português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
REPUBLICANISME []
Referències trobades:
1458   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 73
anar a la pàgina                         


1 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Carreras Salleras (1905-1986), entre l'obrerisme i la maçoneria / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 50 (2019) , p. 141-156 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'escrivent figuerenc Joan Carreras Salleras destacà com a republicà i comunista català, i també com a membre de la maçoneria. A partir d'Estat Català abraçà el marxisme i el partit de classe. Va ser dirigent del Bloc Obrer i Camperol i del Partit Obrer d'Unificació Marxista, i membre de la lògia Luz de Figueres. Durant la Guerra Civil va fer part del Comitè Antifeixista i del Consell Municipal, i sofrí persecució després dels Fets de Maig de 1937. L'exili de 1939 l'allunyà de l'Empordà. En aquest article s'apleguen les dades bàsiques de la seva biografia i un testimoniatge personal, aconseguit poc abans de morir en terres de Mèxic.


Matèries: Biografia ; Memòries ; Republicanisme ; Comunisme ; Maçoneria ; Moviment obrer ; Militància política ; Pensament polític ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Carreras Salleras, Joan (1905-1986)
Àmbit:Figueres ; Mèxic
Cronologia:1905 - 1986
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/363145
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Lerroux, el seu temps i el nostre / Júlia Costa i Coderch
Costa i Coderch, Júlia


En: 191770 Històries de Barcelona : especial "Catxipanda, diari no diari d'història". Sant Andreu de Palomar, Barcelona : TOT Història Associació Cultural : Llop Roig-Llibres i Cultura, 2019. p. 204-214
 (Barcelona i els seus personatges


Matèries: Biografia ; Polítics ; Periodistes ; Diputats a Corts ; Republicanisme ; Lerrouxisme ; Espanyolisme ; Pensament polític ; Partits polítics
Matèries: Lerroux García, Alejandro (1864-1949)
Matèries:Partido Republicano Radical
Àmbit:Rambla, la - Còrdova ; Barcelona
Cronologia:[1864 - 1949]
Accés: http://catxipanda.tothistoria.cat/blog/2019/05/22/lerroux-el-seu-temps-i-els-nostres-per-julia-costa/
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Hilari Salvadó i Castell, un alcalde republicà sota les bombes / Pau Vinyes i Roig
Vinyes i Roig, Pau


En: 191770 Històries de Barcelona : especial "Catxipanda, diari no diari d'història". Sant Andreu de Palomar, Barcelona : TOT Història Associació Cultural : Llop Roig-Llibres i Cultura, 2019. p. 139-143
 (La Barcelona republicana


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Guerra civil espanyola ; Bombardeigs aeris ; Republicanisme ; República espanyola II
Matèries: Salvadó i Castell, Hilari (1899-1966)
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1937 - 1939
Accés: https://catxipanda.tothistoria.cat/blog/2015/10/09/hilari-salvado-i-castell-un-alcalde-republica-sota-les-bombes-per-pau-vinyes-i-roig/
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Política educativa de l'Ajuntament de Barcelona en la primera legislatura republicana (1931-1934) : una eina de cohesió identitària / Pau Vinyes i Roig
Vinyes i Roig, Pau


En: 191770 Històries de Barcelona : especial "Catxipanda, diari no diari d'història". Sant Andreu de Palomar, Barcelona : TOT Història Associació Cultural : Llop Roig-Llibres i Cultura, 2019. p. 119-128
 (La Barcelona republicana


Matèries: República espanyola II ; Ajuntament ; Política educativa ; Republicanisme ; Identitat nacional ; Renovació pedagògica
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1931 - 1934
Accés: https://catxipanda.tothistoria.cat/blog/2018/03/04/2917/
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Ángeles López de Ayala : republicana, lliurepensadora i maçona / Felip Belmonte i Zamora
Belmonte i Zamora, Felip


En: 191770 Històries de Barcelona : especial "Catxipanda, diari no diari d'història". Sant Andreu de Palomar, Barcelona : TOT Història Associació Cultural : Llop Roig-Llibres i Cultura, 2019. p. 20-33
 (La Barcelona de les dones


Matèries: Biografia ; Dona ; Pensament polític ; Moviment feminista ; Republicanisme ; Maçoneria
Matèries: López de Ayala, Ángeles (1858-1926)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1858 - 1926
Accés: https://catxipanda.tothistoria.cat/blog/2018/03/25/angeles-lopez-de-ayala-republicana-lliurepensadora-i-macona-per-felip-belmonte/
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pere Cavallé-Pere Coromines / Xavier Ferré
Ferré i Trill, Xavier


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Sisena època, núm. 63 (Juny 2000), p. 5-7 : il.
Número monogràfic dedicat a Pere Cavallé i Llagostera.


