Barcelona en la mirada de les periodistes estrangeres durant la Guerra Civil / Bernardo Díaz Nosty
Díaz Nosty, Bernardo


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 5-15 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Notes.

La historiografia ha descuidat de manera significativa la presència de les periodistes estrangeres en la Guerra Civil, obviant per aquest motiu un relat del conflicte amb matisos clarament diferenciats de la narrativa dominant. Prop de dues-centes dones, no obstant això, van deixar testimoniatge del seu pas per la península Ibèrica, més interessades en els efectes de la guerra que en la cultura militar. La majoria d'elles van passar per Barcelona i es van fixar, entre altres aspectes, en la vida a la ciutat, els bombardejos aeris sobre la població civil, els successos sagnants de maig del 1937 i la sortida republicana cap a França.

La Gestió de la infodèmia a Catalunya durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19 / Sergi Xaudiera
Xaudiera, Sergi


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 49-56 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Referències bibliogràfiques.

Durant la primavera del 2022 ens vam entrevistar amb diferents treballadors públics responsables de la gestió de la infodèmia de la Covid-19, amb l'objectiu de documentar i estudiar com diferents unitats de la Generalitat van actuar per mitigar els efectes de la infodèmia. Tot seguit, vam reunir-nos amb representats de les dues principals organitzacions de fact-checking a Catalunya per identificar com havien respost a la infodèmia i què en podíem aprendre. Aquest estudi local permet conèixer el comportament de la comunitat catalana i adaptar-ne les intervencions, ja que la majoria d'estudis previs es basen en la comunitat de parla anglesa.

El Procés de producció informativa en confluència amb conflictes politicosocials : el cas dels periodistes de TV3 i el procés sobiranista de Catalunya / Gemma Palà Navarro
Palà Navarro, Gemma


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 57-66 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Referències bibliogràfiques.

El procés sobiranista de Catalunya va ser un moviment polític i social que va defensar el dret a decidir i la independència d'aquest territori i que va derivar en un enfrontament entre l'Estat espanyol i el Govern català. Els mitjans de comunicació espanyols i catalans van tenir un rol crucial en la cobertura mediàtica per la seva proximitat amb el conflicte i, alhora, van estar al centre del debat públic. Aquesta recerca pren TV3 i els seus periodistes com un estudi de cas per conèixer com el context politicosocial va condicionar el relat periodístic i quins factors externs i interns hi van intervenir. Mitjançant les entrevistes semiestructurades a onze periodistes, entre redactors i editors dels programes informatius de TV3, es poden identificar diferents aspectes que permeten concloure que les fonts periodístiques, les rutines de treball i la responsabilitat de TV3 com a mitjà públic van ser els principals factors que van intervenir en la producció informativa.

Films insígnia, polítiques audiovisuals i circulació : els casos de Pa negre, Handia i O que arde / Marta Pérez Pereiro, Marijo Deogracias Horrillo i M. Soliña Barreiro González
Pérez Pereiro, Marta


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 47 (octubre 2021), p. 13-24 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Cinema, ficció audiovisual i diversitat lingüística. Notes. Referències bibliogràfiques.

El cinema en les llengües minoritàries de l'Estat espanyol ha estat invisibilitzat per les dificultats de circulació de films petits i per la necessitat de doblar-los per a la seva inclusió al mercat espanyol, en el qual la versió original subtitulada és una opció minoritària. La presència del que denominem films insígnia, premiats en festivals internacionals i que s'exhibeixen en llengua original, contribueix a una certa visibilitat d'aquestes cinematografies. En aquest assaig analitzem tres casos - Pa negre (2010), Handia (2017) i O que arde (2019) - i les polítiques audiovisuals que van fer possible la seva producció i visibilització en festivals i cartelleres.

Posicionament de veus alternatives a l'Europa audiovisual : el cas de la política lingüística catalana, gallega, basca i sami / Enrique Castelló-Mayo, Pietari Kääpä, Kate Moffat i Antía López-Gómez



En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 47 (octubre 2021), p. 25-36 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Cinema, ficció audiovisual i diversitat lingüística. Notes. Referències bibliogràfiques.

Una de les hipòtesis en què es basa aquest article és que la normalització de la subtitulació en el camp audiovisual, particularment en llengües no hegemòniques, contribueix a fer més fluida i consolidar la comunicació dialogada i l'acceptació intercultural, en casos tan variats com el català, el gallec, el basc o el sami. Al mateix temps, com suggereix l'estudi del cas sami al final del capítol, aquests mecanismes per a la inclusió i la diversitat també poden tenir un efecte advers i continuar reforçant formes d'exclusió i la normalitat hegemònica de les llengües dominants, en què, a més, el poder s'exerceix mitjançant una política lingüística i de subtitulació en les llengües dominants (i no només en anglès. Per això, s'han realitzat dos qüestionaris, que han respost 115 docents i deu responsables de mitjans de comunicació locals. Els resultats indiquen que els centres formatius acostumen a fer ús de mitjans escolars o locals amb una voluntat d'alfabetitzar en mitjans, tot i que no segueixen uns indicadors estàndard per assolir competències mediàtiques i emfasitzen més l'entreteniment de l'alumnat que l'aprenentatge crític de l'ús dels mitjans.

