L'Arquitectura de les colònies industrials del Bages i del Berguedà / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 141 (tardor-hivern 2025), p. 11-18 : il. (Dossier. Les primeres fàbriques del Bages i Berguedà) 

Les colònies industrials són un fenomen estès per tot el món industrial - cités ouvrières franceses,mill towns a la Gran Bretanya, città di lavoro o villaggi operai a Itàlia, les Arbeiterkolonien alemanyes...El 1930, el Bureau of Labor Statistics del Departament de Treball dels Estats Units, l'agència d'estadística econòmica i laboral, estimava que més de deu milions de persones hi vivien. Han marcat la historia de les conques del Llobregat i del Ter i d'àmplies zones del país durant molts anys, i van esser útils per a algunes grans empreses en expansió fins a finals del franquisme.

Un Territori mil·lenari



En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 3 (Editorial) 

Al segle XVIII la ciutat de Manresa era la propietària de tres dels molins que hi havia en el terme i territori de la ciutat, dos al riu Cardener i el tercer al torrent de Sant Ignasi, molins que l'Ajuntament arrendava per períodes anuals, per via de subhasta, amb el què obtenia part dels ingressos que havien de servir per a les despeses municipals. El primer pas del procés d'arrendament era la publicació de la taba, cartell de les condicions i obligacions que haurien de complir els arrendataris. En l'article es comenten breument quines eren aquestes condicions.

El Mapa de la vinya al Bages el 1740 / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 22-23 : il. (Història) 

No és fàcil construir estadístiques i mapes de la distribució de conreus en el segle XVIII, tot i que la implementació del cadastre després de la Guerra de Successió va signi!car una recollida de dades molt important.

Els Camperols. Publicació de la Unió de Rabassaires de la comarca del Bages (1937) / Jaume Serra Carné
Serra Carné, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 29-32 : il. (Història) 

La Unió de Rabassaires va ser un gran sindicat dels petits pagesos de Catalunya i també del Bages. Es va crear el 1922 i va tenir activitat fins al final de la Guerra Civil. Durant aquest temps l'organització va tenir com a portaveu la publicació La Terra, però al Bages i a la Regió Setena no va tenir cap publicació pròpia. No va ser fins al 1937, en plena guerra, que es va decidir publicar Els Camperols. Es va editar a Manresa i sols en coneixem l'existència del primer número. Fins ara aquesta publicació era desconeguda. En aquest article en fem una ressenya.

Cercant la llibertat a les muntanyes. Memòries del col·lectiu escalador al Bages (II) / Alicia Navalón
Navalón, Alícia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 33-39 : il. (Història) 

Practicada des de fa més de 100 anys, l'escalada no para de guanyar adeptes al Bages i arreu, atrets per l'imaginari de llibertat, d'aventura i d'èpica, en què el bagatge androcèntric en fa un feu masculí. En aquesta segona part de l'article, que abasta dels anys 70 als 90 del segle XX, s'explora l'impacte de la postmodernitat, l'esportivització i les noves vivències que transformen l'èpica masculina en l'escalada. De mica en mica, la participació femenina va creixent, malgrat que el feu masculí encara es manté.

Molins, enginys hidràulics i patrimoni de l'aigua. Motor de desenvolupament social i econòmic / Jaume Perarnau i Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 4-11 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

L'aigua forma part essencial de la vida de les persones i, juntament amb la terra, l'aire i el foc constitueixen els quatre elements significatius dels orígens de la humanitat. De sempre l'aigua no ha entès de fronteres ni de repartiments equitatius entre territoris, però no és menys cert que la societat i el conjunt del món natural damunt del qual subsistim necessita disposar-ne de forma constant. Per això la humanitat ha realitzat sempre importants esforços per obtenir-la, guardar-la i distribuir-la, i ha arribat, sovint, a acarnissats conflictes. Al llarg de tota la geografia trobarem regularment diferents i rics elements patrimonials que formen part destacada d'aquest paisatge i d'aquesta cultura de l'aigual'aixecament del molí ens porten a reflexionar sobre el paper determinant que tenien les comunicacions i la mà d'obra en qualsevol empresa constructiva, juntament amb el fet de disposar de matèries primeres pròpies.

La Decadència dels molins al Bages / Lluís Virós Pujolà
Virós i Pujolà, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 139 (tardor-hivern 2024), p. 28-352 : il. (Dossier. Molins i enginys hidràulics a la Catalunya Central (I)) 

La difusió de la industrialització i els avenços tecnològics en la molta del blat van provocar el desús i la posterior desaparició dels molins tradicionals, que es va produir en un procés progressiu a mesura que milloraven les xarxes de transport i que es transformava l'agricultura tradicional, que encara necessitava els molins. L'article analitza amb dades inèdites la distribució dels molins a la comarca de Bages al segle XIX, el seu procés de declivi i els factors que el van causar.

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Cardona, cap a Solsona, Sant Llorenç de Morunys i el Coll de Port; i des del Coll de Port a Odén i a Cambrils / Josep Maria Mata Perelló
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Algeps: revista de geologia. vol. XXXIV, núm. 451 (juliol 2008)

Fins on va arribarla vinya al Bages (segles XIX-XX) / [ressenya] Ramón Arnabat
Arnabat i Mata, Ramon


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 196 (febrer 2025), p. 21 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Fins on va arribar la vinya al Bages (segles XIX-XX) / Llorenç Ferrer Alòs, Meritxell Gisbert Traveria, Mireia Vila Cortina. Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2024

Cercant la llibertat a les muntanyes : memòries del col·lectiu escalador al Bages (I) / Alícia Navalón
Navalón, Alicia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 138 (primavera-estiu 2024), p. 33-40: il. (Història) 
Notes i bibliografia.

