português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
PACTISME []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 3
ir a la página          


1 / 56
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quin era el grau de govern de Catalunya? : de la unió dinàstica al 1714 / Joaquim Albarda
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 604 (gener 2024), p. 48-57: il. (Focus
Notes.



Matèries: Edat moderna ; Monarquia ; Institucions polítiques ; Política ; Pactisme ; Corona d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1450 - 1750]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Pere el Gran i les constitucions del 1283 / Francesc Cortiella i Òdena
Cortiella i Òdena, Francesc


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VIII, núm. 61-62 (1985) , p. 9-17


Matèries: Baixa edat mitjana ; Monarques ; Pere II el Gran ; Cort General de Catalunya ; Legislació ; Pactisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1283
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3353977
https://usuaris.tinet.cat/absc/catala/arxiu/publi/revista/1985 absc 61-62.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Imposició militar de l'absolutisme a Catalunya i els seus efectes a Olot i la Garrotxa (1640-1736) / Josep Catà Tur
Catà i Tur, Josep


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 121-140 (Recerques

L'objectiu d'imposar el model absolutista castellà a Catalunya, anunciat per escrit l'any 1624 pel privat reial comte-duc Olivares, es va resoldre, manu militari, durant el segle transcorregut entre 1640 i 1736. En aquest període, la Guerra dels Segadors o de Separació (1640-1652), la Guerra dels Catalans (1713-1715) i la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718- 1720), constitueixen exemples clars de la utilització, per part dels exèrcits reials absolutistes, del "terrorisme militar" com a mètode més adequat a l'hora d'imposar el paradigma polític de l'absolutisme al Principat, tant a una banda com a l'altra dels Pirineus. Com comprovarem, els efectes a la Garrotxa, així com el protagonisme d'aquesta contrada, per mor de les circumstàncies, seran diferents en cada un d'aquells episodis bèl·lics. I amb força més intensitat en el cas del darrer conflicte armat. primera línia de front. Després de la derrota republicana a la batalla, el dietari de l'Esteve es converteix en una magnífica font d'informació del caràcter de la retirada republicana fins a la frontera francesa, en els primers dies del mes de febrer del 1939. El retorn des d'aquest exili, via Irun i el camp de presoners de Deusto, a Bilbao, també mostra les penalitats i les dures condicions que esperaven la població en els primers anys de franquisme.


Matèries: Edat moderna ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Exèrcit ; Operacions militars ; Absolutisme ; Pactisme
Àmbit:Olot ; Garrotxa
Cronologia:[1640 - 1736]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397209
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Crítica al despotismo de las dinastías extranjeras (Austrias y Borbones) : Los diputados catalanes y las Cortes de Cádiz / Antoni Sánchez i Carcelén
Sánchez i Carcelén, Antoni


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 19 (2018) , p. 177-207 (España en los siglos XIX i XX
Notes a peu de pàgina.

Fent ús del recurs historicista els diputats catalans que van assistir a les Corts de Cadis van reivindicar el model polític pactista propi de l'antiga Corona d'Aragó amb l'objectiu de trobar un antecedent autòcton que pogués legitimar el procés constituent. Especialment, quan els parlamentaris catalans van considerar que a partir de l'entronització de les dinasties estrangeres (Àustries i Borbons) es va imposar com a forma de govern el despotisme regi i ministerial.


Matèries: Diputats a Corts ; Corts de Cadis ; Constitució 1812 ; Política ; Monarquia ; Absolutisme ; Pactisme
Matèries:Austria, Casa d' ; Borbó, Casa de
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1810 - 1814]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6536539
http://www.seminariomartinezmarina.com/ojs/index.php/historiaconstitucional/article/view/515
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 56
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Pactisme a Catalunya : una praxi política en la història del país / Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


Barcelona : Edicions 62, 1982
120 p. ; 18 cm (L'Escorpí, 49) 
ISBN 8429719199



Matèries: Pactisme ; Feudalisme ; Edat mitjana ; Política ; Institucions polítiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[800 - 1800]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Ramon Llull; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Fundació Bosch i Cardellach


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Estudis d'història de Catalunya / Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


