L'Episodi de sequera de 1817 a Catalunya. Aportacions des de la història ambiental / Carlos Moruno
Moruno Moyano, Carlos


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 193 (abril 2024), p. 10-13 : il. (Recerca universitària) 
Bibliografia.

Quan l'aigua és un be escàs. La crisi de 1817 a la ciutat de Girona / Carlos Moruno Moyano
Moruno Moyano, Carlos


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 64 (2023) , p. 241-259 : il. (Articles i treballs) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La sequera de 1812-1824 ha estat una de les més severes de l'època contemporània. L'article estudia la manca de pluges que es va viure a la ciutat de Girona entre finals de desembre de 1816 i mitjans de maig de 1817 a partir de les actes municipals, les actes capitulars de la catedral i una memòria de l'arxiconfraria de la Puríssima Sang. D'aquesta manera, s'analitzen els actes de rogativa que es produïren a la ciutat per tal de poder valorar la gravetat de la sequera i, posteriorment, identificar les conseqüències socials d'aquest fenomen i la conflictivitat creixent entorn de l'accés i l'ús de l'aigua.

Sequera crònica / Aleix Serra i Uró
Serra i Uró, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 158 (hivern 2023), p. 80-81 (Parlem del temps) 

Per què no hi ha aigua a l'embassament de Riudecanyes? / Gabriel Arbonès Domingo
Arbonès Domingo, Gabriel


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLV, núm. 244 (abril-juny 2023), p. 32-39 (El Floc verd) 

Com és de greu la situació de l'embassament de Riudecanyes? El sistema de pantans de Siurana-Riudecanyes pateix el pitjor episodi de sequera des que es construí el pantà de Siurana l'any 1973. A finals de juny de l'any 2023, el pantà de Riudecanyes es troba al 6,19 per cent de la seva capacitat, i conté 0,329 hm3 dels 5,322 hm3 màxims. En una situació similar es troba l'embassament de Siurana, al 6,4 per cent de la seva capacitat amb un continent de 0,782 hm3 dels 12,218 hm3 màxims. En l'assemblea ordinària de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, celebrada el 4 de maig de 2023, es va informar que no s'iniciaria el reg la temporada 2023 per manca d'aigua -l'any 2022 la temporada de reg va començar el 20 de juny i va durar deu setmanes, una hora per dret. Aquest fet pot comportar la pèrdua de 4.000 hectàrees d'avellaners que depenen de l'aigua del pantà de Riudecanyes. Això podria suposar pràcticament el final del cultiu de l'avellaner al nostre territori, ja que l'any 2021 es va tenir registre de solament 5.765 hectàrees d'aquest cultiu en regadiu a la província de Tarragona. Així mateix, s'espera perdre la collita d'oliva d'aquelles explotacions que no tinguin alternatives de reg i l'assecament de nombrosos pous.

Les Sequeres : un problema crònic de la nostra agricultura (segle XIX) / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Foradot. Montblanc, núm. 139 (desembre 2023), p. 8-11 : il.

Una Primavera amb dues cares / Aleix Serra i Uró
Serra i Urò, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 182-183 (Parlem del temps) 

La primavera del 2023 (març, abril i maig) tampoc no ha servit per revertir la intensa sequera que pateix bona part de Catalunya des de fa mesos. Això sí, després d'una primera meitat de l'estació especialment càlida i gairebé sense pluja, els ruixats freqüents de la segona meitat almenys han permès un notable reverdiment de la comarca.

Temps de sequera / Aleix Serra i Uró
Serra i Urò, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 155 (primavera 2023), p. 72-73 (Parlem del temps) 

L'hivern 2022-2023 no ha servit per atenuar la sequera que pateix bona part de Catalunya i que ja fa mesos que amenaça les principals reserves d'aigua.

Dades per a la història del clima : les rogatives per la pluja a la Conca de Barberà (ss. XVIII-XIX) (i II) / Josep M. Grau Pujol, Roser Puig Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 98 (agost 1995), p. 24-27 (Història) 
Notes.

Dades per a la història del clima : les rogatives per la pluja a la Conca de Barberà (ss. XVIII-XIX) (I) / Josep M. Grau Pujol, Roser Puig Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Segona època, Núm. 97 (maig-juny 1995), p. 27-31 (Història) 
Notes.

L'Epidèmia de 1820 a Altafulla / Salvador-J. Rovira i Gómez
Rovira i Gómez, Salvador J.


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 51-55

La Tardor més seca de l'any més càlid / Aleix Serra i Uró
Serra i Uró, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 154 (hivern 2022), p. 52-53 : il. (Parlem del temps) 

Després de l'estiu més càlid de les nostres vides, i enmig d'una situació de sequera que en alguns indrets del país començava a ser acusada, hi havia l'esperança que la tardor del 2022 pogués significar un punt d'inflexió pluviomètric. En comptes d'això, i malgrat que el setembre va ser plujós en alguns indrets, al final de l'estació el dèficit pluviomètric s'ha accentuat arreu del Berguedà.

