Fermí Rubiralta. Josep Dencàs i Puigdollers : "Ni les JERC eren un moviment feixista, ni Dencàs era un feixista" / Maria Coll
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 271 (octubre 2024), p. 80-81 : il. (Biblioteca Sàpiens) 

Armengol : l'artista que ridiculitzava Hitler / text de Joan Garcia, Eduard Miquel i Lourdes Casademont amb l'assessorament de Joan Villarroya



En: Sàpiens. Barcelona, núm. 270 (setembre 2024), p. 30-39 : il. (Segle XX) 

Mario Armengol va formar part d'una generació de grans artistes a qui la Guerra Civil va canviar la vida. Exiliat a la Gran Bretanya i reclutat pel Ministeri d'Informació britànic, va ser un dels millors caricaturistes de la IIGM. Les seves vinyetes antifeixistes es van publicar en mitjans de la Commonwealth i van influir en l'opinió pública d'arreu.

Una Mestra, un monument i un carrer de Rasquera : notes biogràfiques de Júlia Pellisa Sabaté / Joan Ramon Vinaixa Miró
Vinaixa i Miró, Joan Ramon


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 34 (2024) , p. 209-216 : il. (Patxetins) 
Notes. Resums en català, castellà i anglès.

Marià Salvañà i Roca : veterà de la Guerra del Francès, mestre d'escola de Mataró i propietari / Daniel Daví i Salvanyà
Daví i Salvanyà, Daniel


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 105-118 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Algunes dones artistes del Maresme / Maria Josep Castillo i Ezquerra
Castillo i Ezquerra, Maria Josep


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 39 (2025) , p. 9-26 : il. (Articles) 
Bibliografia.

Després d'un seguit de reflexions sobre el món de l'art en femení, tant en l'àmbit general com a la nostra comarca, repassem les trajectòries de quatre dones artistes relacionades amb el Maresme, per naixement o per adopció, properes en el temps a la figura de Maria Freser.

Maria Freser, una mestra de l''sketching', entre altres coses / Mireia Freixa Serra
Freixa i Serra, Mireia


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 39 (2025) , p. 27-40 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Maria Freser era el pseudònim que emprava com a artista Maria Ferrés i Puig (1871-1964). La seva producció més coneguda són els apunts a l'aquarel·la -el que en diem sketching-, mitjançant els quals representava tot el que veia al seu voltant: les dones tornant del mercat, els treballadors de la mar, els infants jugant a la platja, escenes de la Guerra Civil i el món de la música i la dansa, que tant li va agradar. La seva obra té un moment d'inflexió a la segona dècada del segle xx, quan il·lustra un poemari de Carles Fages de Climent, Les bruixes de Llers (1924). Aleshores comença a representar escenes de bruixeria que ens porten a uns escenaris de superstició i misteri, una aportació evident a l'art d'avantguarda, com reconeix la premsa de l'època. Mentrestant, s'havia iniciat en el gravat a l'aiguafort amb el mataroní Rafael Estrany, una tècnica idònia per a aquest tipus d'escenes. L'obra de Maria Freser reflecteix, sempre amb una mirada aguda i sensible, un trasbalsat període històric en el qual la tradició sòlida del noucentisme entra en debat amb les avantguardes artístiques.

La Mestra Asunción Carbonell i Toneu, nota biogràfica / Feliu Novell Andinyac
Novell Andinyac, Feliu


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 39 (2025) , p. 57-59 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Biografia d'Asunción Carbonell Toneu, mestra de l'escola municipal de noies de Vilassar de Mar des de 1892 fins a la Guerra Civil.

Recensió del llibre "Vida d'una llevadora", d'Anna Lleonart / Imma Romeu
Estruch i Traité, Josep


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 39 (2025) , p. 109-110 (Recensions) 
Ressenya de:
. Vida d'una llevadora : Maria Antònia Llorens Viladomat / Anna Lleonart. Vilassar de Mar : Index Edita, 2021

Balbina Pi i Sanllehy. Pensament i acció / Isabel Segura Soriano
Segura i Soriano, Isabel


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 14-25 : il. (Dossier temàtic. Història de Sabadell des de la perspectiva de gènere - dones) 
Notes a peu de pàgina.

