Les Rendes reials a Tarragona. Anys 1286-1289 / Maria Montserrat Sanmartí i Roset
Sanmartí i Roset, Maria Montserrat


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 159-168
Notes a peu de pàgina.

Alfons el Liberal regnà de l'any 1286 a l'any 1291. Durant els quatre primers anys fou batlle general de Catalunya en Romeu Gerart. Aquest batlle ens deixà un llibre de comptes on va especificar totes les rebudes i pagaments que feu mentre va ocupar el càrrec. El llibre, escrit en català i en clara lletra gòtica catalana, és admirable per la pulcritud i ordre que s'observa en quasi totes les pàgines. El registre té la signatura següent: Serie-Mestre Racional; Secció- Reial Patrimoni, número 966, Arxiu de la Corona d'Aragó. Está format per quatre quaderns,de paper. Cada quadern correspon un any. El quart quadern, però, a més de comprendre l'últim any té un apèndix de notes de molt diversa classe que serveixen per explicar pagaments, viatges, ordres reials, nomenaments...

Problemes econòmics que es plantegen a Tarragona enfront d'una revolució liberal (1820-1823) / Maria Antònia Ferrer
Ferrer i Bosch, Maria Antònia


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. II (1977-1978) , p. 171-183
Notes a peu de pàgina.

Els tarragonins, en intentar posar a la pràctica les noves disposicions decretades per unes corts constitucionals, es trobaren amb una sèrie de contradiccions que els en varen fer impossible la total implantació. Els decrets promulgats durant el Trienni afectaren la vida deis tarragonins; pretenien, entre altres coses: establir una contribució directa i proporcionada a la riquesa del contribuent; donar llibertat al comerç interior per protegir l'agricultura i substituir el comerç colonial; buscar uns arbitris que no gravessin sobre els béns de consum; abolir els privilegis, els drets municipals i les privatives.

Nivells de riquesa dels artistes reusencs en el segle XVIII, a través de les fonts fiscals / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Informatiu Museus : revista de recerca i divulgació cultural dels museus de Reus. Reus. III època, núm. 38 (novembre 2007), p. 19-21 : il. (Tema central) 
Notes.

Reus en el conjunt de Catalunya l'any 1819 / Josep Iglésies
Iglésies i Fort, Josep


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 207 (Noviembre 1969), p. 772-773

Aldarull a la Selva del Camp, el desembre de 1892 / Joan Vernet Borràs
Vernet i Borràs, Joan


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 127 (maig 2017), p. 9-10

Arts i barques. L'activitat pesquera i els seus actors a la selva dels segles XV i XVI [Fitxer informàtic] / Antoni Ginot Julià ; [dirigida per: Rosa Congost Colomer, Rosa Lluch Bramon]
Ginot Julià, Antoni


2024
Dirigida per: Congost Colomer, Rosa; Lluch Bramon, Roser. Universitat de Girona, 2024
1 recurs electrònic (654 p.)

Aquesta tesi doctoral analitza l'activitat pesquera desenvolupada a la regió històrica de la Selva marítima durant els segles XV i XVI, així com les famílies de pescadors que hi participaren. L'enfocament se centra sobretot en els aspectes socials i econòmics d'aquesta activitat a partir de quatre grans blocs que pretenen obtenir una visió de con-junt del sector pesquer. Primerament, s'analitza el domini senyorial sobre l'espai litoral i l'estatus jurídic del recurs pesquer, així com les exaccions a les quals estava gravada. Seguidament, es procedeix a un estudi de l'activitat pesquera en si. Es fa un repàs a les tècniques de pesca emprades, centrant-se sobretot en aquelles de nova introducció, i s'estudia l'evolució de la pesquera al llarg de l'any i durant tot el període estudiat. En tercer lloc, es fa una anàlisi socioeconòmica del col·lectiu pesquer, amb un interès especial en la seva estratificació i desigualtats. Finalment, es procedeix a un estudi de tres processos que manifesten el creixement i importància del col·lectiu pesquer en l'època estudiada: la creació d'institucions de gestió col·lectiva, la fundació de confraries i la lluita contra la renda feudal. Els resultats obtinguts mostren com l'activitat pesquera visqué un moment de gran dinamisme i creixement, especialment al segle XVI, que condicionà el posterior auge de la pesca catalana. Així mateix, aquest creixement s'entén també per les dinàmiques de renovació tècnica, condicionades alhora per la diferència en els nivells econòmics i el pes dins les comunitats de certes famílies de pescadors. Alhora, aquesta estratificació es palesa en la defensa d'interessos i en la gènesi d'institucions comunals per a la gestió del recurs pesquer, encapçalades per propietaris d'arts ben posicionats, i que tenen el seu origen en aquesta època.

