Alejandro Sancho Subirats, tortosí, militar, republicà i anarquista / Roc Salvadó Poy
Salvadó i Poy, Roc


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 433-459 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Alejandro Sancho Subirats, fill de Tortosa, és un personatge oblidat i pràcticament desconegut. Va tenir una trajectòria personal molt lligada als esdeveniments històrics de l'època de la Dictadura de Primo de Rivera i el període epígon de la Dictablanda de Berenguer. En este darrer període, va ostentar un protagonisme molt notable en els intents d'enderrocar la monarquia d'Alfons XIII i instaurar la Segona República. El seu paper va resultar fonamental per enllaçar els militars descontents amb les forces obreres, especialment la CNT, a l'hora d'establir un front comú d'actuació, encaminat a promoure un cop d'estat que obrís pas a l'adveniment de la república.

Juan Oliva Moncasí y el atentado contra Alfonso XII / Julián Vadillo Muñoz
Vadillo Muñoz, Julián


En: Historia Social. Valencia, núm. 112 (2025) , p. 53-78 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Els atemptats polítics i els intents de regicidi van ser una pràctica que es va utilitzar en tota Europa els segles XIX i XX. L'objectiu era amb què l'assassinat del Cap de l'Estat es pogués desenvolupar un aixecament general o es mostrés on estava la responsabilitat de la injustícia social del moment. Aquesta va ser la idea de Juan Oliva Moncusi quan va atemptar contra la vida d'Alfons XII en 1878. Atemptat a penes conegut per la historiografia, on es va intentar vincular al moviment obrer en la seva execució. El present article reconstrueix el succés, aprofundit en la personalitat del regicida i en el que va suposar en l'època.

El Casal Català i Joan de Garganta / Jordi Pujiula
Pujiula i Ribera, Jordi


En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 29 (gener 2009), p. 8 : il. (Imatges d'un segle) 

Joaquim Viñas Pagès (1848-1913) : un tipògraf republicà federal i el seu llegat documental



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, Centre d'Història Contemporània de Catalunya, [2024]
320 p. ; 24 cm
Índexs. Conté: Republicanisme federal a Catalunya i Joaquim Viñas Pagès (1848-1913), un militant històric i persistent / per Pere Gabriel -- El Tipògraf Joaquim Viñas Pagès (1848-1913) / Mercè Renom i Pilar Triadó -- Fons Joaquim Viñas Pagès, la guia de classificació i l'inventari./ Pilar Triadó, Mercè Renom --Inventari del Fons Joaquim Viñas Pagès. / Centre d'Història Contemporània de Catalunya.
ISBN 9788410393288

El llibre sobre el tipògraf republicà federal Joaquim Viñas Pagès (1848-1913) dona a conèixer una figura oblidada en la història del republicanisme federal català, com tantes d'altres que van fer possible la important presència d'aquesta formació política a finals del segle XIX. Aquesta recuperació ha estat possible gràcies al fet que el seu arxiu, amb documentació personal i amb material aplegat pel mateix Viñas Pagès de cara a redactar escrits, juntament amb la seva biblioteca, han estat conservats durant més d'un segle per la seva descendència, la qual va acordar fer-ne donació a la Generalitat de Catalunya. L'obra s'estructura en dues parts ben diferenciades. La primera inclou un estudi redactat per l'historiador Pere Gabriel, que presenta un marc general del republicanisme català i espanyol on s'inscriu la faceta més política de Viñas Pagès. El segon bloc d'aquest estudi és a càrrec de la historiadora Mercè Renom i de la historiadora i documentalista Pilar Triadó, que ofereixen el perfil més personal del biografiat. Aquest es va formar en els anys agitats de mitjan segle XIX previs a la revolució de 1868, va participar en els debats del Congrés Obrer de 1870 i en la constitució de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional, i es va alinear amb el corrent partidari de l'acció política, tot prenent responsabilitats en l'espai del republicanisme federal. La segona part del llibre conté l'inventari de l'arxiu de Joaquim Viñas Pagès, organitzat en quatre apartats: llibres i opuscles, fulls impresos, periòdics i dossier.

Joan Deu i Ros : una biografia política / Joan Barnadas i Puigferrer
Barnadas i Puigferrer, Joan


Olot : Ajuntament d'Olot, Institut de Cultura de la ciutat d'Olot, 2001
150 p. ; 19 cm (Nova biblioteca olotina, 1) 
ISBN 8460727742

­Adeu! : la Infanta Cristina visita Olot



Olot : Esquerra Republicana de Catalunya. Comarca de la Garrotxa, 1991
[4] p. : il. ; 30 cm

Al poble d'Olot / Esquerra Republicana d'Olot



Olot : Pere Alzamora, 1937
[1] f. ; 35 cm

[Partit Republicà Radical Socialista : full volant sobre la inauguració ...]

Partit Republicà Radical Socialista Català.


Olot : Torrent, impr, [1933]
[1] f. ; 13 cm

Alianza Republicana Radical de Olot y su comarca : a la opinión pública

Alianza Republicana Radical de Olot.


