Un Professor de filosofia amb carisma / text: Damià Bardera
Bardera Poch, Damià


En: Revista de Girona. Girona, núm. 343 (març-abril 2024), p. 44-45 : il. (Filosofia) 

Sibil·la. Naixement, metamorfosi i supervivència d'una profecia cantada / Laura de Castellet
Castellet, Laura de


Terrassa : Rafael Dalmau Editor, 2024
128 p. ; 17 cm (Toc de gralla) 
ISBN 9788423209040

La força dels missatges de les antigues profetesses, encara molt populars al món tardoromà, va ser utilitzada pel primer cristianisme per a justificar l'adveniment de Jesús i convèncer nous creients, i és així com l'oracle de la Sibil·la eritrea va passar dels sermons públics per al convenciment de pagans i heretges al disseny de la litúrgia en temps carolingis. La substitució de la tradició hispànica pel nou ritual religiós i ordre polític, el projecte imperial de Carlemany, va ser especialment contundent al bisbat d'Urgell i la resta de bisbats catalans annexionats a Narbona. Com un efecte col·lateral, els versos de la Sibil·la emergien de la profunditat dels temps subratllats amb música, i van anar prenent protagonisme en la missa de la vetlla de Nadal. Els canvis en el disseny de la missa al segle XVI no van evitar que el missatge atàvic de la Sibil·la sobrevisqués fins als nostres dies. Segles després de la profecia, l'advertiment d'un moment de canvi la musicologia, la filologia, el sentit teològic, l'estudi històric o la interpretació antropològica: és una realitat polièdrica que es reinventa i es resisteix a desaparèixer, i atorga un profund sentit de misteri a la missa més important del món catòlic, fins i tot en un temps en què la religió no té cap gran impacte en la societat i bona part dels oients no són ni tan sols creients. (Editorial).

Filosofia a primària. Ensenyar a pensar / Maria Guix
Guix, Maria


En: Comunicació Educativa, n. 25 (2012) , p. 40-45 : il.

En l'article s'hi dóna resposta a una sèrie d'interrogants que es plantegen quan hom diu "fem filosofia a primària". Per què? D'on surt? En què consisteix? Què es pretén? Com es treballa? Aquesta experiència, que comparteixen escoles de més de trenta països, es porta a terme a l'escola de Can Puig de Banyoles des de fa una vintena d'anys, amb una valoració molt positiva, tant dels mestres que l'imparteixen com dels alumnes que en gaudeixen.

Filosofia: Què hi ha dins la capsa?: experiència de llengua oral [activitat] (2021) [Fitxer informàtic] / Montse Martí, Maria Ros, Glòria Franquesa
Martí, Montse


Banyoles : Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació : Escola Can Puig, 2021
1 recurs electrònic

Malalts de llengua : llengües, fronteres, magnituds / Josep M. Nadal
Nadal i Farreras, Josep M.


En: 145065 Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a Banyoles (16 i 17 de juny de 2006). Barcelona ; Banyoles : Institut d'Estudis Catalans : Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles, 2008. p. 51-70

Fina Birulés : generar relacions que no han vingut donades / text: Simona Skrabec ; fotografia: Juan Miguel Morales
Skrabec, Simona


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 502 (novembre 2023), p. 8-11 : il. (L'entrevista) 

Els Valors i Europa : XI Jornades Europees de Pasqua : Calella de Palafrugell, 23 de maig de 1994 / Jordi Pujol, Edgar Morin

Jornades Europees de Pasqua (11es : 1994 : Calella de Palafrugell )


[Barcelona] : Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, 1995
58 p. ; 20 cm (Missatges, 7) 
ISBN 8439333676

Niu : sentir, pensar, actuar, quaderns de reflexió a petita gran escala



Número 1 (tardor/hivern 2020)-
Jafre, Girona : [NIU], 2020-
Il. ; 23 cm. Anual.
També es publica en línia. Cada vol. té un títol distintiu. Descripció basada en: Número 2 (primavera/estiu 2021).
ISSN 2696-5402

