Noguera : Mapa comarcal de Catalunya. 1:50 000 [Material cartogràfic]



Barcelona : Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2022
1 map (Mapa comarcal de Catalunya, 23) 
Escala: 1:50 000.
ISBN 9788419326805

Els Fòssils: fascinació, misteri, història / Antoni Lacasa i Ruiz
Lacasa i Ruiz, Antoni


En: 263465 Registre fòssil a les terres de Lleida i Prepirineu : actes de la XLVI jornada de treball Tartareu, 2018. Sant Martí de Maldà / Riucorb : Grup de Recerca de les Terres de Ponent, 2024. p. 51-76 : il

La Noguera desapareguda / Gerard Costa Serre
Costa i Serret, Gerard


El Papiol : Efadós, 2024
184 p. : il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarca de la Noguera) 
ISBN 9788419239846

Aquest llibre de la comarca de la Noguera consta d'un recull gràfic de 180 fotografies que provenen d'un exhaustiu buidatge de nombrosos arxius, fons i col·leccions públiques i privades. Està estructurat en cinc capítols, en els quals es mostra la transformació dels espais urbans i rurals de la comarca des de finals del segle XIX fins a la dècada del 1980. Sortosament les càmeres fotogràfiques van captar les ràpides modificacions que van patir els nostres pobles, ciutats i paisatges al llarg del segle XX i ens permeten, alhora, ampliar l'horitzó de la memòria col·lectiva. (Editorial).

101 propostes Serra del Montsec / David Chacobo i Cristina Papell
Chacobo, David


El Papiol : Efadós, 2024
255 p. : il. col. ; 23 cm (Km0) 
ISBN 9788419736574

Teniu a les vostres mans la possibilitat de descobrir un territori encara avui molt desconegut del nostre país. Hi trobareu coves, ermites enlairades en llocs impossibles, despoblats mítics, formacions geològiques d'importància mundial, zones humides singulars, productors artesans i castells de frontera. Tot plegat és el resultat d'un capítol apassionant de la geografia catalana i aragonesa que reflecteix la grandesa i complexitat d'un paisatge antiquíssim i essencial de la història del nostre país. L'espectacular congost de Terradets i l'al·lucinant congost de Mont-rebei divideixen aquesta serra en tres unitats amb una personalitat pròpia que no us deixaran indiferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià), el Montsec d'Ares i el Montsec de l'Estall. Dues províncies -Lleida i Osca- i quatre comarques-la Noguera i el Pallars Jussà (Catalunya), i la Ribagorça d'Osca i la Llitera (Aragó)- comparteixen aquesta serra. Benvinguts a l'emocionant territori de la serra del Montsec, un paradís terrenal i celestial on podreu gaudir de l'observació astronòmica de l'univers i del patrimoni històric, arquitectònic, geològic i paleontològic, i on podreu practicar esports com el caiac, el parapent, l'escalada, les vies ferrades, l'espeleologia, el senderisme i el bikepacking. No us avorrireu pas. (Editorial).

El Canal Auxiliar d'Urgell / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 38 (2024) , p. 3-30 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Ara, després de fer una nova recerca, tornem a tractar de nou el tema del Subcanal o Canal Auxiliar de l'Urgell, amb aportacions sobre el primer intent per fer el subcanal, projecte que va fer l'enginyer Domènec Cardenal (1896-1898), les relacions de la Canadenca amb la Societat Canal d'Urgell i l'evolució de les obres de la seva construcció al llarg dels anys 30 del s. XX.

L'Estiu a la Noguera / P. Sanuy P.
Ackroyd, Robert


En: La Cabanera. Àger. Any 3, núm. XI (1988) , p. [7-8] (Pàgina oberta) 

La Vinya i la fil·loxera a la zona mediterrània catalana : les terres de Lleida: oportunitats inicials i crisi final (1868-1910) / Enric Vicedo
Vicedo i Rius, Enric


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 23-33 : il. (Ponències de la Jornada d'Estudis Rei Pere el Cerimoniós) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

La fil·loxera arribà a França des dels Estats Units el 1863 i s'estengué ràpidament pels vinyars europeus. A Europa es cultivava una sola espècie, Vitis vinifera, a la qual l'insecte atacava les arrels, però era menys efectiva a la part aèria de la planta, motiu pel qual la replantada es feu emprant com a portaempelts vinyes americanes d'espècies de vinya d'arrels resistents a la fil·loxera, com Vitis rupestris de lot, i empeltant les varietats locals. L'afectació de les vinyes franceses primer i les catalanes des de 1879 a partir de l'Empordà possibilitaren l'expansió de la vinya a les terres de Lleida, que no rebé la fil·loxera fins a 1895. La vinya es plantà fins i tot en les terres de reg, però amb Vitis vinifera. La recuperació de la producció vitivinícola francesa i d'altres zones que tingueren la malaltia en primer lloc restà possibilitats de replantació a les terres de Lleida, que només assolí entorn un 13 per cent del màxim d'hectàrees que havia tingut.

