português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
MODERANTISME []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 3
ir a la página          


1 / 43
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Abdon Terradas (1812-1856) i Narcís Fages de Romà (1813-1884) : un punt de trobada i exilis diferents. Apunts d'exilis i expatriacions en el liberalisme empordanès del segle XX / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: 249779 Exilis polítics a l'època contemporània (segles XIX i XX). Territoris de partida, territoris d'acollida : Actes del XIII Congrés de la CCEPC. La Jonquera, 4, 5 i 6 de novembre de 2022. [Barcelona] ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Cossetània, 2024. p. 129-146
 (Estudis locals
Bibliografia.



Matèries: Exili ; Isabel II d'Espanya ; Liberalisme ; Republicanisme ; Moderantisme ; Repressió política ; Judicis ; Biografia ; Polítics ; Alcaldes ; Juristes
Matèries: Terrades i Pulí, Abdó (1812-1856) ; Fages de Romà, Narcís (1813-1884)
Àmbit:Figueres ; Perpinyà - França
Cronologia:[1812 - 1884] (esp. 1843 - 1875)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 43
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cartes al governador. El desplegament de la concepció liberal moderada de l'Estat a través dels alcaldes : el cas de Dosrius (1851-1868) / Josep Ramis Nieto
Ramis i Nieto, Josep


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2020, núm. XXXVII (2021) , p. 17-20
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 21 de novembre de 2020. Bibliografia.



Matèries: Isabel II d'Espanya ; Vida política ; Alcaldes ; Liberalisme ; Moderantisme
Àmbit:Dosrius
Cronologia:1851 - 1868
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la década moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanaes / recensión de Juan Antonio Inarejos Muñoz
Inarejos Muñoz, Juan Antonio


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 20 (2019) , p. 1097-1099 (Recensiones
Ressenya de:
- Luján Feliu, Oriol. Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes / Oriol Luján Feliu. Valls : Milenio, 2018


Matèries: Ressenyes ; Poder polític ; Dècada moderada ; Isabel II d'Espanya ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Moderantisme ; Sistema electoral ; Comportament electoral ; Cens electoral ; Elits locals ; Dinàmica social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1843 - 1854
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7095692
http://dx.doi.org/10.17811/hc.v0i20.570
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 43
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes / Oriol Luján Feliu
Luján Feliu, Oriol


Valls : Milenio, 2018
216 p. ; 24 cm (Alfa, 73) 
ISBN 9788497438261

A partir de l'anàlisi de les eleccions generals en els districtes catalans durant la Dècada Moderada (1843-1854) aquest llibre explora i destria les diferents concepcions de la política liberal que van tenir els actors implicats: elegibles, electors i col·lectius sense dret a vot. Des d'una perspectiva que conjumina història social i cultural, el text revaloritza el paper actiu dels electors i els col·lectius sense dret a vot, ressalta el singular rol desenvolupat per les elits territorials, per més que enfronti tinguessin sempre disposats a governs que obtenien grans majories, i obre noves línies de recerca sobre la politització electoral, veient en l'abstenció i la disputa electoral formes de manifestació política. A més, assenyala la necessitat de revisar algunes interpretacions assentades en la historiografia, com per exemple el domini gairebé hegemònic del moderantismo en les eleccions generals. (Editorial).



Matèries: Dècada moderada ; Isabel II d'Espanya ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Moderantisme ; Sistema electoral ; Comportament electoral ; Cens electoral ; Elits locals ; Poder polític ; Dinàmica social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1843 - 1854


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Las Fiestas cívicas del Trienio Progresista (1840-1843) : progresistas enfrentados y desafío a la Regencia / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 56 (2018) , p. 7-45
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Títol i resum en castellà i anglès.

