Els Fets d'octubre de 1934 a Valls / Jaume Camps Girona
Camps Girona, Jaume


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 88 (novembre 2025), p. 21-52 (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El 6 d'octubre de 1934, el govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, el que comportà un aixecament dels obrers, que se sumaren a la revolució d'Astúries. Per entendre aquelles jornades és necessari tenir en compte el conflicte agrari latent i el context internacional, amb l'augment del feixisme. Valls fou un dels focus més importants de la insurrecció en el camp, com es mostrà en la seva durada i en la repressió desfermada posteriorment. Aquest article analitza el context dels fets d'octubre a Valls, el seu desenvolupament i les conseqüències que tingueren.

Un Món que cal transformar : 30 anys sense Joan N. Garcia-Nieto [Fitxer informàtic] / Jaume Funes Artiaga (coord.)



Cornellà de Llobregat : CCOO, 2024
1 recurs electrònic (300 p.)
ISBN 9788412611953

Congrés Extraordinari 19 de gener 2008 a Reus

Confederació General del Treball : CGT. Congrés Extraordinari (2008 : Reus )


[Barcelona] : Confederació Nacional del Treball de Catalunya, 2008
1 vol. ; 30 cm
Text en català i castellà.

L'Anita : Anna Sugrañes Boix, comunista i sindicalista / Clara Rivas, Ignacio Fiz Fernández, Úrsula Subirà Carrasco
Rivas Sugrañes, Clara


Tarragona : Silva Editorial, 2023
393 p., 32 p. de làm. : il. ; 24 cm
Bibliografia.

L'Anna fa memòria des que era petita, recorda la seva família, la vida dels pares, la vida dels avis, per tant a través dels seus records retrocedim a finals del XIX, la primera república, per suposat el XX, les tres primeres dècades, els treballs de renovació pedagògica, la II república, la guerra civil. I en tots aquests períodes veiem el treball de l'Anita, de les dones, també de les activistes, de les revolucionaris, el treball dins i fora de casa. L'assalariat, però també tot el treball de cura. La postguerra, o sigui, la vida de refugiada, la deportació, la resistència, per retornar a la terra natal per continuar lluitat dins del seu estimat partit, el PSUC. I la democràcia.

Conversa sobre sindicalisme : Cori Sebastià, Teresa Fortuny



En: 147380 20 dones parlen del segle XX : Converses a Reus. Reus : l'Ajuntament, 2000. p. 71-77

Lluita de la classe obrera : órgano local de la confederación sindical de la C.O.N.C



No. 0 (ag. 1977)-No. 2 (oct. 1977)
Reus : [Confederación local de la C.O.N.C, [1977]
22 cm. Mensual.
Textos en català i en castellà. Descripció basada en: No. 1 (set. 1977).

Redención : órgano de los sindicatos de la provincia de Tarragona : portavoz de la Confederación Nacional del Trabajo



Año 1, núm. 1 (19 dic. 1931)
Reus : [Confederación Nacional del Trabajo], 1931
38 cm. Setmanal.
Descripció basada en: Any 1, núm. 1 (19 dec. 1931).

La SEAT: motor de llibertat : una lluita obrera a la Barcelona antifranquista / Jordi de Miguel (guió) i Cristina Bueno (il·lustració)
Miguel, Jordi de


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2025
96 p. : pral. il. ; 23 cm (Barcelona Memòria en Vinyetes) 

La novel·la gràfica que rememora el 18 d'octubre de 1971, una data que marcaria un abans i un després per al moviment obrer i la lluita antifranquista amb l'ocupació de la SEAT a Barcelona. Mentre recorren els carrers de la Marina, l'antic barri on hi havia la SEAT, un grup d'extreballadors de l'empresa rememora les lluites obreres viscudes a la fàbrica, en especial la vaga que hi va tenir lloc el 18 d'octubre de 1971, en plena lluita de la Barcelona antifranquista. El còmic repassa la relació de la SEAT amb la ciutat des que es va crear l'empresa el 1950, i descriu els mecanismes de control per les sufocar rebel·lions internes. També destaca el paper de les Comissions Obreres en la clandestinitat, especialment els esdeveniments del 18 d'octubre de 1971, en què milers de treballadors van ocupar el recinte de la Zona Franca com a protesta per l'acomiadament de representants sindicals.La repressió policial va acabar amb la mort a trets del treballador Antonio Ruiz Villalba, i va marcar un abans i un després per al moviment antifranquista i la lluita sindical. (Editorial).