Tenim massa boscos? / text d'Oriol Gracià; amb l'assessorament de Martí Boada
Gracià, Oriol


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 10-15 : il. (Actualitat) 

Volem que plogui : rogatives contra la sequera / text de Josep M. Bunyol ; amb l'assessorament de Mariano Barrendos
Bunyol, Josep Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 60-63 : il. (Reportatge. Edat moderna) 

Com actuar en temps de sequera : consells per a l'estalvi d'aigua



[Castelló d'Empúries] : Ajuntament de Castelló d'Empúries, [2008]
[10] p. : il. col. ; 21 cm
Text en català i castellà, resums en anglès, francès, alemany i àrab.

Efectes del canvi climàtic (eixut i escalfament) en una brolla del Garraf : resultats dels projectes Climoor i Vulcan / Marc Estiarte, Josep Peñuelas, Laura Llorens, Paula Bruna, Patrícia Prieto, Iolanda Filella, Joan Llusià, Francisco Lloret, Ferran Rodà



En: 113638 IV Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Barcelona : Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals, DL 2004. p. 65-74 : gràf
 (Ecologia) 
Bibliografia.

La primavera de 1999 vam iniciar la manipulació experimental de la precipitació i la temperatura d'unes parceles de brolla a l'interior del Parc del garraf amb una vegetació dominada per la fuixarda (Globularia alypum) i el bruc d'hivern (Erica multiflora).

La Inundación de Tortosa de octubre de 1787 : extremismo hidrometeorológico, catástrofe y gestión de la emergencia en la fachada mediterránea española durante el siglo XVIII / Armando Alberola Romá
Alberola Romá, Armando


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 33 (2021) , p. 99-133 (Dossier) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els dies 8 i 9 d'octubre de 1787, Tortosa va patir la pitjor de les inundacions conegudes fins aquella data. La van provocar el gran cabal del riu Ebre i el fortíssim temporal que va caure sobre el seu tram final i desembocadura. El desastre fou terrible, i la ciutat i el seu entorn van estar submergides sota les aigües durant dies. En aquest article s'estudien les circumstàncies que van provocar aquest esdeveniment extrem, les seves conseqüències, la gestió de la catàstrofe per part dels diferents responsables politico-administratius i la resposta de l'Estat.

Efectes ecofisiològics d'una sequera experimental sobre l'alzinar de Prades / Romà Ogaya, Josep Peñuelas, Dolores Asensio, [et al.]



En: 147496 Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet : del règim senyorial a la gestió pública : Monestir de Poblet, 12 i 13 de novembre de 2004. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2004. p. 183-191 : il.

Bibliografia.

La Sequera de 1817 a Catalunya. Abast i conseqüències socials en un context de postguerra / Carlos Moruno
Moruno Moyano, Carlos


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 32 (2020) , p. 97-113 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El present article pretén aprofundir en l'estudi del Sexenni Absolutista (1814-1820) a Catalunya i analitzar la sequera que hi va haver en aquest període a partir d'un conjunt de fonts documentals i una abundant bibliografia en gran part provinent de la climatologia històrica. Mitjançant l'estudi d'algunes de les principals ciutats de Catalunya -com Barcelona, Tarragona i Girona- es presenta un període d'eucaristia de pluges que les mateixes fonts defineixen com el més greu des del 1788. També s'analitza la gestió de les autoritats davant la falta d'aigua i l'arribada a les ciutats d'importants grups de camperols que van abandonar les seves terres i hi van anar en busca de beneficència. Aquest va ser el cas de la regió de l'Urgell, que, com veurem, va ser una de les més castigades durant aquest període, en el qual es van succeir sequeres i males collites que van acabar desencadenant una crisi de subsistència que tingué importants expressions al llarg de l'any 1817.

La Sequera a la Plana d'Urgell / Esteve Mestre
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 10 (2019) , p. 107-116 : il. (Estudis) 

Set anys de sequera experimental a l'alzinar de Prades : efectes en la fenologia reproductiva de les principals espècies dominants / Romà Ogaya Inurrigarro, Josep Peñuelas Reixach
Ogaya Inurrigarro, Romà


En: 147497 Actes de les Segones Jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades : els límits de la pressió humana en el medi natural : Poblet, 17 i 18 de novembre de 2006. Poblet : Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2006. p. 225-267

Bibliografia.

A l'alzinar de Prades s'hi ha simulat la sequera prevista per a les properes dècades (15 per cent de disminució mitjana de la humitat del sòl) mitjançant l'exclusió parcial de l'aigua de pluja i de l'escorriment superficial. Durant el període estudiat, s'ha realitzat el seguiment de les dades meteorològiques, la humitat del terra i la producció de flors i fruits en les principals espècies dominants d'aquest alzinar: Quercus ilexL., Phillyrea latifolia L. i Arbutus unedo L. La producció de flors i fruits en Q. ilex ha estat molt relacionada amb la pluviositat anual, però en les altres dues espècies estudiades no ha estat així. El tractament de sequera experimental ha comportat una disminució de la producció de flors i fruits en Q. ilex, una no tan clara disminució en A. unedoi un efecte nul en P. latifolia. Una reducció en la producció d'estructures reproductives i la diferent resposta de les espècies estudiades al tractament de sequera pot comportar, a llarg termini, canvis importants en la futura distribució de les espècies dels boscos mediterranis.