Sien prohibits dits biscahins de no poder tallar fusta en los Ports e térmens de dita ciutat : bascos a Tortosa i el seu territori entre els segles XV i XVI / Agustí Campos Perales
Campos Perales, Agustí


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 61-86 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Este article se centra en l'estudi de la immigració basca que rebé Tortosa i el seu territori des de les acaballes del segle XV a partir de documentació notarial custodiada a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Es fa un repàs de la presència d'estos bascos durant la baixa edat mitjana i es reflexiona sobre la transició entre una migració de pas, fonamentalment de gent del món de la mar, a una altra de més llarga durada, mediatitzada per individus amb oficis relacionats amb l'artesanat, sobretot fusters. Es comparen estos fluxos migratoris amb altres zones de la Corona d'Aragó i s'examinen les seues faenes, els seus orígens i la seua inserció a Tortosa i el seu territori.

"Valió la pena". Inmigración y revolución de la vivienda en el barrio de Roquetes, Barcelona, durante el franquismo / Enrique Tudela Vázquez, José Luis Oyón, Joan Roger
Tudela Vázquez, Enrique


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 78 (2025) , p. 665-697 (Miscelánea) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Els Primers forasters a Santa Pau / Albert Reixach
Reixach i Sala, Albert


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 116 (desembre 2018), p. 4 (Històries) 

Retrat migratori [Enregistrament de vídeo] / un documental de Rafel Tresserras Fluvià (Escola Pia d'Olot), Rosario Mantero Ramírez (CASG) ; realització Antoni Herrero Pérez (Olot.doc)



Olot : AMPA Escola Pia : Consorci d'Acció Social de la Garrotxa : Olot.doc, 2012
1 disc òptic (DVD) (45 min) : so, col. (Pal)

Pla de ciutadania i immigració d'Olot 2008-2011 / Marta Casas, Rafael Crespo amb la col·laboració de: Queralt Bancells, Xevi Casademont, Anna Casamitjana, Rosario Mantero



Olot : Ajuntament d'Olot, Edicions Municipals, 2008
77 p. ; 20 cm (Documents, 4) 

La Immigració al barri de Sant Roc : 1950-2001 / Míriam Martos
Martos, Míriam


[Olot] : Associació de Veïns de Sant Roc, 2007
50 p. : il. ; 21 cm

Els Diferents rostres de la immigració : societat, economia, urbanisme i religió : cicle de conferències



Olot : Ajuntament d'Olot, Edicions Municipals, 2007
49 p. ; 20 cm (Documents, 3) 
Referències bibliogràfiques. A la part posterior de la coberta: Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot.

Conté: Diversitat religiosa i immigració a Catalunya de Maria del Mar Griera i Llonch; Racisme en temps de globalització de Miquel Àngel Essomba; Integració, convivència i espai públic de Carles Riera; i La immigració des de la perspectiva local: reflexions sobre el fet migratori a Olot i a la Garrotxa de Jordi Feu i Gelis i Estanis Vayreda.

Bones pràctiques en immigració a Catalunya Olot, 20 d'octubre de 2005 [Fitxer informàtic]



Olot : Ajuntament d'Olot : Consell Comarcal de la Garrotxa, 2005
1 disc òptic (CD-ROM)

Els Nous olotins / Càritas Garrotxa, Consell Interparroquial de la Ciutat d'Olot



Olot : Càritas Garrotxa, [2003?]
[6] p. : il. ; 21 cm

La Problemàtica de l'habitatge de la immigració andalusa a Olot durant el franquisme (1940-1975) / Xavier Casademont Falguera, Jordi Feu Gelis
Casademont i Falguera, Xavier


En: Documents d'anàlisi geogràfica. Vol. 63, Núm. 1 (gener-abril 2017), p. 7-28

En aquest article, s'hi analitza la problemàtica de l'habitatge entre els immigrants andalusos que s'assentaren al municipi d'Olot (Girona) durant el franquisme. Si bé les xifres que assolí aquesta immigració a Olot no foren tan altes com les del conjunt de l'àrea metropolitana de Barcelona, els andalusos representaven, l'any 1975, més d'un 10 [per cent] de la població, la qual cosa els convertia en el col·lectiu més nombrós d'immigrants interiors a Olot.Pel que fa a l'habitatge, aquesta recerca constata les dificultats que patí una bona part dels immigrants andalusos, especialment els que iniciaren la cadena migratòria durant la postguerra. Si bé la realitat urbanística i demogràfica olotina diferia d'altres entorns urbans, les autoritats franquistes locals van inhibir-se de les necessitats residencials dels andalusos, per la qual cosa aquests hagueren de recórrer a diverses estratègies de supervivència, des del barraquisme fins a l'autoconstrucció, a causa del dèficit crònic de domicilis, el nombre dels quals era incapaç de créixer al mateix ritme que la població.

L'Assentament de la immigració andalusa a Olot durant el franquisme : trajectòries i mobilitat social de la immigració andalusa i els seus descendents / Xavier Casademont Falguera ; [dirigida per: Jordi Feu]
Casademont i Falguera, Xavier


2015
Dirigida per: Feu, Jordi. Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, 2015
535 p. : il. ; 30 cm
També disponible la versió en línia. Text en català, resum en català, castellà i anglès.