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona : la segona Setmana Tràgica. Combats i víctimes / Just Casas i Soriano
Casas i Soriano, Just


Barcelona : Base, [2025?]
672 p. ; 24 cm (Base Històrica, 218) 
ISBN 9791387728175

Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, suposaren un punt d'inflexió durant la Guerra Civil (1936-1937). Les tensions entre la Generalitat de Catalunya i les forces polítiques i sindicals que li donaven suport, d'una banda, i la Confederació Nacional del Treball (CNT), la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), per altra, esclataren de forma violenta. La guspira detonant, fou l'intent d'assalt de l'edifici central de la Telefònica de la plaça de Catalunya per part de Forces de Seguretat i Assalt de la Generalitat i que desembocà en una lluita generalitzada pels carrers de Barcelona durant gairebé una setmana, fins a la intervenció final del Govern de la República i les seves forces de Seguretat i Assalt arribades a Barcelona. Qui fou responsable final d'aquella intervenció? Josep Tarradellas Joan (ERC) conseller en cap? O el mateix Lluís Companys Jover (ERC) president de la Generalitat? L'edifici de la Telefònica, havia esdevingut tot un símbol del procés revolucionari, estava gestionada per les dues grans sindicals CNT i UGT i el que per uns fou una provocació més en l'intent de revertir total o parcialment el procés revolucionari, per altres, fou un acte de Govern lògic i legítim, entenent que la Telefònica havia d'estar controlada pel govern legítim de Catalunya, la Generalitat. Aquesta obra, des del rigor històric, pretén donar respostes a moltes de les preguntes que giren al voltant d'aquest mes de maig que marcà la nostra història. (Editorial).

IAC 1er. Congrés : una nova realitat sindical consolidant alternatives

Intersindical Alternativa de Catalunya. Congrés (1r : 2003 : Cambrils )


Barcelona : CATAC, 2003
47 p. ; 28 cm

La UGT de Cataluña durante la Guerra Civil (1936-1939) : ¿un sindicat cara la guerra? / David Ballester
Ballester i Muñoz, David


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 24 (2006) , p. 35-55
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Malgrat ser una organització catalana per naixement, la trajectòria de la UGT a Catalunya fins a la Guerra Civil va ser la història d'un fracàs. No seria fins a l'excepcional conjuntura bèl·lica quan, per primera vegada en la seva història, va estar en condicions de disputar als anarcosindicalistes la seva tradicional hegemonia. Aquest article té per objectiu plantejar els aspectes fonamentals d'aquesta "nova" UGT. El seu gènesi, els seus greus problemes de consolidació i, una vegada aconseguida aquesta, les enormes dificultats que va tenir per a mobilitzar i dinamitzar l'organització de masses en la qual s'havia convertit.

Josep Canal i Alberola / Albert Planas i Serra
Planas i Serra, Albert


En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 12 (desembre 2010), p. 30 (Biografies i passatges, II) 

Carrilaires sota sospita : conflicte social, repressió i depuració ferroviària a Móra la Nova / Jordi Duran i Suàrez
Duran i Suárez, Jordi


Móra la Nova : Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI), 2023
203 p. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409562091

Jordi Duran i Suàrez presenta un treball de recerca històrica sobre el naixement i l'evolució del sindicalisme ferroviari a Móra la Nova. En aquest llibre s'ha analitzat la conflictivitat laboral en el sector del carril fins al final de la Guerra Civil i els processos de repressió i de depuració franquista aplicats contra els ferroviaris de l'estació i el dipòsit de locomotores de Móra la Nova. Es tracta d'un dels estudis locals més aprofundits que s'han publicat fins ara a Catalunya i Espanya sobre depuració ferroviària franquista. La recerca ha permès redactar més d'un centenar de perfils biogràfics sobre la trajectòria social, laboral i política d'empleats de l'estació i del dipòsit de locomotores de la vila que van ser depurats i, en molts casos, sancionats i represaliats pel règim. (PLECS).

"Termina el fiscal pidiendo." : La repressió franquista sobre els comitès de control obrer de les indústries col·lectivitzades: el cas de General Motors Peninsular / José Montiel Pastor
Montiel i Pastor, José


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 115-135 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

A partir de la documentació dels tribunals militars estudiem la repressió sobre el comitè obrer de la General Motors Peninsular, empresa automobilística col·lectivitzada el juliol de 1936. En una primera part farem un seguiment de les seves activitats durant la guerra per, a continuació, analitzar la repressió exercida sobre membres i col·laboradors: abast, mètodes, funcionament, objectiu i conseqüències. L'estudi d'aquest cas il·lustra perfectament la brutalitat del cop descarregat sobre el moviment sindical, un pas més en l'objectiu d'erradicar qualsevol rastre del període republicà.

