Ferroviaris en guerra. Revolució, guerra civil i repressió franquista als ferrocarrils catalans de via estreta / [ressenya de:] Miguel Muñoz Rubio
Muñoz Rubio, Miguel


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 55 (2025) , p. 177-182 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Ferroviaris en guerra: revolució, guerra civil i repressió franquista als ferrocarrils catalans de via estreta / Carales Gorini i Santo, Eduard Caballé Colom. Lleida : Pagès editors, 2024

La Fusteria i la platja de Caldetes / Xavier Torrentó Molas i Pau Salvat
Torrentó Molas, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 155-158


L'arribada del tren a Mataró, 1848, i la posterior ampliació cap a Llavaneres, Caldes d'Estrac i Arenys de Mar, el 1857, van marcar un canvi en les estructures de les poblacions que encara avui, estem palpant. El tren va portar molts beneficis, també va segmentar l'accés natural a les platges, va tallar vials cap a negocis preexistents, com va ser el cas de les drassanes de la platja de Mataró, va canviar el transport per cabotatge, però per sobre de tot va donar accés al mar a moltíssima població que, malgrat viure molt a prop, com el cas dels barcelonins, que hi vivien junts però allunyats d'ell.

Al·legacions d'unos mataroneses al transit del ferrocarril per la platja / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 139-153


Mataró va celebrar amb entusiasme l'arribada del tren el 1848 a l'estació situada a ponent de la ciutat, però la projectada prolongació cap a Arenys de Mar en línia recta per la platja, provoca la reacció en contra dels mataronins que volen protegir les activitats marineres: drassanes, varador i ancoratge de vaixells, navegació de cabotatge amb descarrega de mercaderies i pesca. Per la seva gran activitat relacionada amb el mar, Mataró va ser capital de la província marítima del seu nom i abastava des de Tossa a Montgat. En record, la bandera de la província marítima és la del municipi des de 1985. La discussió va durar més de cinc anys fins a la inauguració del tram Mataró-Arenys el 1857. Des del primer moment es farà evident la ja pronosticada necessitat de construir esculleres de pedra per protegir la via dels temporals marítims. Actualment l'activitat marítima es concentra al port, mentre que la platja es pels banyistes compartida amb el tren i la carretera N-2, tot i que pateix la regressió de la sorra per la mala gestió del litoral i el canvi climàtic.

L'Arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850 : del canal en sec de la Rambla al carril de Mataró / Ferran Armengol Ferrer
Armengol Ferrer, Ferran


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, MUHBA, Museu d'Història de Barcelona, 2024
321 p. : il. col. ; 25 cm (Pòsits, 24 ) 
Referències bibliogràfiques. A la coberta: MUHBA 80, el museu de la ciutadania.
ISBN 9788491566229

Ferran Armengol, amb un estil narratiu, gairebé detectivesc, aborda els orígens del ferrocarril a Barcelona a partir de moltes fonts documentals, situant-lo en el marc de les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques de la primera meitat del segle XIX. La inauguració de la línia ferroviària de Mataró, l'any 1848, representa l'entrada a l'era del ferrocarril de Barcelona i, per extensió, de tota la península Ibèrica. Tanmateix, ja l'any 1800 s'havia assajat a la mateixa Rambla un sistema de transport sobre carrils, el "canal en sec", concebut pel científic barceloní Francesc Salvà i Campillo com a alternativa als canals de navegació. El canal en sec de Salvà i el "carril" de Mataró són, doncs, les fites que emmarquen l'arrencada del ferrocarril a Barcelona, per bé que revelen els contrastos que experimentava la ciutat mentre Europa i Amèrica vivien la revolució del transport dels segles XVIII i XIX. L'experiment de Salvà s'avançava quatre dècades al debat sobre la substitució dels canals de navegació pel ferrocarril. El Barcelona-Mataró, en canvi, es va construir amb tecnologia i capital importats d'Anglaterra i va arribar quan pràcticament tots els països d'Europa occidental havien posat en marxa les seves primeres línies ferroviàries. Sens dubte, aquest decalatge deriva de la crisi econòmica i política de la Barcelona d'aquell temps però no és menys cert que aquestes iniciatives mostren una societat oberta al món, connectada amb els mitjans científics i intel·lectuals europeus i relligada amb altres ciutats d'Europa i Amèrica a través del comerç marítim. Ben mirat, que Barcelona fos testimoni d'un experiment precursor del ferrocarril i també de la primera línia ferroviària de la península Ibèrica no és pura coincidència. (Editorial).

Tren d'Olot desaparegut / Adàn Perea Cívico
Perea Cívico, Adán


El Papiol : Efadós, 2025
184 p. . pral. il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca de la Garrotxa) 
ISBN 9788419736857

Fem un recorregut per la trajectòria de la línia ferroviària que va transformar la ciutat d'Olot i totes les localitats per on passava el tren fins a arribar a Girona. L'any 1969 es va clausurar la línia Olot-Girona, però la memòria col·lectiva l'ha mantingut ben present i el paisatge ha preservat el seu record amb la via verda i donant una nova vida a les inconfusibles estacions. Aquest recull fotogràfic ens evoca la quotidianitat del tren d'Olot, amb imatges que ens recorden com el ferrocarril va ser una part imprescindible de la vida de moltes generacions. (Editorial).

