Joaquim Amat-Piniella. Poeta de resistència als camps de concentració nazis / José Luís Regojo
Regojo, José Luis


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 16 (2021) , p. 67-70 (Part III: Poetes) 
Número mongràfic: Poesia, poetes, poemes. Resums en català, francès i anglès.

Pere Alegre, fill de Manresa, abat de Santes Creus / Josep-Maria Gasol
Gasol i Almendros, Josep Maria


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. V, núm. 48 (1978) , p. 421-429
Notes a peu de pàgina.

Joan Selves, de l'alcaldia republicana de Manresa a governar l'ordre públic de Catalunya / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2023
216 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Inclou: 'Una crida a les dones catalanes' (Manifest de les dones d'Esquerra Republicana de Catalunya publicat a 'L'Opinió' el 12 de desembre de 1931) ; Veus femenines (publicat a 'Fortitud' el 15 de novembre de 1933) ; Ànima endins (publicat a 'Llibertat' el 5 d'agost de 1935). A la contracoberta: Fundació Josep Irla.
ISBN 9788409495733

Joan Selves i Carner (Castelltallat, 1898 - Barcelona, 1934) inicia de ben jove, el 1921, la seva trajectòria puïblica com a periodista vocacional a El Pla de Bages. Ja advocat, impulsa amb la nova generació de catalanistes republicans de Manresa la creació, el 1929, del diari El Dia des del qual articulen la candidatura guanyadora de les eleccions municipals d'abril del 1931 que porten l'adveniment de la República. Esdevé el primer alcalde republicà de la ciutat i posteriorment, en una carrera política meteòrica a les files d'Esquerra Republicana de Catalunya: diputat a les Corts Constituents, diputat al Parlament de Catalunya, conseller d'Agricultura i Economia, conseller de Governació, comissari general d'Ordre Públic, governador general de Catalunya i de nou conseller de Governació. Home de la màxima confiança del president Lluís Companys i figura preeminent d'ERC, pilota el traspàs de l'ordre públic de la Catalunya autònoma fins que mor sobtadament en plena joventut a les portes dels Fets d'Octubre de 1934. (Editorial).

De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652) / coordinador: Adrià Mas Craviotto



Manresa : Centre d'Estudis del Bages, 2022
443 p. : il. col. ; 23 cm (Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 14) 
ISBN 9788412282924

Aquesta Miscel·lània recull un conjunt de 20 articles dels segles XV, XVI i la primera meitat del XVII. A través d'aquests, es pretén omplir alguns dels buits històrics que hi havia d'aquest període, així com ampliar i aprofundir, a través d'algunes aportacions inèdites i novadores, en l'estudi de la comarca del Bages i Manresa durant els segles baix-medievals i els primers segles moderns. A la vegada complementa cronològicament altres miscel·lànies que el CEB ha editat en anys anteriors. (CEB).

Documentació del corregiment de Manresa del període 1808-1814 conservada a l'Arxiu Històric de la ciutat de Manresa / Marc Torras
Torras i Serra, Marc


En: 082709 Guerra napoleònica a Catalunya (1808-1814) : estudis i documents. [Barcelona] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. p. 117-128

Dues obres de l'escultor manresà Josep Generes per a l'església parroquial de Sant Vicenç de Calders / per Josep Galobart i Soler
Galobart i Soler, Josep


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 703-712

Apèndix documental.

"Las Famosas Bases de Manresa que constituyen las aspiraciones de aquellas gentes de constituir la nacionalidad catalana" : entre el mito y la realidad / Josep Pich Mitjana, Jordi Sabater, Frederic Josep Porta i Capdevila
Pich i Mitjana, Josep


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 22 (2022) , p. 1-23 (Artículos) 
Número dedicat a: "Ibericidad: estudios sobre la condición peninsular en la era contemporánea". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'objectiu de l'article és comprendre millor el procés que va implicar la definitiva politització del moviment catalanista. Està basat en fonts primàries, fonamentalment provinents de la premsa i memòries, i també secundàries. Pretenem explicar la rellevància que van tenir les Bases de Manresa de 1892, negant el mite que les situava com el moment inicial del catalanisme polític. Aquest mite va ser impulsat tant pels centralistes, els quals veien en les Bases de Manresa els orígens d'un suposat independentisme català, com d'una banda del catalanisme.