Joan Maragall : Poet, intellectual and thinker / Ignasi Moreta Tusquets
Moreta i Tusquets, Ignasi


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 77-86
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) forma part indiscutible del cànon de la poesia catalana contemporània. Tanmateix la seva aportació intel·lectual es va desenvolupar també en el camp del periodisme amb una clara voluntat d'incidència en el seu temps, és a dir, actuant com un intel·lectual en el sentit que té aquest terme a partir de Zola i de l'assaig amb pretensions filosòfiques. L'article vol posar en relleu la importància no solament de l'obra poètica maragalliana, sinó també de la seva producció periodística i filosòfica.

Joan Maragall : poeta, intel·lectual, pensador / Ignasi Moreta Tusquets
Moreta i Tusquets, Ignasi


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 169-178
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) forma part indiscutible del cànon de la poesia catalana contemporània. Tanmateix la seva aportació intel·lectual es va desenvolupar també en el camp del periodisme amb una clara voluntat d'incidència en el seu temps, és a dir, actuant com un intel·lectual en el sentit que té aquest terme a partir de Zola i de l'assaig amb pretensions filosòfiques. L'article vol posar en relleu la importància no solament de l'obra poètica maragalliana, sinó també de la seva producció periodística i filosòfica.

Lluites ideològiques i polítiques entre tradició i modernitat / Francisco de Lara López
Lara López, Francisco de


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 239-252 : il. (El pensament) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

Els Filòsofs gironins contemporanis



En: Revista de Girona. Girona. Any 44, núm. 188 (1998) , p. 58-95 : il. (Dossier) 

Conté: La filosofia política des de Girona / Francesc Xavier Bou Mas ; Josep Maria Capdevila: un punt de partida... / Joan Cortada Hortalà ; Josep Coll i Vehí i Joaquim Ruyra / Rosa Galí, Eva Cuxart ; Alexandre Galí, la recerca de la llum / Jordi Galí i Herrera ; Tomàs i Joaquim Carreras i Artau / Lídia Casadevall, Marta Balló ; Joaquim Xirau: Barcelona, Madrid ... Mèxic / Francisco de Lara López ; Joan Roura-Parella, pedagogia i filosofia / Guillem Turró i Ortega ; Eusebi Colomer i Pous: pensen en diàleg / Josep Cortada ; La darrera obra d'Eusebi Colomer / Isabel Segarra Añón ; Els estudis de filosofia a Girona / Josep Maria Terricabras.

Hacia una caracterización de la transmisión aristotélica en la Cataluña medieval / Ángel Escobar
Escobar Chico, Ángel


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 45, núm. 1 (2015) , p. 299-330
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Sobre la base d'una transmissió textual prolongada i intensa com la que es produeix a Catalunya -tant en llatí com en català- durant l'Edat mitjana i les albors del Renaixement, l'aristotelisme, entès en el sentit més ampli del terme, ofereix en aquest àmbit una sèrie de vicissituds que intentem analitzar sumàriament, atenent les seves fites més definitòries. Aquesta síntesi, que procura valorar les dades en el seu context peninsular, constitueix un petit esbós de la secció que dediquem a l'aristotelisme català, ja amb caràcter exhaustiu, en el nostre "Aristoteles Hispanus". Transmissió textual i pervivència d'Aristòtil a Espanya fins a 1600.