75è. Aniversari de l'arribada del tren a Olot (1911-1986) / Pere Macias i Arau, Joaquim Domènech
Macias i Arau, Pere


En: L'Olotí. Olot, Núm. 374 (13 nov. 1986), p. 10-11

Els Negocis ferroviaris : l'ensulsiada / David Moré Aguirre
Moré Aguirre, David


En: 204492 Santuari de Sant Grau de Vallpresona (Tossa) ; Moré Aguirre, David. Tossa de Mar : Centre d'Estudis Tossencs, 2020. p. 330-373

Recuperación y nuevo destino de viejas infraestructuras : de ferrocarril económico a corredor verde : un estudio jurídico / Dolors Canals Ametller
Canals Ametller, Dolors


Barcelona : Cedecs, Centro de Estudios de Derecho, Economía y Cièncias [sic] Sociales, 2000
215 p. : il. ; 23 cm (Derecho administrativo) 
Bibliografia. A la coberta: Ruta del carrilet.
ISBN 8495027690

El Tren d'Olot [Enregistrament sonor] / Nou Disseny

Nou Disseny.


Girona : Música Global Discogràfica, [1998]
1 disc sonor (CD) (26 min) : estèreo.

El Tren d'Olot



[Olot] ; [Barcelona] : [Ajuntament d'Olot] : Associació d'Amics del Ferrocarril, [1988]
[6] p. , [1] f. pleg. : il. col. ; 22 * 30 cm

El Tren d'Olot : llibre fotogràfic / Antoni Bosch i Rich ; Josep Callis i Costa ; Joaquím Domènech i Matillo
Bosch i Rich, Antoni


Ed. reimpr.
Olot : Ajuntament d'Olot, [1986]
143 p. : il. ; 19 cm (Llibre Fotogràfic, 1) 
Inclou cronologia.
ISBN 8440020201

Olot i el ferro-carril de Guardiola a Rosas / Xavier Piera
Piera, Xavier


En: 266929 Festa Major d'Olot : programa-homenatge als artistes olotins : setembre, any 1929. Olot : Impremta Aubert, [1929]

Festa Major d'Olot : programa-homenatge als artistes olotins : setembre, any 1929 / [textos: J. Munteis, Joaquim Vayreda Aulet, Joan de Garganta, Xavier Piera, A. Dot Arxé, J.M. Mir Mas de Xexàs i Francesc Xavier Riera]



Olot : Impremta Aubert, [1929]
[22] p., [18] p. de làm. : il. ; 28 cm
Conté: fotografies d'escultures, pintures i dibuixos d'artistes olotins.

Conté:
- 266930  Riera i Cabrafiga. Francesc Xavier. Notes fisiogràfiques.
- 266931  Mir Mas de Xexàs. Josep M. Francesc Vayreda.
- 266932  Piera. Xavier. Olot i el ferro-carril de Guardiola a Rosas.

Don Enrique Daunis e Ibran, secretario del Exmo. Ayuntamiento de la Muy Leal Ciudad de Olot certifico



Olot : [l'Ajuntament], 1928
[4] p. ; 32 cm

Document sobre la formació d'una comunitat de municipis de cara a la construcció del ferrocarril Ripoll-Figueres.

Liquidation J. M. de Abaroa : communication relative au chemin de fer d'Olot à Gerona et situation au 30 juin 1906 / G. Lemarquis
Lemarquis, G.


Paris : Société Anonyme de Publications Périodiques P. Mouillot, 1906
9 p. ; 27 cm

Plan de arreglo de las diferencias existentes entre la compañía del Ferrocarril de Olot á Gerona y Don Alberto Vilanova y Domenech



[S.l.] : [s.n.], [19??]
32 p. ; 27 cm

Comisión rogatoria del Tribunal de Londres en el pleito de don Alberto Vilanova y Domenech contra la Compañía del Ferrocarril de Olot á Gerona en la Alta Corte de Justicia, división de la Cancillería, señor juez Stirling : 1898



Barcelona : Benrich y C., [1899?]
139 p. ; 32 cm

Programa de los festejos que con motivo de la inauguración del ferrocarril ...



Olot : Alzamora, impr, 1911
[4] p. : il. ; 21 cm

Ferrocarril de Olot a Gerona : verano 1954 / [Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona]

Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona.


[S.l.] : [s.n.], [1954]
1 f. pleg. : il. ; 25 cm
Conté: Horario de trenes a partir del día 23 de mayo de 1954. Avanttítol: Servicio de trenes.

Memoria leída en la Junta General Ordinaria de Accionistas celebrada el día 2 de mayo de 1923 / Compañía del Ferrocarril de Olot a Gerona

Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona.


Barcelona : I. C. Plauber, 1923
11, [7] p. ; 28 cm