Joan Prat Pons (Manresa 1893-1973), dues vegades alcalde



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 165 (tardor 2025), p. 56-57 : il. (Història gràfica) 

De Castell a Mesón del Castillo



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 66-69 : il. (Història gràfica) 

Serà l'Ajuntament de Berga, amb motiu de l'atermenament de la finca el 25 de novembre de 1925, un cop adquirit el castell, qui el rebatejarà oficialment en inscriure "El denominado propiamente Castillo de San Fernando". De fet, el juliol del mateix any l'Ajuntament ja havia publicat l'anunci de la subhasta del "histórico Castillo de San Fernando", que finalment l'any 1945 adquiriria el joier italià Mario Messaggi. Inaugurat el "Mesón del Castillo" el 1951, l'hotel del castell, que es mantindria obert durant més de trenta anys, acabaria de consagrar l'ús de la denominació "Castillo de San Fernando". Un cop adquirida la major part de l'antiga fortalesa per part del Consell Comarcal del Berguedà, l'any 1988, el nom del castell es catalanitzarà convenientment esdevenint "Castell de Sant Ferran".

El Sometent



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 67-69 : il. (Història gràfica) 

La Gent de La Plana



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 162 (hivern 2024), p. 52-54 : il. (Història gràfica) 

A finals del segle XIX, el propietari de la masia Obiols va vendre part dels terrenys de la seva finca propers al riu, al fabricant tèxtil de Casserres Miquel Roca i Noguera. El 1892, aquest empresari juntament amb Esteve Monegal varen demanar permís per utilitzar les aigües del Llobregat, aconseguint 3.500 l/seg per a la nova fàbrica de La Plana i 1.500 per reforçar el salt de L'Ametlla de Monegal, avui dita de Casserres.

Reportatge fotogràfic de Ramon Solà Conangla : el funeral de Mn. Morta, rector de Navàs. 20 d'octubre 1934 / Jesús Solà Sensada, Rosa Serra Rotés
Solà Sensada, Jesús


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 23-30: il. (Història gràfica) 

Ramon Solà Conangla (Castelladral 1914- L'Ametlla de Merola 2004) tenia 19 anys quan va agafar la càmera fotogràfica i, decidit, va encaminar-se a Navàs disposat a fer un extens reportatge sobre el funeral de Mossèn Josep Morta, rector de Navàs, assassinat el 6 d'octubre; era el dijous 20 de desembre de 1934. Dos mesos abans, el 8 d'octubre Navàs ja havia viscut un funeral multitudinari seguit de l'enterrament del seu rector.

Juliol de 1840 : els liberals ocupen Berga / Arxiu Familiar Galderic Safont



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 43, núm. 161 (tardor 2024), p. 69-72 (Història gràfica) 

Els Deportats hospitalencs als camps nazis : de l'oblit a la vida quotidiana / Tania González Cantera
González Cantera, Tania


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 71-86 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Des del tardofranquisme, l'Hospitalet de Llobregat s'ha caracteritzat per ser una ciutat pioneraen la recuperació de la memòria històrica i democràtica, impulsada per la seva potent xarxa associativa. No obstant això, la història dels deportats de la ciutat i dels seus familiars va quedar en l'oblit durant diverses dècades, a l'ombra de les víctimes del franquisme.L'any 2006, els investigadors Pep Ribas i Enric Gil van realitzar un primer estudi sobre el tema, traient a la llum 54 històries. Aquest estudi va ser revisat i actualitzat l'any 2019, en el marc de les beques de recerca que el museu local convoca anualment, elevant la xifra a 67 persones. Ambposterioritat, les institucions locals han apostat per acostar a la ciuta-dania els casos dels seus conveïns a través de diferents mesures que tenen com a eixos principals el museu local, l'espai públic i els centres escolars. El primer homenatge ha estat la producció d'una exposició de caràcter temporal en el Museu de l'Hospitalet, on es podien consultar diferents entrevistes als deportats i objectes personals cedits pels famili-ars. De manera paral·lela a la preparació de l'exposició, s'ha desenvolupat el projecte per a la col·locació de les llambordes de la memòria ostolpersteine.Mitjançant l'emplaçament de les stolpersteineen l'espai públic, el record de les víctimes hospitalenques del nazisme serà viu ja que estarà present en el dia a dia dels veïns i veïnes.Finalment, s'està treballant en les potencialitats didàctiques d'aquest tema a les aules. La idea provisional és que s'assigni una o diverses plaques al centre escolar més pròxim perquè s'encarreguin de la seva 'custòdia', és a dir, perquè siguin els jovesalumnes els responsables a col·locar, netejari mantenir les stolpersteineen bon estat.

