La Despoblació als Aspres del Montsec (Ribagorça, Llitera i Noguera). Seixanta anys després de la inauguració de la presa de Canelles / Helena Sistac Garcia, Ramon Sistac Vicen
Sistac Garcia, Helena


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 267-276 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

A l'extrem sud dels plegaments pirinencs, allà on la muntanya s'atansa a la plana, les grans infraestructures hidrogràfiques del franquisme van tenir un enorme impacte sobre el territori i la seua població. L'alteració del medi geogràfic i la transformació consegüent de l'economia, acompanyades d'un gran xoc cultural a causa de la combinació d'immigració i emigració, van provocar una gran desertització en una zona de contacte i transició entre Catalunya i Aragó, tot sensibilitzant una frontera que mai no havia existit i que avui té la seua expressió en els grans embassaments de Canelles i Santa Anna. Seixanta anys després de la posada en funcionament de la presa i central de Canelles (1959) és el moment d'emprendre un debat sobre els costos i/o beneficis materials, culturals, estratègics i, sobretot, humans que la creació d'aqueixes megainfraestructures va representar.

Charles R. N. Smith. Un enginyer de la Canadenca al Pallars / Jordi Solà i Mas
Solà i Mas, Jordi


Tremp : Arxiu Comarcal del Pallars Jussà : Garsineu, 2023
229 p. ; 24 cm (Beca Mn. Castells i Serra, 11) 
Beca Mn. Castells i Serra 2021.
ISBN 9788418806278

Documentadíssima biografia d'un dels engineyrs i directius històrics de la Canadenca, l'anglès Charles R.N. Smith. Una vida apassionant i agitada entre els orígens de l'electrificació de la Noguera i del Pallars Jussà i el franquisme. (Editorial).

Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Solsonès, la Segarra i la Noguera: des de Solsona i Madrona a Santes Creus del Bordell, Sallent, Ribelles i a Vilanova de l'Aguda / Josep Maria Mata i Perelló, Joaquim Sanz Balagué
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Xaragall : revista de ciències de la Catalunya Central, núm. 510 (gener 2014), p. 1-20

Nokaria. La revista del Museu de la Noguera / Carme Alós Trepat
Alòs i Trepat, Carme


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer. Vol. 1, núm. 1 (2021) , p. 7-8
Bibliografia.

Paisatges i transicions : canvis i continuïtats al llarg de la història / per Jordi Bolòs
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Territori i societat, el paisatge històric : història, arqueologia, documentació. Lleida. Vol. VII (2015) , p. 59-126 : il. (Dossier. El paisatge en èpoques de transició al llarg del darrers dos mil anys) 
Edició a cura de Jordi Bolòs. Notes a peu de pàgina. Bibliografies. Resums en català i anglès.

En aquest treball hom parteix de la base que les etapes de transició política, social i econòmica van afectar profundament el paisatge, fins al punt que aquests canvis han deixar unes petges que poden ésser observades encara actualment. Això ens duu a pensar que l'estudi del paisatge actual de diferents llocs i de diverses comarques pot permetre d'aprofundir en el coneixement de les diferents transicions. Per aquest motiu, hom estudia tretze casos concrets. El resultat permet veure que en molts llocs, en comarques diverses, trobem testimonis d'una llarga transició que porta a la romanització del país: a la Cerdanya, al Baix Berguedà, a la Noguera, a l'Urgell i al Priorat. Pel que fa a la transició medieval (segles V-VI), hi ha molls elements del paisatge actual que ens la mostren: els pobles de la Cerdanya, les comes de Maldanell (Urgell) o de Cabacés (Priorat) i el vilar del Mas Santamaria (Berguedà). D'altra banda, segurament molts deIs Vilars de I'Alt Berguedà i del Ripollès també són d'aquesta època primerenca; amb tot, alguns potser cal relacionar-los amb la conquesta franca deIs segles VIII-IX. Amb relació a aquesta mateixa època, podem establir amb seguretat lligams entre l'espai irrigat de Menàrguens (la Noguera) i el procés d'islamització. Alhora, també hem de relacionar les franges de terra irrigada d'aquesta població amb la conquesta feudal, ja al segle XlI. I certament cal establir relacions, així mateix, entre la conquesta deIs comtes de Barcelona i les "parellades" de secà, que trobem per exemple a Capçanes (Priorat). Finalment, la crisi demogràfica deIs segles XV-XVII portà a l'abandonament del poble d'Almacelles; va caldre esperar al creixement deis segles XVIII i XIX perquè s'hi creés un nou paisatge, representat per les "tallades" i per una vilanova planificada. Són unes mostres triades gairebé a l'atzar, fruit de les recerques fetes aquests darrers anys, que permeten confirmar l'interès que tenen els estudis d'història del paisatge per tal de poder conèixer millor les grans transformacions que hi hagué el passat.

