Anna Maria Oriol / Roser Bech Padrosa, text ; Eduard Martí, fotografia
Bech Padrosa, Roser


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 27 (primavera-estiu 2022), p. 11-15 : il. (Conversa) 

La Parla pagana de Pous i Pagès / José Luis Bartolomé
Bartolomé, José Luis


En: Alberes. Cassà de la Selva, núm. 27 (primavera-estiu 2022), p. 88-89 : il. (Patrimoni. Llengua) 

Dos catecismes polítics figuerencs del segle XIX / Pere Gibert Geli
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 103-122 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

Després d'una panoràmica global contextualitzadora dels catecismes polítics del segle XIX, se'n presenten dos d'autors figuerencs que van ser publicats a Figueres: el de Martí Carlé (1868) i el de Josep Batlle i Mundí (1869). Es fa un esbós de la biografia dels autors i tot seguit s'aprofundeix en el contingut d'ambdós textos, tot detallant-ne aquells aspectes que hi semblen més rellevants.

Explotació, reglamentació i abolicionisme de la prostitució a Figueres entre 1882 i 1893 / Pau Subirós Bardera
Subirós Bardera, Pau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 123-145 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Inclou anèx amb el reglament i llista de prostíbuls de Figueres.

Aquest article analitza les dues primeres dècades de la reglamentació de la prostitució a Figueres. La descentralització vigent durant la Restauració va permetre que les competències en aquest àmbit recaiguessin tant a les províncies com als ajuntaments, així que es van succeir períodes com el de la reglamentació provincial (1882-1889) o municipal (1889-1893). Figueres esdevingué un dels primers municipis de l'Estat a tenir una reglamentació de la prostitució pròpia (1889) durant aquest període. Així mateix, es fa especial esment a l'experiència abolicionista figuerenca (1892-1893). Aquest període va suposar una experiència única a tot l'Estat espanyol quan, assumint les competències respecte a la prostitució, l'Ajuntament va decretar l'abolició de la prostitució dins el terme municipal.

Figueres : vaga de flequers i confiscació dels obradors / Jordi Jordà i Casademont
Jordà i Casademont, Jordi


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 147-163 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

L'any 1920 hi va haver escassetat de farina, sobretot de la subministrada pel govern a preu baix per evitar especulació i mantenir el pa a un preu assequible, cosa que el va fer pujar. Quan la situació es va normalitzar, el 1921, el preu va baixar i els flequers es negaren a vendre el pa més barat, segons la taxa marcada. L'Ajuntament pressionà i multà per no fer-ho, els flequers varen entrar en vaga i el Consistori decidí comissar els forns per garantir-ne el subministrament.

El POUM a Figueres / Marciano Cárdaba
Cárdaba Carrascal, Marciano


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 165-183 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

El localisme fou una de las característiques de la revolució espanyola de 1936. En el cas de Figueres, el POUM un partit comunista amb un ideari i una estratègia leninista, tingué un protagonisme notable, impulsat en bona part per Joan Carreras Salleras, el seu dirigent més destacat. Aquest article és una aproximació als seus antecedents locals i a la seva acció política social a Figueres durant la revolució i la guerra civil, sense deixar de banda la seva aliança amb la CNT a la ciutat i la contumaç repressió que patí a Catalunya per part del PSUC, aleshores un partit impregnat d'estalinisme i un apèndix del PCE.

Apunts històrics sobre els gitanos i la música a Figueres i Alt Empordà / Pau Subirós Bardera
Subirós Bardera, Pau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 193-205 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest article sorgeix en el marc del 3r Congrés de l'Espai Català Transfronterer, dedicat a la música tradicional, quan es detecta l'absència de la ciutat de Figueres dins el marc dels estudis de la història de la rumba i del flamenc a Catalunya. Es pretén traçar un fil on situar diversos artistes gitanos locals dins una cronologia de la música popular, a través dels diferents estils i els escenaris, que pugui servir per obrir noves investigacions en aquest àmbit.

La Passió a Figueres / La Passió de Figueres / Alfons Gumbau
Gumbau i Masó, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 207-222 : il. (Història) 
Notes a peu de pàgina.

