português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
BAGES []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 63
ir a la página                         


1 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Orígens, evolució i expansió del contracte de rabassa morta a la Catalunya central (segles XVII-XIX) / Jaume Plans i Maestra
Plans i Maestra, Jaume


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 30-31 (2019) , p. 137-169 (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El contracte de rabassa morta va esdevenir un mecanisme per desbloquejar el mercat de la terra i una eina clau per ampliar la superfície vitícola. Alhora permetia a una gran quantitat de pagesos accedir a la propietat de la terra. Per estudiar les vicissituds d'aquest contracte agrari -l'origen, l'evolució i l'expansió- s'ha realitzat un buidatge sistemàtic dels protocols notarials de l'Arxiu Comarcal de Manresa, fons on consten contractes de rabassa morta de la majoria de pobles ubicats a la comarca del Bages. Aquest contracte agrari adquireix a Catalunya una rellevància especial a partir del segle XVIII, sobretot a la segona meitat del xix. S'analitzen alguns paràmetres clau, com ara: la seva cronologia i geografia; la intensitat de plantació i els diferents ritmes d'expansió; el seu antecedent: la complantació; l'enduriment o la flexibilitat de les clàusules, per exemple en la durada del contracte, les parts de fruits i el tipus d'entrada.


Matèries: Rabassa morta ; Conflicte rabassaire ; Tinença de la terra ; Emfiteusi ; Contractes de conreu ; Conreus ; Vinya ; Fonts documentals ; Protocols notarials ; Pagesia
Àmbit:Bages ; Catalunya
Cronologia:[1600 - 1900]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/380379
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1252
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Oliva Torras : 75 anys transformant el metall / Josep Massanés ; pròleg de Sebastià Catllà i Calvet
Massanés, Josep


[Manresa] : Zenobita Edicions, 2020
311 p. : il. col. ; 29 cm
Text en català, castellà i anglès.
ISBN 9788412059847

Obra signada per Josep Massanés, recull la història d'aquesta emblemàtica empresa familiar bagenca, des de la seva posada en marxa, l'any 1945, fins a l'actualitat. Aquesta publicació s'estructura en cinc capítols. El primer ens introdueix i contextualitza el moment històric de la fundació del primer taller a càrrec de Jaume Victori i Lluís Oliva, posant de relleu la tradició industrial de la metal·lúrgia al Bages. El segon capítol ja ens endinsa en la posada dels fonaments del que, amb els anys, esdevindria Oliva Torras: l'impuls del primer taller a la Pujada del Castell, que es destinaria a la reparació de maquinària. Però a més, aquest capítol, que recull els fets més destacats de la postguerra a la dècada daurada, dibuixa els perfils biogràfics dels seus fundadors, Jaume Victori i Lluís Oliva, autèntics emprenedors en la postguerra. El tercer capítol, que se centra en els anys de la dictadura i la transició, recull l'empenta de la nova generació, quan es va apostar per la gran fàbrica (1972-1982) i quan es va passar de la caldereria del tèxtil a la caldereria industrial. El quart capítol se centra en la transformació tecnològica (1983-1999) i el cinquè en la construcció, consolidació i internacionalització del grup (2000-2020). (Editorial).



Matèries: Indústria del metall ; Empreses familiars ; Commemoració ; Industrials ; Maquinària industrial
Matèries:Oliva Torras Grup
Àmbit:Manresa ; Bages
Cronologia:1945 - 2020
Autors add.:Catllà i Calvet, Sebastià (Pr.)
Localització: B. del Casino (Manresa)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1252
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Captius de l'altitud : 57 anys d'escalades de la cordada formada per Joan Frontera i Ramon Majó / Ramon Majó Lluch
Majó i Lluch, Ramon


Manresa : Zenobita edicions, 2020
311 p., 24 p. làm. : il. col. ; 21 cm (Memòria, 13) 
ISBN 9788412059816



Matèries: Muntanyisme ; Esportistes ; Memòries ; Escalada
Matèries: Frontera, Joan (1940-....) ; Majó i Lluch, Ramon (1940-....)
Àmbit:Castellbell i el Vilar ; Bages
Cronologia:[1940 - 2016]
Localització: B. del Casino (Manresa); B. Ateneu Les Bases (Manresa)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1252
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Captius de l'altitud : 57 anys d'escalades de la cordada formada per Joan Frontera i Ramon Majó / Ramon Majó Lluch
Majó i Lluch, Ramon