Moros i moriscos a la Catalunya Nova / Dolors Bramon Planas
Bramon i Planas, Dolors


En: 229473 Les Minories socials i la justícia : època medieval i moderna. Tarragona : Silva Editorial, 2018. p. 43-69

Els Jueus a la Catalunya Nova / Maria Josepa Estanyol Fuentes
Estanyol i Fuentes, Maria Josepa


En: 229473 Les Minories socials i la justícia : època medieval i moderna. Tarragona : Silva Editorial, 2018. p. 11-22

Nokaria : revista del Museu de la Noguera



1 (2021)-
Balaguer : Museu de la Noguera : Paeria de Balaguer, 2021-
Il. ; 30 cm. Periodicitat desconeguda.
Referències bibliogràfiques. Descripció basada en: núm. 1 (2021).
ISSN 2696-8282
ISSN 2696-8290

Nokaria : revista del Museu de la Noguera [Fitxer informàtic]



Núm. 1 (2021)-
Balaguer : Museu de la Noguera : Paeria de Balaguer, 2021-
1 recurs electrònic. Anual.
També disponible en versió impresa. Descripció basada en: núm. 1 (2021).
ISSN 2696-8292

Nokaria : revista del Museu de la Noguera



Núm. 1 (2021)-
Balaguer : Museu de la Noguera : Paeria de Balaguer, 2021-
Il. ; 30 cm. Anual.
També disponible en versió electrònica. Descripció basada en: núm. 1 (2021).
ISSN 2696-8282

El Romànic de la Noguera / Vidal-Vilaseca
Vidal-Vilaseca


[S.l.] : [s.n.], DL 1984
621 : il, plàn. ; 25 cm
Bibliografia.
ISBN 8439823509

L'Ordinari d'Urgell de 1536 / Francesc Xavier Parés i Saltor
Parés i Saltor, Francesc Xavier


2000
Facultat de Teologia de Catalunya. Institut Superior de Litúrgia, 2000
408 p. ; 30 cm
Exemplar mecanografiat. Bibliografia.

L'Ordinari d'Urgell de 1536 / Francesc Xavier Parés i Saltor ; [introducció de: Joan Martí i Alanis]
Parés i Saltor, Francesc Xavier


2a ed.
La Seu d'Urgell : Societat Cultural Urgel·litana, 2002
333 p., 8 f. de làm. : il. col. ; 25 cm (Col·lectània Sant Pacià, 74 ) 
Tesi doctoral presentada i defensada a la Facultat de Teologia de Catalunya, Barcelona, 22 de juny de 2000. Bibliografia. A la part superior de la portada: Facultat de Teologia de Catalunya.
ISBN 8460742245

L'Ordinari d'Urgell de 1536 / Francesc Xavier Parés i Saltor ; [introducció de: Joan Martí i Alanis]
Parés i Saltor, Francesc Xavier


La Seu d'Urgell : Societat Cultural Urgel·litana, 2002
333 p., 8 f. de làm. : il. col. ; 25 cm (Col·lectània Sant Pacià, 74 ) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Facultat de Teologia de Catalunya.
ISBN 8486065771

Tàrrega : Plana d'Urgell [Material cartogràfic] / Institut Cartogràfic de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya.


Barcelona : Institut Cartogràfic de Catalunya, 2012
1 mapa : col. ; 122 * 92 cm, en full de 149 * 98 cm, pleg. a 25 * 14 cm (Mapa topogràfic de Catalunya 1:25 000, 33. Capitals comarcals) 
Escala 1:25 000 ; proj. UTM. El·lipsoide de Hayford. Datum europeu. Inclou les coordenades UTM referides a la malla UTM 31N ETRS89. Altimetria per corbes equidistants cada 10 m. Coordenades geogràfiques: numeració i divisió als caires. Base topogràfica 1:25 000 i de punts de recolzament i de control ICC. Inclou llegenda, informació turística i de serveis i finestres: espais naturals protegits, hipsometria. Al planell: Institut Cartogràfic de Catalunya, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Consell Comarcal de les Garrigues, Consell Comarcal de la Noguera, Consell Comarcal de l'Urgell, Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Consell Comarcal de la Segarra, Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. Informació de carreteres actualitzada a desembre de 2012 i facilitada per la Direcció General de Carreteres (DTS) i el Ministerio de Fomento (Espanya). Toponímia de la base toponímica de l'ICC i del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.
ISBN 9788439389996

Tàrrega : Plana d'Urgell [Material cartogràfic] / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.