La celebració del centenari del Patronat de la Catequística de Figueres (1921-2021) ha recordat la importància que, al llarg d'aquests 100 anys, ha tingut el teatre per a l'entitat, el qual fins a la dècada dels anys 50 del segle passat, va ser a l'Empordà un clar exemple del denominat Teatre catòlic, un subgènere que té en els Pastorets i la Passió els exemples més coneguts i encara actuals. En aquest article es recorden, bàsicament a través del periòdic portaveu del Patronat, Vida Parroquial, els dos textos de la passió escrits expressament per a l'elenc de la casa: I.N.R.I., d'Agustí Burgas (1935), i Rex, de Manuel Brunet (1949), i el ressò que tingueren en el seu moment. També es recorda que a Figueres la Passió ja es representava el 1799 i que la darrera posada en escena va ser el 2003.

Toponímia històrica del terme de Figueres / [ressenya de:] Jean-Paul Comas
Escudero, Jean-Paul


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 290-292 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Toponímia històrica del terme de Figueres / Antoni Egea Codina. Figueres : Ajuntament, 2020

La Joventut de la revolució / [ressenya de:] Albert Testart Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 294-296 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Joventut de la revolució / Josep Pallach ; edició a cura de Joan Armangué. Figueres : Ajuntament, 2021

Made in Figueres. La ciutat de la locomoció / [ressenya de:] Albert Testart Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 53 (2022) , p. 298-301 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Made in Figueres : la ciutat de la locomoció. Figueres : Ajuntament, 2022

Ramón Reig y Salvador Dalí : coincidencias biográficas y analogías artísticas entre dos pintores coetáneos y afines al paisaje del Ampurdán y al "espíritu ampurdanés" = Ramón Reig and Salvador Dalí : Biographical Coincidences and Artistic Analogies Between Two Contemporary Painters Attached to the Empordà Landscape and to the "Empordanese Spirit" / M. Nieves Sala Reig
Domene-Danés, Maria


En: BRAC : Barcelona Research Art Creation. Barcelona. Vol. 4, núm. 3 (October 2016), p. 272-279 : il.
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Martí Vilanova Purcalles, una vida intensament curta (1896-1930) / Alfons Romero Dalmau
Romero i Dalmau, Alfons


En: 237004 Els Fets de Prats de Molló : I Jornades d'Història i Debat Nacional : Prats de Molló, 29 i 30 d'octubre de 2022. Barcelona ; Catarroja : Editorial Afers, 2023

Tres poetes empordaneses / Rosa Ardid
Ardid, Rosa


En: Mirmanda : revista de cultura = revue de cultura. Perpinyà, núm. 16 (2021) , p. 72-82 (Part III: Poetes) 
Número mongràfic: Poesia, poetes, poemes. Resums en català, francès i anglès.

Pep Ventura : del mite a la realitat / Jaume Nonell Juncosa ; pròleg d'Anna Costal i Fornells
Nonell i Juncosa, Jaume


Cassà de la Selva : Editorial Gavarres, 2023
220 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788419292131

L'obra ens acosta a la figura de Pep Ventura des d'una perspectiva objectiva i fidel a la realitat, construint-ne una biografia més propera a l'home que al mite. Quan, a finals de la dècada de 1920, Pere Coromines -el principal i pràcticament únic biògraf de Pep Ventura- buscava material sobre la vida del músic, ja va veure que "tot seran conjectures tocant als primers 30 anys de la vida de l'home i del músic" i que el seu llibre Vida d'en Pep de la tenora seria una "vida novel·lada". Malauradament, la seva obra no es va publicar fins al 1953 i encara de manera incompleta; tot i així, la seva aportació ha estat la font recurrent de les moltes biografies que s'han escrit d'aquest tenora i compositor. "Pep Ventura. Del mite a la realitat" és el fruit d'un intens treball de recerca fet gairebé un segle més tard a partir d'informació recollida arreu, sobretot als arxius figuerencs. I malgrat la dificultat d'omplir certs buits o de comprovar alguns fets relacionats amb la seva vida, Nonell ha volgut separar el gra de la palla -que és molta- i acceptar o rebutjar el que s'ha escrit sobre la biografia de Pep Ventura i aportar-ne noves dades, algunes d'inèdites. El llibre veu acomplert l'objectiu d'acostar-se a la figura de Pep Ventura des d'una perspectiva objectiva i fidel a la realitat i construir-ne una biografia més propera a l'home que al mite.