Matèries: Escriptors ; Polítics ; Catalanisme ; Nacionalisme ; Republicanisme ; Vida política
Matèries: Cavallé i Llagostera, Pere (1880-1939) ; Coromines i Montanyà, Pere (1870-1939)
Àmbit:Reus ; Catalunya
Cronologia:[1914 - 1926]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/RevistaCLR/article/view/90189
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; UAB : B. de Comunicació i Hemeroteca General


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1458
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Fernando Garrido Tortosa: Agitació i escriptura política. La pulsió cooperativista / Pere Gabriel
Gabriel i Sirvent, Pere


Barcelona ; Valls : Fundació Roca i Galès : Cossetània, 2019
96 p. ; 24 cm (Cooperativistes Catalans, 32) 
Bibliografia. Apèndixs documentals.
ISBN 9788490349045

Fernando Garrido Tortosa (Cartagena, 1821-Còrdova, 1883) fou un polític demòcrata i republicà federal espanyol que es proclamà socialista. Escriptor d'una extensa obra progressista, anticlerical i lliurepensadora, fou, també, un dels principals i més influents propagandistes del cooperativisme a Espanya i molt especialment a Catalunya al segle XIX, arran de la visita que feu a Manchester i en què conegué l'obra dels Pioneers of Rochdale. La seva reiterada implicació en les principals conspiracions revolucionàries antimonàrquiques el dugué a romandre sovint a la presó i a l'exili i, de retruc, a conèixer i formar part de les principals avantguardes demòcrates i revolucionàries europees del moment, al costat de personatges com els italians Mazzini i Garibaldi, l'hongarès Kossuth, els francesos Ledru-Rollin i els germans Reclus, o el rus Bakunin. La importància de les relacions de Garrido amb el republicanisme i el cooperativisme catalans ha estat sovint recordada, però no ha comptat amb cap estudi específic. Al costat de la valoració de Fernando Garrido en tant que historiador, publicista i polític republicà federal, sens dubte un dels principals personatges del vuit-cents, aquest llibre pretén posar de manifest la seva contribució fonamental al cooperativisme i també a la cultura republicana i obrerista catalanes. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Polítics ; Historiadors ; Publicistes ; Republicanisme ; Federalisme ; Socialisme ; Ideari polític ; Cooperativisme
Matèries: Garrido Tortosa, Fernando (1821-1883)
Àmbit:Cartagena - Múrcia ; Catalunya
Cronologia:1821 - 1883
Autors add.:Fundació Roca i Galès


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1458
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Estatuts de la societat política Esquerra Republicana de Ripoll

Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Ripoll


Ripoll : Imprenta Santa Maria, [1931]
8 p. ; 16 cm



Matèries: Partits polítics ; Estatuts ; Republicanisme ; Nacionalisme
Matèries:Esquerra Republicana de Catalunya : ERC. Ripoll
Àmbit:Ripoll
Cronologia:1931
Localització: B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1458
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Macià vs. Rovira i Virgili : descobertes sobre una relació política / Joan Esculies
Esculies i Serrat, Joan


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 459 (juliol-agost 2019), p. 40-44 : il. (Focus
Notes.

Dos esborranys d'una carta inèdita de l'Avi a l'historiador tarragoní, a propòsit d'una al·lusió en un text d'aquest sobre Francesc Cambó, aporten nova llum a l'entesa entre les dues figures del catalanismeSasha Stone, el prestigi de l'edifici va créixer exponencialment les dècades posteriors i aviat va ser considerat un manifest construït de l'arquitectura del moviment modern i una de les construccions més influents del segle XX.