Barcelona : Base, 2008-2010
2 vol. (232; 572 p.) : il. ; 24 cm (Base històrica, 46-47) 
Conté: 1. Edat mitjana ; Edat moderna ; El pactisme; 2. Edat contemporània ; La Transició.
ISBN 9788492437191 (vol. 1)
ISBN 9788492437207 (vol. 2)


Matèries: Edat mitjana ; Pactisme ; Edat moderna ; Edat contemporània ; Transició democràtica
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 1982]
Accés: http://catalan.digitaliapublishing.com/a/35680/ [Accés restringit als usuaris de la UDL]
http://catalan.digitaliapublishing.com/a/35681/ [Accés restringit als usuaris de la UDL]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Orígenes historiográficos del concepto de "pactismo" / Vicent Baydal Sala
Baydal Sala, Vicent


En: Historia y Política. Ideas, Procesos y Movimientos Sociales. Madrid, núm. 34 (Julio-Diciembre 2015), p. 269-295
Notes. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Tant la historiografia com el nacionalisme catalans han assumit la visió "pactista" de la societat catalana anterior a la Guerra de Successió com un model contraposat a l'autoritarisme castellà. Però, per què utilitzem el terme "pactisme"? L'article busca els orígens d'aquesta conceptualització i els troba en l'historiador Jaume Vicens Vives, que va encunyar el terme entorn de 1950, recollint influències de la tradició intel·lectual catalana prèvia. Aquesta, en concret, va proporcionar una sèrie d'elements que van quedar plenament associats al concepte, com la seva suposada particularitat dins del context europeu, solament comparable al cas anglès, i la seva vinculació a un tret moral del poble català, basat en un suposat respecte al pacte.


Matèries: Historiografia ; Historiadors ; Pactisme ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Edat mitjana ; Antic Règim ; Identitat nacional
Matèries: Vicens i Vives, Jaume (1910-1960)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1000 - 1714]; 1810 - 1972
Accés: https://recyt.fecyt.es/index.php/Hyp/article/view/29737
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 56
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Defensa de les constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713) / Josep Capdeferro i Pla, Eva Serra i Puig
Capdeferro i Pla, Josep


Barcelona : Rafael Dalmau, Editor, 2017
176 p. (Bofarull, 26) 
ISBN 9788423208265

El Tribunal de Contrafaccions, una mena de Tribunal Constitucional, únic a l'Europa del seu temps, va funcionar, amb radical bilateralitat entre el rei i la terra, entre octubre de 1702 i juny de 1713, i va tractar almenys dinou casos. Una de les seves sentències va inhabilitar un governador que havia sancionat el presumpte furtador d'uns melons sense cap judici previ; dues altres van fer alliberar persones detingudes indegudament més enllà del temps que les lleis permetien; una darrera, l'any 1713, va treure dos homes comuns d'una galera on els havia condemnat a remar un jutge militar, incompetent sobre els civils. Altres casos van tenir màxima transcendència política i van suposar autèntics conflictes de sobirania amb la monarquia, que va rebre un missatge clar: a Catalunya no podia governar de forma autoritària, sinó que havia de subjectar-se a les lleis pactades en Corts al llarg de segles. El Tribunal de Contrafaccions va constituir el cim de la cultura pactista de Catalunya, la culminació de l'estructura política i jurídica que els catalans van defensar aferrissadament durant la Guerra de Successió i que el Decret de Nova Planta de Felip V va triturar l'any 1716. (Editorial).



Matèries: Edat moderna ; Guerra de Successió ; Tribunals ; Administració de justícia ; Dret constitucional ; Pactisme
Matèries:Tribunal de Contrafaccions
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1702 - 1713
Autors add.:Serra i Puig, Eva


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Dades sobre la trajectòria històrica de la figura de Narcís de Sant Dionís / Daniel Álvarez Gómez
Alvarez Gómez, Daniel


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 55 (2014) , p. 159-180 : il.
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Dades sobre la trajectòria històrica de la figura de Narcís de Sant Dionís. Sant Dionís fou un dels quatre juristes comissionats per dur a terme la compilació legal de 1413-1422 i, a més, compongué el seu Compendium de les Constitucions i Capítols de Corts del Principat (1422-1432). La fama i els trets del personatge, però, s'esvaïren o confongueren durant els segles posteriors fins a la seva recuperació per part del catalanisme del XIX. Amb posterioritat, una bibliografia més científica ha anat delimitant i reconstruint progressivament la figura del jurista. Al final de l'article, s'esbossa una definició de la seva ideologia dins del pactisme, continguda al Compendium, no del tot ben precisada pels especialistes.