Balbina Pi i Sanlley -nascuda a Sant Boi del Llobregat el 1896, emigrada amb la família a Sabadell, cap al 1900, treballadora de la fàbrica Seydoux, afiliada al Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT i delegada de la Federació Local de Sindicats- va participar en la Vaga General de Dones de 1918. Mare de tres criatures, plasmà el seu pensament per mitjà de mítings i d'articles a diaris i revistes, on denuncià la brutalitat de la repressió i les dificultats de la vida quotidiana, i construí pensament feminista. Col·laborà en diversos mitjans de comunicació: Solidaridad Obrera, La Colmena Obrera i L'Avenir, entre d'altre.

El Viatge d'Albert Buron. De Sabadell a Blesle. Homenatge a Albert Buron (1914-1971), als seus germans i germanes i als seus companys de combat o d'exili / Jean-Louis Buron ; traducció: Cesc Prat Fernàndez ; Introducció i context històric: Genís Ribé i Monge
Buron, Jean-Louis


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 118-135 : il. (Testimonis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest text és el testimoni personal del fill d'un exiliat sabadellenc arran de la derrota republicana del 1939. Albert Buron Senar va néixer a Sabadell l'any 1914 i de ben jove milità a la Joventut Comunista Ibèrica (JCI), branca juvenil del Bloc Obrer Camperol (BOC). Va destacar com a militant articulista del partit, era esperantista i l'any 1935 va ser secretari polític i membre del comitè de la JCI, ja en el si del Partit Obrer Unificat Marxista (POUM) sabadellenc. El testimoni del seu fill ens descriu, emocionalment i a partir de documentació personal i altres fonts bibliogràfiques, d'arxiu i d'hemeroteca, el que ha acabat esbrinant de la vida del seu pare i dels seus oncles i ties: les seves arrels familiars, la joventut i militància política a Sabadell, el periple durant la Guerra Civil espanyola. com a combatent i propagandista del POUM, l'exili a França i la participació en la resistència francesa, entre altres aspectes. És un relat sorgit de la necessitat personal de buscar respostes a un llarg silenci i a un desconeixement incòmodes, fet amb un detall i rigor lloables per una persona que no és un professional de la història.

Le Voyage d'Albert Buron. De Sabadell a Blesle. Hommage à Albert Buron (1914-1971), à Ses Frères et Soeurs, ses Compagnons de Combat ou d'Exil / Jean-Louis Buron
Buron, Jean-Louis


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , [13 p.] (Testimonis) 

Text original del Testimoni de Jean-Louis Buron en francès.

Francesc Izard i Bas (1872-1957) / [ressenya] Guillermo Lusa Monforte
Lusa Monforte, Guillermo


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 191-194 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Francesc Izard i Bas (1872-1957) / aume Barberà, Manel Camps i Jordi Izard,. Barcelona : Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, 2023

Joan Llonch i Salas / [ressenya] Genís Ribé i Monge
Ribé i Monge, Genís


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 197-201 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Joan Llonch i Salas / Josep Lluís Martín Berbois. Sabadell : Fundació Ars, 2024

Història de la Biblioteca Municipal Glòria Tudela de Vilanova de Bellpuig / Marta Rallo Arnau
Rallo Arnau, Marta


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 15 (2024) , p. 111-118 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

De la Biblioteca Municipal Glòria Tudela, no se'n sap el recorregut històric. Per aquest motiu l'estudi pretén recopilar la història de la biblioteca al poble com també la vida del personatge a la qual fa referència, Glòria Tudela. L'estudi s'ha fet des de l'antropologia històrica i s'han obtingut dades a partir de fonts orals, escrites i fotogràfiques. Gràcies a la recerca s'ha sabut que la biblioteca pública va començar la seva activitat l'any 1961 i que ja hi havia antecedents en entitats privades del poble i a l'Ajuntament. Glòria Tudela va tenir una vida dedicada als altres, al jovent, a la gent gran i a la gent necessitada.