Aquesta recerca, a través de l'anàlisi de les festes polítiques del Trienni Progressista (1840-1843), demostrarà que en aquest període es va formular una alternativa liberal progressista radical que va desafiar al progressisme dels notables i a la monarquia. Les festes polítiques o cíviques van desplegar un univers simbòlic que no era compartit pels grups de notables progressistes de la càmera parlamentària, i van revelar un model polític àmpliament participatiu, socialment reformista i inconformista amb la capacitat política de la monarquia. Les festes cíviques es van convertir en una rememoració permanent de l'insurreccionalisme enfront dels governs liberals moderats, la qual cosa va significar deslegitimar al règim liberal monàrquic i va allunyar la representativitat nacional de la pràctica parlamentària, reforçant la descentralització de la representació nacional en el marc local i provincial. El model progressista radical qüestionava la centralitat de la monarquia en la configuració de la nació i reivindicava el lideratge municipal i provincial per definir la nació i vertebrar el règim liberal, anant més enllà de la formulació del constitucionalisme gadità.


Matèries: Regència d'Espartero ; Vida política ; Liberalisme ; Progressisme ; Moderantisme ; Festes públiques ; Participació social ; Classes populars
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1840 - 1843
Accés: http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/view/17642
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El primer liberalismo y las pautas de resistencia tradicional en Lleida (1833-1868) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 54 (2013) , p. 513-544 : il. : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

S'analitza el comportament dels grups socials davant els canvis polítics operats a Espanya durant el segle XIX per consolidar el liberalisme com a sistema de govern. Les fonts consultades van ser els arxius locals mitjançant el contrast dels censos de població, les seves rendes i la llista de polítics i milicians implicats en el procés polític per establir pautes i analogies entre ells segons la seva filiació política. Amb aquestes pautes ens apropem a la sociologia de la seva població i les seves concrecions polítiques durant aquest període. D'aquesta manera, descobrim els mecanismes de resistència del grup dominant de l'antic règim per mantenir el poder i les tàctiques dels liberals per aconseguir desbancar-los i aconseguir major representació política en el municipi. La conclusió d'aquest estudi és que mitjançant l'acomodament dels grups privilegiats de l'antic règim al liberalisme moderat, aquests van aconseguir el seu espai polític en la comunitat per mantenir la major part del temps la seva quota de poder, mentre que els liberals, mitjançant la seva identificació al progressisme, tenien enormes dificultats per aconseguir el control i posar en pràctica el seu projecte polític.


Matèries: Revolució liberal ; Liberalisme ; Absolutisme ; Moderantisme ; Progressisme ; Vida política ; Societat urbana ; Fonts documentals ; Arxius municipals
Matèries:Ajuntament de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1833 - 1868
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/271588/359216
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Sistema polític a Lleida durant els anys de consolidació del liberalisme censatari (1843 - 1868) / Josep Maria Pons Altés ; director: Josep Termes i Ardévol
Pons i Altés, Josep Maria


Dirigida per: Termes Ardèvol, Josep. Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2001
727 p.
Data de defensa 29-06-2001. Mecanografiat (Xerocòpia).

La tesi doctoral estudia el sistema polític liberal entre 1843 i 1868 a la ciutat de Lleida i, secundàriament, a la resta de la Catalunya occidental. Repassa l'inici de l'hegemonia moderada, la disputa pel control de les institucions polítiques i els interessos socials que s'hi defensaven, els integrants dels grups dirigents, els resultats de les eleccions, l'experiència del Bienni Progressista, els límits del liberalisme renovador que governà Lleida de 1858 a 1866, i la posterior crisi de 1868. La investigació desmenteix el tòpic que identifica endarreriment i conservadorisme amb societats que depenien principalment d'activitats agràries, com la lleidatana: una anàlisi detallada hi descobreix una important presència del liberalisme progressista, un gran creixement dels demòcrates, i unes classes populars capaces de mobilitzar-se. En definitiva, l'objectiu de la tesi ha estat avançar en la construcció d'un model de funcionament de l'Estat liberal espanyol.


Matèries: Isabel II d'Espanya ; Eleccions generals ; Liberalisme ; Vida política ; Pronunciament ; Tesis doctorals ; Poder local ; Moderantisme ; Bienni progressista ; Progressisme ; Classes populars ; Conflictivitat social ; Sufragi censatari
Àmbit:Lleida
Cronologia:1843 - 1868
Autors add.:Termes i Ardèvol, Josep (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/TDX-0506102-124959/
Localització: Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 43
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Lectura catalana de la Constitució de 1812 : una proposta federalitzant del liberalisme moderat a catalunya durant el trienni liberal / Jordi Roca Vernet
Roca i Vernet, Jordi


En: 135291 Història Local. Recorreguts pel liberalisme i el carlisme. Homenatge al doctor Pere Anguera (I). Catarroja ; Barcelona : Afers : Grup ISOCAC-URV, 2012. p. 203-218
 (Història local
Notes.



