Els Pedrolo, una nissaga de mestres picapedrers i les seves obres a Cervera, Conesa, Tàrrega i el Monestir de Bellpuig de les Avellanes / Jaume Felip Sánchez
Felip i Sánchez, Jaume


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 26-72 : il. (Història Medieval) 
Notes. Inclou apèndix documental.

Estudi que aporta dades inèdites, tan a nivell domèstic com professional, de la nissaga dels mestres Pedrolo, amb les seves intervencions a les noves esglésies parroquials de Cervera, Conesa, Verdú i Guimerà. Es defineix el catàleg escultòric de Guillem Pedrolo i el d'un mestre anònim relacionat amb els treballs de Guillem que podria ser, tal vegada, Pere Pedrolo, en especial s'analitza amb metodologia d'algorismes bidimensionals i escanejats tridimensionals el treball escultòric dels sepulcres comtals de Bellpuig de les Avellanes, actualment exiliats al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

El General carlí Josep Masgoret (1806-1877) : Un estudi crític sobre la seva biografia oficial / Manel Pelegrí Gavarró
Pelegrí Gavarró, Manel


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 87 (maig 2025), p. 3-48 : il. (Quaderns d'història) 
Notes a peu de pàgina. Fonts documentals. Resums en català i anglès.

Aquest article pretén argumentar, des d'un punt de vista de la genealogia, tant la filiació del general carlí Masgoret, considerant un altre segon cognom, com l'assignació de la seva data de naixement i mort, amb les dates que ens ofereixen les inscripcions sacres de l'Arxiu de l'Arquebisbat de Tarragona, els registres de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp i les notícies que se'n van fer ressò en aquella època del segle XIX a Tarragona i a Espanya.

Promoció artística, religiositat i immigració francesa en el cas de la vila de Cardona: els Noalles i els molins dels Horts o de la Costa (1520-1626) / Andreu Galera i Pedrosa
Galera i Pedrosa, Andreu


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 8-15 : il. (Història) 

Amb el present treball volem endinsar-nos en l'estudi de la població arribada a Cardona en el decurs del segle XVI provinent del migdia francès i la seva incidència a escala local pel que fa als àmbits econòmic, social i cultural. Per a fer-ho, ens centrarem en la família dels Noalles i la seva evolució en el decurs de tres generacions, per passar de la condició de nouvinguts fins assolir l'estatus d'hisendats que participaren de l'administració ducal i la governació comunal, a la vegada que patrocinaren les arts a través de la seva espiritualitat i les fundacions pietoses de caire expiatori.

L'Empremta de la família Pedret a la història del vidre a Cervelló / Isabel Maria Pedret
Pedret, Isabel Maria


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 18 (setembre 2025), p. 5-9 : il.

La Família Gispert a Cervelló / Rosaura Serra
Serra, Rosaura


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 18 (setembre 2025), p. 16-17 : il.

Història de la urbanització Can Guitart Vell / Rosaura Serra
Serra, Rosaura


En: El Gresol : butlletí del Grup de Recerca de Cervelló. Cervelló, núm. 17 (abril 2025), p. 5-7 : il.

Manolita Carreras Duran (1884-1963). Lletres de dona que el passat ens retorna / Rosa Maria Gil Tort
Gil i Tort, Rosa Maria


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 24 (juny 2025), p. 17-21 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

Les Famílies de Sidamon. Un estudi genealògic (s. XIV-XX) / Joan Antoni Gómez Marsol, Teresa Grañó Costa
Gómez Marsol, Joan Antoni


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 109-118 (Articles) 

Aquest treball d'investigació genealògica busca conèixer l'evolució de les famílies de Sidamon en un període que va des del segle XIV fins a principis de segle XX. Aquest fet ha implicat seguir una línia d'avantpassats i descendents durant diverses generacions en les quals s'han identificat aquells cognoms que han aconseguit perdurar en aquest municipi del Pla d'Urgell.

Mossèn Joan Badaró i Torravella. Un intel·lectual canetenc del segle XIX / Francesc Rodríguez Santos
Rodríguez Santos, Francesc


En: El Sot de l'Aubó. Canet de Mar, núm. 93 (setembre 2025), p. 26-31 : il.
Notes. Títols i resums en català i anglès.

El present article vol recuperar la figura de Mossèn Joan Badaró i Torravella. És un d'aquells il·lustres canetencs desconeguts i oblidats de la nostra història com a poble. Fou un personatge destacat durant el segle XIX per ser polifacètic i per la seva gran intel·lectualitat i dedicació envers els altres. Tot i fer carrera eclesiàstica, també es decantà per tres grans àmbits i passions: la música, la botànica i la pedagogia.

La Família Bosch de la Jonquera : patrimoni agrari i influència política (1819-1936) / Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 86 (2025) , p. 55-80 (Herència i mèrit en les elits contemporànies) 
Notes a peu de pàgina.

Les quatre generacions estudiades de la família Bosch, hisendats, amb masos i finques arreu de la geografia empordanesa i, més tard, vallespirenca, representen un cas, durant el segle xix, de la vocació d'aquests propietaris rendistes d'ocupar càrrecs polítics en el context del nou ordre liberal. Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor jonquerenc nascut a Prats de Molló -més enllà del seu impacte literari- es va implicar en afers capitals de la seva època. Amb clara consciència de classe van estar a llocs clau, van ser el node d'una àmplia xarxa de relacions i van participar en associacions agràries en defensa dels drets de propietat. La seva trajectòria, especialment amb Bosch Armet, és un exemple del declivi dels hisendats.