Castelló d'Empúries a la llum del fogatjament de 1496 / Carles Vela Aulesa
Vela i Aulesa, Carles


Castelló d'Empúries : Ajuntament de Castelló d'Empúries, 2025
228 p. : il. col. ; 23 cm (Estudis medievals, 3) 
A la portada: Terra de Trobadors.
ISBN 9788488451392

10 sous per foc és el que es va cobrar per complir amb el donatiu al rei Ferran II per mantenir el petit exèrcit que combatia a Carles VIII de França. Calia saber quants focs tenia el Principat. Aquest és l'origen d'aquest fogatjament, el primer i més antic cens de Castelló d'Empúries.

El Municipi reusenc en el set-cents : l'estructura institucional que emmarcava l'enlairament i dirigia l'estructura urbana / Josep Morell
Morell i Torrademè, Josep


[S.l.] : [s.n.], [1990?]
2 vols. ; 29 cm
Presentat al Premi Antoni Pedrol Rius 1990. Bibliografia.

Dades per a un estudi demogràfic, econòmic i social de Reus a les darreries del segle XVIII - (Els Miquelets) / Jordi Tous i Vallvè
Tous i Vallvé, Jordi


[1985]
90 f. : gràf. ; 30 cm
Obra presentada al Premi Antoni Pedrol Rius de 1985. Text mecanografiat. Inclou quadres estadístics.

Don Estéban Antonio de Orellana, secretario de la Comision Gubernativa ... dice al Señor Regente lo que sigue ..., He dado cuenta á la Comision Gubernativa del expediente que ... ha remitido V.S. promovido por el baile, síndico personero y comerciantes de la villa de Reus, con motivo de querer exîmirse de la obligacion de tomar guias y dar los manifiestos, que previenen el Reglamento de 26 de agosto de 1805 ... para la exâccion del arbitrio de los 8 y 17 maravedíses en cada quartillo de aguardiente y licores ...



Barcelona? : [s.n.], 1807?
[4] p. ; 29 cm
Text datat a Barcelona el 29 de juliol de 1807. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Circular signada: el Barón de Serrahí. Tít. obtingut de les 1res línies de text.

Demografia, societat i fiscalitat de Reus al segle XV : el llibre d'estimes de 1445 / Jordi Morelló Baget ; [dirigida per: Manuel Sánchez Martínez]
Morelló i Baget, Jordi


1992
Dirigida per: Sánchez Martínez, Manuel. Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història. Departament d'Història Medieval, 1992
2 vol. (433, 191 f.) ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.

Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV. Estudi i edició del llibre de manifest de 1316 / [ressenya] Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 43, núm. 2 (2025) , p. 275-280 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "El modo de producción campesino: un replanteamiento de la sociedad rural de la Europa altomedieval".
Ressenya de:
. Població i riquesa a Tortosa a començament del segle XIV. Estudi i edició del llibre de manifest de 1316 / Jordi Morelló Baget. Tortosa : Arxiu Comarcal del Baix Ebre, 2024

Muralles, burots i consums : els fonaments fiscals de les muralles / Isidre Prades Buixons
Prades i Buixons, Isidre


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 65 (2024) , p. 385-404 : il. (Comunicacions) 
Notes a peu de pàgina.

La Revolució de Setembre de 1868 obrí unes expectatives enormes per canviar el model d'organització de l'estat que el moderantisme havia anat bastint. Especialment odioses eren a nivell popular les quintes i la imposició de consums. Aquest article se centra en el segon d'aquests aspectes que es generalitzà a partir de la reforma del sistema tributari de 1845. En les ciutats emmurallades com a Girona, la imposició de consums significà paradoxalment un reforçament de les muralles mentre que se sentia cada vegada més fort el clam per enderrocar-les. La mateixa paradoxa patiren els ajuntaments. Els recàrrecs sobre els consums foren la via més utilitzada per a sufragar els constants dèficits municipals. L'intent de reintroducció de l'impost a Girona, el maig de 1872, inicià un avalot que es repetirà amb més o menys intensitat al llarg de la geografia catalana en les dècades finals del segle XIX. El carlisme no desaprofità l'ocasió per capitalitzar el malestar.