Matèries: Liberalisme ; Elits locals ; Burgesia ; Constitució 1812 ; Trienni Liberal ; Poder polític ; Constitucionalisme ; Vida política ; Revolució liberal ; Diputació provincial ; Moderantisme ; Federalisme
Matèries:Diputació provincial de Catalunya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1812 - 1823
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX, 1843-1868 / [Ressenya de: ]Xosé R. Veiga Alonso
Veiga Alonso, Xosé R.


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 24 (2002) , p. 471-474
Número monogràfic: "Historia urbana".
Ressenya de:
- Pons i Altés, Josep Maria. Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX, 1843-1868 / Josep Maria Pons. Lleida : Pagès Editors, 2002


Matèries: Ressenyes ; Moderantisme ; Progressisme ; Liberalisme ; Poder local ; Polítics ; Institucions polítiques ; Ajuntament
Àmbit:Lleida
Cronologia:1843 - 1868
Accés: http://www.historiacontemporanea.ehu.es/s0021-con/es/contenidos/boletin_revista/00021_revista_hc24/es_revista/adjuntos/24_22.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Barcelona a la Dècada Moderada (1843 - 1854): el projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista [Fitxer informàtic] / Joan Fuster Sobrepere; Josep Fontana Lázaro
Fuster i Sobrepere, Joan


Barcelona : Universitat Pompeu Fabra, DL 2010
Dirigida per: Fontana, Josep. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2004
1 fitxer electrònic
ISBN 9788469305966

El treball pretén explicar quines van ser les estratègies de la burgesia barcelonina en la construcció de l'Estat liberal espanyol, i específicament al llarg de la dècada Moderada. Durant aquest període, singularitzat per la consideració de la revolució espanyola en clau conservadora, s'adoptà el model centralista d'organització del poder territorial, una de les característiques més acusades i permanents de l'Estat espanyol contemporani. En aquest context, el projecte industrialista de la burgesia barcelonina, que obeïa a un moviment de llarg recorregut des del moment que el col·lapse colonial la va llançar a la conquesta i el desenvolupament del mercat nacional, tenia un doble objectiu polític, en l'ordre local establir una hegemonia que li permetés controlar i dirigir les profundes transformacions socials, econòmiques i urbanes que el desenvolupament industrial estava produint en la ciutat, i en el marc general participar, en el moment de configuració de l'Estat liberal, en les estructures de poder per a influir que aquest adoptés les reformes necessàries al desenvolupament del seu model econòmic. Aquest model, en síntesis, suposava la creació d'un mercat nacional integrat, amb un cert grau de divisió del treball, en el qual Catalunya i les regions cerealistes poguessin intercanviar els seus productes, per a això, i donades l'escassa competitivitat de la seva indústria en els mercats internacionals a causa de l'escassesa de recursos naturals, es requeria del govern la protecció del mercat nacional per als productes industrials catalans, però no solament com una política defensiva, sinó com un projecte de transició cap al capitalisme madur que forçosament reclamava algun tipus de reforma agrària que creés consumidors i el desenvolupament de les comunicacions a nivell espanyol per a facilitar li integració d'aquest mercat.


Matèries: Industrialització ; Tesis doctorals ; Liberalisme ; Política econòmica ; Burgesia ; Dècada moderada ; Moderantisme ; Vida política ; Centralització ; Poder polític ; Isabel II d'Espanya
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1833 - 1868
Accés: http://hdl.handle.net/10803/7474
Localització: Universitat Pompeu Fabra; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Indult fallit i desil·lusió dels liberals moderats mataronins / Per Antoni Martí Coll
Martí i Coll, Antoni


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2009, núm. XXVI (2010) , p. 137-144 : il.
Sessió celebrada el 28 de novembre de 2009. Notes. Inclou apèndix.


