Can Colomer i la fi del periple de la col·lecció Muntadas en temps de guerra / Yolanda Pérez Carrasco
Pérez Carrasco, Yolanda


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 2 (2017) , p. 88-105 : il.
Notes.

Seeing like a factory : Technocratic nationalism in Catalonia, 1930-1939 / Valentines-Álvarez
Valentines Álvarez, Jaume


En: History and Technology. London. Volume 34, numbers 3-4 (October 2018), p. 235-258
Abstract en anglès.

Bonet : més de cent anys d'automòbil amb motor d'explosió a Espanya / Salvador Claret Sargatal
Claret Sargatal, Salvador


En: Cultura. Valls. Segona època, Any LXVI, Núm. 542 (setembre 1994), p. 25-29

El Primer automóvil con motor de bencina que circuló por España y tal vez por Europa, fué inventado y construido por un hijo de Valls



En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 493 (febrer 1990), p. 18-19 : il.

Reproducció de l'article que li dedicà "La Crónica de Valls" amb motiu de les fires de Maig de l'any 1942.

Notes biogràfiques de l'il·lustre vallenc Exm. Sr. D. Andreu A. Comerma i Batalla, general d'enginyers de l'Armada / per F. Ballester i Castelló
Ballester Castelló, Francesc


En: Cultura. Valls. Any VIII, Núm. 72-81 (febrer-març-desembre 1935), 41 p.
Es publica, 3 o 4 pàgines per número, entre el número 72 i el número 81 de l'any 1935.

Per la memòria d'un vallenc il·lustre : Andreu A. Comerma i Batalla / A. Massó
Massó, Antoni


En: Cultura. Valls. Any V, Núm. 40 (abril 1932), p. 2-4

¿Un Vallenc, constructor del primer automòbil del món? / Josep M. Ferré i Ferré
Ferré i Ferré, Josep M.


En: Cultura. Valls. Segona època. Any LII, Núm. 386 (octubre-novembre-desembre 1979), p. 21

Joan Cartanyà Martí, enginyer, paleontòleg, pagès i enamorat de la natura / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 40 (2022) , p. 39-54 : il. (Homenatges) 
Número Homenatge a Homenatge a l'Obrador Edèndum i a Joan Cartanyà Martí.

La Barcelona de Cerdà. La càbala i la construcció de l'Eixample. Revisitar l'Eixample : un Nou Full de Ruta? / Josep Gustems-Carnicer, Diego Calderón-Garrido
Gustems Carnicer, Josep


En: BRAC : Barcelona Research Art Creation. Barcelona. Vol. 5, núm. 2 (Junio 2017), p. 249-252 (Resenas y recensiones) 
Ressenya de:
. La Barcelona de Cerdà : la Càbala i la construcció de l'Eixample / F. Xavier Hernàndez Cardona, Mar Hernàndez Pongiluppi. Barcelona : Angle, 2015

Monturiol i el seu taller al port de Barcelona / Antoni Roca Rosell
Roca i Rosell, Antoni


En: 236520 Patrimoni portuari i de les indústries vinculades als ports : XI Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, Museu del Port de Tarragona 21-23 de novembre de 2019. Terrassa ; Tarragona : Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya : Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya : Museu del Port de Tarragona: Port de Tarragona, 2020

La Transformació : de Joan Paulino Batlle Mas a Juan Bialet Massé / Francesc Costa Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 87 (juliol 2021), p. 28-34 (Arxiu) 

Aquest article aporta noves claus a un misteri que ha interessat a diversos estudiosos argentins que s'han desplaçat als arxius de Mataró i altres localitats per aclarir on havia nascut el personatge, en no haver-ne trobat cap rastre. De fet, continua el treball de recerca de Norberto E. Huber, que és qui té el mèrit d'establir la hipòtesi documentada de la procedència argentonina del personatge, ja que va assenyalar que havia nascut com a Joan Paulino Batlle Mas. També he comptat amb l'ajuda genealògica de Xavier Clavell, del Museu Arxiu de Santa Maria. En aquesta investigació, dono a conèixer el context familiar dels Batlle d'Argentona, de tanta rellevància, i, més encara, el dels Calvo de Madrid, la família de la seva primera muller. Cal assenyalar, però, la foscor en què Bialet sempre va mantenir el seu passat.

Francesc Lluch i Rafecas i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer : el donatiu, els quaderns, el plànol de Vilanova i la Geltrú, l'epistolari i altres afers / Jordi Ferrer i Pumareta
Ferrer i Pumareta, Jordi


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 15 (Octubre 2022), p. 78-103 : il. (Articles) 
Notes i bibliografia.

