Anti-juguetes o la "memoria lúdica" tras un cristal : una aproximación al Museu del Joguet de Cataluña a la luz de sus precursores europeos / Esther Alsina i Galofré, Oriol Vaz-Romero Trueba
Alsina i Galofré, EstherEn:
El futuro del pasado : revista electrónica de historia. Salamanca. Vol. 16 (2025) , p. 387-452 : il. (
Monográfico)
Exemplar dedicat a: Escándalo: mujer, familia y vecindario (ss. XVI-XIX). Bibliografia. Resums en castellà i anglès.
El Museu del Joguet de Catalunya, situat a Figueres, amb el seu gairebé mig segle d'història a la seva esquena, és el més antic d'Espanya dedicat a aquesta esmunyedissa i polisèmica família d'objectes que anomenem "joguines". En aquestes pàgines veurem que la museologia de la joguina infantil es remunta a les albors del xx, sobretot si tenim en compte paradigmes com el museu de Sonneberg, a Turíngia (1901), el del Victoria and Albert Childhood Museum de Londres (c. 1915) i el projecte nòmada de l'artista rus Nikolai Bartram (1918). Tots ells van voler capturar, a la seva manera, la "memòria lúdica" en una vitrina. Es convertirien així les joguines de les passades generacions en artefactes buidats d'ànima i moviment, en "antijoguines"? El fundador del Museu del Joguet, Josep Maria Joan Rosa, mai va voler tan insuls epítet per a la seva col·lecció. En les següents pàgines, tractarem de posar en relleu els seus orígens, allà per 1960, i les principals etapes del museu empordanès. Joan Brossa i Manuel Vázquez Montalbán, els historiadors Aurora Díaz-Plaja, Joan Perucho, José Corredor-Matheos, Àngels Anglada i Daniel Giralt-Miracle, així com els periodistes Joan Guillamet i Núria Munárriz, entre altres, van lloar amb la seva ploma la col·lecció de Joan Rosa i el seu visionari camí de "retorn a la infància", inspirat, al seu torn, en el Spielzeugmuseum de Nüremberg, que havia obert les seves portes en 1971.