Matèries: Liberalisme ; Dècada moderada ; Isabel II d'Espanya ; Moderantisme ; Guerra dels Matiners ; Carlisme ; Guerrilles ; Pena de mort ; Indult ; Polítics
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1847]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/223894/349335
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mataró 1847-1849: desencís dels liberals moderats catalans / Antoni Martí Coll
Martí i Coll, Antoni


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 1996, núm. XIII (1997) , p. 33-46 . il.
Sessió celebrada el 26 de novembre de 1996. Notes.


Matèries: Guerra dels Matiners ; Carlisme ; Liberalisme ; Dècada moderada ; Isabel II d'Espanya ; Moderantisme ; Polítics
Matèries: Martí i Andreu, Joaquim
Àmbit:Mataró ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1847 - 1849
Accés: http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/113318/141095
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Conservadorisme polític català: del fracàs del moderantisme al desencís de la Restauració / Borja de Riquer
Riquer i Permanyer, Borja de


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 11 (1981) , p. 29-80 (Estudis i Notes
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.


Matèries: Moderantisme ; Restauració ; Conservadorisme ; Restauració ; Burgesia ; Intel·lectuals ; Polítics ; Pensament polític ; Sexenni democràtic ; Associacions polítiques
Matèries: Duran i Bas, Manuel (1823-1907) ; Cánovas del Castillo, Antonio (1828-1897)
Matèries:Partido Conservador
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1840 - 1876]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/137579/241373
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 43
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX (1843 - 1868) / [ressenya de] Josep Ramon Segarra i Estarelles
Segarra i Estarelles, Josep Ramon


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 45-46 (2002-2003) , p. 240-243 (Ressenyes
Ressenya de:
- Pons i Altés, Josep Maria. Moderats i progressistes a la Lleida del segle XIX (1843 - 1868). Lleida : Pagès, 2002



Matèries: Ressenyes ; Moderantisme ; Progressisme ; Liberalisme ; Poder local ; Polítics ; Institucions polítiques ; Ajuntament
Àmbit:Lleida
Cronologia:1843 - 1868
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 43
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Marqués del Duero y Cataluña / José Luis Casado Bellagarza
Casado Bellagarza, José Luis


San Pedro de Alcántara : [l'autor], 2007
48 p. : il. ; 28 cm
ISBN 84-611-7406-2



Matèries: Biografia ; Militars ; Moderantisme ; Capitans generals
Matèries: Duero, Marquès del ; Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, Manuel (1808-1874)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1845 - 1849]


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 43
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Església i poder a la Lleida del segle XIX: control i mobilització social / Francesc Closa Salinas
Closa i Salinas, Francesc


Lleida : Universitat de Lleida. Servei de Publicacions, cop. 2003
214 p. (Espai/temps, 44) 
Bibliografia i fonts. Inclou apèndix documental.
ISBN 84-8409-196-1

L'objectiu d'aquest estudi rau en aprofundir, d'una banda, en aquells elements que el bisbe navarrès Pedro Cirilo Uriz i Labayru emprà a mitjans del segle XIX per acondicionar el miserable estat en què es trobava la diòcesi després d'un llarg període de conflictes i manca de pastor espiritual; i d'altra banda, en les relacions que mantingué amb els diversos governs moderats i progressistes tant nacionals com locals. Ambdues circumstàncies el conduïren a replantejar-se el paper que l'església ilerdenca i espanyola havia de jugar en una nova conjuntura històrica, on era patent la pèrdua dels seus tradicionals privilegis i la impossibilitat d'imposar-se per la força de les armes.



Matèries: Església ; Catolicisme ; Control social ; Poder local ; Bisbes ; Progressisme ; Moderantisme ; Liberalisme ; Bienni progressista ; Institucions polítiques
Matèries: Uriz y Labayru, Pedro Cirilo (1799-1870)
Àmbit:Lleida, diòcesi
Cronologia:1850 - 1862
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 43
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Barcelona a la Dècada Moderada (1843 - 1854): el projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista / Joan Fuster Sobrepere; Josep Fontana Lázaro
Fuster i Sobrepere, Joan


Dirigida per: Fontana, Josep. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens i Vives, 2004
2 vol. 605 p. ; 30 cm
Mecanografiat (Xerocòpia).