La Ciutat de Balaguer, el coronel Felipe Perena i la Junta Superior d'Aragó i part de Castella durant els anys 1809-1810 / Jaume Arbiol
Arbiol Agnè, Jaume


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 3 (2024) , p. 57-73 : il. (Miscel·lània) 
Notes. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

Aquest treball busca entendre per què durant els anys 1809 i 1810 un organisme polític i administratiu com la Junta Superior d'Aragó i Part de Castella, centrat en l'Aragó per l'amenaça present dels francesos i de l'expedició militar del general Suchet per conquerir el sud de Catalunya, va acabar entenent sobre molts dels assumptes relacionats amb la Noguera. Em centro en la situació de la guerra contra l'enemic francès durant aquests anys, en la creació de la Junta Superior d'Aragó el 1809 i en l'estudi de les actes de la Junta que fan referència a la Noguera, especialment a la capital, Balaguer. També analitzo els fets militars que van tenir lloc a la Noguera, amb especial atenció a la figura de Felipe Perena, fins a la caiguda de Balaguer el 4 d'abril de 1810.

Espai Orígens : difusión y divulgación del patrimonio en el ámbito del turismo cultural y familiar / Paloma González Marcén, Clara Masriera Esquerra, Aníbal Nevado Martínez-de la Casa, Susana Vega Bolivar, Jezabel Pizarro Barberà, Laura Pinto Font



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 113-119 : il.
Bibliografia. Resums en català i castellà.

Espai Orígens és un centre dedicat a la dinamització cultural del territori de la zona del Mont-Roig (Camarasa, Lleida) a través del seu patrimoni històric i natural El centre es dedica a la difusió i divulgació del patrimoni des d'una vessant educativa, lúdica i turística Des d'aquesta perspectiva es realitzen diferents tipus d'activitats de caràcter experiencial relacionats amb la prehistòria com "Tastets de la prehistòria" o "Arqueòleg per un dia" Aquestes activitats es troben vinculades amb l'arqueologia i la prehistòria, són manipulatives i vivencials i busquen l'empatia amb l'individu mitjançant mètodes actius El centre rep una diversitat de públic relacionades amb aquestes activitats tot i que un dels públics majoritaris que acudeix a realizar-les s'engloba dins de la tipologia de turisme culturali familiar En aquest article es presenten les activitats relacionades amb la prehistòria i l'arqueologia que es fan des del centre, fora de l'àmbit de l'educació formal Tanmateix es plantegen les qüestions metodològiques implícites en la realització d'aquestes activitats.

S. XVIII. Relació de les poblacions de la vegueria de Cervera baixa que abonaven el cadastre sota els noms de: Sedó; Sant Gallard; Bellmunt [d'Urgell]; Santa Maria [del Camí]; Bordell; Civit i Pavia; Prades; Calonge; Montlleó; Sant Antolí i Vilanova; la Rabassa; Santa Coloma de Queralt; terme de Biosca; Alta-riba; la Curullada; Sant Guim de la Plana; Muller; Vergós Guerrejat i l'Astor; i Montfalcó el Gros [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de La Noguera: des de Sant Esteve de La Sarga cap a Àger, Corçà i Fontdepou / Josep Maria Mata i Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Terra endins : revista de geologia, Núm. 336 (Abril 2013), 10 p.

En aquesta ocasió, tot el recorregut de l'itinerari es desenvoluparà entre els afloraments dels materials que formen part de la Serra del Montsec i també de la Serra de Monclús, als darrers trams de l'itinerari. La totalitat del recorregut de lïitinerari transitarà el Sistema Pirinenc, als sectors corresponents a la Unitat Central Sudpirinenca i a la Unitat del Montsec.

Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des del Port d'Àger a les mines de Corçà / Josep Maria Mata i Perelló
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya Central, núm. 441 (juny 2012), p. 1-8

Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d'Urgell / Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 3-28 : il.
Bibliografia. Inclou annexos.

Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o "moles", una d'inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s'aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326] ; La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l'obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l'habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126] ; Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.

L'Art rupestre prehistòric a la Noguera : la cova dels Vilars (Os de Balaguer) / Jezabel Pizarro Barberà i María Martínez Hernández
Pizarro Barberà, Jezabel


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 71-82 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

El conjunt pictòric d'art rupestre prehistòric de la Cova dels Vilars, a Os de Balaguer, és un testimoni suggeridor de les primeres comunitats camperoles que van establir-se fa milers d'anys a la comarca de la Noguera. La composició de figures configura escenes de la seva vida de difícil interpretació. L'atribució cronològica ha generat una certa discussió, que és deguda al fet que en el conjunt artístic s'hi identifiquen dos estils d'art diferenciats: l'art d'estil llevantí i l'art esquemàtic.