Matèries: Restauració ; Dictadura de Primo de Rivera ; Polítics ; Historiadors ; Pensament polític ; Vida política ; Catalanisme ; Republicanisme ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Macià i Llussà, Francesc (1859-1933) ; Rovira i Virgili, Antoni (1882-1946)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1907 - 1929]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolució de setembre de 1868 a les comarques de Girona / Ernest Martí Clara
Martí Clara, Ernest


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 345-384 : il.
Fonts i bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La província de Girona va adherir-se amb entusiasme a la revolta general iniciada per un cop d'estat a Cadis el setembre de 1868 demanant la col·laboració del país. Arreu van organitzar-se les juntes revolucionàries que canalitzaren la voluntat de les poblacions adoptant una legislació avançada que va anar "més enllà" del que van preveure els generals colpistes, com per exemple la proclamació impetuosa de la República en el primer dia. No va caldre l'ús de la violència però es disposaven de cossos armats que aviat es dissolgueren per innecessaris; el canvi de poders va ser normalment pacífic. Un cop en el govern provincial i local es van votar juntes definitives, nous ajuntaments i van abolir consums, quintes... i aprovar criteris i autoritats democràtiques. Feren tot allò que van creure convenient de manera autònoma en els seus municipis, sempre amb el vist i plau de la junta revolucionària de Girona, veritablement el paper hegemònic de tot el procés en aquesta província. Però les juntes definitives (progressistes) com l'elecció dels nous ajuntaments van desactivar els nous poders. Els republicans perderen protagonisme però no a l'Empordà, on es van mantenir amb força. Aquest moviment liberal i democràtic va anar essent limitat progressivament pel govern provisional que actuà contra la revolució. El cop de gràcia fou el decret de dissolució de les mateixes juntes revolucionàries que havien fet triomfar la revolució. La Revolució de Setembre, "la Gloriosa", fou un procés curt en el temps- tres setmanes- per la qual cosa es deixaren molts aspectes embastats o no resolts. Si bé fonamentaren uns costums democràtics, no resolgueren assumptes importants que afectaven les classes populars; això provocaria una frustració, que anys després ressorgirà novament amb força durant el sexenni democràtic (1868-1873).


Matèries: Revolució 1868 ; Juntisme ; Eleccions municipals ; Corts constituents ; Republicanisme ; Federalisme ; Anticlericalisme ; Impost de consums ; Lliurecanvisme
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1868
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/356242
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Fages de Climent (Figueres); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Revolución de 1868 en Gerona : La actuación de la Junta Revolucionaria Provincial del 30 - IX al 23 - X de 1868 / [ressenya de:] A.M.S.



En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 21 (1972-1973) , p. 395-396
Ressenya de:
- Nadal i Farreras, Joaquim. La Revolución de 1868 en Gerona: La actuación de la Junta Revolucionaria Provincial del 30 - IX al 23 - X de 1868 / Joaquín Nadal Farreras. Gerona : Camara Oficial de Comercio e Industria de la Provincia, 1971


Matèries: Ressenyes ; Revolució 1868 ; Juntisme 1868 ; Eleccions generals 1869 ; Republicanisme
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1868 - 1869
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53807
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espais de sociabilitat a la Figueres del segle XIX (II) : una xarxa diversa de casinos, societats i corals / Albert Testart i Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 89-112 : il. (Història
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Els espais de sociabilitat de tendència republicana o d'idees liberals i progressistes foren diversos a la Figueres del segle XIX. A part dels més coneguts que han arribat als nostres dies, el Casino Menestral Figuerenc i la Societat Coral Erato, es fundaren molts altres casinos, societats corals i cercles teatrals de vida relativament limitada, però que tingueren tanmateix una gran presència en la vida pública de la ciutat i, el que és més important, una incidència decisiva en la configuració cultural i política de les classes populars figuerenques en les dècades de formació i configuració de l'Estat Liberal. Aquest associacionisme compartia ideals de progrés social i de llibertat política tot i que els seus socis i dirigents no sempre responien al mateix perfil ni es posicionaven de forma exactament idèntica als canvis polítics i de règim que se succeïren entre 1850 i l'inici del segle XX.


Matèries: Associacionisme ; Associacions culturals ; Associacions recreatives ; Casinos ; Ateneus ; Agrupacions corals ; Classes populars ; Vida social ; Socialització ; Republicanisme
Matèries:Societat de Declamació el Parnaso ; Sociedad la Aldeana ; Sociedad Coral la Amistad Figuerense ; Casino del Comercio ; Casino Artístico ; Sociedad la Juventud ; Casino El Lazo ; Sociedad Coral Juventud Figuerense ; Cor la Fraternitat ; Círculo Apolo Figuerense
Àmbit:Figueres
Cronologia:1856 - 1913
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.241
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó / [ressenya de:] Ramon Moreno
Moreno, Ramon


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 49 (2018) , p. 269-270 (Ressenyes
Ressenya de:
- Armangué i Ribas, Joan. Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó / Joan Armangué. Figueres : Edicions Cal·lígraf, 2018