El treball pretén explicar quines van ser les estratègies de la burgesia barcelonina en la construcció de l'Estat liberal espanyol, i específicament al llarg de la dècada Moderada. Durant aquest període, singularitzat per la consideració de la revolució espanyola en clau conservadora, s'adoptà el model centralista d'organització del poder territorial, una de les característiques més acusades i permanents de l'Estat espanyol contemporani. En aquest context, el projecte industrialista de la burgesia barcelonina, que obeïa a un moviment de llarg recorregut des del moment que el col·lapse colonial la va llançar a la conquesta i el desenvolupament del mercat nacional, tenia un doble objectiu polític, en l'ordre local establir una hegemonia que li permetés controlar i dirigir les profundes transformacions socials, econòmiques i urbanes que el desenvolupament industrial estava produint en la ciutat, i en el marc general participar, en el moment de configuració de l'Estat liberal, en les estructures de poder per a influir que aquest adoptés les reformes necessàries al desenvolupament del seu model econòmic. Aquest model, en síntesis, suposava la creació d'un mercat nacional integrat, amb un cert grau de divisió del treball, en el qual Catalunya i les regions cerealistes poguessin intercanviar els seus productes, per a això, i donades l'escassa competitivitat de la seva indústria en els mercats internacionals a causa de l'escassesa de recursos naturals, es requeria del govern la protecció del mercat nacional per als productes industrials catalans, però no solament com una política defensiva, sinó com un projecte de transició cap al capitalisme madur que forçosament reclamava algun tipus de reforma agrària que creés consumidors i el desenvolupament de les comunicacions a nivell espanyol per a facilitar li integració d'aquest mercat.



Matèries: Industrialització ; Tesis doctorals ; Liberalisme ; Política econòmica ; Burgesia ; Dècada moderada ; Moderantisme ; Vida política ; Centralització ; Poder polític ; Isabel II d'Espanya
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1833 - 1868
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 43
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Burgesia i l'Estat / [ressenya de] Josep M. Pons i Altés
Pons i Altés, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 317 (octubre 2006), p. 60-61 (Mirador. Llibres. Ressenyes) 
Ressenya de:
- Fuster Sobrepere, Joan. Barcelona i l'estat centralista. Indústria i política a la dècada moderada / pròleg de Josep Fontana. Vic : Eumo, 2006



Matèries: Ressenyes ; Burgesia ; Industrials ; Centralització ; Vida política ; Poder polític ; Poder local ; Moderantisme
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1843 - 1854
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Barcelona, capital universitària de districte, 1837 - 1868 / Joaquim M. Puigvert i Solà
Puigvert i Solà, Joaquim M.


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 12 (2005) , p. 203-218 (La Ciutat i les revolucions, 1808-1868. III, La cultura a l'època romàntica) 
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Ensenyament superior ; Ajuntament ; Liberalisme ; Moderantisme ; Centralització ; Classe alta ; Estudiants
Matèries:Universitat de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1837 - 1868
Autors add.:Congrés d'Història de Barcelona (8è : 2003 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/105607/177014
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); UB: Filosofia, Geografia i Història; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 43
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Crisi del règim isabelí a Barcelona / Marició Janué i Miret
Janué i Miret, Marició


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 10 (1r semestre 2004), p. 235-261 : gràf. (La Ciutat i les revolucions, 1808-1868. I, Les lluites del liberalisme) 
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Isabel II d'Espanya ; Moderantisme ; Estructura social ; Estructura econòmica ; Conflictivitat social ; Administració central ; Administració local ; Finances públiques ; Burgesia ; Liberalisme ; Progressisme ; Republicanisme ; Cens electoral ; Classes socials ; Composició socioeconòmica ; Classes populars
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1843 - 1868]
Autors add.:Congrés d'Història de Barcelona (8è : 2003 : Barcelona )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/BCNQuadernsHistoria/article/view/105579/176963
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UB: Filosofia, Geografia i Història; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; Arxiu Històric de Sabadell; Fundació Bosch i Cardellach; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 3
ir a la página          

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3