Ruinas de guerras olvidadas. Arqueología y patrimonio de las guerras carlistas en Catalunya / Gorka Martín-Echebarría, Xavier Rubio-Campillo
Martín Etxebarria, Gorka


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 87-108 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

El Descobriment d'un patrimoni ocult : el cas dels refugis antiaèris de Barcelona / Ana Laura Bertero Mastrangelo
Bertero Mastrangelo, Ana Laura


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 139-154 : il. (Història i arqueologia) 
Notes. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

Projecte d'intervenció arqueològica al niu per fusell metrallador de l'Aldea (Tarragona) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 155-164 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Després de la troballa al 2021 d'un niu per fusell metrallador a la vora del riu Ebre per part de l'Ajuntament de l'Aldea, l'agost de 2023 vam portar a terme la seva intervenció arqueològica, recuperant d'aquesta manera aquest singular vestigi de la Guerra Civil.

Making Public History of the Spanish Civil Wa r: A Theoretical-Didactic Approach to the Case of the Air-Raid Shelters of Barcelona / Andrés Besolí
Besoli i Martín, Andreu


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 186-198 : il. (Història i arqueologia) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

La història pública dels passats difícils i els seus llegats materials planteja alguns dilemes i reptes en termes de conceptualització, metodologia, pràctica i fins i tot ètica. Concretament, la mediació didàctica del coneixement i la memòria de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) en entorns públics és el tema central d'aquest article. Per fer-ho, es discuteix l'estudi de cas dels refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona a la llum de diferents perspectives i tradicions acadèmiques de la didàctica de la història. Finalment, s'extreuen algunes conclusions sobre les estratègies i els recursos de difusió social utilitzats per potenciar la visibilitat i el didactisme d'aquest patrimoni subterrani al servei de la història pública i la memòria col·lectiva.

Bernard Abramofsky : la ejecución de un Lincoln "La Guerra es una cosa insana y la gente no siempre, pero generalmente, hace locuras" / Alfonso López Borgoñoz
López Borgoñoz, Alfonso


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 199-224 : il. (Història i arqueologia) 
Notes. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Bernard Abramofsky va ser un brigadista novaiorquès, nascut en una família jueva obrera i esquerrana. Vinculat a organitzacions comunistes, l'apassionava ser actor i música popular. Amb altres amics com Harry Malefsky i Ernie Arion va formar un grup juvenil de música i vaudeville aficionat. Va estar a l'exèrcit destinat 3 anys a les Filipines, tornant el 1936. Al febrer de 1937 va viatjar com a voluntari a Espanya amb amics, actors i músics coneguts seus. A Espanya va tornar a organitzar un grup musical, que tocava a cada poble. El problema va arribar quan a Brunete va morir el seu amic Arion i poc després Malefsky. Aleshores va desertar. Amb els brigadistes Wallach i Rotter va fugir a València i Barcelona, ??i els van enxampar, sent tornats al capdavant, Bernard va tornar a desertar diverses vegades. Finalment el van enviar amb la seva companyia, on va ser un dels pocs nord-americans executats pels seus companys (com ho va ser Wallach), després d'una decisió extrajudicial del comandament del batalló.