La CNT a Alcanar / Carme Ferré
Ferré, Carme


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 10 (octubre-novembre 1990), p. 11-12 (Història) 

Transició energètica i treball / Llorenç Serrano i Giménez
Serrano i Giménez, Llorenç


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 26 (2023) , p. 37-44 : il. (Dossier. El futur de les energies renovables al Baix Llobregat) 

Des del primer moment en què es va enunciar la necessitat de canviar la manera de produir béns i serveis, la preocupació pel que passaria amb els llocs de treball existents va portar a promoure polítiques de protecció dels més vulnerables i a calcular l'ocupació que es crearia en una economia adaptada als límits planetaris. L'article repassa aquest càlculs i propostes i assenyala les oportunitats que s'obren arran de la transició energètica i les seves implicacions d'ordre social.

Obreres o serventes? : l'exclusió del serve domèstic del sindicalisme obrer. Barcelona, 1870-1939 / per Mònica Borrell-Cairol
Borrell Cairol, Mònica


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 82 (2023) , p. 95-120
Notes a peu de pàgina. Resums i títols en catalá i anglès.

La historiografia ha prestat poca atenció a la situació del sector domèstic. Des del darrer terç del segle xix aquest sector, ja feminitzat, era, darrere del tèxtil, l'ocupació amb un nombre més elevat de treballadores barcelonines, noies joves, solteres i immigrants. Fins a l'any 1931, el sector va restar exclòs de la legislació laboral i de protecció social, raó per la qual va experimentar una progressiva precarització. Durant aquest període, l'obrerisme, tant de tendència anarquista com socialista, va exhortar les treballadores a integrar-se en les organitzacions obreres. Tanmateix, considerant les treballadores domèstiques com a serventes no com a obreres, les va excloure de les seves agendes sindicals. Aquest article analitza les concepcions del sindicalisme respecte al servei domèstic i la seva exclusió de les organitzacions de classe.

Jaume Rosich i Bassa, de Pals (2a part) / Narcís Subirana
Subirana Feliu, Narcís


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 78 (setembre 2022), p. 96-101 : il. (Personatges) 

Shum : el dibuixant de les mans trencades / Jaume Capdevila "Kap"
Capdevila, Jaume (Kap)


Lleida : Pagès Editors, 2024
144 p. ; 24 cm (Doble Tinta, 6) 
ISBN 978-84-1303-521-5

En Jaume Capdevila, en Kap, milita en l'humor gràfic des de dues trinxeres: una és la de l'estudi i la vetlla per la conservació del patrimoni a través de la divulgació en publicacions, conferències i exposicions; l'altra és la del ninotaire que se serveix dels dibuixos per expressar les seues opinions. En aquest llibre ens presenta una biografia d'Alfons Vila i Franquesa, Shum, dibuixant satíric del temps de la República i també sindicalista, anarquista, víctima accidental d'una explosió, cap de turc, pres polític i, finalment, artista a l'exili. Tot el talent d'en Kap, doncs, s'uneix al d'en Jaume Capdevila per bastir una autèntica novel·la (gràfica). Una obra que és també un assaig documentadíssim, estructurat amb precisió, que reivindica un concepte que no hauria de passar mai de moda: l'artista implicat i crític amb la seva època. I ho fa, com ha de ser, des del compromís més sincer. Manel Fontdevila.

El Sindicat de Músics de Granollers i sa Comarca (1922-1944) / Francesc Sala
Sala, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 7-43 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La història del Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca s'em-marca en moments de revifalla cultural a Catalunya, amb la generació d'un entramat d'entitats, corals, orfeons, escoles i orquestres que promovien la música com a element de creixement personal i de transformació col·lectiva. A Granollers, aquest petit ecosistema donà vida a l'Associació de Música de Granollers (1920), el Sindicat Musical de Granollers i sa Comarca (1922), el Foment de la Sardana (1925), l'Escola Municipal de Música (1928) o el Jazz-Club (1935), a banda de múltiples orquestres i entitats. Aquesta ponència narra la història del Sindicat Musical, en què una colla de músics s'esforcen a reivindicar l'ofici i combatre la seva accentuada precarietat laboral, però també per adaptar-se als canvis de la societat de la seva època, fins que l'arribada del franquisme i l'exili tallaren el fil musical que teixí el lema de "Granollers, terra de músics!".