Les Mines d'argent de les muntanyes de Prades / Joan-F. Cabestany Fort
Cabestany i Fort, Joan F.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 2 (1980) , p. 129-131
Notes a peu de pàgina.

Las Interpretaciones del yacimiento de Sant Gregori de Falset / Antonio J. Fandos Marco
Fandos Marco, Antonio Julio


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, fascs. 133-140 (1976-1977) , p. 35-44 : il.
Bibliografia.

Lápidas hebraicas de Tarragona / José M. Millás Vallcrosa
Millás Vallcrosa, José M.


En: Boletín arqueológico. Tarragona. Época IV, Año XLV, fasc. 1-2 (enero-junio 1945), p. 92-97 : il.
Notes a peu de pàgina.

Fede Cortés / Joana Serret
Serret, Joana


En: Revista Amposta, Núm. 866 (desembre 2013), p. 17 : il. (Escriptors de casa nostra) 

L'Explotació minera al Baix Priorat (Tarragona) en època romana : notes a propòsit del plumbum nigrum oleastrense / Núria Rafel, Xosé Lois Armada Pita
Rafel i Fontanals, Núria


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 28 (2010) , p. 247-261
Bibliografia.

Un Viatge pels calls de Catalunya : guia històrica i cultural : Besalú - Vic - Manresa - Cervera - Santa Coloma de Queralt - Conesa - Tàrrega - Balaguer - Lleida - L'Espluga de Francolí - Sarral - Montblanc - Valls - Tarragona - Capçanes - Falset - Tortosa - Vilafranca del Penedès / Josep Maria Casas
Casas, Josep Maria


Barcelona : Edicions de 1984, 2023
382 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788418858437

Aquest llibre ens proposa un itinerari de cinc dies per alguns dels calls més importants de Catalunya, per tal de descobrir la història d'aquells catalans que professaven el judaisme i que van ser torturats, assassinats o expulsats llevat que renunciessin a la seva religió. La petja d'aquesta cultura se'ns mostra d'una manera amena i rigorosa alhora. Un viatge pels calls de Catalunya és una obra de divulgació molt ben documentada i amb un llenguatge molt planer. (Editorial).

Publicació el llibre del 1r Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana / Josep Ramon Clua
Clua, Josep Ramon


En: Fatumer : revista de l'Associació Cultural Pi del Broi. Pinell de Brai, núm. 100 (juliol 2021), p. 15 (Notícies) 
Ressenya de:
. La Jota als territoris de parla catalana. Primer congrés de la Jota als territoris de parla catalana. Catarroja : Afers, 2020

Iesus, Maria, Ioseph, Pro Syndicis Universitatum de Mora, Falcet, et Tivissa, contra admodum Illustrem Ducem Cardonae, Baronem, et Dominum Baroniarum de Entença, In iudicio de conferant relatores, Instante & petente Isidoro Marti Thesaurario Baroniarum de Entença pro dicto Admod. Illustri

Ajuntament de Móra d'Ebre.


Catalunya? : [s.n.], [1861 o post.]
[5] f. ; 30 cm
Fris i caplletra ornada. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. El 1861 és la data més moderna que se cita al text.

Pro Syndicis Universitatum de Mora, Falcet, et Tivissa : contra admodum Illustrem Ducem Cardonae, Baronem, et Dominum Baroniarum de Entença, In iudicio de conferant relatores [Fitxer informàtic]



[1681]
1 recurs electrònic
Edició digital: Il·lustre Col·legi d'Advocats de Catalunya (ICAB).

Additio pro syndicis universitatum de Mora, Falcet et Tivissa : contra excellentissimum ducem Cardonae, baronem baroniarum de Entença, in iudicio de conferant relatores [Fitxer informàtic] / not. Vila



[Catalunya] : [s.n.], [1681]
1 recurs electrònic
Edició digital: Il·lustre Col·legi d'Advocats de Catalunya (ICAB).

Iesus, Maria, Ioseph, Pro Syndicis Universitatum de Mora, Falcet, et Tivissa, contra admodum Illustrem Ducem Cardonae, Baronem, et Dominum Baroniarum de Entença, In iudicio de conferant relatores, Instante & petente Isidoro Marti Thesaurario Baroniarum de Entença pro dicto Admod. Illustri

Ajuntament de Móra d'Ebre.


