Fermances de censals : les raons dels avals personals en el deute rural a la Vall d'en Bas (segle XVI) / Joan Antoni Padrós
Padrós Galera, Joan Antoni


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 5-36 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

L'anàlisi microhistòrica ens permet mirar d'entendre les raons d'una forma específica de solidaritat entre els pagesos de mas: l'aval en els censals. En el cas de la Vall d'en Bas al segle xvi, la motivació més freqüent són els lligams familiars i el veïnatge. Molt majoritàriament, els avals es concedeixen entre iguals, famílies que tenen un estatus i una evolució patrimonial similar. Per al mas, haver concedit avals genera un coixí de favors deguts i representa una inversió en consideració social. Hi ha també avaladors desiguals. Masos sòlids busquen fermadors per reduir l'exposició de béns propis en el seu deute, i pressionen els veïns en circumstàncies difícils. A la inversa: masos endeutats poden ser avalats per famílies molt benestants, que busquen així prestigi en el si de la comunitat.

Autoorganització i suport mutu: el comú i la Universitat d'Altafulla al segle XVII / Carlos Terrón Vasco
Terrón Vasco, Carlos


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 37-60 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

L'estudi dels organismes de govern local de les comunitats rurals catalanes del segle xvii ha estat poc estudiat fins avui dia. En aquest article s'analitzen els motius d'aquest oblit, tant les mancances documentals com els enfocaments interpretatius. Per comprovar fins a quin punt es pot arribar en l'estudi d'aquests organismes, es pren com a exemple el comú i la Universitat d'Altafulla, i s'analitzen dos aspectes fonamentals d'aquests òrgans locals: l'autoorganització i el suport mutu. Aquests dos aspectes s'examinen partint de dues de les seves manifestacions: les assemblees de veïns i les compres conjuntes de grans. Contra aquest vessant interpretatiu, el present treball pretén elaborar un estat de la qüestió sobre les relacions entre gremis tèxtils i activitat protoindustrial a les darreries de l'època moderna. Amb les contribucions més recents dels estudis gremials i de la protoindustrialització sobre la taula, el nostre estudi compara aquestes relacions en diversos àmbits europeus i traça una realitat que transcendeix aquests esqueme.

Una Proposta de separatisme català francòfil : la proclamació de la República Catalana peninsular de Díaz Capdevila i la Lliga Nacionalista Catalana (París, gener de 1922) / Josep Pich Mitjana, Frederic J. Porta, Fermí Rubiralta Casas
Pich i Mitjana, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 87-113 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Els principals objectius de l'article són estudiar el contingut i l'abast d'una fins ara desconeguda proposta de separatisme català francòfil, i posar-lo en relació amb el desenvolupament inicial del moviment independentista català. L'article aporta informació sobre un personatge pràcticament oblidat: Llucià Trinitat Díaz Capdevila, qui impulsà i dirigí des de 1903 a París la Lliga Nacionalista Catalana (LNC), adherida a la Unió Catalanista, així com també els Republicans Socialistes Catalans (RSC). El gener de 1922 publicà un manifest on declarava la independència de la Catalunya peninsular, com a base d'un projecte federal "francoibèric", o fins i tot "retornar a França per pacte autonòmic federatiu". Informà de la declaració d'independència i la constitució del govern provisional tant el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, com la premsa i les principals associacions catalanistes.

"Termina el fiscal pidiendo." : La repressió franquista sobre els comitès de control obrer de les indústries col·lectivitzades: el cas de General Motors Peninsular / José Montiel Pastor
Montiel i Pastor, José


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 115-135 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

A partir de la documentació dels tribunals militars estudiem la repressió sobre el comitè obrer de la General Motors Peninsular, empresa automobilística col·lectivitzada el juliol de 1936. En una primera part farem un seguiment de les seves activitats durant la guerra per, a continuació, analitzar la repressió exercida sobre membres i col·laboradors: abast, mètodes, funcionament, objectiu i conseqüències. L'estudi d'aquest cas il·lustra perfectament la brutalitat del cop descarregat sobre el moviment sindical, un pas més en l'objectiu d'erradicar qualsevol rastre del període republicà.

Les Institucions i les classes dirigents catalanes, un llarg camí fins a la culminació d'inicis del XVIII / Eva Serra i Puig
Serra i Puig, Eva


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 84 (2024) , p. 139-160 (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Les institucions catalanes, d'arrels medievals, són el pal de paller i veu de les aspiracions transversals de la societat catalana, la qual es va enfrontar repetides vegades amb la monarquia. S'ofereix una interpretació de la dinàmica: institucions, classes dirigents i aspiracions transversals de la societat catalana des del segle xv fins a la desaparició de les institucions públiques de Catalunya amb el Decret de Nova Planta.

Exemple de Sèrbia en el naixement de l'independentisme polític català (1912-1918) / Frederic J. Porta
Porta i Capdevila, Frederic J.


