Plant ecophysiological responses to a field experimental drought in the Prades holm oak forest [Fitxer informàtic]
/ Romà Ogaya Inurrigarro ; [dirigida per: Josep Peñuelas]
Ogaya Inurrigarro, RomàBellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2004
Dirigida per: Peñuelas, Josep. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia, 2004
1 recurs electrònic
S'ha muntat un sistema experimental a l'alzinar de Prades per simular la sequera prevista per a les properes dècades al bosc mediterrani. S'ha realitzat el seguiment de la fotosíntesi, la morfologia i demografia foliar, la fenologia i el creixement de les espècies llenyoses dominants. Els resultats mostren una lleugera disminució en les taxes fotosintètiques i l'eficiència fotoquímica, així com una reducció en la quantitat total de fulles quan la disponibilitat hídrica disminueix. Aquestes variacions han comportat un menor creixement diametral dels troncs i una major mortalitat d'individus. Les diferents espècies dominants d'aquest bosc mostren diferents sensibilitats a l'estrès hídric experimental: Quercus ilex i Arbutus unedo han resultat molt més afectades per la sequera que Phillyrea latifolia. La disponibilitat hídrica constitueix un dels factors més determinants del creixement i la distribució de les espècies vegetals mediterrànies. Els models de canvi climàtic preveuen un augment de la temperatura a zones de clima mediterrani, cosa que implicaria un augment en l'evapotranspiració que, segons els mateixos models, no aniria acompanyada d'un augment en les precipitacions. Per tant, la disponibilitat hídrica dels boscos mediterranis podria disminuir en les properes dècades, encara més del que ho ha fet les darreres. Per estudiar els efectes d'una disminució en la disponibilitat hídrica en ecosistemes forestals mediterranis, s'està fent un experiment a l'alzinar de la Solana dels Torners (serra de Prades). Es tracta d'un bosc de rebrot d'uns 6 m d'alçada i una densitat mitjana de 16.600 peus ha-1, dominat per Quercus ilex, Phillyrea latifolia i Arbutus unedo. L'experiment consisteix en excloure parcialment l'aigua de la pluja i l'escorriment superficial, i assolir un 15 [per cent] menys d'humitat del sòl a les zones amb exclusió d'aigua respecte de les no tractades experimentalment. S'ha realitzat el seguiment de la fotosíntesi, la morfologia i demografia foliar, la fenologia i el creixement de les espècies llenyoses dominants a cadascuna de les quatre parcel·les control i quatre parcel·les tractament. Una disminució en el 15 [per cent] de la disponibilitat hídrica superficial ha reduït subtilment les taxes fotosintètiques durant les hores centrals del dia (com a màxim 20 [per cent] només en determinades estacions de l'any en Quercus ilex), i de l'eficiència fotoquímica durant els períodes més freds de l'any. També ha comportat una reducció de la quantitat total de fulles en Quercus ilex (30 [per cent]), i la formació de noves fulles amb un menor gruix i una menor àrea. La producció de flors i fruits ha disminuït lleugerament en Quercus ilex i més clarament en Arbutus unedo en resposta a la sequera. L'aparició de diversos estadis fenològics ha estat alterada, especialment en Arbutus unedo. Tots aquests efectes han comportat una reducció del creixement diametral dels troncs en un 37 [per cent], però no totes les espècies són afectades per igual. Algunes resulten bastant sensibles, com Arbutus unedo i Quercus ilex, que mostren respectivament, un creixement diametral 77 per cent] i 55 [per cent] més baix en condicions de sequera, mentre que Phillyrea latifolia no experimenta cap disminució apreciable en el creixement diametral. La mortalitat dels individus mostra un patró semblant, ja que en condicions de sequera la mortalitat augmenta, i Arbutus unedo i Quercus ilex mostren una mortalitat més elevada que Phillyrea latifolia. Sota condicions de sequera, l'increment de biomassa aèria (calculada mitjançant al·lometries a partir del diàmetre dels troncs) ha disminuït un 42[per cent]. L'experiment ha posat de manifest que, sota condicions més àrides que les actuals, els boscos mediterranis poden minvar bastant les seves taxes de creixement, i per tant, la seva capacitat per segrestar carboni atmosfèric. No totes les espècies vegetals en resultarien igualment afectades, a llarg terme podria haver-hi un canvi en la composició específica, de manera que en resultessin més afavorides les més resistents a la sequera.