[[Catalunya] : [s.n.], [1861 o post.]
[5] f. ; 30 cm
Fris i caplletra ornada. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. El 1861 és la data més moderna que se cita al text.

Dels Castellvell als Entença / Josep Serrano Daura
Serrano Daura, Josep


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 299-313 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article es refereix als orígens de la baronia de Castellvell a l'actual Ribera d'Ebre, amb Garcia, Móra i Tivissa, des del seu primer titular Guillem Ramon III de Castellvell i seguint amb els titulars successius fins a la seva cessió a Jaume II. D'aquesta manera resseguim els canvis de llinatge senyorial que es produeixen per raó de matrimoni, herència i venda: dels Castellvell, als Sant Martí Subirats, als Entença i a la Corona, tot al llarg dels segles XII a XIV, fins a la fundació del comtat de Prades.

Seguint les petjades de l'Infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença / Albert Martínez Elcacho
Martínez i Elcacho, Albert


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 327-343 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Resums en català, castellà i anglès.

L'any 1342, l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou esdevenia comte de les Muntanyes de Prades i senyor de la baronia d'Entença. Aquests títols nobiliaris els va exercir fins al 1358, quan va prendre l'hàbit franciscà i es va retirar al convent de Sant Francesc de Barcelona. Per tant, va estar vinculat a aquest territori durant setze anys. La seva presència va ser curta però intensa. De fet, l'empremta de l'infant va ser remarcable en diversos àmbits, tant pel ressò que va tenir en aquell moment com pel llegat que va deixar. Durant aquells anys, a més a més, va haver de bregar amb la pandèmia de pesta negra. En aquest article, tot combinant el buidatge bibliogràfic amb l'estudi de la documentació d'arxiu existent, es pretén reflexionar sobre l'abast de les decisions que va prendre l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença i entendre com d'important va ser la seva aportació per a la història de la senyoria.

L'Explotació de l'argent pels comtes de Prades i barons d'Entença : una empresa a cavall entre l'edat mitjana i el modernisme / Joan Abella Creus
Abella i Creus, Joan


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 32 (2022) , p. 361-381 : il. (Dossier. Baronia d'Entença) 
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest títol agombola diverses realitats que he volgut destacar a fi de normalitzar determinats patrons culturals força esbiaixats, tot posant de relleu, entre altres, el nivell de coneixements, el refinament i la modernitat que hi havia a la Catalunya de la baixa edat mitjana, destacant una figura cabdal i poc estudiada com és la de l'infant Pere d'Aragó, desfent el tòpic que Catalunya no ha estat mai país de mineria i, finalment, difonent l'excepcionalitat geològica d'àmbit universal que van descobrir uns miners sards, com va ser el filó d'argent nadiu que va portar riquesa i prosperitat.

Los Alumnos del pre-aprendizaje a Falset, Bellmunt y Riudecañas



En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXV, Núm. 100 (agosto-septiembre 1953), p. 100-101 : il.
Número extraordinari.

La Jota als territoris de parla catalana (II). Segon congrés de la Jota als territoris de parla catalana / [Coord. Elena Espuny Arasa]

Congrés de la Jota als territoris de parla catalana (2on : 2021 : Falset )


Catarroja ; Barcelona : Editorial Afers : Institut Ramon Muntaner, 2023
180 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788418618420

En aquesta segona edició s'ha aprofundit en el treball iniciat en el congrés del 2018, divulgant el coneixement d'aquest gènere musical mitjançant la presentació de recerques i experiències recents al voltant del gènere de la jota. D'altra banda, a través del format taula rodona s'ha apostat per l'intercanvi d'idees, la reflexió conjunta i el debat sobre temes comuns com són les vies de transmissió d'aquest gènere, els contextos de la jota o com la jota ha estat i és una font de recursos per a la creació artística i la creació popular. Configuren el contingut del llibre dotze articles i les Cantclusions de cada eix temàtic, cantades per enversadores i glosadores de cant improvisat de diferents indrets del territoris de parla catalana. Aquest llibre recull els textos de les ponències, les taules rodones i les comunicacions que es van presentar a Falset al Segon Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana entre el 21 i el 23 de maig del 2021. L'organització del congrés va anar a càrrec de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Falset i l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) de manera presencial i virtual i va comptar amb la col·laboració d'estudiosos, grups i associacions de cultura popular de tots els territoris implicats, però especialment de La Clavellinera, associació prioratina dedicada a la recerca i revitalització de la jota. (Editorial).