Manresa ; Castellbell i el Vilar : Centre d'Estudis del Bages : Ajuntament de Castellbell i el Vilar, 2016
311 p., 24 p. làm. : il. col. ; 21 cm (Memòria, 13) 
ISBN 9788412059816



Matèries: Muntanyisme ; Esportistes ; Memòries ; Escalada
Matèries: Frontera, Joan (1940-....) ; Majó i Lluch, Ramon (1940-....)
Àmbit:Castellbell i el Vilar ; Bages
Cronologia:[1940 - 2016]
Autors add.:Centre d'Estudis del Bages ; Ajuntament de Castellbell i el Vilar
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1252
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Homenatge a Josep M. Gasol Almendros



Manresa : Centre d'Estudis del Bages : Ajuntament de Manresa, 2020
530 p. : il. ; 23 cm (Miscel·lània d'estudis bagencs, 13) 
Bibliografia.
ISBN 9788487618970

La publicació està dividida en dos blocs. El primer recull 12 articles sobre Josep M. Gasol, i el segon, 15 articles sobre temes bagencs. Es complementa amb un text manuscrit original de mossèn Gasol dedicat a Miquel Martí i Pol, l'auca de Joan Vilamala i un recull biogràfic de l'homenatjat.



Matèries: Homenatge ; Biografia ; Historiadors ; Arqueòlegs ; Arxivers ; Clergues
Matèries: Gasol i Almendros, Josep Maria (1924-2018)
Àmbit:Manresa ; Bages
Cronologia:[1924 - 2018]
Autors add.:Centre d'Estudis del Bages ; Ajuntament de Manresa
Localització: B. Abadia de Montserrat; B. del Casino (Manresa); B. Ateneu Les Bases (Manresa)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Gegants centenaris del Bages i la Música / Glòria Ballús Casóliva
Ballús i Casóliva, Glòria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 126 (tardor-hivern 2019), p. 38-46 : il. (Dossier. Gegants centenaris del Bages) 

Els gegants, com els altres elements de la Imatgeria popular i festiva, es troben associats al seguici popular de la festa del Corpus Christi. Són figures que marxen en cercaviles i ballen una dansa popular o un ball propi. Els instrumentistes que els acompanyen poden ser des d'un senzill flabiol i un tamborí a grups més nombrosos com un grup de gralles, una cobla o una banda. Els gegants centenaris de Cardona, Manresa, Monistrol de Montserrat -barri de Viserta- i Súria són característics i forment part del patrimoni festiu.


Matèries: Tradicions populars ; Festes populars ; Gegants i capgrossos ; Patrimoni cultural ; Festa del Corpus
Àmbit:Cardona ; Manresa ; Viserta - Monistrol de Montserrat ; Súria ; Bages
Cronologia:[2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/384837
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Jeronis Soler, pare i fill, pintors siscentistes / Xavier Sitges Molins
Sitjes i Molins, Xavier


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 126 (tardor-hivern 2019), p. 47-49 : il. (Patrimoni


Matèries: Pintors ; Pintura ; Famílies ; Barroc ; Art religiós ; Retaules
Matèries: Soler, Jeroni
Àmbit:Manresa ; Bages
Cronologia:[1550 - 1650]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/384838
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Emblemàtica i patrimonial : campanya publicitària de Xocolates Torras / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 126 (tardor-hivern 2019), p. 55 : il. (Patrimoni de la societat industrial

Una vegada consolidada l'arrencada industrialitzadora del país, la nova societat industrial necessitarà desenvolupar nous sistemes de publicitat dels productes que elabora. Una de les primeres grans campanyes publicitàries al nostre país va ser la que a mitjans de segle XX va iniciar la popular marca "Chocolates Torras", fundada a Banyoles l'any 1890.


Matèries: Indústria alimentària ; Empreses ; Campanyes publicitàries ; Rètols anunciadors ; Patrimoni cultural
Matèries:Xocolates Torras
Àmbit:Bages
Cronologia:[1961 - 1970]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/384841
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Pla de Bages, una cruïlla de camins : aproximació a l'estudi de la xarxa de vies pecuàries i la relació amb els ponts medievals / Joan Rovira Merino, Josep Salvans Macià, Joan Soler Gironès
Rovira i Merino, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 5-14 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 
Notes. Fonts.

