Juridica respuesta por el doctor en ambos derechos Juan Tudò, ciudadano de Barcelona contra los consortes Poncio y Anna Maria Serra, administradores de los bienes de los hijos de Francisco Modolell del Ginestar. A la unica duda dada por los señores de las dos salas civiles de la Real Audiencia del presente Principado de Cathaluña en tercera instancia ... en la Real Sala del noble señor don Francisco Borràs y Viñals ...
Tudó, Joan


Barcelona : por Pablo Campins ..., [1732 o post.]
11, [1] p. ; 28 cm
Port. orlada i capll. orn. Text datat a Barcelona el 22 de gener de 1732. Text signat per Antonio Cervera y Bofarull. Precedeix el tít.: Jesus, Maria, Joseph.

El Patrimoni Biure-Bon a la Conca de Barberà durant la primera carlinada. Notes esparses / Manel Güell Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 85-94 : il. (Història Moderna) 
Bibliografia. Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Melcior-Lluís de Bon de Margarit (1755-1838), marquès d'Aguilar, va ser el darrer baró efectiu de Vallespinosa, Vallverd, Pontils i Santa Perpètua de Gaià, llocs que li proporcionaven rendes considerables a cada collita. A partir de 1835, les autoritats carlines li van comissar les propietats i les seves rendes. El 1839, Jean-Aimar Delacroix, nét i successor de Bon, realitzà algunes averiguacions i generà la documentació postal amb la qual s'expliquen els fets. Dos quadres genealògics mostren la successió del marquesat d'Aguilar en els segles XVIII i XIX.

Tratos del trabajo y formas de remuneración en la Cataluña vitícola (siglos XVIII y XIX) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 23-43 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

A partir del concepte de tracte del treball es pretén entendre la lògica de les relacions i condicions laborals que es van donar en el marc d'una estructura agrària concreta. S'estudia el cas de la Catalunya de les masies que convivien amb petites explotacions que s'havien generat a través del contracte de *rabassa *morta. Les característiques específiques d'aquesta estructura expliquen les característiques que tenia el treball directe. Els canvis en el segle XIX només es poden entendre si es comprèn la realitat anterior de la qual es partia.

La Farsa de Gandesa / [ressenya de] Jaume Sobrequés i Callicó
Sobrequés i Callicó, Jaume


En: Santes Creus : Boletín del Archivo Bibliográfico. Santes Creus. Vol. IV, núm. 34 (1971) , p. 256 (Bibliografía sobre Santes Creus) 
Ressenya de:
. La Farsa de Gandesa / E. Fort i Cogul. Barcelona : Rafael Dalmau, 1969 (Episodis de la història, 130)

Regia et exemplaris sententia conclusione facta in aula nobilis regentis regiam cancellariam Regiae Audientiae Principatus Cathaloniae lata 17 Decembris 1704, referente ... Francisco de Verthamon ... in ardua, diuque et acerrime disputata & celebri causa reunionis aut vindicationis castri, loci, & baroniae de Vallmoll, ducatus Cardone, vertente inter ... Ludovicum Franciscum de la Zerda et Aragon, Raymundum Folch de Cardona, ducem de Medina-Caeli, Segurbi, Cardonae & c. à consilio status suae regiae maiestatis ... cum ... Theresia de Boxadós et de Pinós vidua, et don Ioanne Antonio de Boxadòs, olim Pax, ejus filio, comitibus de Cavellà

Reial Audiència de Catalunya.


Barchinonae : ex typ. Raphaelis Figuerò, [1704 o post.]
[16] p. ; 29 cm
Port. orlada, creu grega a l'inici del text i caplletra orn. "17 Decembris 1704" és la data més moderna citada al text.

Regia ac exemplaris sententia, concordi voto lata in sacro Supremo Regio Consilio Cathaloniae ... referente ... Salvatore de Baldrich ... die I Iulij 1709, in causa supplicationis interpositae ab evocata causa, sive regalia, per Andream Ferrer ... cum Fisci Procuratore Regiae Curiae, iuratis universitatis villae de Braffim ejusdem Campi, & alijs adversarijs

Reial Audiència de Catalunya.


Barcinone : apud Raphaelem Figuerò ..., 1709
Port. orlada, creu grega i caplletra orn. a l'inici del text.