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2024), núm. 15 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article ressegueix l'exemple de Sèrbia en el procés de naixement de. l'independentisme polític català. Durant les dues guerres balcàniques (1912-1913) i la Gran. Guerra (1914-1918), Sèrbia va emergir per diversos motius com un exemple cap al qual van projectar-se esperances i anhels dels separatistes aixoplugats sota el paraigua de la Unió Catalanista. L'exemple serbi va contribuir a la radicalització d'un espai que es trobava aleshores immers en una crisi i transformació que culminaria en la formació de les primeres organitzacions independentistes durant la crisi final del règim de la Restauració. La distància i el poc que es coneixia del país balcànic va permetre que es desfermessin les idealitzacions i les mitificacions d'un país i del seu moviment nacionalista. No seria fins a la transformació de l'exemple irlandès al tombant de 1918 a 1919 que l'exemple serbi quedaria obsolet.

Una Mirada al difícil equilibrio entre poder y literatura a través de la experiencia de Joan Esterlich / Ivan Lo Giudice
Lo Guiudice, Ivan


En: Entremons : UPF Journal of World History. Barcelona (octubre 2022), núm. 13 (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Joan Estelrich va protagonitzar alguns dels projectes culturals més destacats de Catalunya i, a l'època d'entreguerres, va destacar pel seu activisme a l'organització de les estratègies catalanistes de Francesc Cambó. L'any en què se celebren els cent anys de la Fundació Bernat Metge, aquest article se centra en l'enllaç entre poder i literatura des de la perspectiva dels estudis de les cultures i destaca la importància que la producció cultural ha tingut per promoure ideals polítics. El recurs a alguns materials d'arxiu inèdits permetrà veure més detalladament les aspiracions i, en alguns casos, els recels que l'enllaç amb el poder va comportar per a Estelrich.

Església, crèdit censalista i senyoria a la Catalunya d'època moderna : el castell de Querol (Montmajor, Berguedà) i la comunitat de preveres de Sant Miquel de Cardona (1549-1671) / Andreu Galera Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 31-38 : il. (Articles) 

Entre 1549 i 1614, el castell de Querol havia d'esdevenir a mans de la Comunitat de Preveres de l'església parroquial de Sant Miquel de la vila de Cardona per senyorejar sobre el seu terme i cases. Com ja observarem en estudis previs, l'activitat financera exercida per aquesta institució eclesiàstica i la seva Caixa de les Quotidianes Distribucions, havia permès acumular d'ençà la seva creació un ingent capital mitjançant el crèdit censalista (A. GALERA, 2020). Al nombrós patrimoni immobiliari i terrer aplegat pel rector i preveres mercès als impagaments i embargaments de béns, s'havia d'afegir també a partir de mitjan segle XVI la senyoria sobre persones i béns com a titulars de la baronia de Querol, en la vegueria de Berga.

El Fortí de Gósol : notícies històriques i emplaçament / Francesc Roma i Casanovas
Roma i Casanovas, Francesc


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 39-41 (Articles) 

Al voltant de 1845, el diccionari de Pascual Madoz recull que a Gósol hi havia diverses cases "arruinadas que fueron quemadas por las tropas carlistas en la pasada guerra civil" (Madoz, 1985). L'objectiu d'aquest escrit és exposar que durant aquella confrontació (1833 1840) existia un element fortificat a la població i, en un segon moment, establir el seu hipotètic emplaçament.

Àlies "el Cabrer" / Xavier Pedrals Costa
Pedrals i Costa, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 42-43 (Articles) 
Notes.

El Cabrer el sobrenom d'un dels bandolers més llegendaris del nostre país i sense dubte del Berguedà. La figura del Cabrer ha esdevingut tant llegendària que ni se'n coneixia el nom. Va ser un dels lladres de camí ral de més coneguts del segle XIX, i ha deixat un rastre en cançons, rondalles i dites populars, més que cap altre dels bandolers del país.

Mossèn Ballarín retorna al Santuari / Aleix Calle i Padullés
Calle Padullés, Aleix


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 44-49 (Articles) 

Avui, dia 1 de setembre de 2023, 103 anys després del seu naixement, gairebé 30 anys de la seva marxa de Queralt i havent transcorregut set anys de la seva partença d'aquest món a l'altre, amb aquest bust que col·loquem, amb aquestes paraules que hem escoltat, amb els records de cadascun de nosaltres, entreteixits amb l'enyor i l'estimació, i amb el ball del qual gaudirem a continuació, per fi el Reial Santuari de Santa Maria de Queralt fa justícia i ret homenatge a aquell que va ser el seu capellà i el seu custodi durant tres dècades, Josep Maria Ballarín i Monset.

A propòsit d'Orson Welles / Jaume Duran Castells
Duran Castells, Jaume


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 50-53 (Articles) 

Quan a finals de 1964 Orson Welles aterrava a Catalunya per enregistrar una bona part del film Campanades a mitjanit (Falstaff - Chimes at Midnight, 1965), aquest prolífic director, actor i guionista estatunidenc ja havia estrenat oficiosament nou llargmetratges, i col·laborat com a actor, narrador i demés en prop d'una trentena d'altres films o tipus de produccions anàlogues.