La Transmissió dels arxius notarials : una mirada a la Conca de Barberà (segles XVIII-XIX) / Gabriel Serra Cendrós, Guillem Serra Martí
Serra i Cendrós, Gabriel


En: Aplec de Treballs : revista del Centre d'Estudis de la Conca de Barberà. Montblanc, núm. 42 (2024) , p. 133-154 : il. (Història moderna) 
Número Homenatge a Pilar Sans i Ollé i a Domènec Corbella Llobet. Bibliografia i notes.

Mostra de transferències de fons notarials entre particulars i també entre notaris, durant els segles XVIII i XIX a la Conca de Barberà; s'inclouen transaccions de compravenda i donacions. S'analitzen les biografies dels principals protagonistes, tant dels venedors/donants, com dels compradors/beneficiaris, d'aquests tractes, amb l'objectiu de comprendre els motius de les operacions de canvi de mans. L'enfocament contextualitza aspectes socioeconòmics, institucionals i interns del funcionament del món notarial, així com de l'administració municipal de Mont-blanc i de la comarca en aquell període.

Joan Parera Casanovas (1884-1939), creador de la marca Varon Dandy / Núria Casals
Casals Cortés, Núria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 7-41 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquesta ponència fa una aproximació a la figura de l'empresari Joan Parera Casanovas (Granollers, 1884 - Barcelona, 1939), que l'any 1912 va adquirir una petita fàbrica de perfums de Badalona i la convertí en una de les més destacades del país. La marca Varon Dandy per a homes, que va crear el 1922 i anuncià amb campanyes publicitàries importants a la premsa i a la ràdio, tindria en el futur una gran projecció internacional, sobretot als mercats de l'Amèrica Central i del Sud. Entre altres marques conegudes, va produir també Tentación i Cocaína en flor, dissenyades exclusivament per a dones, la colònia Pin's, orientada a tota la família, i Gong. Resident a Badalo-na des del començament del segle XX, sempre va mantenir el contacte amb Granollers, participant de la seva vida cultural i social, i es va convertir en un dels seus benefactors, motiu pel qual l'any 1934 en va ser nomenat fill predilecte.

El Doctor Joaquim Albareda (1851-1917) : apunts biogràfics / per Aitor Roger
Roger i Delgado, Aitor


En: Blanda : publicació de l'Arxiu Municipal de Blanes. Blanes, núm. 25 (2022) , p. 50-64 : il. (Recerques, 04) 

Màrius Torres, un poeta a Puig d'Olena : una passejada literària pels escenaris on el poeta va passar els darrers anys / Margarida Prats Ripoll
Prats i Ripoll, Margarida


En: Modilianum : revista d'estudis del Moianès. Moià. Volum XII, núm. 70 (1r. semestre 2024), p. 75-91 : il. (Articles) 

Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942) va viure els set darrers anys de la seva vida al sanatori de Puig d'Olena. Es presenta una passejada literària per aquest indret moianesenc on romanen les seves despulles, amb una breu introducció a cada lloc i una selecció d'imatges fotogràfiques.

Reivindicació del dramaturg Josep Amat i Capmany (1846 - 1896) / Alfons Gumbau Masó
Gumbau i Masó, Alfons


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 215-238 : il. (Literatura) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Josep Amat i Capmany (Figueres 5.6.1846 - 1.7.1896) és un destacat representant de la segona meitat del segle XIX, del qual avui no queda cap record. En els només cinquanta anys que va viure, va ser advocat de professió i republicà federal per convicció i activisme; exercí el periodisme i fou "home de teatre" molts anys abans d'implementar-se l'expressió. Aquest treball vol donar a conèixer nous aspectes de la seva persona. Dades del seu origen, de la seva estada a Barcelona, on a més de la Universitat freqüentà cercles polítics i teatrals, i la localització dels materials inèdits que completarien el llistat de vuit títols teatrals que foren celebrats a Figueres, Barcelona i Madrid. Malgrat això, com a dramaturg, el seu nom quasi no apareix en cap de les antologies del gènere.

Onofre Santaló. L'insubstituïble secretari de l'Ajuntament de Figueres / [ressenya de] Albert Testart Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 420-423 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Onofre Santaló. L'insubstituïble secretari de l'Ajuntament de Figueres / Enric Pujol Casademont, Xim Raurich Santaló. Figueres : Brau Edicions, 2023