[Programes de les exposicions de la Galeria d'art Rhodas]



Figueres : Galeria d'art Rhodas, 1976-1982
1 caixa
Conté: fullets d'exposicions de la Galeria d'art Rhodas de Viladis (1982,1979), Mariens (1981), Marlo (1981), Susan Mussi (1981), E. Albert Bassó (1981), Ponç Granollers (1981), Manuel Melchor i Martín (1981), Font Sellabona (1981), J. Pagespetit (1981), Sánchez Fraxanet (1981), A. Christmann (1981), Retaules de Montserrat Vila Roca (1981), Esteve Feliu i Vidal (1980), Teixidó (1980), Domènech (1980), Jaume Vilarrupla (1980), Frederic Matabosch (1980), Fidel Bofill (1980), Malena R. (1980), Susana Pallarès (1980), Joan Soler i Tobella (1980), Joscar (1980), Lluís Gómez (1980), Pedro Alferez (1980), Moreno Jiménez (1980), Montserrat Villaescusa (1980, 1979), Jean Caspis de Souabe (1979), Heiner Meyer (1979), Rodrigálvarez (1979), Padrosa Badia (1979), Roser Vilar Aymerich (1979, 1977), Teixidor (1979), Ramon Bretx (1979), Falcó Güell (1979), M. Massa (1979), Hugues Tisseyre (1979), Ayneto (1979), J. Badia i R. Rovira (1979), T. Genís (1979), M. Bordallo (1979), Lluís Roura (1978), Joan Tobella (1978), Josep Meneses (1978), Mercè Huerta (1978), A. Auquer (1978), Maria Gaju i Casal (1978, 1977), Lluís Albert de Puig (1978), Michel Anterrieu (1978), S. Congost (1978), Torrent Buch (1978), Sala Herrero (1978), J. Jové (1978), Costa Sobrepera (1978), Exposició col·lectiva (1978), C. Nonell (1977), Subhasta d'art Fires i Festes de la Santa Creu (1977), Maurice Ribes (1977), Becquer i Cornet (1977), J. Martínez Lozano (1977), Guillem Fresquet (1977), Bosch-Pla (1977), Gelis-Berga (1977), Darius Vilas (1977), Puigbò (1977), J. Batallé (1977), Massot (1977), Raul Arzubi (1977), Roger (1977), Francesc Albertí [1976], Zamora Muñoz (1976), Roca Sans (1976), Ricard i Alfred Opisso (1976), Tapiola (1976), Albert Coll (1976), Josep Armet i Lluís Masriera (1976), Cuixart (1976), Manuel Amat (1976), Vayreda C. (1976), A. Villà (1976), Subhasta d'art Fires i Festes de la Santa Creu [197-], Fidel Bofill [197-].

Salvador Dalí's references from Catalonia and the Empordà / Mariona Seguranyes
Seguranyes Bolaños, Mariona


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 73-87
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

Salvador Dalí was born in Figueres, an open-minded city with republican ideals at a time when the myth of the Empordà as the heart of Catalonia, as the poet Joan Maragall described this place, was being forged. The friends of his father, the notary Salvador Dalí Cusí, commissioned his first works, which bore the symbols of the Empordà, such as sardanes (the traditional circle dance). Figueres is also where the revolutionary Dalí emerged, a close friend of Martí Vilanova and Jaume Miravitlles. And the landscape of the Empordà, with its clear blue sky, is the driver behind his creative works. Referents to Catalonia and the Empordà appear throughout his entire career and become the essence of his oeuvre; today, many of them have become universally recognised thanks to this genius from the Empordà. In this paper, we shall reveal these referents.

Els Referents catalans i empordanesos de Salvador Dalí / Mariona Seguranyes
Seguranyes Bolaños, Mariona


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 163-175
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autora.

Salvador Dalí neix a Figueres, una ciutat oberta amb uns ideals republicans, en el moment de la creació del mite de l'Empordà com a cor de Catalunya, tal com descriu aquest indret el poeta Joan Maragall. Els amics del seu pare, el notari Salvador Dalí Cusí, li fan els primers encàrrecs, en què emergeixen símbols de l'Empordà, com les sardanes. És a Figueres on també sorgeix el Dalí revolucionari, íntim amic de Martí Vilanova i Jaume Miravitlles. I el paisatge de l'Empordà, amb el seu cel blau ras, és el motor de la seva obra creativa. Els referents catalans i empordanesos són presents al llarg de tota la seva trajectòria i esdevenen l'essència de la seva obra; avui, molts d'ells són universals gràcies al geni empordanès. Els anirem revelant a poc a poc.

Enric Pujol i Casademont / Albert Balcells
Balcells i González, Albert


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 103-104 (Biographical sketches of new members of the History-Archaeology Section) 

Enric Pujol i Casademont / Albert Balcells
Balcells i González, Albert


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 199-200 (Semblances dels nous membres de la Secció Històrico-Arqueològica)