Olot : Bonet, impr, 1932
[1] f. ; 30 cm

Al séu President Honorari D. Joan Deu Ros / Concentración Republicana Democràtica



Olot : Concentración Republicana Democràtica, 1921
[4] p. ; 16 cm

Reglamentos de la sociedad Unión Republicana de Olot y su Comarca

Unión Republicana de Olot y su Comarca.


Olot : Imprenta de Pedro Alzamora, 1906
40 p. ; 14 cm

[Carta del Comité Republicano Federal del partido judicial de Olot] / Salvi Codony
Codony, Salvi


[S.l.] : [s.n.], 1873
[2] p. ; 21 cm
Firmat per Salvi Codony, secretari.

La Ciutat d'Olot : setmanari d'informació catalanista - republicà



Núm. 1 (21 maig 1932) - Núm. 163 (8 ag. 1936)
Olot : Aubert, impr., 1932-1936
20 cm. Setmanal.
Durant tot l'any 1933 no va sortir.

Acció ciutadana : setmanari republicà d'esquerra catalana / Concentració Republicana



Núm. 1 (1930, 1 març)-núm. 126 (1932, 6 ag.)
Olot : Aubert Impr., 1930-1932
20 cm. Setmanal.
Al núm. 125 s'anuncia el tancament de la publicació editada a Olot per passar a publicar-se a Girona una nova revista, amb el mateix títol, però d'abast provincial.

Ciutat : publicació setmanal, portaveu del Centre Nacionalista Republicá



Any 1, núm. 1 (18 abr. 1909) ; i acaba: any 3, núm. 124 (17 set. 1911)
Olot : el Centre, 1909-1911
22 cm. Setmanal.
Capçalera mixta amb el títol de la revista. A partir de núm. 119 (ag. 1911), l'editor és: Unió Federal Nacionalista Republicana. Descripció basada en: any 2, núm. 56 (22 maig 1910).

La Unión : periódico republicano de Olot y su distrito



Núm. 1(18 mar. 1899) - Núm. 41(23 dic. 1899)
Olot : Guardiola, impr., 1899
20 cm. Setmanal.

El Nom no fa la cosa... o sí? : Víctor Balaguer i el debat federal i regional al segle XIX / Pere Gabriel i Sirvent
Gabriel i Sirvent, Pere


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 17 (2024) , p. 42-63 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'Ombra de Cèsar : la tragèdia (balagueriana) del General Prim / Oriol Pi de Cabanyes
Pi de Cabanyes, Oriol


En: Butlletí de la Biblioteca-Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. Setena època, núm. 17 (2024) , p. 116-136 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Abdon Almirall Guasch, autor de tres articles al diari El Diluvio (1932) i missatges als pilons del seu hort / Xavier Pons i Guillamon, Montserrat Pardiña i Martínez
Pons Guillamon, Xavier


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2023 (2024) , p. 71-84 : il. (Literatura) 
Notes.

Frederic Travé Alfonso i Joaquim Maluquer Sostres van establir una gran amistat gràcies a la seva devoció per l'ornitologia. Dins la seva faceta de personatge polifacètic, Travé (1918-1982) va ser membre fundador de la Sociedad Española de Ornitologia, juntament amb Maluquer, i dinamitzador de l'ornitologia a Catalunya. Joaquim Maluquer, un altre polivalent, era un gran expert en ornitologia i autor d'Els ocells de les terres catalanes, el primer treball d'ornitologia publicat en català(19569. En un altra de les publicacions de Maluquer, Memòria amb figures, llibre autobiogràfic editat el 1997, hi dedicava unes quantes pàgines a parlar del seu amic Frederic i de la finca cubellenca d'aquest, Can Travé, on havia sojornat diverses vegades. Per tot plegat, hem cregut interessant de recollir en aquest Anuari el que Maluquer va escriure sobre Frederic Travé així com la seva detallada descripció del magnífic palauet d'estil neoclàssic, ara propietat de l'Ajuntament de Cubelles.

Felip Rodés i la Solidaritat Catalana als pobles segrianencs del districte electoral de Balaguer (1906-1910) / Pilar Pelegrí Terrado
Pelegrí Terrado, Pilar


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 11 (2025) , p. 106-115 : il. (Política) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Entre 1906 i 1909, Catalunya va viure el primer intent d'unificar el catalanisme davant la centralitat del govern de Madrid mitjançant la Solidaritat Catalana. Al districte electoral de Balaguer, la Solidaritat va perviure fins a les eleccions a Corts de 1910, sent el darrer districte electoral català on va resistir. Com es va viure la Solidaritat Catalana en els pobles del Segrià que pertanyien al districte electoral de Balaguer? Com s'explica que el diputat electe de la zona, Felip Rodés, acabat d'arribar de Barcelona, aconsegueixi imposar-se a Marià Clua i mantingui la seva acta fins a 1923? Quins són els motius de l'alt percentatge de vot favorable a Rodés en alguns pobles del Segrià Nord?