Mirades sobre el carlisme des del Berguedà : IX Simposi d'Història del Carlisme : Avià, 10 de maig de 2025 / [a cura de Daniel Montañà i Buchaca, Josep Rafart i Canals]

Simposi d'Història del Carlisme (9è : 2025 : Avià )


Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2025]
161 p. : il. ; 24 cm (Història del Carlisme, 15) 
Bibliografia.
ISBN 9788412961324

Conté:
- 272680  Montañà i Buchaca. Daniel. El General Ramon Cabrera a Berga : el final de la Primera Guerra Carlina a Catalunya.
- 272681  Torrents i Juncà. Joan. Els Monuments en record de les víctimes de la darrera carlinada a Osona i el Ripollès.
- 272682  Masnou Campañà. Laia. "A los defensores de la libertad": les víctimes de la Tercera Guerra Carlina a la memòria pública d'Igualada (1879-1919).
- 272683  Sales Badal. Marc. Les Autoritats i la Guerra del "Groc": bans i disposicions al Maestrat durant la revolta de 1842-1844.
- 272684  Ortiz Gordillo. Ivan. La "Amézcua Catalana" : l'organització carlina a la Catalunya Meridional (1833-1840).
- 272685  Boix Besora. Nil. El Mariscal Josep Maria Colubí i Gomila (1785-1853): esbós biogràfic d'un militar liberal moderat a Catalunya.

Capitostos carlins, combats, òbits, testaments i ninots berguedans : VIII Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 4 de maig de 2024 / [a cura de Daniel Montañà i Buchaca, Josep Rafart i Canals]

Simposi d'Història del Carlisme (8è : 2024 : Avià )


Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2024]
146 p. : il. ; 24 cm (Història del Carlisme, 14) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788412517767

L'Ajuntament Vell i Can Roc. Dues històries



Santa Coloma de Cervelló : Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, 2025
85 p. ; 24 cm (Plecs Locals d'Història, 8) 

Hi ha edificis que són molt més que pedra i teula: són la memòria viva d'un poble, el fil que uneix generacions i records. Aquests nous Plecs Locals d'Història neixen amb la voluntat de posar en valor dos d'aquests espai únics de Santa Coloma de Cervelló: l'Ajuntament Vell i la masia de Can Roc. No són només testimonis muts del pas el temps, sinó escenaris de mil històries petites i grans: de celebracions, decisions, jocs d'infantesa, treball al camp...En definitiva, de vida compartida. (Editorial).

Ruinas del antiguo pueblo de Oleastrum : manuscrit inèdit de 1865 conservat a la Real Academia de la Historia, Madrid / Bonaventura Hernández Sanahuja ; introducció, edició i notes a cura de Jaume Massó i Joan Menchon
Hernández Sanahuja, Bonaventura


L'Hospitalet de l'Infant : Foment Cultural, 1991
31 p. : il. ; 22 cm (Quaderns d'història local, 1) 
Títol a la coberta: L'Hospitalet i Oleastrum.

Homenatge a M. Antònia Ferrer i Bosch



Tarragona : Àrea d'Història Contemporània, 1991
302 p. ; 24 cm (Quaderns d'història contemporània) 
Textos en català i castellà.

Conté:
- 271210  Vallverdú i Martí. Robert. La Batalla "sorpresa" de L'Aleixar. Anàlisi sociològica dels guerrillers carlins.

El "Cabecilla Masgoret" de Fullleda i els germans Masgoret Macip a la tercera guerra carlina / Santi Arbós i Gabarró
Arbós i Gabarró, Santi


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 9-16 : il. (El riu de la història) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

Els Soldats garriguencs malalts, ferits i morts : que passen per l'Hospital General de Catalunya de Barcelona entre el 18 de juliol de 1936 i el dia 1 d'abril de 1939 i posteriors / Gerard Bellmunt Quintana
Bellmunt Quintana, Gerard


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 17-30 : il. (El riu de la història) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.

Josep Boldú i Segarra (1912-1999) : un separatista borgenc a la resistència francesa contra l'ocupació nazi / Ferran Dalmau i Vilella
Dalmau Vilella, Ferran


En: Garriga. Borges Blanques, núm. 2 (2024) , p. 31-37 : il. (El riu de la història) 
Número monogràfic. Dossier Juneda : pels camins de l'aigua (2a. Jornada Garriga). Notes i bibliografia.