El Meu "cortijo" / Enric Quílez i Castro
Quílez Castro, Enric


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 32 (primavera 2023), p. 6-7 : il.

La Realitat de l'eficiència energètica de l'habitatge a la ciutat de Tarragona



En: TAG : Revista del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Tarragona, Núm. 95 (1r quatrimestre 2023), p. 12-14 : il. (Actualitat) 

Serveis d'habitatge i de la llar : hi ha moltes possibilitats de sentir-se a gust dins de casa



En: Cultura. Valls. Segona època, [Any LXVIII], Núm. 562 (juny 1996), p. 5-14

Descriu amb referències històriques els àmbits de la construcció, instal·lacions elèctriques i lampisteria, fusteria, decoració d'interiors, serralleria i alumini, gas canalitzat, jardineria, neteja, tintoreria i bugaderia.

Cambios residenciales internos en la ciudad de Barcelona : evolución y características territoriales / Jordi Bayona i Carrasco, Isabel Pujadas Rúbies
Bayona i Carrasco, Jordi


En: Investigaciones geográficas. Alicante, núm. 52 (2010) , p. 9-36
Bibliografia. Resums en castellà, francès i anglès.

Els canvis de residència que es produeixen dins d'una mateixa ciutat suposen una part molt important de tota la mobilitat residencial, ja que en els moviments migratoris residencials domina la proximitat. En aquest treball analitzem la mobilitat residencial registrada a la ciutat de Barcelona a partir de les dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de la ciutat, que ens permet identificar els canvis d'habitatge en el padró municipal amb origen i destinació en la pròpia ciutat. La intenció és visibilitzar uns fluxos residencials que, malgrat la seva importància, són bastant desconeguts, i amb un impacte clau en la redistribució de la població a la ciutat. Els resultats ens indiquen un alt volum de moviments que significa al voltant d'un 80[per cent] de tota la mobilitat metropolitana amb origen o destinació en la pròpia ciutat. Quan no es traspassa un límit municipal, tres factors semblen explicar el sentit dels fluxos, la proximitat amb el lloc de residència anterior, el nivell de renda dels barris (especialment selectiu en els barris de rendes altes), i, en últim lloc, la presència d'estrangers en els fluxos.

Dins dels portals : els habitatges tradicionals de Móra d'Ebre



En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 30 (desembre 2008)

La Casa urbana unifamiliar a Girona durant l'alta edat mitjana (segles X i XI) : dades documentals i arqueològiques / Josep Maria Nolla
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 5 (2022) , p. 209-230 : il. (Varia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Per a aquestes cronologies tan reculades les dades són escasses. Tanmateix una anàlisi detallada dels documents i de les restes arqueològiques permet fer-se una idea de la seva localització, tècnica constructiva i d'algunes de les seves característiques. El pati (curtis), el cellarium i una sala noble al primer pis (cenaculum), són elements bàsics. Les seves dimensions varien en funció del lloc i és normal, dins murs, la presència de vinyes, arbres fruiters i fronts de pedrera.

L'Eixample de Barcelona : (micro) urbanisme, (micro) arquitectura, construcció i intervenció (o, la petita escala) (1850-1950) / Antoni Paricio Casademunt
Paricio i Casademunt, Antoni


Canet de Mar : Edicions Els 2 Pins, 2020
266 p. : il. ; 21 * 23 cm
ISBN 9788494923067

La Revolució de l'habitatge a les perifèries obreres i populars : Nou Barris, 1939-1980 / José Luis Oyón, [et al.]



Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu d'Història de Barcelona, 2021
276 p. : il. ; 29 cm (MUHBA documents, 15) 

L'habitatge va ser protagonista absolut de la revolucionària formació i transformació del paisatge de les perifèries populars durant el franquisme. Per la seva magnitud i per la seva incidència el tema ha estat objecte d'un bon nombre d'estudis, però gairebé sempre amb aproximacions marcades pel seu caràcter sectorial. En aquest llibre s'estudia la revolució residencial de les perifèries obreres des d'un punt de vista deliberadament ampli i relacional. Per aquesta recerca calia adoptar un cas estudi que permetés una anàlisi densa i ben documentada: l'actual districte de Nou Barris. (Editorial).