Històricament, Manresa i la seva conurbació han estat un gran nus viari. Dins un entramat de camins amb múltiples funcions, trobem vies pecuàries seculars, que aprofitaven les infraestructures que tenia la ciutat per salvar els rius i rieres que la voregen. Els ponts han estat un element transcendental pels desplaçaments estacionals del bestiar.


Matèries: Camins ; Vies pecuàries ; Ramaderia ; Xarxa viària ; Ponts ; Edat mitjana
Àmbit:Manresa ; Bages
Cronologia:[0000 - 2019
Autors add.:Salvans i Macià, Josep ; Soler Gironès, Joan
Autors add.:Jornades del Patrimoni (7s : 2019 : Manresa )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/384421
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Camí ral de Manresa a Solsona / Albert Fàbrega Enfedaque
Fàbrega i Enfedaque, Albert


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 15-23 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 
Notes.

Al llarg de la segona meitat del segle XIX es va obrir la carretera de Manresa a Solsona. En molts trams el seu traçat segueix l'antic camí ral. En aquest article analitzem la terminologia dels antics camins, les normes i projectes de l'administració, a partir de la segona meitat del segle XVIII, amb l'arribada a Espanya de la Il·lustració. Descrivim el traçat del camí ral de Manresa a Solsona, els seus punts estratègics, els serveis al llarg del camí i alguns fets notables i curiositats. Aquell camí era una via per on transitava sal i guix, però també tota mena de mercaderies i persones.


Matèries: Camins ; Camí ral ; Toponímia ; Xarxa viària ; Carreteres
Àmbit:Manresa ; Bages ; Solsona ; Solsonès
Cronologia:[1600 - 1900]
Autors add.:Jornades del Patrimoni (7s : 2019 : Manresa )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/384422
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Camí ral de coll de Daví / Jordi Griera-Cors
Griera Cors, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 125 (primavera-estiu 2019), p. 24-27 : il. (Dossier. Camins històrics de la Catalunya Central) 
Notes.

Els camins rals (contracció de reial)eren aquells que estaven sota la protecció de les autoritats reials. El més famós i popular camí ral que comunicava Manresa amb Barcelona va ser durant molts segles el que creuava el Llobregat pel pont de Vilomara, carenejava la serra de l'Obac pel coll de Daví i davallava cap al Vallès per Matadepera, Sabadell, Barberà i després del coll de Montcada entrava a Barcelona passant per Sant Andreu i El Clot.


Matèries: Camins ; Camí ral ; Hostals i fondes ; Fonts documentals ; Historiografia
Àmbit:Manresa ; Bages ; Vallès Occdental ; Barcelona
Cronologia:[1000 - 1800]
Autors add.:Jornades del Patrimoni (7s : 2019 : Manresa )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/384424
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rectificació sobre un topònim mal identificat en una algarda dels andalusins contra la plana de Vic i el Bages l'any 1841 / Dolors Bramon
Bramon i Planas, Dolors


En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 185 (2020) , p. 519-521


Matèries: Revelota d'Aissó ; Epoca carolíngia ; Toponímia ; Fonts documentals
Àmbit:Vic, plana de ; Bages
Cronologia:841
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/376913
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Joan Triadú (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Comarques centrals : catàleg de paisatge / [coordinació del catàleg: Gemma Bretcha]



Barcelona : [Departament de Territori i Sostenibilitat : Diputació de Barcelona], 2020
693 p. : il. col., map. ; 28 cm
Bibliografia. A la portada: Observatori del Paisatge.