Matèries: Juristes ; Clergues ; Historiografia ; Bibliografies ; Ideari polític ; Baixa edat mitjana ; Pactisme ; Legislació ; Dret ; Catalanisme
Matèries: Sant Dionís, Narcís de
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1413 - 1900]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/294007/382542
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Del pactisme medieval al contractualisme modern / Josep Olives Puig
Olivés i Puig, Josep


En: Finestrelles. Barcelona, núm. 6 (1994) , p. 205-241 (El pensament polític a Catalunya
Conferències del curs 1993-1994. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.


Matèries: Edat mitjana ; Pensament polític ; Pactisme ; Dret feudal ; Edat moderna ; Contractes ; Dret dels contractes ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Europa
Cronologia:[1000 - 1800]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214427/294119
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Historiografia, erudició, identitat : sobre l'autoria de l'"Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona" (c. 1588/1589) / Rodolfo Galdeano Carretero
Galdeano Carretero, Rodolfo


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 32 (2014) , p. 153-178
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català, anglès i castellà.

L'Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona que encapçala l'edició de les actes de la Cort general del 1585 forma part de la resposta oficial a l'atzucac en què havia entrat la historiografia catalana arran de la crítica de P. M. Carbonell a Pere Tomic, l'obra del qual representava la validació de la tradició llegendària. Tenint com a referent el discurs historiogràfic basat en la idea de l'autoalliberament, i a fi de salvar l'escull que representava la crítica de P. M. Carbonell, l'Epítome pretenia esbossar les primeres línies d'un nou discurs que altres obres havien d'ampliar. És el cas de l'obra del jesuïta Pere Gil Història moral de Cathalunya, que segueix fidelment les línies dibuixades per l'Epítome, i que, basant-se en els mètodes de la filosofia moral d'Aristòtil i de la teologia moral de l'època, pretenia il·luminar els passatges més obscurs de la història del Principat. Tanmateix, l'article planteja una hipòtesi d'autoria de l'Epítome, car considera que és fonamentalment una obra de consens amb la participació evident de Francesc Calça en la redacció dels primers comtes.


Matèries: Historiografia ; Identitat nacional ; Edat moderna ; Pactisme ; Pensament polític
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1588 - 1589
Accés: http://ddd.uab.cat/record/129640
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Sagrera de Sant Feliu de Pallerols / Josep Canal, Carles Fochs
Canal i Roquet, Josep


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot. 1990-1991, [núm. 10] (1992) , p.19-92 : il. (Articles
Notes i bibliografia. Inclou apèndix documental i gràfic.


Matèries: Senyoria ; Feudalisme ; Església ; Parroquies ; Castells ; Sagreres ; Masos ; Assemblees de pau i treva ; Pactisme ; Poder local ; Nuclis de població ; Estructura urbana
Àmbit:Sant Feliu de Pallerols
Cronologia:[1301 - 1400]
Autors add.:Fochs Alvarez, Carles
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/277533/365450
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 56
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Notícia de Catalunya / Jaume Vicens i Vives
Vicens i Vives, Jaume


Barcelona : Edicions 62, 2013
204 p. ; 20 cm (La Butxaca
ISBN 9788499307442

Notícia de Catalunya (Nosaltres els catalans) va ser el llibre editat en català més venut durant les festes de Nadal de l'any 1954. Aquest èxit demostra que va ser una publicació oportuna i, sobretot, insòlita: era la primera obra de la postguerra editada legalment en català que reflexionava sobre la catalanitat. Allò que va impulsar a Jaume Vicens Vives a escriure un llibre d'aquestes característiques va ser la voluntat d'oferir una visió del passat col·lectiu i les característiques del tarannà i la psicologia dels catalans a partir de la història, adreçada a un públic molt ampli, no exclusivament català, sinó també espanyol.



