Gerard Sala i Rosselló : pintura, escultura i poesia / text: Eusebi Puigdemunt i Puig
Puigdemont i Puig, Eusebi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 351 (juliol-agost 2025), p. 38-39 : il. (Biografia) 

Julià de Jòdar : donar veu als vulnerables / una entrevista de Felix Edo Tena ; fotografies de Vinyet Peñarroya
Edo Tena, Felix


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 783 (març 2025), p. 8-13 : il.

Troballa d'un carnet del montblanquí Joan Abella Masdeu, habitant a Badalona (1959) / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Foradot. Montblanc, núm. 151 (desembre 2025), p. 10

Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l'extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo / Iñaki Moreno i Exposito
Moreno Exposito, Iñaki


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 310-331 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Arran de la intervenció arqueològica efectuada entre els anys 2016 i 2017, vinculada a la construcció del lateral nord de l'autopista C-31 al seu pas per Badalona, s'ha pogut ampliar la ciutat romana de Baetulo en dues illes més en direcció muntanya a banda i banda del cardo maximus. Aquestes noves troballes obliguen a replantejar la planta i morfologia de la ciutat romana en el seu conjunt.

La Terrisseria del carrer Pujol: una "figlina" artesanal d'època tardorepublicana a "Baetulo" / Clara Forn
Forn i Perramon, Clara


En: 272018 Figlinae Hispaniae : nuevas aportaciones al estudio de los talleres cerámicos de la Hispania romana. Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2018

Tío Curro : la trayectoria de un gitano de paz / Antonio Carmona Fernández ; [editor: Pedro Casermeiro]
Carmona Fernández, Antonio


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials i Inclusió, Programa del Poble Gitano, 2025
80 p. ; 21 cm (Rromano Seripen, 2) 
També disponible la versió en línia.

Relat de la trajectòria vital d'Antonio Carmona Fernández, un referent dels valors i la ideologia de la cultura gitana a Catalunya, membre del Consell Assessor del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya.

Tío Curro : la trajectòria d'un gitano de pau / Antonio Carmona Fernández ; [editor: Pedro Casermeiro]
Carmona Fernández, Antonio


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament de Drets Socials i Inclusió, Programa del Poble Gitano, 2025
78 p. ; 21 cm (Rromano Seripen, 1) 
També disponible la versió en línia.

Relat de la trajectòria vital d'Antonio Carmona Fernández, un referent dels valors i la ideologia de la cultura gitana a Catalunya, membre del Consell Assessor del Poble Gitano de la Generalitat de Catalunya.

Joan Parera Casanovas (1884-1939), creador de la marca Varon Dandy / Núria Casals
Casals Cortés, Núria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 7-41 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquesta ponència fa una aproximació a la figura de l'empresari Joan Parera Casanovas (Granollers, 1884 - Barcelona, 1939), que l'any 1912 va adquirir una petita fàbrica de perfums de Badalona i la convertí en una de les més destacades del país. La marca Varon Dandy per a homes, que va crear el 1922 i anuncià amb campanyes publicitàries importants a la premsa i a la ràdio, tindria en el futur una gran projecció internacional, sobretot als mercats de l'Amèrica Central i del Sud. Entre altres marques conegudes, va produir també Tentación i Cocaína en flor, dissenyades exclusivament per a dones, la colònia Pin's, orientada a tota la família, i Gong. Resident a Badalo-na des del començament del segle XX, sempre va mantenir el contacte amb Granollers, participant de la seva vida cultural i social, i es va convertir en un dels seus benefactors, motiu pel qual l'any 1934 en va ser nomenat fill predilecte.

La Indústria de l'os a l'entorn del decumanus de Baetulo / Maria Font Puigsech, Esther Gurri Costa
Font Puigsech, Maria


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 7-34 : il.
Notes. Bibliografia.

Aquest article sintetitza la recerca d'un treball de final de grau sobre la indústria òssia de la ciutat romana de Baetulo i un aprofundiment posterior. L'estudi es focalitza, sobretot, en la classificació tipològica i funcional dels objectes estudiats, apareguts al decumanus maximus de la ciutat romana, on es va localitzar un taller d'os amb nombroses restes de la producció d'aquesta indústria. També s'analitza el coneixement de l'artesania de l'os i les diferents zones de producció localitzades arreu de la península Ibèrica i en una part de França.

Temps i comunitat a la festa de Badalona : les campanes de Santa Maria i el seu toc manual al llarg dels segles XV-XX / Nil Rider Enrique
Rider Enrique, Nil


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 35-54 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

Les campanes han estat un instrument imprescindible per a la societat, com a mínim des dels segles XI i XII i, amb poca variació, fins a l'actualitat. La comunicació comunitària, feta des del campanar estant, és vigent des de l'edat mitjana fins a la mecanització, ben entrat el segle XX. Inclús les hores civils, d'un rellotge suposadament municipal, sonen des de la mateixa torre de l'església. En aquest article es pretén repassar la història de les campanes de Santa Maria de Badalona i la producció del seu so, des de la baixa edat mitjana fins, pràcticament, els nostres dies. En resum, s'analitzarà el fenomen comunicatiu, i els mitjans que hi havia per fer-lo, des del campanar de Santa Maria.

Un Llinatge nouvingut a la Badalona del segle XV : els Leget / Carles Díaz Martí
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 55-81 : il.
Notes. Inclou apèndix documental.