Per les Terres de l'Ebre: del 23 al 26 d'octubre de 2008 Móra la Nova



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de la Presidència, 2008
36 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
A la coberta: som-hi. Altre títol: Nous serveis, nous projectes i noves infraestructures ...

Variació del valor de l'habitatge a les Terres de l'Ebre, comparat amb El Camp de Tarragona i la Regió Metropolitana de Barcelona: exemple de la incidència de factors econòmics i socials en zones intermèdies entre pols d'atracció, en pols d'atracció mitjana i en grans pols metropolitans [Fitxer informàtic] / Dídac Gordillo Bel ; [dirigit per: M. Pilar Garcia-Almirall]
Gordillo Bel, Dídac


2012
Dirigida per: Garcia-Almirall, M. Pilar. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Construccions Arquitectòniques I, 2012
1 recurs electrònic
Treball de fi d'estudis.

Recuperació dels buits i els edificis històrics en el Carrer Major d'Ascó - Allotjament, Habitatge i equipaments públics [Fitxer informàtic] / Marc Serra Ribes ; [dirigit per: Agustí Costa Jover]
Serra Ribes, Marc


Dirigida per: Costa Jover, Agustí. Universitat Rovira i Virgili, 2020
1 recurs electrònic

Estudi constructiu, aixecament i proposta de canvi dïús de l'edifici situat al C/Garités número 15 de Riba-Roja d'Ebre [Fitxer informàtic] / Oriollluís Lluís i Pons ; [dirigit per: Francisco Javier García Rodríguez]
Lluis i Pons, Oriol Lluís


2015
Dirigida per: García Rodríguez, Francisco Javier. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II, 2015
1 recurs electrònic
Projecte fi de carrera.

Aquest projecte recull tot el procés necessari per a la realització d'una rehabilitació d'un habitatge. Tot des d'una basant constructiva i arquitectònica de la construcció. Contemplant la situació del poble i la construcció característica de la zona s'ha realitzat un estudi profund de la localització i els seus entorns. Així s'ha pogut conèixer els trets característics que la defineixen i s'ha pogut entendre millor l'evolució històrica de la construcció i els materials emprats. El primer que s'ha fet és l'aixecament de tots els plànols necessaris per a la correcta comprensió dels espais actuals, així com de la estructura i les instal·lacions. Un cop reconegut el terreny s'ha fet un estudi de les patologies que conté l'edifici, les que són reparables i les que no ho són. Aquest apartat és clau per comprendre a posteriori el nou disseny de la casa i la obra nova i els enderrocs. El tercer apartat ha estat l'estudi de les necessitats dels futurs propietaris, i el disseny dels espais, tenint en compte les patologies i les parts que es podien mantenir de la construcció existent. Els plànols d'obra nova i enderroc son ben explícits al respecte. Finalment s'ha completat tot amb l'explicació de l'estructura i les diferents instal·lacions que hi haurà al habitatge.

Edificio de viviendas



En: Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, N. 118 (Nov. 1976), p. 22
Fotografies, plantes. Flix. Arq.: R. de Beascoa Vilet.

Sant Corneli, una colònia-museu al Berguedà / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 12 (novembre 2022), p. 149-158 : il.
Bibliografia. Notes. Resum en català i anglès.

Teixim "La Titaranya": projecte d'habitatge cooperatiu a Valls [Fitxer informàtic] / Alba López Campmany ; [dirigit per: Jaime Blanco Granado, [et al.]]
López Campmany, Alba


2022
Dirigida per: Blanco Granado, Jaime. Universitat Politècnica de Catalunya, 2022
1 recurs electrònic
Projecte final de màster.

La població cada vegada està envellint més i els habitatges sovint no donen resposta a les necessitats que tenen les persones d'edat avançada. Per aquesta raó, aquest projecte pretén explorar una alternativa d'habitatge per a aquest col·lectiu amb la intenció de promoure l'envelliment actiu. "La Titaranya" és una cooperativa d'habitatges que va fer una compra col·lectiva al mercat privat. El projecte se situa en el barri antic de Valls, en un entorn molt degradat i que ha perdut activitat en els darrers anys. Actualment, s'està rehabilitant el primer edifici, anomenat "Ca Robusté", que serà un habitatge cooperatiu intergeneracional. Aquest treball acadèmic se centra en el segon edifici de "La Titaranya", anomenat "Ca L'Alemany", i proposa un habitatge cooperatiu sènior per tal que, quan els socis actuals envelleixin, no hagin de marxar de l'entorn on han viscut si no volen. Ambdós edificis estan connectats per un antic passatge i estan relacionats per un pati interior d'illa. És objectiu del projecte reactivar, fer més accessible i esponjar el centre històric. Per altra banda, fer un disseny per a l'última llar dels socis de la cooperativa que sigui viable econòmicament i mitjançant principalment estratègies passives.