El Fet trans a TV3 : anàlisi de la representació de la diversitat de gènere en el documental televisiu i la seua recepció / Marina García Blanes
García Blanes, Marina


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 45 (juliol 2019), p. 45-53 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació, mitjans i gènere. Notes. Referències bibliogràfiques.

Les identitats trans hui formen part de l'agenda mediàtica, però la seua cobertura continua generant conflictes. Aquest article pren com a univers d'estudi dos documentals emesos per la televisió pública catalana (TV3) l'any 2016 per analitzar la representació del fet trans en el documental televisiu i la recepció per les persones trans d'aquests continguts a Catalunya. Amb aquesta investigació es posa de manifest que existeix una distància important entre allò que expressa el discurs periodístic i allò que narra el discurs testimonial de les transidentitats, i s'ofereixen recomanacions per tractar d'acurtar-la.

Anàlisi de les desinformacions del referèndum de l'1 d'octubre detectades per Maldito Bulo / Òscar Coromina, Adrián Padilla
Coromina, Òscar


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 44 (juliol 2018), p. 17-26 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Fake news, algoritmes i bombolles informatives. Referències bibliogràfiques.

Aquest article pren els fets succeïts al voltant del referèndum d'independència de Catalunya del dia 1 d'octubre de 2017 com a referència per fer una anàlisi sobre l'ús de la desinformació en un context de contenciós polític i un escenari d'alta polarització com a part d'una narrativa estratègica. A partir d'una proposta metodològica d'anàlisi, i aplicant-la a les desinformacions contrastades pel fact-checker Maldito Bulo, hem constatat que la desinformació té com a objectiu el descrèdit dels actors implicats, l'amplificació dels fets o bé la recerca d'adhesions als diferents argumentaris, i que el format de la desinformació és un element clau en el seu grau de difusió, així com la dificultat a l'hora de determinar amb exactitud l'impacte d'aquesta desinformació.

Televisió mòbil i social a Catalunya : l'audiència i la interacció en les aplicacions mòbils i els perfils de xarxes socials corporatius de les televisions catalanes / Pablo Gómez-Domínguez, Reinald Besalú Casademont
Gómez-Domínguez, Pablo


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 42 (juliol 2016), p. 41-52 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: L'audiovisual OTT, noves fronteres i desafiaments. Referències bibliogràfiques.

Aquest estudi aborda les característiques i el comportament dels usuaris de les aplicacions mòbils i dels perfils de xarxes socials corporatius de 53 televisions catalanes: TV3, 8tv i les televisions integrades dins la Xarxa Audiovisual Local (XAL). S'aplica una metodologia quantitativa amb una anàlisi de contingut, el creuament de dades de consum lineal i mòbil i l'anàlisi d'indicadors de desenvolupament del nivell d'interactivitat de les comunitats d'usuaris a Facebook i Twitter. Els resultats mostren que les aplicacions mòbils han estat desenvolupades per a un tipus d'usuari passiu i que el perfil d'audiència d'aquestes aplicacions està format majoritàriament per homes de 25-34 anys. D'altra banda, les comunitats en xarxa es mostren força inactives, amb uns nivells d'interacció majors a Facebook i propers al 0 [per cent] a Twitter.

Els Programes infantils de ràdio a Catalunya : una aproximació cronològica a la tipologia de programes de ràdio per a nens / Sílvia Espinosa, Lidia Borrero
Espinosa i Mirabet, Sílvia


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 41 (juliol 2015), p. 55-65 (Tema monogràfic) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

Aquest article vol evidenciar la poca significació que tenen les programacions infantils de ràdio a Catalunya en el marc d'una conjuntura econòmica complicada i en un sector industrial que paradoxalment necessita reinventar-se i buscar nous models per rejovenir la seva antena. Majoritàriament són programes patrimoni de les emissores municipals que aposten per una concepció clàssica per acostar-se a un públic apartat dels estudis d'audiència. En aquestes pàgines es revelaran les conclusions d'un exhaustiu treball de camp (2013) que descriu com són i on s'emeten els programes infantils que es poden escoltar, per aire, a les emissores generalistes públiques i privades de Catalunya.

