Provincias y diputaciones en Cataluña durante el Trienio Liberal (1820-1823) / Ramon Arnabat-Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 81 (2026) , p. 439-475 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en euskara, castellà i anglès.

La reorganització polític-administrativa del territori va ser una de les principals preocupacions de les Corts del Trienni Liberal (1820-1823). El conjunt del liberalisme espanyol compartia la necessitat de reorganitzar, racionalitzar i homogeneïtzar les divisions polític-administratives que havien caracteritzat l'Antic Règim i avançar cap a una estructura territorial única que englobés, també, a l'eclesiàstica, la judicial i la fiscal. En aquest text analitzem la divisió provincial i la formació de les diputacions provincials a Catalunya amb l'objectiu de conèixer com es va produir aquest procés, com es va rebre en el territori, en quina mesura van complir les seves funcions i els qui van ser els seus diputats provincials i caps polítics. Comparant el desplegament de les diputacions a Catalunya amb el qual es realitza en altres territoris de la monarquia espanyola.

Herència i mèrit en la configuració de les elits econòmiques i polítiques (segles XIX-XXI) / Ricard Garcia-Orallo
Garcia-Orallo, Ricard


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 86 (2025) , p. 15-37 (Herència i mèrit en les elits contemporànies) 
Notes a peu de pàgina.

La consideració del talent i de l'esforç personal com a principis rectors de la vida en societat, en oposició als privilegis de l'Antic Règim, forma part del nucli dur de l'ideari liberal. En una posició similar es troba una determinada concepció dels drets de propietat, que inclou la potestat de deixar els béns en herència. Atès que allò heretat esdevé per a l'hereu un ingrés immerescut, ambdós princi-. pis donen lloc a una antinòmia difícil de resoldre. Com altres contradiccions entre les doctrines liberals i els comportaments quoti-. dians, es concretava en la vida real en funció de les condicions particulars de cada moment i lloc. Després de desenvolupar aquesta idea, el text es completa amb un exercici quantitatiu que intenta avaluar el pes de les herències en la circulació de la riquesa immoble i que serveix per emmarcar els quatre treballs que conformen aquest monogràfic.

La Impremta com a arma política : Ignasi Valls, un impressor vigatà al servei de l'Altar i el Tron (1814-1832) / Laura Corrales Burjalés
Corrales Burjalés, Laura


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 325-360 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Pels volts de 1814, el santpedorenc Ignasi Valls intenta guanyar-se la vida com a impressor i llibreter a Vic. Primer ho fa a l'ombra de noms ja consolidats com Joan Dorca, Felip Tolosa i Domingo Feyner, però cap a l'abril de 1823, amb l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya, es crea un nou marc polític que li permet ser el principal impressor de la ciutat i del Corregiment de Vic. No hi ha dubte que resseguir les trajectòries personal i professional d'Ignasi Valls, fins ara poc conegudes, ens apropa a entendre no tan sols la seva figura, sinó també la participació pública o encoberta d'alguns impressors i llibreters catalans en els conflictes polítics i bèl·lics de les primeres dècades del segle XIX.

I les campanes van callar : un incident en la proclamació d'Isabel II a Vic (1833) / Joan Xavier Quintana i Segalà
Quintana i Segalà, Joan Xavier


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 361-381 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El 6 de desembre de 1833 va tenir lloc l'acte de proclamació d'Isabel II a la ciutat de Vic. Quan la comitiva festiva, amb els penons reials alçats, va realitzar el recorregut per la ciutat les campanes de la Catedral i de la Pietat no van repicar. Aquest fet va ser el motiu d'acusació de desafecció política (carlisme) de l'Ajuntament cap al Capítol catedralici. Un delicte greu si es té en compte la tensió política entre reialistes, liberals i isabelins la qual estava a punt d'esclatar en forma de guerra civil. No obstant això, s'analitza la rivalitat entre l'Ajuntament de Vic i el Capítol catedralici, l'organització dels actes i els fonaments de les acusacions. Un incident històric i polític que es va manifestar amb les campanes com a testimoni de càrrec.

Los Orígenes de la prensa liberal: el caso del Periódico político y mercantil de la villa de Reus (1813-1814) / Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: Brocar: cuadernos de investigación histórica. Logroño, núm. 39 (2015) , p. 177-216
Bibliografia i notes. Resums en català i anglès.

El Suport de la Milícia Nacional a la Revolució Burgesa el model reusenc, 1793-1876 [Microforma] / Robert Vallverdú i Martí ; [dirigida per: Maria Antònia Ferrer i Bosch]
Vallverdú i Martí, Robert


Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1988
Dirigida per: Ferrer i Bosch, Maria Antònia. Universitat de Barcelona. Departament de Geografia, Història i Filosofia, 1987
3 microfitxes (1164 fotog.) ; 11 * 15 cm + 1 fullet (9 p. ; 16 cm) (Tesis doctorals microfitxades, 305) 
Bibliografia.
ISBN 8475285082

Presentació dels dos volums del llibre homenatge al professor Pere Anguera [Enregistrament de vídeo]



Barcelona : Museu d'Història de Catalunya : Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2012
1 disc òptic (DVD) (49 min) : so, col. ; 12 cm
DVD no editat, còpia domèstica. Dades extretes del fulletó de l'acte. Participants: Agustí Alcoberro, director de l'MHC, Ramon Arnabat, coeditor del llibre, Josep Fontana, historiador, Pere Gabriel, catedràtic d'història de la UAB i Jaume Sobrequés, director del CHCC.
Ressenya de:
. Congrés Internacional Pere Anguera (2011 : Reus). Homenatge al doctor Pere Anguera. Catarroja ; [València] : Afers : Grup ISOCAC, URV, 2012 (Actes i congressos, 6-7)

Presentació del recull dels textos presentats al Congrés Internacional Pere Anguera, celebrat a Reus i Tarragona del 13 al 15 d'abril del 2011 ("Història local : recurreguts [sic] pel liberalisme i el carlisme", "Projectes nacionals, identitats i relacions Catalunya-Espanya"), dels quals són responsables Ramon Arnabat i Antoni Gavaldà (eds.) i l'edició és a càrrec del grup de recerca ISOCAC-URV i Editorial Afers. Acte celebrat el 12 de desembre de 2012 al Museu d'Història de Catalunya.