El procés d'assentament de la immigració andalusa a Catalunya durant el franquisme va ser un dels més intensos en la dilatada tradició catalana de recepció d'immigració. Si bé la majoria dels immigrants andalusos es van assentar a la zona metropolitana de Barcelona, d'altres localitats catalanes també foren municipis d'atracció. Aquesta tesi estudia el cas de la ciutat d'Olot (Girona) i, fonamentalment, aborda dues grans qüestions: per una banda, analitza i examina les característiques del procés migratori entre Andalusia i Olot, mitjançant la quantificació i establiment del perfil dels immigrants andalusos, així com els factors d'expulsió, els d'atracció i el procés d'integració a Olot. Per altra banda, l'altra gran apartat de la tesi estudia les trajectòries i els processos de mobilitat social dels immigrants andalusos, així com dels seus fills i filles i néts. Concretament, s'analitzen àmbits com el treball, el nivell d'instrucció, l'estatus socioeconòmic o la identitat, entre altres.

Estudi sobre la situació de l'ús de la llengua catalana a la ciutat d'Olot / [Joan Pujolar]
Pujolar i Cos, Joan


1989
1 vol. : taules, gràf. ; 30 cm
Mecanoscrit inèdit.

Pont = [Al Gsir] : la revista de l'associació multicultural Dar Salam



Núm. 1 (2004, gener) -
Olot : Dar Salam, 2004-
30 cm. Trimestral.
Text en català i àrab.

Estudi de cas : Hospital Sant Jaume d'Olot, febrer 2011 [Fitxer informàtic] / Vicent Climent Ferrando
Climent i Ferrando, Vicent


2022
Universitat Oberta de Catalunya, 2022
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

Veus sobre les cures a la ciutat. Feminització, migracions i temps de crisi / La Col·lectiva, Ateneu Cooperatiu de l'Hospitalet



En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 38 (desembre 2024), p. 13-27 : il.
Títols i resums en català, castellà i anglès.

A l'Hospitalet gran part de les dones que van migrar a finals del franquisme, així com les dones provinents de les migracions actuals, s'han dedicat i es dediquen a les cures. Recollim veus diverses, a partir d'extractes de converses, perquè ens expliquin què entenen per les cures i com han viscut la seva experiència a la ciutat.

La Meva infància a Torredembarra / Francesc Esteso Cuenca
Esteso i Cuenca, Francesc


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 22 (2024) , p. 95-150 : il. (Memòries) 

Als dos anys em van portar els pares a Torredembarra. Primer havia vingut el pare a buscar feina, cridat per una cosina seva, sor Genara -la tieta monja li dèiem. I va començar a treballar de paleta amb el constructor Brulles. El pare era paleta d'ofici a San Clemente i no li va ser difícil d'adaptar-se aquí. La primera casa en la que vaig viure a Torredembarra estava prop de cal Coca, davant de cal Saia. Era de planta baixa, petita i rònega. Aquells primers anys van ser difícils per als pares.

Pepita Egea Zaragoza, una odissea d'anada i tornada a la masia de Can Lledó. / Joaquim Domínguez Montornès
Domínguez Montornès, Joaquim


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 193-200 : il. (Memòria oral) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Nascuda i criada a la masia de can Lledó, Pepita Egea Zaragoza ens ofereix un testimoni inestimable del dia a dia d'aquest edifici, que va acollir estadants provinents de la migració durant bona part del segle XX. Els seus pares, originaris de la Vila Joiosa (Marina Baixa), hi viuen quatre dècades des de principis dels quaranta. A partir del seu relat, descobrim els canvis de can Lledó als ulls d'una nena i, posteriorment, adolescent durant les dècades del 1950 i 1960, i com contempla, un cop casada i ja des de fora, la darrera etapa d'aquesta experiència de convivència fins que els pares abandonen la masia. La seva és una autèntica odissea en què l'estimació per l'espai i els records la porten a traslladar-se primer al barri de l'Estació del Nord per tornar, al cap dels anys, al seu barri -els Col·legis Nous-, a escassos metres de la masia, ara reconvertida en equipament municipal.

Entrevista a Manuel Orantes, tennista : una vida de superació : de les barraques a l'elit del tennis mundial / Carles Sanz
Sanz, Carles


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 3-5 : il.
Bibliografia. Notes.

Actualment la zona del Tibidabo, punt culminant de la serra de Collserola, està dins el Districte de Sarrià - Sant Gervasi; aquest punt era el lloc de confluència dels antics municipis de Sarrià, Gràcia i Sant Joan d'Horta i, com que hi ha diversos aspectes històrics vinculats a aquest últim municipi, fem aquí un recorregut per la fascinant evolució d'un espai completament inhòspit fins que el 1886 es va adequar, per construir-hi l'ermita, un camí des de la carretera de Vallvidrera fins al cim.

Immigració del Baix Penedès a l'Hospitalet de Llobregat (1910) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 89-98 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Estudi dels immigrants originaris del Baix Penedès que residien a l'Hospitalet de Llobregat, segons el padró d'habitants de 1910, pocs anys després de l'impacte de la fil·loxera. Es detalla la procedència geogràfica, on sobresurten la Bisbal del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, la dedicació professional dels caps de casa, que en la seva majoria (61 per cent)eren jornalers i la naturalesa dels cònjuges (marits i mullers), la cronologia d'arribada i l'edat en fer-ho.

"Gavatxos", gascons, francesos : la immigració occitana a la Catalunya moderna : el cas de la Conca de Barberà / Valentí Gual i Vilà
Gual i Vilà, Valentí


3a ed.
Barcelona : Rafael Dalmau, 2024
90 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 286) 
Bibliografia.
ISBN 9788423204373

Una frase encunyada per Nadal i Giralt ha fet fortuna, potser excessiva: "de finals del segle XV al primer terç del segle XVII, al llarg d'un període d'un període d'uns cent cinquanta anys, Catalunya es veié envaïda per una onada d'immigrants francesos. Des de la capital fins al llogarret més petit, passant per les ciutats, viles i llocs, cap zona del Principat (...) sembla haver-se lliurat de l'allau de pobladors vingut de l'altra banda dels Pirineus" (Nadal-Giralt: 1966,31).