El Catalanismo republicano de Manresa, entre Acció Catalana y Esquerra Republicana de Catalunya (1929-1931) / Joan Esculies Serrat
Esculies i Serrat, Joan


En: Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. Madrid, núm. 20 (2022) , p. 27-56 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Malgrat haver estat el partit polític preponderant a Catalunya durant la Segona República, l'estudi de la formació i desenvolupament d'Esquerra Republicana de Catalunya presenta encara avui llacunes. Una de les més importants és l'anàlisi de l'adhesió de multitud d'agrupacions de municipis i barris des de la fundació del partit en 1931 i fins a 1933. El present article analitza, com a estudi de cas, la incorporació del catalanisme republicà de Manresa al projecte d'ERC per a esclarir com es va produir i que manera aquestes noves incorporacions van poder condicionar la política de la formació.

Gregori M. Estrada (1918-2015) / text prepared by Josep Massot i Muntaner
Massot i Muntaner, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 96-97 (In memoriam) 

Gregori M. Estrada (1918-2015) / Text preparat per Josep Massot i Muntaner
Massot i Muntaner, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 192-193 (In memoriam) 

Ignasi de Loiola : guerrer abans que sant / text de Genís Frontera
Frontera i Vila, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 46-50 : il.

Recuperar l'esperit ignasià. Intervenció a l'avantcova i coveta / Anton Baraut Guilà, Guillem Baraut Bover, Ramon Oms Pons
Baraut i Guilà, Antoni M.


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 4-15 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Una vegada conclosa la celebració de l'estada de Sant Ignasi a Manresa, aquest article pretén posar en valor, amb la distància en el temps, aquelles propostes que vàrem formalitzar perquè podien ser un suport per recuperar l'esperit ignasià. Tant davant la comunitat de jesuïtes com en diferents àmbits de l'administració pública, observem que part d'aquestes iniciatives presentades des de l'any 2011 van fer fallida. Aquí recollim el que per nosaltres varen ser i encara són propostes vàlides. En un primer apartat es presenta el que va quedar com a proposta, i en un segon l'obra executada.

El Redescobriment de l'antiga església del Col·legi de Sant Ignasi. Resultats de la intervenció arqueològica de l'any 2016 / Adrià Cubo Córdoba
Cubó Córdoba, Adrià


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 16-22 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Aquest escrit és fruit de la comunicació que vàrem tenir l'oportunitat de presentar en les "X Jornades de Patrimoni" organitzades pel Centre d'Estudis del Bages. Celebrades entre els dies 6 i 7 de maig de 2022, tenien com a objectiu posar en valor tot allò que patrimonialment es pogués relacionar el passat jesuïta de Manresa, coincidint i commemorant els 500 anys de l'estada d'Iñigo López de Loiola a l'hospital de Santa Llúcia. En concret, la nostra comunicació centrava l'atenció en les restes arqueològiques que aparegueren durant l'enderroc de la Sala Ciutat l'any 2016.

L'Antic Col·legi de Sant Ignasi i la capella del Rapte de Manresa. Les cicatrius d'un paisatge històric / Jordi Morros Cardona, Carles Puigferrat Oliva
Morros i Cardona, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 23-32 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Aquest article tracta de l'evolució històrica dels edificis de l'illa de l'antic col·legi de Sant Ignasi. L'hospital i capella medievals de Santa Llúcia havien ocupat part d'aquest espai urbà. La recerca ha permès localitzar un plànol de l'hospital i de la capella de cap al 1630 i identificar el possible autor del projecte del col·legi i l'església setcentista, que seria el mestre d'obres jesuïta aragonès José Galván. També s'han pogut resseguir les intervencions posteriors en aquesta mateixa illa urbana, i reconèixer les diverses etapes dels edificis del conjunt que han sobreviscut.