Adolescents, consum televisiu i control parental : indicacions a educadors i programadors des d'un estudi sobre el consum adolescent de la ficció televisiva realitzat a Catalunya / Maddalena Fedele, Núria Garcia-Muñoz, Emili Prado
Fedele, Maddalena


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 40 (juliol 2014), p. 5-13 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Infància, adolescència i educació en comunicació audiovisual. Notes. Referències bibliogràfiques.

Es presenten part dels resultats d'un estudi més ampli sobre el consum adolescent de la ficció televisiva, realitzat a Catalunya, mitjançant la combinació de tècniques quantitatives (enquesta) i qualitatives (grups de discussió), amb una mostra de 233 estudiants de secundària escolaritzats a la ciutat de Barcelona. Amb el doble objectiu de proporcionar indicacions als programadors televisius respecte de les exigències dels adolescents, i a les institucions perquè puguin dissenyar polítiques d'educació en comunicació adequades (media literacy) dirigides tant als joves com als educadors, s'analitzen les preferències televisives dels adolescents i les estratègies de control parental relatives al seu consum televisiu.

La Ciència i la tecnologia a la televisió d'àmbit català / Gemma Revuelta, Marzia Mazzonetto
Revuelta, Gemma


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 30 (gener-juny 2008), p. 69-80 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La divulgació científica en els mitjans audiovisuals. Bibliografia.

El paper dels mitjans de comunicació -i sobretot de la televisió- és cabdal en l'adquisició de nous coneixements relacionats amb la ciència i la tecnologia, tot i que la presència d'aquests continguts és escassa, si es compara amb la resta d'àmbits d'actualitat. Aquest article mostra els primers resultats d'un estudi realitzat per l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra a iniciativa del CAC en què s'han analitzat quins i com són els continguts sobre ciència i tecnologia emesos per la televisió d'àmbit català.

La Divulgació científica i tecnològica a la ràdio generalista / Maria Gutiérrez
Gutiérrez García, Maria


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 30 (gener-juny 2008), p. 81-89 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La divulgació científica en els mitjans audiovisuals. Notes a peu de pàgina.

L'objectiu d'aquest article és mostrar l'impacte que la ciència i la tecnologia tenen en la programació de la ràdio generalista espanyola i catalana. A partir de l'anàlisi de l'oferta, es podrà determinar quines són les estratègies de programació aplicades en cadascuna de les emissores i/o cadenes i el seu tractament. Segurament, la tendència de l'oferta generalista a l'homogeneïtzació perjudica la presència d'aquest tipus de continguts especialitzats; ara bé, la possibilitat de sintonitzar-ne l'emissió en directe en línia o de descarregar-ho com a podcast obre noves perspectives per a la divulgació científica i tecnològica.

La Legislació catalana de l'audiovisual : present i futur / Antoni Bayona
Bayona i Rocamora, Antoni


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 29 (setembre-desembre 2007), p. 17-24 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Regulació i canvi en l'audiovisual.

La transformació profunda que està vivint el sector audiovisual, amb la incorporació de noves tecnologies, nous usos, accessos i maneres de comunicarse, entre altres factors, ha marcat la necessitat de redefinir l'audiovisual com a servei públic. En aquest sentit, la comunitat jurídica s'ha vist abocada a debatre sobre les noves bases que han d'establir un marc normatiu adequat a la nova situació de l'audiovisual. A Catalunya, l'aprovació de la Llei 22/2005 de comunicació audiovisual intenta donar resposta a aquests canvis en l'audiovisual. En aquest article, s'analitza la legislació catalana en aquest àmbit, la situació dels mitjans de comunicació públics i privats, les funcions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya com a autoritat reguladora i, finalment, es fa un balanç sobre les perspectives de futur de la normativa audiovisual catalana.

Sobre la qualitat de la llengua dels mitjans de la CCRTV / Oriol Camps
Camps i Giralt, Oriol


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 28 (maig-agost 2007), p. 3-11 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La qualitat de la llengua en els mitjans audiovisuals. Notes a peu de pàgina.

L'objectiu dels mitjans de comunicació catalans és mantenir l'espai català de comunicació. En un marc de contacte de llengües, la qualitat de la llengua dels mitjans ha de mantenir la tensió entre tradició i innovació, representativitat envers els dialectes i realisme en els diàlegs; el català estàndard i els requeriments dels diferents gèneres de comunicació de massa. Per ajudar-nos a mantenir aquestes tensions, a la CCRTV hem creat el web lingüístic http://esadir.cat, que recull l'experiència dels nostres equips de lingüistes durant prop de vint-i-cinc anys. Així, treballem amb els presentadors i els periodistes per aconseguir una bona qualitat lingüística.

El Doblatge en català / Lluís Comes
Comes, Lluís


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 28 (maig-agost 2007), p. 45-51 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La qualitat de la llengua en els mitjans audiovisuals. Notes a peu de pàgina.