Liberales, agitadores y conspiradores : biografías heterodoxas del siglo XIX / Isabel Burdiel, Manuel Pérez Ledesma



Madrid : Espasa, 2000
365 p. : il. ; 23 cm (Biografías Espasa) 
ISBN 842396048X

Prim : la novela de un gran liberal de antaño / Francisco Agramonte Cortijo
Agramonte Cortijo, Francisco


Madrid ; [etc.] : Compañía Iberoamericana de Publicaciones, 1931
184 p. ; 20 cm

Calumnia y vindicacion / Carlos Raull
Raull, Carlos


Barcelona : Impr. del Constitucional, 1842
22 p. ; 24 cm

El Liberal reusense : periódico de la tarde, político, mercantil y de avisos / [dir.: Mariano Pons y Espinós]



No. 1 (1 ago. 1854)-No. 105 (30 nov. 1854)
Reus : Pedro Sabater, 1854. Diària.
Descripció basada en: No. 1 (1 ago. 1854).

Boletín de noticias



No. 1 (mar. 1843)-
Reus : M. Sastres, 1843-[184?]
29 cm. 3 cops a la setmana.
Publica un fulletó. El títol de la publicació a partir del núm. 5 és: Boletín reusense. Descripció basada en: No. 1 (mar. 1843).

La Joven España / [fund. Pere Soriguera Aulés i Pere Mata Fontanet]



No. 1 (16 nov. 1836)-No. 36 (9 mar. 1837)
Reus : [s.n.], 1836-1837
29 cm. Bisetmanal.
A partir del 22 de gen. canvi d'impressor: Imprenta de Bautista Escardó y José Generés. Publica un suplement al núm. 12 (17 des. 1836) donant notícia d'una victòria del comandant Iriarte. El 16 de gener en publica un altre demanant suport al comandant Iriarte que acaba de ser destituït. Porta el lema: Ley! Progreso! Trabajo! Descripció basada en: No. 1 (16 nov. 1836).

La Diana Constitucional Política y Mercantil de la villa de Reus



No. 1 (2 abr. 1822)-No. 78 (29 set. 1822)
Reus : [s.n.], 1822-[182?]
30 cm. 3 cops a la setmana.
Publica suplements amb escrits de lectors. Inclou un prospecte del periòdic publicat el 16 març de 1822. Descripció basada en: No. 1 (2 abr. 1822).

La Política : periódico liberal



Año I, no. 1 (28 oct. 1905)-
Reus : [s.n.], 1905-[19??]
2 vol. ; 51 cm. Setmanal.
Publica fulletó: "Cruz Roja Española". Descripció basada en: Año I, no.2 (4 nov. 1905).

El Mariscal Josep Maria Colubí i Gomila (1785-1853): esbós biogràfic d'un militar liberal moderat a Catalunya / Nil Boix i Besora
Boix Besora, Nil


En: 272628 Mirades sobre el carlisme des del Berguedà : IX Simposi d'Història del Carlisme : Avià, 10 de maig de 2025. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2025]

Jaime Creus Martí: líder del primer antiliberalismo reaccionario catalán en las Cortes de Cádiz / Quintín Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 11, núm. 42 (2021) , p. 196-214
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resum en castellà i anglès.

L'objectiu del present article és mostrar la incidència que van tenir els membres de l'Església presents en les Corts de Cadis a través de la figura del canonge Jaime Creus Martí. En el Parlament gadità, un 30 per cent dels diputats van ser eclesiàstics pel que gran part de les seves figures polítiques van pertànyer a aquesta categoria social. Un dels líders realistes del moment va ser Jaime Creus, que va dirigir la política particularista de la majoria dels diputats catalans i va ser un dels dirigents clau del tradicionalisme polític a Espanya.

La Formación del personal político liberal y la resistencia del absolutismo en Lleida en la transición del Antiguo Régimen al liberalismo / Quintí Casals Bergés
Casals Berges, Quintí


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 23 (2011) , 352 p
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

Aquest treball aborda la formació dels grups dirigents absolutista i liberal a la Lleida de l'últim quart de segle XVIII i primer terç de segle XIX. Seguint els principals fets polítics d'aquest període, dibuixem l'enfrontament progressiu de tots dos grups en la comunitat. Així mateix, reflectim una distinta adscripció socioprofessional segons fos la seva filiació política. D'aquesta manera, constatem que les files absolutistes es van nodrir de les famílies amb més influència social (petita noblesa local, ciutadans honrats, notables i doctors) i els pagesos; mentre que els liberals van concentrar les simpaties dels artesans, hisendats sense privilegi, professionals liberals i intel·lectuals.

Un Liberal redical olotí : Francesc Castanys i Solà (1805-1859) / Àngels Solà i Parera
Solà i Parera, Àngels


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 5 (Hivern 1990), p. 67-73 : il.
Notes. Abstract en anglès.

Els Voluntaris de la Llibertat de Sant Joan les Fonts / per Xavier Valeri
Valeri i Coromí, Xavier


En: El Soroll de les Fonts, Núm. 65 (juliol 2017), p. 19-21