2a ed.
Barcelona : Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2021
1 mapa : color ; 122 * 92 cm, en full de 149 * 98 cm, pleg. a 25 * 14 cm (Mapa topogràfic de Catalunya 1:25 000, 33. Capitals comarcals) 
Escala 1:25 000 ; (E 0º55'07"--E 1º15'45"/N 41º48'03"--N 41º30'52"). Planimetría, vol de 2021. Xarxa de carreteres, octubre 2021. Espais Naturals Protegits, setembre 2019 (Diputació de Barcelona) i febrer 2020 (DTES. Generalitat de Catalunya). Sistema geodèsic de referència: ETRS 89 (el·lipsoide GRS 80). Projecció cartogràfica UTM31 nord. Coordenades geogràfiques: numeració i divisió als caires. Base de noms geogràfics de Catalunya (ICGC). Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (Generalitat de Catalunya). Al planell: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Consell Comarcal de les Garrigues, Consell Comarcal de la Noguera, Consell Comarcal de l'Urgell, Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Consell Comarcal de la Segarra, Generalitat de Catalunya. Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori.

1714. Memorial] amb les relacions de cases existents a les poblacions de la vegueria d'Agramunt l'any 1714 (Gra, baronia de les Pallargues, Pelagalls, Sisteró, la Sentiu de Sió, Hostafrancs, el Tarròs, la Guàrdia [d'Urgell], les Ventoses, Colldelrat, Castellblanc, Renant, Preixens, Pradell de Sió, Concabella, Penelles, Tudela de Segre, la Morana, Sant Martí [de la Morana], Coscó, Ossó de Sió, Florejacs, Ponts, Oliola, baronia de Ribelles, Guardiola [de Segre], Vilalta, l'Alzina, Vall-llebrera, Alentorn, Montclar, Seró, Rialb, Altés, Montsonís, Foradada, les Puelles, Vilves, Miralpeix, Montfalcó, Castellnou de Montfalcó, Vernet, la Móra Condal, Collfred, Bassella, la Clua [d'Aguilar], Aguilar, el Tossal, la Força, Torreblanca, Pinell, Gualter, Tiurana, Vilaplana, Peramola, Tragó de Segre, Cortiuda, les Sitges, Mirambell, baronia de la Vansa, Tòrrec, Auses (?), Boada, Mafet, Marcovau, la Salsa, la Donzell, Agramunt [Fitxer informàtic]



[1714]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

S. XVIII. Relació de les poblacions que, distingint-se de la vegueria d'Agramunt, abonen el cadastre sota els noms de: terme de Rialb [de Noguera], Montfalcó [d'Agramunt], les Pallargues, Gualter, terme de Ribelles, Guardiola (de Berguedà?), Peramola, terme de Bassella, baronia de Montmagastre, Vilves, Tòrrec, Tudela [de Segre], terme d'Oliola, terme de Ponts, Montsonís i Ceuró (o Cigró) [Fitxer informàtic]



[17??]
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Dels neandertals a les primeres societats camperoles : un recorregut pel poblament prehistòric dels Aspres de la Noguera (Lleida) / Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno,a Miquel Roy, Aníbal Nevado, Paloma González-Marcén, Xavier Roda, Susana Vega, Jezabel Pizarro i Alfonso Benito-Calvo



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 11-28 : il.
Bibliografia.

La riquesa arqueològica de l'àrea coneguda com els Aspres de la Noguera (Lleida) posa de manifest una ocupació reiterada del Prepirineu per grups humans al llarg del plistocè superior i l'holocè. Durant els darrers quinze anys hem dut a terme un projecte de recerca en aquest sector| dirigit a caracteritzar la presència humana en els últims 130.000 anys| a través de l'excavació de nombrosos jaciments i l'estudi del paisatge. Aquesta recerca s'ha complementat amb accions de transferència de coneixement que busquen| a través d'una xarxa d'infraestructures i activitats programades| sensibilitzar la societat sobre la importància del patrimoni cultural de la regió.

Resum històric de les troballes de dinosaures al Pirineu / Bernat Vila
Vila Ginestí, Bernat


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 57-71 : il.
Bibliografia.

El treball exposa un recull històric de les troballes de fòssils de dinosaures realitzades al Pirineu (comarques catalanes de l'Alt Urgell, Bergedà, Noguera i Pallars Jussà; i l'aragonesa Ribagorça). S'hi resumeixen les dates, localitats i noms dels descobridors dels principals jaciments que han contribuït a consolidar el coneixement sobre aquests animals a la regió. La integració de tota aquesta informació posa de manifest el creixent interès científic i social que ha viscut la paleontologia de dinosaures en els últims cent anys.