i el carlisme", "Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya"), dels quals són responsables Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà (eds.) i l'edició és a càrrec del grup de recerca ISOCAC-URV i Editorial Afers. Acte celebrat el 12 de desembre de 2012 al Museu d'Història de Catalunya.

Els Marquesos de Gironella, una nissaga aristocràtica compromesa amb el carlisme (1833-1939) / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 54-55 : il. (Articles) 
Notes.

Foren justament els interessos feudals els que animaren a una part de la noblesa espanyola, inclosos els marquesos de Gironella, a donar suport a la reivindicació dinàstica de Carles Maria Isidre de Borbó, el 1833, i a implicar-se en una guerra civil que va durar set anys.

Memòries de les guerres carlines / David Cao Costoya, Anna Bach Gómez
Cao Costoya, David


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 199 (novembre 2025), p. 1 (Editorial) 

Commemorar i erigir monuments en record de la darrera carlinada. Els casos de Terrassa i Igualada / Alba Masramon Cruzate, Laia Masnou Campañà
Masramon Cruzate, Alba


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 199 (novembre 2025), p. 2-5 : il. (Guerres carlines, 1) 

Afusellar i commemorar a la muntanya catalana, L'ombra allargada del Toix (1874) / Joan Torrents-Juncà, David Cao Costoya
Torrents Juncà, Joan


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 199 (novembre 2025), p. 6-9 : il. (Guerres carlines, 2) 

Castelló de la Plana, o les "Termòpiles del carlisme". El mite del Castelló liberal (C. 1880-1936) / Ferran Archilés
Archilés i Cardona, Ferran


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 199 (novembre 2025), p. 14-17 : il. (Guerres carlines, 4) 

Territori i Història. Un projecte de divulgació de les guerres carlines a la comarca aragonesa del Maestrat / Pedro Rújula, Sofía Sánchez
Rújula López, Pedro


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 199 (novembre 2025), p. 18-19 (Patrimoni)