15 new build homes in VilaRodona, Alt Camp, Tarragona [Fitxer informàtic] / Daniel Ariño Espallargas ; [dirigit per: Enric Peña Camarillas]
Ariño Espallargas, Daniel


2013
Dirigida per: Peña Camarillas, Enric. Universitat Ramon Llull. Escola Tècnica i Superior d'Arquitectura La Salle. Grau en Ciències i Tecnologies de l'Edificació, 2013
1 recurs electrònic (173 p.)
Treball final de grau.

Construcció de set vivendes unifamiliars en filera a l'avinguda Pau Casals de Santes Creus i rehabilitació del centre cívic de Santes Creus [Fitxer informàtic] / Marc Poy Aguadé ; [dirigit per: Jesús Esquinas Dessy]
Poy Aguadé, Marc


2005
Dirigida per: Esquinas Dessy, Jesús. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, 2005
1 disc òptic (CD-ROM)
Projecte fi de carrera.

Vida quotidiana en temps de Pere III el Cerimoniós : dins les cases de la ciutat de Lleida / Jordi Bolòs, Imma Sànchez-Boira
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 25-41 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia.

Aproximació a alguns aspectes de la vida quotidiana en l'època del rei Pere III el Cerimoniós. Inclou uns comentaris sobre la vida a la cort del monarca, escrits a partir de la lectura de les Ordinacions. L'estudi es fonamenta en quatre inventaris de cases d'eclesiàstics de Lleida, redactats durant els anys que va durar el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387). S'estudien els diversos objectes que van ser trobats en cadascuna de les cambres d'aquests quatre habitatges: els llits, les taules i bancs, els elements decoratius, el que hi havia a les cuines, la roba de llit i la personal, els objectes de metall, les armes, allò que trobem a l'estudi i al celler, les eines usades per treballar i, finalment, tot el que serveix per il·luminar i escalfar les cases.

El Valor dels objectes d'un habitatge de Lleida al segle XV : conèixer el paisatge interior d'una casa a través dels documents escrits i les imatges / per Imma Sánchez Boira
Sànchez Boira, Imma


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. IX (2021) , p. 411-442 : il. (Paisatge històric i cartografia : de l'època romana a l'actualitat) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou annex amb la llista dels objectes. Resums en català i anglès.

Carme Trilla. Habitatge: concertació i inversió / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 493 (setembre 2022), p. 26-40 : il. (L'entrevista) 

Carme Trilla Bellart (Barcelona, 1948) és economista i una de les grans especialistes en la qüestió de l'habitatge. Nascuda en una família menestral, el seu pare es va exiliar el 1939 i va estar al camp d'Argelers. A ell li agraeix que li donés una educació laica i que l'eduqués exactament igual que un noi. A primer curs de la universitat, amb disset anys, va ser delegada del Sindicat Democràtic d'Estudiants i es va afiliar, per un temps, al PSUC. Va formar part dels 71 estudiants d'Econòmiques que van ser expedientats l'any 1966 arran d'una protesta contra l'expulsió de Manuel Sacristán de la Universitat. Un cop llicenciada, va començar a treballar en el servei d'estudis d'entitats financeres com Banca Catalana, fins que va acceptar, en una decisió que ha determinat tota la seva carrera professional posterior, la proposta de crear un servei d'estudis de l'Habitatge dins del Departament de Política Territorial, on va treballar fins al 1998. Amb l'accés del govern 'tripartit' a la Generalitat, va entrar al Departament de Medi Ambient i Habitatge com a directora general i, ja en el segon mandat, com a secretària d'Habitatge (2004-2010). Des d'allí va impulsar la Llei del dret a l'habitatge i el Pacte nacional per a l'habitatge (2007). Als 67 anys, va acceptar de presidir Hàbitat3, una fundació del 'tercer sector' per a la promoció de l'habitatge social. Enguany ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi.