Els Prats (II): espais de memòria que cal protegir : la recerca del tems perdut / Adrià Sancho
Sancho Fibla, Adrià


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 81 (novembre-desembre 2004), p. 16-17: il. (Cultura) 

Els Prats, espai privilegiat entre la serra del Montsià i la línia de costa : arquitectura / Ardià Sancho Fibla
Sancho Fibla, Adrià


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 80 (setembre-octubre 2004), p. 18-19: il. (Cultura) 

[Agressions al territori]



En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 77 (gener-febrer 2004), p. 6-8 : il. (Dossier) 

El Codolar: la dolça cintura del mar / Agustí Bel
Bel i Beltran, Agustí


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 64 (estiu 2001), p. 14-15 : il. (Arrels) 

El Desenvolupament costaner a cavall entre Catalunya i el País Valencià : Xerrada del 24/4/99 dins les Jornades de Sant Jordi / [Joan-Vicent Sanz i Agustí Bel]
Sanz i Sancho, Joan Vicenç


En: Lo Rafal. Alcanar. Època 1, núm. 53 (abril-maig 1999), p. 21-25 : il. (Jornades) 

Evidències de dues antigues infraestructures portuàries : els embarcadors de la Roca Plana i del Miracle a Tarragona / Anna Gutiérrez Garcia-M., Jordi López Vilar, Gerard Martí Estrada, Patricia Terrado Ortuño



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 41 (2019) , p. 127-142 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En aquest article es presenten dos testimonis arqueològics documentats en indrets de la costa tarragonina que es relacionen directament amb activitats d'embarcament/desembarcament a l'entorn de l'antiga Tàrraco Són La Roca Plana, situada prop de la pedrera del Mèdol, que només s'entén com a moll de càrrega dels blocs de la pedrera del Mèdol destinats a la ciutat; i la Punta del Miracle, d'on es té constància d'un embarcador en el segle XVII i on A Schulten van localitzar-hi retalls de cronologia incerta La troballa subaquàtica, just davant d'aquest darrer indret, d'un conjunt de fragments de columna de granit de la Tròade juntament amb ceràmica potser d'època romana suggereixen que aquesta infraestructura ja estava en ús a l'Antiguitat, moment en què juntament amb La Roca Plana podria haver format part d'un mateix sistema portuari.

Del Pirineu al mar: faroners del Pallars Sobirà, l'Aran i la Jacetània / David Moré i Aguirre
Moré Aguirre, David


En: 229422 Accions dinamitzadores al Pirineu : divuitenes Trobades Culturals Pirinenques. Andorra : Societat Andorrana de Ciències, 2022. p. 65-78


En el present article oferim una primera part amb una necessària introducció a la realitat de la senyalització marítima a Espanya; i tot seguit, presentem la trajectòria personal i professional de tres faroners nascuts al Pirineu que desenvoluparen la seva carrera professional a tocar de la mar, en indrets ben diversos i allunyats els uns dels altres.

Projectes de trasllat terra endins del tren del litoral. Propostes raonables o fantasioses? / Xavier Nubiola de Castellarnau
Nubiola de Castellarnau, Xavier


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 145-156
 (Comunicacions) 

Les afectacions de les infraestructures costaneres per fenòmens naturals com temporals marítims i fortes pluges s'han produït sempre. El tren construït sobre els sorrals de la platja, des del seu inici ha hagut de protegir-se amb esculleres de pedra que han estat reparades una vegada i una altra. La novetat ara és la regressió irreversible de la sorra que, a més d'afectar negativament el turisme, representa una manca de protecció als temporals. En la situació actual conflueixen tant factors artificials com naturals que la fan insostenible i requereixen intervencions urgents tan a curt termini com a llarg termini. La majoria dels municipis prioritzen la consolidació de les platges a traslladar o soterrar la via del tren, ja que han estat desestimades totes les propostes fetes fins ara per manca de consens, el cas es que cada actor només es preocupa pels seus interessos malgrat les contínues advertències dels científics.

Comunicar-se arran de mar. Aproximació a les vies terrestres de la costa central catalana / Teresa Navas Ferrer
Navas i Ferrer, Teresa


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 7-23
 (Ponència) 

El sistema de transports modern a Catalunya va començar a configurar-se amb l'obertura d'unes primeres carreteres de llargs recorreguts les quals obeïen a una planificació viària inclosa en el que s'ha anomenat el programa il·lustrat esbossat des de les primeres dècades del segle XVIII. Com bé ha sintetitzat Vicenç Casals recentment, l'entrada de la dinastia dels Borbons a Espanya no només va comportar reformes polítiques, administratives i militars sinó que aviat va configurar una estratègia de foment de la producció que es va desplegar, entre altres aspectes, en la construcció de noves infraestructures territorials que eren l'instrument imprescindible de la consideració del territori com a recurs socioeconòmic per a la transformació de la societat heretada. El programa il·lustrat d'obres públiques es va començar a concretar a mitjan segle XVIII i va arribar al seu més gran desenvolupament durant el regnat de Carles III. En el cas de Catalunya es pot resseguir per la previsió i execució d'obres diverses com van ser l'abastament d'aigües a poblacions, intervencions urbanístiques i les propostes poc reeixides de canals de navegació per a transport de mercaderies i, també, de regadiu. Obres entre les quals va excel·lir la construcció de noves carreteres, deutores d'una estratègia territorial d'ampli abast, tant de control polític i administratiu com per beneficiar les transaccions comercials, que pretenia unir el centre peninsular i seu de la monarquia espanyola amb les ciutats portuàries i punts fronterers més importants del Regne d'Espanya. La missió va quedar sancionada amb un reial decret de l'any 1761 que dictaminava fer camins rectes i sòlids, és a dir, el que després s'ha conegut com el Pla radial de carreteres reials amb origen a Madrid com a capital.