Cent anys del professor Joaquim Carreras i Artau / Joan Vergés Gifra
Vergés i Gifra, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 40, núm. 167 (1994) , p. 30-33 : il. (Història) 

"Per la conservació de la raça catalana": The Catalan Eugenics Society (1935-1937) / Richard Cleminson
Cleminson, Richard


En: Journal of Iberian and Latin American Studies. Cardiff (UK). Vol. 25, núm. 1 (2019) , p. 11-33

Alexandre Galí, pedagog pensador / Xavier Ibáñez Puig
Ibáñez Puig, Xavier


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 201-216 (Reflexions i assaigs) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Marina Garcés. Pensar el possible / text i fotografies de Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 485 (desembre 2021), p. 16-28 : il. (L'entrevista) 

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa. Nascuda en una família de l'Eixample amb una tradició arrelada en la cultura i la política, va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona. Després de 15 anys com a professora titular de filosofia a la Universidad de Zaragoza, actualment és professora a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva labor principal es reparteix entre la docència, l'escriptura, els seus fills i la dedicació al pensament pràctic, crític i col·lectiu. Després de la publicació de la seva tesi doctoral, En las prisiones de lo posible (2002), a partir de l'aparició de Un mundo común (2013) ha publicat amb una assiduïtat que ha anat paral·lela a la seva presència en l'esfera pública, on és considerada com un dels referents del pensament crític, amb llibres com Nova Il·lustració radical / Nueva ilustración radical (2017), guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona, Ciutat Princesa / Ciudad Princesa (2018) o, el més recent, Escola d'aprenents / Escuela de aprendices (2020).

Francesc Torralba Rosselló : l'entrevista / Cristòfol A. Trepat
Trepat i Carbonell, Cristòfol A.


En: Poblet : Germandat del Monestir Cistercenc de Santa Maria de Poblet. II Època, Any XIX, Núm. 39 (desembre 2019), p. 58-64

Tractatus formalitatum brevis. Tractatus de differentia / Pere Daguí ; textos llatins editats per Claus A. Andersen ; introducció de Rafael Ramis Barceló & Claus A. Andersen ; traducció catalana de Maria Cabré Duran & Rafael Ramis Barceló ; traducció anglesa de Claus A. Andersen ; en col·laboració amb Robert Andrews
Daguí, Pere


Santa Coloma de Queralt ; [Bellaterra] ; [Barcelona] ; [Tarragona] : Obrador Edèndum : Universitat Autònoma de Barcelona : Institut d'Estudis Catalans : Universitat Rovira i Virgili, 2018
212 p. ; 21 cm (Bibliotheca philosophorum Medii Aevi Cataloniae, 4) 
Text llatí amb traduccions al català i l'anglès.
ISBN 9788499654119
ISBN 9788494756634
ISBN 9788449079115
ISBN 9788484246763

En el Tractatus formalitatum brevis, Daguí discuteix críticament una doctrina que era popular, en el segle XV, entre els escotistes. Així, el tractat conté la reformulació d'un elaborat sistema de distincions originalment escrit per Pere Tomàs, qui fou professor de teologia a l'studiumfranciscà de Barcelona a principis del segle XIV. En la seva darrera obra, el Tractatus de differentia, Daguí torna a tractar el tema de a diferència, encara que en aquesta ocasió ho fa des d'una perspectiva més lul·lista. De fet, la diferència s'aplica ara a la famosa teoria de les relacions de Llull. Daguí també presenta una teoria original sobre el to ("sonantia") de la diferència que trobem, d'acord amb l'aplicabilitat universal del principi de la diferència, en tots els àmbits de la realitat. Pere Daguí (1435-1500) desenvolupa la seva teoria de la distinció i de la diferència en els seus dos tractats metafísics, el Tractatus formalitatum brevis i el Tractatus de differentia. L'autor, en el seu eclecticisme, es basa en motius tant de la tradició escotista com de la tradició lul·lista. En aquest context, Daguí entén la "diferència" com un principi universal de tot el coneixement. (Editorial).

Francesc Pujols rellegit : de filosofia, art i vi / Joan Cuscó i Clarasó
Cuscó i Clarasó, Joan


Vilafranca del Penedès : Scialare Music SCP, 2018
48 p. ; 23 cm
Referències bibliogràfiques. Apèndixs.
ISBN 9788494268144