El doblatge en català va néixer amb Televisió de Catalunya i amb el tret distintiu d'introduir un procés de selecció d'una part dels professionals que participen en el doblatge. Des de la seva creació, la cadena ha anat desenvolupant eines d'assistència a la traducció. L'article fa un repàs de cadascuna de les tasques associades al procés de doblatge i se centra en la subordinació dels guions traduïts a la llengua original. En el cas del català, cal vèncer també la subordinació al doblatge en castellà, tant en l'àmbit lingüístic com en el cultural.

Del carrer a les ones : de com el futbol en català va conquerir la ràdio / Joaquim M. Puyal
Puyal Ortiga, Joaquim M.


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 28 (maig-agost 2007), p. 53-61 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La qualitat de la llengua en els mitjans audiovisuals. Notes a peu de pàgina.

Una evocació, en primera persona, del marc i de les condicions en què es va produir la primera transmissió de futbol en català després del franquisme. Les reflexions que l'acompanyen ens acosten a consideracions diverses, tant des de l'òptica de l'emissor de missatges com des de la del receptor. Hi ha raons que justifiquin la implicació partidista del narrador? També hi trobarem algunes observacions sobre el país, el periodisme, les característiques de les transmissions radiofòniques i l'evolució del futbol, enfilades amb un contrapunt crític que li resulta inevitable, a l'autor. De fons, les persones, la llengua i el nostre teixit comunicatiu.

La Ficció de la màscara : el cas de Polònia a Catalunya / Jordi Balló
Balló, Jordi


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 27 (gener-abril 2007), p. 59-62 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Imatge i dret a burla.

La ficció basada en la màscara ha trobat en la serialitat televisiva un format únic d'expansió d'un humor transgressor i carnavelesc. L'autor fa un breu recorregut pels principals programes satírics de la història de la televisió com ara Spitting Image o Les guignols de l'info, fins arribar a Polònia, espai que s'emet a Televisió de Catalunya i que dirigeix Toni Soler. Al text s'examina la fórmula d'èxit i les característiques principals d'aquest programa de la graella televisiva catalana segons les variables següents: la transferència, la presència del doble, el pacte de silenci i el cos mutant.

L'Agenda temàtica dels teleinformatius a Catalunya / Carmina Puig Sobrevals
Puig Sobrevals, Carmina


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 26 (setmbre-desembre 2006), p. 29-42 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: El pluralisme informatiu en la televisió.

L'article pretén fer una radiografia dels principals esdeveniments de què han parlat els teleinformatius durant el període de mostra. Les notícies s'han agrupat en grans temes per poder determinar, en funció del temps de notícia dedicat, quins tenen més presència a les cadenes analitzades. Els descriptors temàtics Societat, Esports i Temps i els inserts de l'agrupació Altres són triats com a barems per tal de valorar si els teleinformatius tendeixen a la banalització i l'espectacularització de les notícies. Seguidament, es descriuen quins són els cinc ítems informatius o notícies al voltant d'un mateix esdeveniment que han atret més l'atenció informativa, així com la seva evolució durant el període analitzat.

La Presència dels actors polítics en els teleinformatius / Laura Rodas
Rodas, Laura


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 26 (setmbre-desembre 2006), p. 43-53 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: El pluralisme informatiu en la televisió.

Aquest article respon bàsicament a les preguntes següents: quins actors polítics han parlat? I quant han parlat?, i constitueix una primera aproximació al comportament de les emissores analitzades en relació amb el pluralisme polític. Sempre en termes de temps de paraula, s'analitzen les veus governamentals respecte del conjunt de veus polítiques; els actors polítics que, a títol individual, han parlat més en els teleinformatius i quines agrupacions d'actors polítics han obtingut una presència més destacada.

El Pluralisme polític durant el cicle electoral del període 2003-2004 / Carme Ortín
Ortín, Carme


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 26 (setmbre-desembre 2006), p. 55-64 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: El pluralisme informatiu en la televisió.

L'article analitza el pluralisme polític durant el cicle electoral del període 2003-2004. Aquest cicle comprèn les eleccions municipals 2003, les eleccions al Parlament de Catalunya 2003, les eleccions generals 2004 i les eleccions europees 2004. El període va estar marcat, en bona mesura, per la divergència d'opinions envers l'aplicació dels blocs electorals ja siguin en forma de peces d'una durada determinada o de barems de proporcionalitat. Aquest esdevé el tema central que articula el text següent. En primer lloc es tracta l'evolució del temps de paraula dels Governs objecte de les eleccions durant l'any de contesa electoral; a continuació s'estudia l'atenció informativa que rep la crònica política durant els períodes electorals i, per últim, s'aborda la incidència dels diferents sistemes de blocs electorals en la representació de partits i la funció dels blocs com a garants del pluralisme polític.