Orson Welles a Berga, ara fa 60 anys / Quirze Grifell Sala
Grifell i Sala, Quirze


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 160 (estiu 2024), p. 54-56 (Articles) 

Mossèn Josep Armengou i Feliu, en la seva Crònica menuda de la ciutat de Berga, el dia 10 d'octubre de 1964 anota: "Ahir el cafè Dansa era ple de gom a gom. Hi havia l'artista de cinema Orson Welles, que roda una pel·lícula a Cardona. Han vingut per veure si instal·la part del personal a l'hotel del castell d'ací.".

Els Cambrers de La Alianza : treball i societats obreres a la Barcelona d'inicis del segle XIX / per Manel Masó Ponz
Masó Ponz, Manel


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 91-114 (Articles miscel·lanis) 
Notes a peu de pàgina. Títol i resum en català i anglès.

Entre 1897 i 1919 la Societat de cambrers, La Alianza fou cabdal en la construcció de l'ofici a Barcelona. No hi havia marc laboral establert, la patronal era combativa i l'ofici molt precari: nivells elevats de desocupació, moltes hores de treball diàries, cap festa setmanal, salaris baixos, propina humiliant i fort intrusisme. Malgrat tot, els cambrers crearen una societat prestigiosa. Confeccionaren l'organització política i econòmica, uns serveis com ara, el d'ocupació, la Germandat o La Quinta de Salud i van facilitar la comunicació, culturització i socialització dels socis a partir d'una revista o d'un local social sobre el qual gravitava bona part de la vida social.

La Pervivència del monument franquista de Tortosa : herència incòmoda o valor patrimonial? / per Gemma Domènech i Casadevall i Saida Palou Rubio
Domènech i Casadevall, Gemma


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 83 (2023) , p. 115-138 : il. (Articles miscel·lanis) 
Notes a peu de pàgina. Títol i resum en català i anglès.

El present article se centra en l'anàlisi dels fets i processos socials que mantenen un dels més destacables elements de simbologia franquista a l'espai públic: el Monument a la Batalla de l'Ebre a Tortosa. Es descriuran els intents d'eliminació que s'han produït i les resistències internes a fi que es retirés. L'atribució de valor patrimonial constitueix un dels principals arguments a favor del manteniment del monument, mentre que, d'altra banda, l'evocació d'una memòria traumàtica i l'enaltiment al feixisme constitueixen els principals arguments per als qui defensen que s'elimini. Avui dia, l'existència del monument representa i genera un conflicte sociopolític que té a veure amb qüestions com la memòria, el patrimoni i la identitat, entre d'altres.

Arxiu comarcal del Berguedà : Resum d'activitat anual / Abel Rubió i Serrat
Rubió i Serrat, Abel


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 53 : il. (Articles) 

Els Refugiats i el Berguedà (1936-1939). Quantificació i anàlisi / Ignacio Hierro Grandoso
Hierro i Grandoso, Ignacio


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 54-63 : il. (Articles) 
Notes.

Amb aquest article pretenem mostrar un quadre el més acabat possible d'un dels aspectes relacionats amb el conflicte que durant gairebé tres anys va assolar el territori peninsular (potser un dels menys estudiats dels que componen la història d'aquell enfrontament), que va acabar de manera sagnant amb un règim republicà legalment instituït i va inaugurar una dictadura brutal que marcà la realitat d'almenys, les quatre dècades transcorregudes des de la guerra civil, per acabar canviant el règim polític per una monarquia. Estem referint-nos a l'àmbit del món refugiat dins un marc geogràfic local.

Berga i el seu entorn a la tardor de l'Edat Mitjana / Pol Navarro Costa
Navarro Costa, Pol


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 64-68 : il. (Articles) 
Notes.

A partir dels diferents contractes que conté el protocol estudiat, desgranarem com era Berga i el seu voltant a les acaballes de l'Edat Mitjana: les relacions entr els veïns, l'articulació del territori a partir de Berga com a eix vertebrador, les diferents. capes socials existents i els diferents nuclis de població que existien en aquest territori, entre d'altres.

Tres balls de gegants i nanos retrobats / Lluís Gual i Gasull
Gual i Gasull, Lluís


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 159 (primavera 2024), p. 69-75 : il. (Articles) 
Notes.

Arran de l'enregistrament del CD Lambert: La Patum de Berga que hem promogut des de la Cobla Berga Jove, he pogut localitzar tres balls de gegants i nanos vells que s'havien interpretat, abans de 1936, a la Plaça de Sant Pere.

Línies interpretatives de l'evolució de la població del Moianès del 2000 al 2021 : de l'explosió de les migracions globals a la sobremortalitat pandèmica / Xavier Rubio Cano
Rubio Cano, Xavier


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 69 (2n. semestre 2023), p. 5-28 : il. graf. (Articles) 

Se sintetitza, en quinze línies interpretatives, l'evolució de les poblacions dels municipis del Moianès. Es fa especial èmfasi en els dos principals fenòmens esdevinguts els primers vint anys del present segle: la gran arribada de migracions globals i l'extraordinària sobremortalitat causada per la pandèmia del Covid-19.