La Lleuda de Cambrils / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 54 (octubre 1975) (Estampes cambrilenques) 

Un Motí contra la contribució de consums a la Selva del Camp (1892) / Joan Vernet i Borràs
Vernet i Borràs, Joan


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 126 (desembre 2016), p. 3-4

Ordre sobre el servei de bagatges (1781)



En: L'Arxiu t'informa : butlletí de l'Arxiu Municipal de Cambrils. Cambrils, núm. 25 (novembre 2013), p. 4 (El document protagonista) 

La Crisi de Barcelona en el context de Catalunya i la Corona d'Aragó (Els arrendaments d'impostos com a indicadors econòmics de la Catalunya baixmedieval: de les imposicions municipals als drets del General / Albert Reixach Sala
Reixach i Sala, Albert


En: 272653 Barcelona, esplendor i crisi del segle XV ; Ortí i Gost, Pere; Verdés i Pijuan, Pere (Eds.). Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2025

Conflictes gremials i protesta popular a Tarragona a l'entorn del comerç i la producció del pa, peix i vi (1719-1808) / Manel Camafort Montoya
Camafort Montoya, Manel


Tarragona : Arola Editors, 2025
271 p. ; 24 cm (Els llibres del Consell) 
Premi Tarragonès Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura 2021 del Consell Comarcal del Tarragonès. Bibliografia.
ISBN 9788412983142

Amb l'accés del candidat Borbó al tron hispànic, l'absolutisme va influenciar moltes de les dinàmiques de les antigues dinàmiques del mercat local, que a Tarragona va haver de conviure amb una derrama monetària constant per poder fer pal.liar els deutes de la hisenda local d'abans de 1714. Impostos, arrendaments i drets municipals particulars va ser el vehicle fiscal per al seu pali, que va entrar en conflicte directe amb els interessos de la població i els de les entitats gremials. La confluència dels seus monopolis amb les ordenances municipals va generar disputes en aquesta capital corregimental per poder gestionar els sistemes de cobrament de drets i l'avituallament de productes bàsics al llarg de tot el segle XVIII. Aquest estudi comprèn una anàlisi de la conflictivitat social protagonitzada pels gremis d'aquest sector entre la instauració de la Nova Planta borbònica i l'eliminació total de les traves comercials dels aliments a la Monarquia Hispànica. En aquest cas centrat, llauraors, pescadors i forners van ser els tres col.lectius professionals que van combatre legalment i subversiva les greuges a les seves activitats implantades pel govern. Els seus interessos laborals gremials van assimilar-se amb els particulars de la població quan la implantació de tributs per part dels regidors fou abusiva i vulnerà la seva capacitat adquisitiva durant els cinquanta primers anys del nou règim estatal.Així i tot, a mesura que s'apropava el traspàs al segle xix, Tarragona va veure's submergida en una crisi econòmica que va afectar directament l'esfera comercial d'aquests productes. Amb aquesta nova conjuntura, es capgirà la lògica del "Bé comú" que cada gremi defensava ser afavoridor sobre els seus propis productes. La carestia de cereals, vi i peix per abastir la ciutat portà a deixar de banda els drets gremials ancestrals per poder donar cabuda a les necessitats assistencials de les famílies tarragonines.Tal com planteja el present llibre, la història gremial de l'alimentació a Tarragona és un discurs a cavall entre la defensa dels interessos comuns de la població representats en primera instància per l'entramat gremial i, en segon terme, la descontextualització dels seus drets privatius incentivada pel govern local que anà a favor de l'abastiment local a partir de 1786. Amb tot plegat, aquesta consideració inicial llargament desenvolupada durant diverses dècades, que va portar els gremis a contradir els manaments de l'organisme municipal, va trobar ressò en els clamors populars dels anys centrals del mil set-cents. No obstant això, les noves necessitats comercials a tocar de l'any 1800 van fer reconsiderar la viabilitat d'aquests privilegis i donar prioritat el subministrament local. (Editorial).

Viticultores, oid, Los intereses materiales de la patria, que son los que forman parte del patrimonio nacional cuya custodia y administración está confiada al Gobierno, están próximos á perecer ... negar que entre los intereses materiales de la patria figura en primer lugar el de la viticultura, sería un ridiculo negar ... / [Teodoro Cavallé]
Cavallé i Llecha, Teodor


Reus : Imp. de José M. Sabater, 1893?
[1] f. ; 45 * 32 cm
Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Text signat: Teodoro Cavallé, viticultor. Tít. obtingut de l'epígraf i de les 1es línies de text.

Maspujols, corregimiento de Tarragona, segun el catastro de 1732
Navarro i Miralles, Lluís J.


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. IV (1981-1982) , p. 193-216

El Catastro por menor de Maspujols, de 1732, perfectamente conservado en su Ayuntamiento, está formado por 29 folios, donde constan las confrontaciones o lindes de las parcelas, filiaciones de sus propietarios y los repartimientos al por mayor y por menor de las contribuciones.