Evidencia legal, del bon dret, que resulta del fet y satisfacció á la allegaciò contraria, per los marmessors y executors, del ultim y valido testament de Francisca Baldrich quondam viuda de Francisco Baldrich Cirurgiá, eò lo prior y convent, de Maria Santissima del Carme, de la antigua y regular observansa, de la vila de Valls, Camp de Tarragona, contra Ioseph Pons, Ferrer y Pages, de dita vila, a relació del magnifich y noble don Anton de Vilaplana, dignissim real senador / actuari Francisco Mora not
Baldrich, Francisca


Barcinonae? : [s.n.], [1701 o post.]
25, [3] p. ; 32 cm
Creu i caplletra orn. a l'inici del text. Text datat: "Barcelona y agost 20 de 1701". Tít. obtingut de l'epígraf, precedit per una invocació pia: "Iesus, Maria, Ioseph".

Familia i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X-XII) / [ressenya de] Iñaki Martín Viso
Martín Viso, Iñaki


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 15 (1997) , p. 264-267 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Família i hereu a la Catalunya nord-oriental, segles X-XII / Lluís To Figueras ; pròleg de Pierre Bonnassie. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997

Señorío y familia : los orígenes del "hereu" catalán (siglos X-XII) / Lluís To Figueras
To i Figueras, Lluís


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 11 (1993) , p. 57-80
Notes a peu de pàgina.

La història social del món feudal no sempre ha estat capaç d'integrar l'anàlisi de les estructures familiars en el seu discurs. Aquest "oblit" pot atribuir-se al paper certament determinant que ha tingut la història de les mentalitats en l'auge dels estudis sobre la família i el parentiu. Paradoxalment aquesta associació ha contribuït a marginalitzar aquest factor "cultural" en les històries generals o a considerar-lo des d'un punt de vista estrictament ideològic. En definitiva, família i parentiu apareixen més com un tema nou que com una nova manera d'analitzar els vells discursos historiogràfics.

L'Extinció del llinatge Sala de Tiana (segle XV) / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: 229748 Omnia mors aequat : el món de la mort al Maresme medieval : 3er simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval. Vilassar de Mar : Generalitat de Catalunya, Arxiu Comarcal del Maresme : Museu Arxiu de Vilassar de Dalt : Maresme Medieval, 2022. p. 167-175 : il
 (Comunicacions) 
Bibliografia.

Els Sala eren un llinatge assentat en un mas de Tiana almenys des del segle XIV. Arran de la mort de Pere Sala, a la dècada del 1460, el mas va quedar en mans d'una pubilla, compromesa en matrimoni quan tenia vuit anys (1468). L'episodi de pesta del 1475-1476 va causar la mort d'aquest matrimoni i del seu fill. Extingit el llinatge Sala, va ser substituït pels Sentromà, de Tiana. S'analitza el procés gràcies a un conjunt de documentació relacionada.

Per Maria Leocadia Vila y Planes contra la reuerent comunitat de preueres de la vila de Tarrega y tercers possessors de bens de Thomas Planes major : euidencia en fet y en dret de la pretencio de dita Maria Leocadia Vila y Planes, en orde à la vindicaciò dels bens de dit Thomas Planes major y de lo irregular de dita Comunitat ... contra lo testament de dit Thomas Planes major / que ha de acrisolarse en la comprehenciò ... del magnifich Ioan de Colomer ... ; Melchior Cortès notari ...
Vila, Maria Leocàdia


Catalunya : [s.n.], [1694 o post.]
64 p. ; 31 cm
Port. orlada i capll. orn. a l'inici. 1694 és la data més moderna al text. Precedeix el tít.: "Iesus, Maria, Ioseph, cum S. Domingo".

Allegacio en fet y en dret per la reverent comunitat de preveres de la vila de Tarrega y tercers possessors de bens de Rafel y Thomas Planes menor : contra Francisco Vila negociant, y Maria Leocadia Vila y Planes conjuges

Parròquia de Santa Maria de Tàrrega.


Barcelona? : [s.n.], [1677 o post.]
38, [2] p. ; 29 cm
Primera caplletra ornada i text precedit d'una creu grega. Signat per: Marmer. Precedeix el títol: Iesus, Maria, Ioseph.