La Quasi diòcesi o prelatura nullius de Meià al segle XVII / Ramon Bernaus i Santacreu
Bernaus i Santacreu, Ramon


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 83-104 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

El treball és una aproximació a la prelatura nullius de Santa Maria de Meià. Comencem situant en l'espai els territoris que formaven part de la jurisdicció del monestir, i seguidament fem una aproximació a l'abadia de Meià des del seu origen, al segle XI, com a monestir familiar fundat pels senyors de Meià, passant per la seva integració com a priorat benedictí al monestir de Ripoll i la seva evolució a priorat in encomendam, fins a la seva conversió en una prelatura nullius sota la protecció directa de la Santa Seu. També veiem com, a Meià, al segle XIV, s'hi instaura una comunitat de canonges talment fos una catedral i en què l'únic monjo benedictí és el prior. Estudiem les atribucions de la quasi diòcesi de Meià al segle XVII, en temps del prior Josep de Jalpí, i la importància que tenia en les diferents institucions religioses i polítiques del Principat. Per acabar, exposem un parell de conflictes entre el prior i el bisbe d'Urgell que tenen a veure amb la jurisdicció quasi episcopal del prior de Meià.

La Investigació científica com a eina educativa : experiències del programa Investiga.edu en tres jaciments arqueològics de la Noguera / Laura Pinto Font, Anna Bonet Peláez, Paloma González-Marcén
Pinto Font, Laura


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 105-117 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

Investiga.edu és un programa d'innovació educativa que es desenvolupa a les comarques dels Pirineus i els Prepirineus de Lleida amb l'objectiu de divulgar la ciència en entorns rurals. El programa es basa en el disseny i la realització de projectes de recerca escolar al voltant de l'arqueologia, la paleontologia, la geologia o el medi ambient amb l'objecte d'investigar una qüestió de l'entorn pròxim de les escoles i els instituts participants. En aquest article presentem Investiga.edu i el seu plantejament metodològic, i ens centrem en els projectes escolars desenvolupats en l'àmbit de l'arqueologia amb tres exemples concrets en jaciments de la Noguera (la Cova del Tabac, l'Abric Pizarro i la Roca dels Bous), que ens permeten veure el potencial de l'arqueologia com a eina educativa.

La Despoblació als Aspres del Montsec (Ribagorça, Llitera i Noguera). Seixanta anys després de la inauguració de la presa de Canelles / Helena Sistac Garcia, Ramon Sistac Vicen
Sistac Garcia, Helena


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 267-276 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

A l'extrem sud dels plegaments pirinencs, allà on la muntanya s'atansa a la plana, les grans infraestructures hidrogràfiques del franquisme van tenir un enorme impacte sobre el territori i la seua població. L'alteració del medi geogràfic i la transformació consegüent de l'economia, acompanyades d'un gran xoc cultural a causa de la combinació d'immigració i emigració, van provocar una gran desertització en una zona de contacte i transició entre Catalunya i Aragó, tot sensibilitzant una frontera que mai no havia existit i que avui té la seua expressió en els grans embassaments de Canelles i Santa Anna. Seixanta anys després de la posada en funcionament de la presa i central de Canelles (1959) és el moment d'emprendre un debat sobre els costos i/o beneficis materials, culturals, estratègics i, sobretot, humans que la creació d'aqueixes megainfraestructures va representar.

Charles R. N. Smith. Un enginyer de la Canadenca al Pallars / Jordi Solà i Mas
Solà i Mas, Jordi


Tremp : Arxiu Comarcal del Pallars Jussà : Garsineu, 2023
229 p. ; 24 cm (Beca Mn. Castells i Serra, 11) 
Beca Mn. Castells i Serra 2021.
ISBN 9788418806278

Documentadíssima biografia d'un dels engineyrs i directius històrics de la Canadenca, l'anglès Charles R.N. Smith. Una vida apassionant i agitada entre els orígens de l'electrificació de la Noguera i del Pallars Jussà i el franquisme. (Editorial).

Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera: des de Solsona i Madrona a Santes Creus del Bordell, Sallent, Ribelles i a Vilanova de l'Aguda / Josep Maria Mata i Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya Central, núm. 510 (gener 2014), p. 1-20

Nokaria. La revista del Museu de la Noguera / Carme Alós Trepat
Alòs i Trepat, Carme


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 7-8
Bibliografia.