Un catàleg de paisatge és el document de caràcter tècnic creat per la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, que determina la tipologia dels paisatges de cada zona, en aquest cas de les Comarques Centrals, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. Aquest document es concep com una eina de suport a la planificació territorial i sectorial i és una eina fonamental per al coneixement del territori. La publicació, coordinada per l'Observatori del Paisatge i el Departament de Territori i Sostenibilitat, ha estat possible gràcies a un conveni signat entre la Diputació de Barcelona i l'Observatori. El document identifica un total de 27 unitats de paisatge, una bona mostra de la diversitat de paisatges del conjunt de Catalunya, que en té fins a 134. El llibre, de 693 pàgines, 317 fotografies i 55 mapes (aquests últims, realitzats per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), està estructurat en 7 blocs: els primers dedicats als aspectes generals del paisatge de les Comarques Centrals (elements naturals, història, dinàmica de paisatge, expressió artística, valors del paisatge, així com les amenaces i oportunitats) i també al caràcter del paisatge de les Comarques Centrals a partir de les seves singularitats. Per altra banda, s'analitzen els paisatges d'atenció especial de l'àmbit (mosaics agroforestals del Berguedà i el Solsonès, colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter i l'Eix Transversal), es formulen els objectius de qualitat paisatgística i la proposta dels criteris i les accions per assolir-los. El bloc 6 és el que tracta una per una les 27 unitats de paisatge de les Comarques Centrals. L'últim bloc recull la documentació de referència. Es tracta del sisè catàleg que es publica després dels de les Terres de Lleida, el Camp de Tarragona , les Terres de l'Ebre, les Comarques Gironines i la Regió Metropolitana de Barcelona. Amb les publicacions dels catàlegs es facilita que la ciutadania en general pugui accedir a aquests documents, inicialment tècnics, i se'n promou la difusió.


Matèries: Paisatge ; Ordenació del territori ; Medi geogràfic ; Protecció del medi ambient ; Economia ; Societat ; Espais naturals
Àmbit:Catalunya Central ; Bages ; Berguedà ; Osona ; Solsonès ; Anoia ; Vallès Occidental
Cronologia:[2019]
Autors add.:Bretcha, Gemma (Ed.)
Autors add.:Observatori del Paisatge ; Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat
Accés: http://www.catpaisatge.net/cat/catalegs_presentats_C.php


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Ordre de fer festa per Sant Jordi, dels anys 1562 i 1563 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127 (primavera-estiu , p. 51-54 : il.


Matèries: Fonts documentals ; Festes populars ; Tradicions populars ; Festa de Sant Jordi
Àmbit:Bages ; Berguedà ; Moianès
Cronologia:1562 - 1563
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387708
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Rastre del vi en el paisatge bagenc / Francesc Roma Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127 (primavera-estiu , p. 43-50 : il. (Dossier. La memòria popular de la vinya i el vi) 
Bibliografia.

La presència secular del conreu de la vinya a la comarca del Bages és innegable, i fruit d'aquesta presència són una sèrie d'estructures construïdes que han donat lloc a elements singulars i força desconeguts. En aquest treball s'analitzen les restes que queden d'aquells temps, resumides en barraques, premses, tines i trulls. L'article demostra la importància que va tenir el vi en la constitució del medi ambient que actualment tenim. Bona part del nostre territori conserva restes patrimonials que constitueixen un patrimoni encara força desconegut, que no es ot tancar en els límits de la comarca.


Matèries: Conreus ; Vinya ; Patrimoni cultural ; Instal·lacions agràries ; Barraques de vinya ; Indústria vinícola ; Maquinària industrial
Àmbit:Bages
Cronologia:[1770 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387707
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conversa amb tres viticultors bagencs / Mireia Vila Cortina
Vila Cortina, Mireia


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127 (primavera-estiu , p. 39-42 : il. (Dossier. La memòria popular de la vinya i el vi) 

El passat 2019, en el marc del projecte "Cep, tina, vi", de memòria històrica de la vinya i el vi, s'han entrevistat prop de 60 persones de 16 pobles del Bages, totes elles vinculades al món vitivinícola tradicional. Es preveu que aquest 2020 el treball de camp s'ampliï al conjunt de municipis del Bages, i també a aquells del Moianès que havien tingut vinya. Per la present conversa, comptem amb 3 dels vinyaters entrevistats, amb qui reflexionarem sobre aquells aspectes de la tradició vitivinícola que més han canviat al llarg del segle XX.


Matèries: Entrevistes ; Pagesos ; Vinya ; Indústria vinícola ; Conreus ; Activitats agrícoles
Àmbit:Bages
Cronologia:[1950 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387705
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Recuperació de la varietat de vinya per la DO Pla de Bages / Joan Soler Playà
Soler Playà, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127 (primavera-estiu , p. 36-38 : il. (Dossier. La memòria popular de la vinya i el vi) 

Les varietats ancentrals de vinya que han persviscut al Bages guarden una forma d'ADN els gairebé 2000 anys d'història del vi a la comarca. A la vegada, es tradueixen en diversitats de sensacions a l'hora de tastar vins. A mitjans de la dècada de 1990, coincidint amb la creació de la Denominació d'origen, el Bages esdevé pioner en la recuperació de varietats, enteses com a estàndard d'identitat de la zona vitvinícola. Aquesta tasca, que s'ha intensificat en els darrers anys sota l'impuls del Conselll Regulador de la DO, ha portat a investigar i posar en valor varietats com el picapoll, el mandó, la pansa, la pansera, les diverses varietats de malvasia, el moscatell d'Instanbul, el cap pelat o el negrelló.