Matèries: Assaig ; Antologies ; Identitat nacional ; Historiografia ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Edat contemporània ; Societat ; Treball ; Grups socials ; Església ; Pactisme ; Expansió catalano-aragonesa ; Vida política ; Moviments socials ; Historiadors ; Pensament polític ; Intel·lectuals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 1954]


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 56
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Notícia de Catalunya / Jaume Vicens i Vives
Vicens i Vives, Jaume


Ed. facsím.
Barcelona : Edicions 62 : Ara Llibres, DL 2012
227 p. ; 20 cm (Joies de les lletres catalanes
Amb la col·laboració de: Biblioteca de Catalunya. Facsím., Barcelona : Àncora, 1960.
ISBN 9788429770735



Matèries: Assaig ; Antologies ; Identitat nacional ; Historiografia ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Edat contemporània ; Societat ; Treball ; Grups socials ; Església ; Pactisme ; Expansió catalano-aragonesa ; Vida política ; Moviments socials ; Historiadors ; Pensament polític ; Intel·lectuals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 1954]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 56
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Notícia de Catalunya / Jaume Vicens i Vives
Vicens i Vives, Jaume


Barcelona : Àncora, 1954
213 p. ; 20 cm (El Dofí



Matèries: Assaig ; Antologies ; Identitat nacional ; Historiografia ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Edat contemporània ; Societat ; Treball ; Grups socials ; Església ; Pactisme ; Expansió catalano-aragonesa ; Vida política ; Moviments socials ; Historiadors ; Pensament polític ; Intel·lectuals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 1954]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Fundació Bosch i Cardellach; B. Centre de Lectura de Reus; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 56
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Notícia de Catalunya / Jaume Vicens i Vives
Vicens i Vives, Jaume


2a ed.
Barcelona : Àncora, 1960
227 p. ; 19 cm (El Dofí



Matèries: Assaig ; Antologies ; Identitat nacional ; Historiografia ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Edat contemporània ; Societat ; Treball ; Grups socials ; Església ; Pactisme ; Expansió catalano-aragonesa ; Vida política ; Moviments socials ; Historiadors ; Pensament polític ; Intel·lectuals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 1954]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Fundació Bosch i Cardellach; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rafael Cervera (1563/64-1633) : entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes / Daniel Genís Mas
Genís i Mas, Daniel


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 31 (2013) , p. 91-114
Aquest article presenta algunes de les conclusions més rellevants sobre la figura de Rafael Cervera que apareixen a la tesi doctoral que l'audtor va efensar a finals de l'any 2012 a la Universitat de Girona. Notes. Bibliografia. Resum en català, anglès i castellà.

Rafael Cervera, polític i historiador barceloní, és l'autor de la Historia de Cataluña, traducció castellana del 1616 de la Crònica de Bernat Desclot. La Crònica de Desclot fou l'última de les denominades Quatre Grans Cròniques a imprimir-se. Els motius d'aquesta tardança i les peculiaritats del moment històric en què aparegué, als prolegòmens de les tensions Catalunya-Espanya que conduïren el país a la guerra dels Segadors, no havien estat estudiats mai fins ara. L'article aprofundeix en la vida de Cervera i el col·loca entre els membres del denominat cercle erudit barcelonès de 1620-1630 que s'encarregaren de rescatar de l'oblit les velles glòries de l'època imperial catalana amb unes clares intencions reivindicatives.


Matèries: Biografia ; Historiadors ; Polítics ; Crònica ; Absolutisme ; Pactisme ; Historiografia ; Edat moderna
Matèries: Cervera, Rafael (1563/4-1633)
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1563 - 1633
Accés: http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/manuscrits_a2013n31/manuscrits_a2013n31p91.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 56
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Guerra, fiscalitat i assemblees estamentals a la Corona d'Aragó (c. 1250 - c. 1300) : l'evolució de la fiscalitat reial i la configuració del pactisme durant la segona meitat del segle XII / Autor: Vicent Baydal Sala ; director: Manuel Sánchez Martínez ; tutor: Josep Mª Salrach Marès
Baydal Sala, Vicent


Dirigida per: Sánchez Martínez, Manuel; Salrach, Josep M.. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra, 2007
2 vols. ; 30 cm
Treball de recerca. Mecanografiat (xerocòpia).