Desmitificant els Masos. Reivindicant la Història / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 4-11 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 

El mas és una institució molt mitificada a Catalunya, un element de memòria i identitat. En aquest article volem reivindicar una visió històrica i, per això, s'aporten elements que permeten entendre'ls des de la diversitat de la geografia, de les relacions socials, de les diferenciacions socials internes, dels usos al llarg del temps i altres elements que poden contribuir a aquesta visió històrica. Al final es proporciona una bibliografia per aprofundir en els aspectes que es desenvolupen.

Reflexions sobre les masies i el món pagès



En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 137 (tardor-hivern 2023), p. 34-36 : il. (Dossier. El patrimoni de les masies al Bages) 

L'Evolució de la població del Bages del 2000 al 2021 : de l'explosió de les migracions globals a la sobremortalitat pandèmica / Xavier Rubio Cano
Rubio Cano, Xavier


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 34-42 : il. (Premi Antoni Esteve 2022) 
Notes.

Es descriu, s'analitza i s'interpreta l'evolució de la població bagenca i la seva relació i contextualització en el marc català, així com també s'estudien les dinàmiques dels fenòmens demogràfics. En el marc temporal és el període que es considera el primer segle XXI demogràfic, des de l'any 2000 (quan s'inicià la gran explosió de migrants globals) fins al punt d'arribada de l'1 de gener de 2021, després de l'any 2020 trasbalsat per la sobremortalitat pandèmica. Junt al global comarcal es caracteritza l'evolució dels municipis, agrupats territorialment i per la seva dinàmica demogràfica.

Llibres publicats al Bages el 2022



En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 136 (primavera-estiu 2023), p. 55 (Publicacions) 

Bruixes a la Catalunya interior : Lluçanès, Osona, Bages, Moianès i Berguedà / Jordi Torres i Sociats
Torres i Sociats, Jordi


3a ed.
Sant Vicenç de Castellet : Farell Editors, 2023
128 p., [16] p. de lam. : il. ; 22 cm (Col·lecció popular. Llegendes, 9) 
ISBN 9788492811045

Orígens, expansió i evolució de la vinya al Bages : els establiments a rabasa morta als segles XVII-XIX / Jaume Plans i Maestra
Plans i Maestra, Jaume


Barcelona : Fundació Noguera, 2022
463 p. : il. ; 24 cm (Estudis, 88) 
ISBN 9788413034171

En aquest estudi es basa en els contractes que recullen els protocols notarials, en tota la seva diversitat i antiguitat. Repassa els antecedents de la vinya i les formes de contractació i de rompuda que s'utilitzaren al Bages, com van evolucionar les diferents característiques del contracte, com es va estendre la vinya i com va ocupar el territori. I molts altres aspectes tractats amb rigor i aportant dades sobre masos i pobles que faran d'aquest llibre una eina bàsica per a l'estudi de la vinya, la història local de les parròquies i dels municipis del Bages i de la història de la rabassa i el món rural a Catalunya. (Editorial).

El Tren dels cotoners i el tren dels miners / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 18-27 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 
Notes.

Es pot dir que l'eufòria ferroviària que es va viure a les comarques del Bages i del Berguedà va desencadenar- se a partir de 1859, amb l'arribada del tren a Manresa.

1908-1947. Metges i ferrocarril / Joan Ramon Ruiz
Ruiz, Joan Ramon


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 48-50 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

Manresa-Olvan-Guardiola : una línea hacia el corazón del Berguedà / Josep Quitet i Torner
Quitet i Torner, Josep


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 42, núm. 156-157 (estiu-tardor 2023), p. 52 : il. (Dossier. El tren a l'Alt Llobregat) 

Potash Extraction and Historical Environmental Conflict in the Bages Region (Spain) / Santiago Gorostiza Langa
Gorostiza Langa, Santiago


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 61 (2014) , p. 5-16
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'extracció de potassa a la regió del Bages (Espanya) ha estat la causa d'importants impactes ambientals al llarg de la història recent, com a mostra la progressiva salinització dels rius Cardener i Llobregat. Recentment, diversos projectes que augmentaran la producció de salmorres i els runams de residus salins han estat anunciats. Seguint a Martínez-Alier, en el present article caracteritzo els conflictes al voltant de l'extracció de potassa i els seus impactes soci-ambientals com a conflictes de distribució ecològica, i proposo un acostament històric que tingui en compte els fluxos d'aigua, potassi i clor. Malgrat la importància del potassi com un nutrient imprescindible per al creixement dels vegetals, al costat del fòsfor i el nitrogen, els conflictes relacionats amb l'extracció de sals potàssiques han rebut relativament poca atenció. Per al present cas d'estudi, s'utilitzen dades estadístiques i fonts d'arxiu per a mostrar l'extracció de potassa en relació amb l'augment de la salinitat de l'aigua a Barcelona al llarg del segle XX. Es dedica especial atenció a les infraestructures tecnològiques desenvolupades per a donar una solució tècnica al problema de la salinització de les aigües, com el col·lector de salmorres o els filtres d'osmosi inversa, alhora que es destaquen les relacions de poder darrere de l'elecció d'aquestes tecnologies. L'acostament històric a aquest cas d'estudi mostra que la definició de les externalitats com a èxits en la transferència de costos, defensada per Martínez-Alier, resulta adequada per als costos econòmics relacionats amb la remediació ambiental de les mines del Bages, bàsicament coberts per fons públics.