El present treball dona a conèixer un conjunt de documentació que posa al descobert l'arribada d'un llinatge a Badalona a inici del segle XV: els Leget. D'una banda, Guillem Leget, ciutadà de Barcelona, va comprar el mas Gotmar, però no tindrà descendència masculina. De l'altra, Pere Leget, procedent de Granollers, es va unir en segones núpcies amb un pubilla de Badalona, on va exercir de ferrer. Com que els seus fills i nets es van casar amb joves d'altres famílies de la població o de la rodalia, aquesta branca es va assentar amb força a la localitat.

La Masia de Ca l'Andal : 10 segles d'història d'aquesta finca de propietat municipal / M. Dolors Nieto Sabater
Nieto i Sabater, M. Dolors


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 82-101 : il.
Notes.

La masia de Ca l'Andal, de propietat municipal des de l'any 2008, destinada a ser un equipament públic (encara a determinar) al barri de Bufalà, és un dels edificis més singulars i amb més història de la ciutat. A l'article es detalla com és i què caracteritza l'edifici actual i, s'analitzen les accions que s'hi han dut a terme al llarg dels segles des del que semblen els seus inicis al segle XI, fins a l'actual segle XXI. També els propietaris i els usos per als quals ha servit. L'objectiu és conèixer com més millor aquest edifici del patrimoni historicoartístic de Badalona, tenir elements per apreciar-lo, posar-lo en valor, saber-lo conservar i disposar de bona informació a considerar quan s'hagin de decidir les actuacions de reforma i consolidació que caldrà fer-hi abans de rehabilitar-lo i adequar-lo a l'equipament públic que es determini.

Les Lliçons de català de Baldiri Faura, un badaloní amic de Pompeu Fabra / Josep Faura i Pujol, Neus Faura i Pujol
Díaz i Martí, Carles


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 9 (2024) , p. 102-117 : il.
Bibliografia. Notes.

Baldiri Faura i Badia (1898-1985) va ser un badaloní d'adopció, però de soca-rel com a resultat, des de ben jove, d'una profunda vinculació amb la ciutat a través de l'associacionisme cultural. Va conèixer personalment Pompeu Fabra, de qui va rebre una notable influència tant en la seva professió, relacionada amb les arts gràfiques, com en el seu amor i interès per la llengua catalana. Va arribar a ser un expert en la reforma lingüística fabriana, que va contribuir a donar a conèixer i a estendre mitjançant la supervisió de textos i la docència. Durant el règim franquista va afrontar amb prudència la situació de repressió generalitzada, malgrat que mai no van decaure ni el seu interès per la llengua ni el compromís en la seva recuperació. Les Lliçons de català són la mostra més evident de la formació lingüística i del vessant didàctic de l'autor, i en aquest article les fem objecte d'una anàlisi i d'una valoració.

Records / Josep Maria Elias Sors
Elias Sors, Josep Maria


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 11 (desembre 2021), p. 5-17: il.

Entrevista amb el Dr. Pere Alberch, director del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid / Jordi Nebot
Nebot i Obon, Jordi


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 6 (1991) , p. 69-73 : il.

Monestir de Sant Jeroni de la Murtra / Itinerari i notes: Juanjo Fernández
Fernández, Juanjo


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 6 (desembre 2016), p. 49-52 : il. (Dossier. Monetirs i ermites, 3) 
Bibliografia.

José Matamoros, de quan nosaltres erem emigrants / Vicent Matamoros, Ramon Adell
Matamoros Sanz, Vicent


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 70 (setembre-octubre 2002), p. 16-17 : il. (Oficis i costums) 

Consum d'embotits en època romana. Del registre arqueològic a la divulgació històrica / Albert Masat, Clara Forn
Masat Barcina, Albert


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 141-147 : il.
Resums en català i anglès.

L'activitat humana, sovint, no deixa un registre intel·ligible. És per aquest motiu que la metodologia utilitzada per l'arqueologia experimental és l'adequada per tal de verificar o rebatre hipòtesis a partir de processos productius i d'estris que no han perdurat, com és el cas de l'elaboració i el consum de viandes. A través de les dades de què disposem procedents d'un abocador d'ossos, recrearem la preparació i el processament de la carn per elaborar embotits a partir de les receptes d'Apici, amb l'objectiu de comparar el registre del nostre procés amb el de les restes arqueològiques, així com també recuperar el gust, la textura i l'olor de la cuina romana per finalment poder-los presentar al públic.

Arqueología experimental en el Museo, una experiencia sensorial / Clara Forn, Esther Espejo
Forn i Perramon, Clara


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 155-161 : il.
Resums en castellà i anglès.

Des de 2006, el museu de Badalona ha renovat tots els espais visitables de la ciutat romana de Baetulo amb una proposta museogràfica que estimula els sentits del visitant i cregui un discurs centrat en la història de la vida quotidiana. Aquest nou enfocament ha convertit a l'usuari del museu, en actor principal d'una experiència, situant-lo en un espai envolupant. Al mateix temps, el museu ha creat una línia de divulgació amb l'objectiu de transmetre el llegat romà a través de l'experimentació.

Thymiateria en forma de cap femení la Laietània / Pedro Otiña Hermoso
Otiña Hermoso, Pedro


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 18 (1996) , p. 5-22 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.