Matèries: Enologia ; Vinya ; Indústria vinícola ; Vi ; Denominació d'origen
Àmbit:Bages
Cronologia:[1700 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387704
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Verema : cuina i tradició. A taula o al tros, un àpat o un mos / Maria Estruch Subirana
Estruch i Subirana, Maria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127 (primavera-estiu , p. 26-35 : il. (Dossier. La memòria popular de la vinya i el vi) 

Un homenatge a les mestresses, àvies, ties, mares o minyones que posaven cada dia un plat a taula. El menjar era tan senzill com especial. Hom posava en solfa el que hi havia a la cas, al rebost, a l'hort, al galliner... Així sortien a taula safates de cigrons, mongetes de veremar, patates amb rostes de cansalada, confitat, arengades, amanides, escalivades, escudella, cabra o oca estofades, grana de capellà, llangonissa, sucamulla, mostillo, alioli de codony, barreja... i pa, molt pa i bons porrons de vi! Com a colofó, un repertori de jocs, enganyifes, el sarau del most o el ball dels punxencs.


Matèries: Tradicions populars ; Festa de la verema ; Costums alimentaris ; Vinya ; Receptes culinàries
Àmbit:Bages
Cronologia:[0000 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387703
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Remeis tradicionals amb vi, vinagre o aiguardent / Roser Parcerisas Colomer
Parcerisas Colomer, Roser


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127 (primavera-estiu , p. 20-25 : il. (Dossier. La memòria popular de la vinya i el vi) 
Glossari.

A les masies on hi ha nissagues antigues s'han guardat escrits fets pels hereus que hi han passat a través dels segles. Són notes que fan referència a la familia i a l'economia del mas. Dins d'aquest apartat s'hi troben el cereal, la vinya i les oliveres. A partir de la segona meitat del segle XVIII l'activitat que produeix més benefici és la vinya i la fabricació de vi gràcies a l'excedent que es pot comercialitzar. Entre aquests documents ho hi falta mai una col·lecció de remeis i oracions per curar que algun hereu ha recollit dels seus passats. Moltes d'aquestes receptes es fan amb vi.


Matèries: Medicina popular ; Plantes medicinals ; Vinya ; Vi ; Licors i aiguardents ; Tractaments terapèutics
Àmbit:Bages
Cronologia:[1500 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387702
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1252
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vinya, paisatge, patrimoni i relacions socials a la Catalunya Central / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 127 (primavera-estiu , p. 5-12 : map., gràf. (Dossier. La memòria popular de la vinya i el vi) 
Bibliografia.

Es pretén entendre la formació del paisatge de la comarca del Bages a partir de l'estructura de la propietat que s'havia generat després de la sortida de la crisi medieval i la formació del mas modern que sorgeix en el segle XVI. Per compensar l'enorme esforç que significa plantar un avinya, es va utilitzar el contracte de rabassa morta que durava mentre vivien els ceps. Això originà un paisatge de petites parcel·les de vinya en tots els masos. On vivien aquests nous rabassaires? A la banda oriental de la comarca ho feien als pobles on hi tenien una casa, un hort i hi feien vi. A la banda occidental de la comarca, on no hi havia pobles, va aparèixer el contracte de quarteria que permetia fer una casa propo de la vinya el que originà un poblament dispers. Així mateix, la vinya va condicionar l'aparició de parets de pedra seca, barraques, rases i camins i la multiplicació de tines enmig de les vinyes allà on les vinyes estaven lluny de casa o no es tenia prou espai per vinificar.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Conreus ; Vinya ; Estructura agrària ; Contractes de conreu ; Rabassa morta ; Paisatge ; Nuclis de població ; Explotacions agràries ; Masos ; Instal·lacions agràries ; Pedra seca ; Estructura social
Àmbit:Bages
Cronologia:[1300 - 1872]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387700
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 63
ir a la página                         

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3