Alcanar medieval y el peligro piratico : notas acerca de la solidaridad litoral desde Peñíscola a Tortosa / Andrés Diaz Borràs
Diaz Borràs, Andrés


En: 134694 I Congrés d'Història d'Alcanar : Alcanar, 24, 25 i 26 de febrer de 1989 : 750è. aniversari de la Carta Pobla 1239-1989. Alcanar : Ajuntament d'Alcanar, DL 1990. p. 69-85

Inclou apèndix documental.

Els Ecosistemes aquàtics al Delta de l'Ebre / Camp d'aprenentatge del Delta de l'Ebre

Camp d'Aprenentatge del Delta de l'Ebre.


En: 192592 VII Simposi sobre l'Ensenyament de les Ciències Naturals : Tortosa, 7, 8 i 9 d'abril de 2005. [S.l.] : [s.n.], 2005. p. 46-60

A peu pel litoral : seixanta rutes amb tot allò que us cal saber per conèixer els millors racons de la costa catalana, des de Salses fins a Sant Carles de la Ràpita



[Girona] : Presència, [2002]
173 p. : il. ; 26 cm

La Mar, el peix, la taula : cuina de marina / Lluís Millán i Roca
Millan i Roca, Lluís


Sant Carles de la Ràpita : [s.n.], 1994
1 portafolis (10 f.) : il. ; 33 cm
Discurs llegit en la sessió inaugural del Segon Congrés Català de Cuina. Text mecanoscrit.

Pesca i aqüicultura : 1990



Tarragona : Biblioteca Pública de Tarragona, 1990
1 vol. ; 32 cm
Inclou informació sobre: denominació de qualitat peix blau de Tarragona, tensions entre pesca del cèrcol i de l'arrossegament, vedes i xarxes selectives, Escola de Capacitació Pesquera de Cambrils, Comfraria de Pescadors de Cambrils, Centre d'Aqüicultura de Sant Carles de la Ràpita, OPAFMAR, conflictes entre piscifactories i arrossers, cultius marins.

Recull de notícies i articles de premsa d'àmbit local, comarcal i nacional.

Prevalencia del protozoo parásito Marteilia refringens en las poblaciones de ostra plana (Ostrea edulis L.) del Maresme (NE Barcelona) / V. Riera, Mercè Dufort i Coll
Riera, V.


En: Actas del V Congreso Nacional de Acuicultura, Sant Carles de la Ràpita, 10-13 mayo. [Sant Carles de la Ràpita] : [s.n.], 1995. p. 242-247

Bibliografia.

Las Salinas de la Trinidad en San Carlos de la Rápita / Francisco Rubio
Rubio, Francisco


En: Ibérica : el progreso de las ciencias y de sus aplicaciones. Año III, Tomo II, Vol. VI, N. 148 (28 oct. 1916), p. 280-283 : il.

IV Reunión Ibérica sobre Fitoplancton Tóxico y Biotoxinas : actas de la reunión

Reunión Ibérica sobre Fitoplancton Tóxico y Biotoxinas (4rt : 1995 : Sant Carles de la Ràpita )


Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Direcció General de Pesca Marítima, DL 1996
206 p. : il., gràf. ; 29 cm
Índex. A la part superior de la portada : Centre Nacional d'Aqüicultura, Sant Carles de la Ràpita, Montsià.

Puerto de San Carlos de la Rápita [Material cartogràfic] / [Instituto Hidrográfico de la Marina]

Instituto Hidrográfico de la Marina.


Cádiz : Instituto Hidrográfico de la Marina, 1976
1 Carta nàutica : col. ; 73 * 48 cm
Carta número 3713 del Catálogo de cartas nauticas del Instituto Hidrográfico de la Marina. Escala 1:5000. en el paral·lel 40 37'; proj. MERCATOR. Declinació de l'agulla per l'any 1978: 4 graus 37'4 NW. Decrement anual 4'9 aproximadament. 2à impressió de 1978. Conté: Sondes i altituts en metres referides les primeres a la major baixamar i les segones al nivell mig del mar. Conté: Llums i naufragis més importants. Conté: Correccions fins l' 04/03/95.

L'Escola a casa Mira què fem! 13 [Enregistrament de vídeo]



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Programa de Mitjans Audiovisuals, 1997
1 videocasset (VHS) : col. (PAL), so (Vídeos didàctics. Mira què fem!, 13) 
Conté: 1.- Apropar el món de l'art a l'escola... CEIP Carme Simó de Sabadell ; 2.- Per tal de commemorar els 75 anys de la seva existència, fem un repàs a la història de l'Escola del Mar de Barcelona... ; 3.- Al CEIP Can Puig de Banyoles porten a terme un projecte interdisciplinari d'horticultura i jardineria... ; 4.- El model d'organització escolar tradicional sovint és qüestionat perquè no sempre respon a les necessitats reals dels alumnes... CEIP Font d'en Fargas de Barcelona ; 5.- A l'IES Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita és pràctica comuna la combinació entre el laboratori i el medi natural viu...

Costa de Azahar castellonense: La Tinença de Benifassà [Enregistrament de vídeo] [Fitxer informàtic]



2013
1 recurs electònic (vídeo)
16 mm. Color (negatiu).Blanc i negre (positiu). Muda 8'37''.

Imatges de Benicàssim i reportatge sobre la Tinença de Benifassà, paisatges, pobles, embassament d'Ulldecona.