El Patrimoni ignasià com a recurs / Josep Huguet Biosca
Huguet i Biosca, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 33-40 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

L'orde jesuïta va decidir commemorar el 500è aniversari de l'estada d'Ignasi de Loiola a Manresa amb un pla estratègic per internacionalitzar el Santuari i Casa de la Cova, i alhora endegar el camí ignasià. Davant d'aquesta iniciativa, l'ajuntament podia optar per girar-s'hi d'esquena o aprofitar-la per resoldre temes de conservació i valoració patrimonial, de millora urbanística i de serveis en alguns barris, de l'entorn periurbà i de promoció de la ciutat. Calia abordar molts reptes i convertir recursos potencials en productes culturals. El projecte Manresa 2022 ha intentat donar resposta a aquests reptes.

Manresa 2022. El perquè / Joan Calmet Piqué
Calmet Piqué, Joan


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 41-47 : il. (Dossier. El patrimoni ignasià a Manresaa) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

L'article repassa amb una visió panoràmica el projecte Manresa 2022 des de la seva gènesi a principis de la dècada del 2010 fins al futur del projecte, passant per la fita commemorativa de l'any 2022. En el text es remarquen els motius principals de l'impuls del projecte, els valors diferencials del patrimoni turístic de la ciutat, les línies de treball desplegades, les accions dutes a terme i els reptes principals del proper període. En aquest últim sentit, destaca la rellevància de l'oportunitat de projecció de la ciutat com a destí final del Camí Ignasià.

Les Despeses de la pirotècnia de la processó en les festes de canonització de sant Ignasi l'any 1622 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 52-54 : il. (Document inèdit) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

El 12 de març de 1622 el papa Gregori XV va declarar sant a Ignasi de Loiola. Així, les festes per la canonització van tenir lloc entre el dissabte 17 i el diumenge 25 del mes de setembre del mateix any de 1622. En el document que trobareu es poden veure les despeses de pirotècnia que van haver-hi.

Els Polvorers / Jaume Perarnau Llorens
Perarnau i Llorens, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 55 : il. (Patrimoni de la societat industrial) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

La fàbrica dels Polvorers té els seus orígens en els fins a tres antics molins polvorers que ja existien en aquest mateix indret des de mitjans del segle XVI i que van estar en funcionament produint pólvora, com a monopoli real, fins al 1859.

La Cova de Sant Ignasi en la dècada de 1860 / Marc Torras Serra
Torras i Serra, Marc


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 135 (hivern 2022), p. 56 : il. (Imatges) 
Número dedicat a el Patrimoni ignasià a Manresa.

Imatge de la Cova de Sant Ignasi, presa durant la dècada de 1860 per un autor desconegut.

Notes biogràfiques inèdites de Lluís de Peguera i d'Urgell (1540-1610) / Josep Galobart i Soler
Galobart i Soler, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 134 (tardor 2022), p. 4-13 : il. (Premi Antoni Esteve 2021) 
Guanyador Ex-Aequo. Notes.

La vida del jurisconsult manresà Lluís de Peguera ens és, a grans trets, ben coneguda. En vida va gaudir d'una posició molt conspícua dins de l'elit dirigent del Principat gràcies sobretot a la seva tasca de jutge a la Reial Audiència i a la publicació d'obres destacades en el camp del dret. No obstant, a partir de fonts notarials hem pogut esbrinar diversos aspectes inèdits de la seva biografia que presentem a continuació. D'entre tots en destaquen conèixer la identitat de la seva mare així com el seu pas per l'estudi general de Lleida, on va formar-se, almenys parcialment, com a jurista.