"Nunca olvidaré el Ebro" : las mujeres británicas recuerdan la cueva hospital de La Bisbal de Falset / Angela Jackson
Jackson, Angela


En: Desperta Ferro : Especiales. Madrid, núm. 3 (2013) , p. 64-67 : il
Número dedicat a "1938: la Batalla del Ebro".

En la República, durant la Guerra Civil, gran part del treball del personal sanitari prop de la zona de combat es realitzava en unitats mèdiques mòbils. On era possible, els edificis es convertien en hospitals, però en agreujar-se el conflicte també van haver de treballar en trens, túnels clausurats o, per exemple, en una cova no gaire lluny de l'Ebre.

La Jota als territoris de parla catalana. Primer congrés de la Jota als territoris de parla catalana / [ressenya de:] Elena Espuny
Espuny, Enric


En: Caramella : revista de música i cultura popular. Reus, núm. 44 (abril-setembre 2021), p. 120 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Jota als territoris de parla catalana. Primer congrés de la Jota als territoris de parla catalana / [Coord. Elena Espuny Arasa]. Catarroja : Afers, 2021

Les Argenteres de Falset (1342-1358) : gestió, control i registre de l'explotació minera i metal·lúrgica de la plata a la Catalunya medieval / Albert Martínez i Elcacho
Martínez i Elcacho, Albert


Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès Editors, 2019
435 p. : il. ; 25 cm (Estudis, 81) 
Aquesta monografia ha estat publicada gràcies a l'adjudicació de la XXVI Beca Notari Raimon Noguera (2016), en la modalitat d'Història Medieval. Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788413031347

El llibre recull bona part del contingut i les conclusions de la recerca que va donar lloc a la tesi doctoral titulada "Pro crosis argenti". La plata al comtat de les Muntanyes de Prades i baronia d'Entença en època del comte Pere (1342-1358): regulació, gestió i rendiment de les mines de Falset, la qual va ser defensada a la Universitat de Lleida el 18 de setembre del 2014 i guardonada amb el premi extraordinari de doctorat del curs 2015/2016 en l'àmbit d'Història, Història de l'Art i Història Social a la mateixa universitat. En ell s'estudia l'activitat d'una manera global, des de l'extracció del mineral fins a l'obtenció del metall noble, durant el període en què l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou va ser comte de les Muntanyes de Prades: des del 1342 fins al 1358. Una època en què l'explotació de l'argent va adquirir especial rellevància. (FN).

Unitat de mesura i proporcions a la façana de l'Ajuntament de Falset. Història i geometria / Josep Llop i Tous
Llop i Tous, Josep


En: Podall. Montblanc, núm. 9-10 (2021) , p. 298-306 : il. (Història de l'Art) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

A l'hora d'estudiar un fet urbà pretèrit, com ara la forma d'un teixit residencial, una trama viària, un monument o la seva situació, és habitual recórrer als arxius per tal de trobar documents que s'hi refereixin i ajudin a explicar-lo. En canvi, és un exercici poc freqüent considerar també el propi objecte d'estudi com un document d'arxiu i llegir-lo com a tal. El propòsit d'aquest treball és la lectura de la façana de l'ajuntament de Falset des de dues perspectives: la de les proporcions geomètriques que governen la seva composició bàsica i també la unitat de mesura utilitzada en el replanteig de l'obra. Tal com he mostrat en altres treballs, tots dos paràmetres poden proporcionar dades força interessants. Tanmateix, la posició de l'edifici en relació a la trama urbana ajuda a explicar les circumstàncies de l'època de la seva construcció i la forma de la plaça de la Quartera.