Satisfaccio a las dificultats proposadas per los Priors y Collegi de Notaris Publichs, Reals, Collegiats de la present ciutat, respecte de la relacio han de fer sobre las suspitas allegadas, per la reverent comunitat de Preveres de la Iglesia Parroquial de la Vila de Tarrega : contra lo assert testament de Thomas Planes Maior, exibit per los conjuges Francisco y Maria Leocadia Vila y Planes



Barcelona? : [s.n.], [1627 o post.]
[16] p.
Caplletra ornada. 1627 és la data més moderna que apareix al text.

Alegacion en hecho, y drecho, por Phelipe Marti, antes don Vicente Deona y Agramunt, con el capitan don Bartolome Deona, Joseph Maria Deona, Felicia Deona, Constança Deona y Gaspar Regal sobre la succession del mayorazgo, y fideicomisso perpetuo, que fundò Phelipe Marti, y bienes recayentes en aquel
Martí, Phelipe


En Val. : en la Imprenta de Antonio Bordazar, 1715
[52] p., [1] f. pleg. ; 30 cm
Estampa xilogràfica a port. i caplletra orn.

Reflecsiones acerca del pleito que vierte en la instancia de revista ante la Real Sala tercera de la Audiencia Territorial de este Principado, entre las partes de D. Ignacio Sarró, vecino de Barberá, y de los consortes Francisco y María Antonia Bergadá y Tocabent, que lo son de Verdú
Sarró, Antoni


Barcelona : Imp. de Estivill, [1846 o post.]
5 p., [1] f. pleg. ; 31 cm
Data probable de l'ed. deduïda del text. Inclou arbre genealògic.

La Batalla de Baltarga en el joc de la política comtal del segle X : la mort d'Ermengol d'Osona i la successió del comtat d'Urgell / Oliver Vergés i Pons
Vergés Pons, Oliver


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 48, núm. 2 (2018) , p. 901-923
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La mort del comte Ermengol d'Osona a la batalla de Baltarga (c. 940) ha estat interpretada de dues maneres totalment oposades. Per a alguns, aquesta batalla va consistir en una topada entre catalans i nòmades hongaresos, mentre que per a d'altres fou un enfrontament entre les principals cases comtals catalanes. En aquest article abordarem la principal historiografia sobre el tema i situarem l'enfrontament de Baltarga al centre del joc de la política comtal catalana de mitjan segle X, rebutjant així les tesis que parlen d'un xoc contra hordes hongareses. Des del primer terç de la desena centúria diverses tensions van enfrontar les cases comtals de Barcelona i Cerdanya, unes tensions que van derivar en un enfrontament armat a la dècada del 940 per dirimir la successió del comtat d'Urgell i l'hegemonia als comtats catalans entre els fills i néts de Guifré el Pelós.

Els Últims hereus : història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000 / [ressenya de] Xavier Roigé Ventura
Roigé i Ventura, Xavier


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any VII, núm. 18 (desembre 2005), p. 21-22 (Llibres) 
Ressenya de:
. Els Últims hereus : història oral dels propietaris rurals gironins, 1930-2000 / Enric Saguer (coordinador) ; Joaquim Alvarado, [et al.]. Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2005

Iuridica respuesta por Joseph Feliu ciudadano honrado de Barcelona en el lugar de Camallera ... domiciliado
Feliu, Josep


Barcelona : [s.n.], [1723 o post.]
52 p. ; 28 cm
Caplletra ornada. Text datat a Barcelona el 15 de maig de 1723. Text signat per Dr. Ioseph Cendra. Precedeix el tít. la invocació pia: "Jesus, Maria, Joseph".

Secvnda additio pro conivgibvs Antonio Clement V.I.D. & Agnete Clement & Milsocós contra Ioannem Margall, lintearivm villae Figveriarivm, in cavsa tertiae instantiae liqvidationis et decreti execvtionis



[Barcelona] : [s.n.], [1688]
19, [1] p. ; 30 cm
Signat: Romà V.I.D. Precedeix el títol: Iesvs, Maria, Ioseph.

Resposta en fet y en dret per lo doctor Antoni Clement y Agnes Clement y Milsocos conjuges, contra Ioan Margall botiguer de la vila de Figueras ...
Climent, Antoni


Catalunya : [s.n.], [1682 o post.]
76 p. ; 32 cm
Fris i caplletra ornada. El 26 d'octubre de 1682 és la data més moderna que se cita al text. Tít. obtingut de l'epígraf, el precedeix "Deus illuminatio nostra".