Francesc Lluch i Rafecas va intervenir en la majoria de projectes i actuacions que van afaiçonar la Vilanova i la Geltrú del tercer quart del segle XIX, tant des del vessant tècnic com polític, amb la idea de modernitzar-la i liberalitzar-la. Aquest article tracta sobre les principals relacions entre Lluch i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, on hi ha documents imprescindibles per perfilar la seva biografia.

Galeria vallenca : notes per a un fitxer - 10 / Jordi
Altès i Serra, Pere (Jordi)


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLVI, Núm. 323 (noviembre 1973), p. -19

Lliurament al senyor Ramon Barbat i Miracle del títol de soci d'honor de l'A.A.E.E.M.I / P.A.S.
Altès i Serra, Pere


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XLIV, Núm. 3043 (noviembre-diciembre 1971), p. 17-26 (A.A.E.E.M.I) 

Bonet se adelantó a Ford en la construcción del primer automóvil / Eco



En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XVIII, Núm. 22 (diciembre 1946), p. 8 (Monografias vallenses) 

Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923) / Antoni Roca Rosell ; Thomas F. Glick
Roca i Rosell, Antoni


Barcelona2023
216 p. : il. ; 23 cm (Societat UPC, 1) 
ISBN 9788419184665

Quan Einstein passejà per la Rambla, 1923 analitza la setmana en que Einstein passà per Catalunya, a l'inici de la seva gira per Madrid i Saragossa. La invitació d'Einstein provingue d'un petit grup de científics compromesos de feia almenys una decada en la recuperació d'una comunitat científica i tecnica catalana. Aquesta era una de les missions principals de l'Institut d'Estudis Catalans, on Einstein va impartir el curs, i de la Mancomunitat de Catalunya, que n'organitzà les sessions, pero tambe de la Reial Academia de Ciencies i Arts, on va dictar una conferencia. La presencia d'Einstein suscità un gran interes públic, amb el protagonisme de molts enginyers i arquitectes, persones amb formació científica que creien fermament en la necessitat de la recerca. El pas d'Einstein per Barcelona representà un impuls que, per les circumstàncies del país, no fructificaria fins a decades mes tard. Einstein, per la seva banda, queda impressionat per com els catalans defensaven el seu patrimoni cultural. (Editorial).

Charles R. N. Smith. Un enginyer de la Canadenca al Pallars / Jordi Solà i Mas
Solà i Mas, Jordi


Tremp : Arxiu Comarcal del Pallars Jussà : Garsineu, 2023
229 p. ; 24 cm (Beca Mn. Castells i Serra, 11) 
Beca Mn. Castells i Serra 2021.
ISBN 9788418806278

Documentadíssima biografia d'un dels engineyrs i directius històrics de la Canadenca, l'anglès Charles R.N. Smith. Una vida apassionant i agitada entre els orígens de l'electrificació de la Noguera i del Pallars Jussà i el franquisme. (Editorial).

Antoni Bergós, amic de Santes Creus / Eufemià Fort i Cogul
Fort i Cogul, Eufemià


En: Centro Comarcal Leridano Barcelona : Boletín Interior Informativo. Año XI, N. 127 (Sept. 1968), p.81-85

Sobre la cronologia i la història del castell de Raimat / Josep Manuel Martínez París
Martínez París, Josep Manuel


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 27-33 : il. (Patrimoni) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Fins ara es desconeixia la veritable cronologia de l'edifici del castell de Raimat, bastit en el mateix emplaçament on hi havia hagut una fortalesa almenys des del segle xii. Diferents institucions i historiadors l'han datat en el segle xvii en el seu aspecte actual, hipòtesi que es demostra errònia a la llum de les contundents evidències gràfiques i arxivístiques aportades en aquest article. El monument conservat és, bàsicament, una obra de la segona meitat del xix, alçada al mateix emplaçament de les restes del castell originari, arruïnat durant la Guerra de Successió. Els anys 1932-1935 Rafael Masó, arquitecte noucentista, va reformar la planta baixa, acabant de conferir al castell el seu aspecte present.

La Gran casa de Vallmanya : estructures familiars, econòmiques i polítiques / Quintí Casals
Casals Bergés, Quintí


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 177-187 : il. (Annex) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En el present article parlarem de la casa de Vallmanya, pertanyent a la família Macià Lamarca, des d'una vessant social, econòmica, familiar i política. També avaluarem com aquesta casa, envoltada d'una gran finca de 3.700 hectàrees, fou una de les més emblemàtiques de la zona, sobretot quan, amb l'arribada de l'aigua en 1910, va poder regar-ne una part important. Llavors, va passar de ser una finca d'esbarjo, molt adient per a la caça i descansar, a una residència habitual del president de la Generalitat Francesc Macià Llussà, acompanyat de la seva família.