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Polítics ; Regidors ; Catalanisme ; Republicanisme ; Socialisme ; Maçoneria
Matèries: Ramis i Romans, Rafael (1880-1936)
Àmbit:Figueres
Cronologia:1880 - 1936
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/348080
Localització: UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1458
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Inicis polítics de Pere Mias Codina / Josep Varela
Varela i Serra, Josep


En: 186644 Mirades : XI Trobada d'Estudiosos de les Garrigues. L'Espluga Calba, 21 d'octubre de 2017. Les Borges Blanques : Centre d'Estudis de les Garrigues, 2018. p. 259-270
 (Història



Matèries: Biografia ; Polítics ; Advocats ; Republicanisme ; Generalitat republicana
Matèries: Mias i Codina, Pere (1880-1941)
Àmbit:Lleida ; Borges Blanques, les
Cronologia:[1880 - 1941]
Localització: Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1458
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Rafael Ramis (1880-1936) : catalanista, republicà, socialista i maçó / Joan Armangué
Armangué i Ribas, Joan


Figueres : Edicions Cal·lígraf, SL, 2018
263 p. : il. ; 21 cm (Assaig, 14) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788494836893

Si volguéssim sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880-1936) en poques paraules, correríem el risc d'escapçar la profunditat i la riquesa de tot el que representa. Ramis ha estat mestre, periodista i activista cultural. També va exercir de polític republicà: va ser regidor socialista, sindicalista i un gran promotor del catalanisme. Exiliat a París, durant la dictadura de Primo de Rivera, es convertí en home de confiança de Francesc Macià. Finalment, la seva defensa del laïcisme, la llibertat de consciència i la igualtat de tracte entre les persones, el duria a incorporar-se a la maçoneria. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Polítics ; Periodistes ; Mestres ; Exili ; Dictadura de Primo de Rivera ; Pensament polític ; Republicanisme ; Catalanisme ; Socialisme ; Maçoneria
Matèries: Ramis i Romans, Rafael (1880-1936)
Àmbit:Figueres ; Catalunya
Cronologia:1880 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; B. Pública Arús (Barcelona); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries); B. Víctor Català (L'Escala); B. Fages de Climent (Figueres); B. Bonaventura Carles Aribau (Garriguelles); B. Carles Rahola (Girona); B. Pere Calders (Llançà)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1458
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Autonomista : el diari dels Rahola : els orígens del periodisme modern a Girona : 1898-1939 / Lluís Costa
Costa i Fernàndez, Lluís


[Girona] : Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona, 2000
243 p. : il. ; 24 cm (Papers de comunicació, 1) 
Reimpressions: 2019.
ISBN 9788415808732

El Autonomista representa una de les experiències més emblemàtiques i significatives de la premsa gironina. La seva història s'identifica amb la del naixement i consolidació del periodisme modern a Girona, i manté una periodització coincident amb la del model comunicatiu més avançat de l'època. La llarga vida de El Autonomista -més de quaranta anys ininterromputs de cita amb el lector- constitueix una part important de la mateixa història de Girona. Tots els grans esdeveniments del país, de la ciutat i de les comarques es reflectiren en les seves pàgines, però el periòdic no fou només el mirall d'aquella societat, sinó molt al contrari, va esdevenir protagonista rellevant de la història gironina. És evident, doncs, que la història de El Autonomista no es pot deslligar, en absolut, de la història de Girona; de la mateixa manera que no es pot deslligar la història de El Autonomista de la història de la família Rahola, dels germans Darius i Carles Rahola Llorens. El tràgic destí dels germans va anar paral·lel amb el del diari. L'exemplaritat de la vida i l'obra dels Rahola es va fer tangible a partir de la cruenta i ominosa repressió franquista; com afirmava Cabruja: "Amb la mort dels germans Rahola, en Carles i en Darius, desaparegueren quaranta anys de vida gironina; és a dir, tota una època. Ells eren com les voltes i els arbres de la Devesa, les muralles i els campanars". (Editorial).