Matèries: Corona d'Aragó ; Finances públiques ; Sistema fiscal ; Política fiscal ; Administració reial ; Pactisme ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Catalunya ; Aragó, corona d'
Cronologia:1250 - 1300
Autors add.:Sánchez Martínez, Manuel (Dir.) ; Salrach i Marès, Josep Maria (Dir.)
Localització: Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 56
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Catalunya i València durant la Guerra de Successió. "La comuna empresa de la llibertat" / Carme Pérez Aparicio
Pérez Aparicio, Carme


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 30 (2012) , p. 77-97 (Dossier: Catalunya en una època d'entreguerres 1640-1714
Notes. Bibliografia. Resum en català, anglès i castellà.

La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l'arxiduc Carles d'Àustria i el duc d'Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. Per als Regnes de la Corona d'Aragó, estava en joc la pervivència del sistema pactista i la defensa dels seus projectes i interessos econòmics. En aquest context, Catalunya i València mantingueren una relació ben estreta, d'ajuda mútua, durant l'etapa de govern austriacista, que continuà després de la victòria borbònica d'Almansa i de l'abolició dels Furs de València, en un intent de frenar l'ofensiva militar sobre Catalunya i de restaurar el sistema pactista al Regne de València. Malgrat tot, l'ocupació borbònica de Barcelona i els tractats d'Utrecht i de Rastatt posaren fi a aquests projectes.


Matèries: Guerra de Successió ; Pactisme ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Monarquia
Àmbit:Catalunya ; País Valencià
Cronologia:1698 - 1714
Accés: http://ddd.uab.cat/pub/manuscrits/manuscrits_a2012n30/manuscrits_a2012n30p77.pdf
http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/263026/350483
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 56
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Pactisme en guerra : l'organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642 / Vicenç Estanyol Bardera
Estanyol Bardera, Vicenç


Barcelona : Fundació Salvador Vives Casajuana : Rafael Dalmau, 1999
238 p. ; 24 cm (Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 128) 
Premi Francesc Carreras Candi (1996) (XX edició). Bibliografia. A la part superior de la portada: Fundació Salvador Vives Casajuana.
ISBN 8423206106

Magnífic treball d'En Vicenç Estanyol i Bardera, que feliçment i gràcies a l'esforç de la Fundació Salvador Vives i Casajuana i de l'Editorial Rafael Dalmau, ha superat els filtres acadèmics oficials.S'analitza la peça clau pel desenvolupament i bon funcionament del Pactisme català: l'amenaça permanent d'aixecament militar d'una nació profusament armada. El resultat en serà una posició de força que farà agenollar reis de totes les dinasties quan s'atreveixin a venir a Barcelona per fer-hi Corts Generals. Aquest aspecte fonamental per entendre el Pactisme català ha estat reiteradament amagat per la historiografia oficial. El mateix autor es dol del buit silenciós que plana sobre la densa història militar de la nostra Nació. El present volum es centra en el anys 1640-1642, els primers anys de la Guerra dels Segadors (Guerra de Separació) que tindran el seu clímax el 26 de gener de 1641, en la victoriosa Batalla de Montjuïc, on es Tercios Hispànics foren derrotats i cruelment massacrats pels catalans. L'autor analitza els punts forts i les debilitats de l'organització militar catalana, centrant-se en el reclutament i el finançament dins el marc historiogràfic de la revolució militar. Contextualitza d'aquesta manera les causes de la ràpida mobilització, aixecament i posada en marxa de l'Exèrcit Regular Austriacista a Catalunya durant la futura "Guerra per la Successió". L'obra no és doncs, una successió d'ordres de batalla, armaments, combats, unitats i fets èpics, sinó que esdevé un Tractat Militar d'anàlisi intel·lectual sobre l'organització militar catalana als inicis de la Guerra dels Segadors (Guerra de Separació) (1640-1652).



Matèries: Pactisme ; Guerra dels Segadors ; Revolta catalana 1640 ; Soldats ; Administració militar ; Organització militar ; Exèrcit
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1640 - 1642
Autors add.:Fundació Salvador Vives Casajuana
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Fundació Bosch i Cardellach; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 3
ir a la página          

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3