Els Boixet, una família de mestres i docents. Aproximacióa la vida musical a Bellpuig als segles XVIII I XIX / Josep M. Salisi i Clos
Salisi i Clos, Josep Maria


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 38 (2024) , p. 101-131 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina.

La família Boixet fou una destacada nissaga de músics i docents assentada a Bellpuig provinent de terres de l'àrea solsonina. Desenvoluparen la seva tasca musical a la vila ducal així com en distintes poblacions de l'àmbit lleidatà, i fins i tot van arribar a França, on en reconegueren la vàlua. L'estudi dels distints membres de la nissaga, així com les composicions musicals que n'ha quedat, ens presenten una família ben formada musicalment i relacionada tant amb la pràctica musical com amb l'ensenyament.

Els Fages de Figueres. Advocats i hisendats en la construcció de la societat liberal (1808-1884) / [ressenya de] Joan Armangué Ribas
Coll Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 265-266 (Ressenyes) 
Intervenció de l'autor de la ressenya en l'acte de presentació del llibre al Casino Menetral de Figueres el 18 de juliol de 2025.
Ressenya de:
. Els Fages de Figueres. Advocats i hisendats en la construcció de la societat liberal (1808-1884) / Pere Gifre Ribas. Figueres : Ajuntament, 2024

Els Disset fills de Pere Rabadà i Eulàlia Mayné / Josep Santesmases i Ollé
Santesmases i Ollé, Josep


En: La Resclosa : estudis de la Vall del Gaià. Vila-rodona, núm. 29 (2025) , p. 81-166

Els Soler de Roset : una poderosa nissaga carlina de Pontons / Ivan Ortiz Gordillo
Ortiz Gordillo, Ivan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 143-164 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

L'article ofereix una visió dels moviments contrarevolucionaris a Catalunya a través d'una de les famílies que van abanderar la causa reialista i carlina al territori: els Soler de Roset. Aquesta família, originària del mas Soler de Roset (Pontons, Alt Penedès), constituïa un veritable llinatge de terratinents que, aparentment, va aconseguir consolidar una notable ascendència social al llarg del segle XVIII. Aquesta influència local es va fer especialment palesa a la serralada Prelitoral i entre els seus pobladors durant la primera meitat del segle XIX, en el context dels conflictes cívicomilitars que van sacsejar el país. Aquests esdeveniments van ser aprofitats per aquesta nissaga per enriquir-se, reforçar la seva posició social, consolidar les seves xarxes clientelars i incrementar el seu poder polític, essent cabdals en els darrers episodis de la primera i la segona carlinada.

Pere Anguera Magrinyà, un genealogista reusenc d'ara fa dos-cents anys / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Paratge : quaderns d'estudis de genealogia, heràldica, sigil·logràfica i nobiliària. Barcelona, núm. 20-21 (2007-2008) , p. 255-257 (Estudis breus) 
Resum en català, castellà, anglès i francès.

Notícia sobre les activitats i l'obra genealogista de Pere Anguera i Magrinyà, doctor en medicina de Reus a cavall dels segles XVIII i XIX, que treballà diferents fonts documentals tan de caire notarial com sacramental entre 1809 i 1828, aproximadament.

L'Heraldista Armand de Fluvià i la seva relació amb Riudoms / Jordi Manent i Tomàs
Manent i Tomàs, Jordi


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLVI, núm. 249 (juliol-setembre 2024), p. 32-35 : il. (Homenatge) 

Monogràfic Quer / reportage fotogràfic Josep Mª Ribas Prous



En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 256 (Marzo 1974), [18] p. : il.
Número monogràfic.

Bibliografia, genealogia i heràldica / P.F. de R.



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. 3a època. Any XI, núm. 208 (agost 1930), p. 213-215

Els Rovirosa d'Olèrdola, Sant Pere Molanta, Moja i Vilafranca del Penedès / Núria Raspall Rovirosa
Raspall i Rovirosa, Núria


En: El 3 de vuit. Vilafranca del Penedès (26 d'octubre 2018)

Segona part de l'estudi genealògic d'alguns matrimonis de la branca dels Rovirosa d'Olèrdola, Sant Pere Molanta, Moja i Vilafranca del Penede`s, que evidencia la consanguinitat entre aquestes famiïlies de manera repetida al llarg dels segles XVIII al XX, que parteix del segle XVI a Calafell.

Els Vincles dels Rovirosa amb el convent de Sant Ramon de Penyafort i altres ordres eclesiàstiques. Segles XVI al XVIII / Núria Raspall Rovirosa
Raspall i Rovirosa, Núria


En: El 3 de vuit. Vilafranca del Penedès, Núm. 1842 (5 de gener 2018), p. 18-19

Costum de les deixes dineràries per a la celebració d'oficis religiosos en diferents esglésies i convents per al descans etern de l'ànima del difunt, que recollien els testaments i que variaven des d'una durada determinada fins a la perpetuïtat, extretes de les últimes voluntats d'alguns Rovirosa. Desavinences entre el rector de la parròquia de Santa Margarida del Penedès i el prior del convent de Sant Ramon de Penyafort.