Matèries: Periodisme ; Premsa diària ; Premsa política ; Republicanisme ; Federalisme ; Periodistes ; Famílies
Matèries: Rahola, família
Matèries:Autonomista, L'
Àmbit:Girona
Cronologia:1898 - 1939
Autors add.:Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Jaume Vicens Vives (Roses)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1458
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Rebel·lió d'Espinavell / text i fotografia: Josep Clara
Clara i Resplandís, Josep


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 15 (primavera/estiu 2015), p. 82-83



Matèries: Restauració ; Oposició política ; Insurrecció ; Republicanisme
Matèries: Ruiz Zorrilla, Manuel (1833-1895)
Àmbit:Espinavell - Molló
Cronologia:1886
Localització: B. Lambert Mata (Ripoll)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1458
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Del filosemitisme a l'antijudaisme (1917-1939) : la qüestió jueva en els discursos del catalanisme / Joan Pérez Ventayol
Pérez i Ventayol, Joan


Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019
326 p. ; 22 cm (Textos i estudis de cultura catalana, 229) 
Bibliografia.
ISBN 9788491910534

El catalanisme que vinculava bona part de la intel·lectualitat dels anys vint i trenta del segle passat va projectar una peculiar imatge del poble jueu. L'interès per les qüestions jueves era comú a l'Europa del moment i va arribar a Catalunya per la modernitat de la seva premsa i per l'existència d'un ambient favorable a aquesta temàtica. El discurs catalanista, diferent segons cada sector, va referir-se al perill de l'antisemitisme, a les esperances d'una nova llar nacional i a tota mena de qüestions religioses, culturals i lingüístiques. El catalanisme republicà va presentar-se com a amic dels jueus i amb simpaties pel seu projecte nacional. El regionalisme de matriu conservadora i catòlica, en canvi, va ser més ambigu i contradictori. Igual que en el cas del catolicisme, analitzat al llibre Els catòlics catalans i la qüestió jueva (1917-1939), les referències catalanistes van ser nombroses i variades. L'apassionat debat que es va generar, amb la participació de les principals plomes del país, demostra com aquella realitat prou desconeguda esdevenia un element més de la discussió política, social i cultural d'aquells anys tan convulsos. (Editorial).



Matèries: Judaisme ; Antisemitisme ; Catalanisme ; Pensament polític ; Intel·lectuals ; Identitat nacional ; Republicanisme ; Catolicisme
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1917 - 1939
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Central de Terrassa


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Martí Jordi i Frigola, alcalde republicà de Palafrugell / Olga Palahí ; presentació: Josep Piferrer ; pròleg: Joaquim Nadal i Farreras
Palahí, Olga


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2019
224 p. : il. ; 21 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788409104963

Martí Jordi i Frigola (Palafrugell, 1904 - Front de Manresa, 1939) fou des de ben jove una persona amb una gran inquietud i activitat cívica i cultural. Amb setze anys ja col·laborava a la premsa local, amb dinou era directiu d'un club esportiu, amb vint-i-tres impulsava una revista de teatre, amb vint-i-sis formava a les files de l'oposició a la Dictadura de Primo de Rivera. Militant d'Esquerra Republicana, a partir de 1933 esdevé membre del Comitè Executiu Central i el 1934, amb trenta anys, és elegit alcalde de Palafrugell, en una època convulsa que el portarà a l'exili pels Fets d'Octubre d'aquell any. El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil fou nomenat comissari delegat de la Generalitat a Girona, càrrec que desenvolupà fins que la seva lleva fou cridada a files i s'incorporà a l'Exèrcit republicà com a comissari polític. Malauradament, el gener de 1939, en els darrers dies del conflicte, un obús posà fi a una brillant vida de compromís cívic i polític per la justícia social i la llibertat nacional. (Editorial).


Matèries: Biografia ; Alcaldes ; Polítics ; Generalitat republicana ; Republicanisme ; República espanyola II ; Fets del 6 d'octubre 1934 ; Exili ; Guerra civil espanyola
Matèries: Jordi i Frigola, Martí (1904-1939)
Àmbit:Palafrugell
Cronologia:1904 - 1939
Autors add.:Piferrer i Puig, Josep (Pr.) ; Nadal i Farreras, Joaquim (Pr.)
Autors add.:Fundació Josep Irla
Accés: https://irla.cat/wp-content/uploads/2019/05/mjf_292_web.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1458
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) / [ressenya de:] Pineda Vaqué Ferrando
Vaquer Ferrando, Pineda


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 173 (abril 2019), p. 13 (Ressenyes
Ressenya de:
- Sancho Sancho, Josep. Artur Bladé, escriure la memòria (1907-1995) / Josep Sancho Sancho. Valls : Cossetània, 2018 (El Tinter, 147)


Matèries: Ressenyes ; Biografia ; Escriptors ; Literatura ; Polítics ; Republicanisme ; Catalanisme ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Memòria històrica
Àmbit:Benissanet ; Catalunya ; França ; Mèxic
Cronologia:1907 - 1995
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Plecs/article/view/360593
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 73
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3