Casa natal de Salvador Dalí : la primera finestra al món / text de Roser Bech Padrosa i fotografies d'Enrique Marco
Bech Padrosa, Roser


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 275 (febrer 2025), p. 70-73 : il. (L'experiència) 

Lluís Gibert Romeu i el cinema amateur a Sant Joan Despí / Raúl Sanz Serrano
Sanz Serrano, Raúl


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 27 (2024) , p. 91-97 : il. (Articles) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Arqueologia d'un inventari : les finques de la salvaguarda al Vallès Oriental / text i fotografia: Ignasi Prat Altamira
Prat Altamira, Ignasi


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 509 (juny 2024), p. 32-37- il. (Espais i memòria) 

Imatges amb història de l'Arxiu / Jordi Drudis Lerin
Drudis Lerin, Jordi


En: Kesse: butlletí del Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver. Tarragona, núm. 55 (2023) , p. 90-96

Aquest article selecciona quatre documents del Centre d'Imatges de Tarragona, el qual custodia més d'un milió i mig de fotografies, i els acompanya d'una ressenya que n'amplia el coneixement i els situa en el seu context històric.

La Ricarda : patrimoni del conflicte / Isabel Graupera-Gargallo
Graupera Gargallo, Isabel


En: Tourism and Heritage Journal. Barcelona, núm. 6 (2024) , p. 141-161
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Estudi de cas de La Ricarda, residència familiar obra d'Antoni Bonet Castellana, situada al Prat de Llobregat. Se'n destaca la seva importància històrica i artística en el marc del patrimoni cultural català. És una mostra magnífica de l'arquitectura racionalista i es descriu la seva projecció i construcció durant el franquisme mentre l'arquitecte era a l'exili. Per altra banda, es posa en relació el Club 49 amb La Ricarda, escenari habitual de celebració d'esdeveniments de l'avantguarda artística barcelonina. Un dels objectius de l'article és identificar La Ricarda com un clar exemple de "patrimoni del conflicte", un conflicte que anirà associat a la història de la residència fins a l'actualitat. Es debat sobre el seu valor patrimonial, tant material com immaterial, i s'avalua la seva relació amb la comunitat local i el públic en general. Finalment, es proposa l'anàlisi de La Ricarda a mode de banc metodològic per tal que alumnes universitaris d'antropologia plantegin estratègies de dinamització sociocultural. La metodologia utilitzada a l'article es fonamenta en les tècniques d'investigació qualitativa.

Notícia de Joan Marly, veí de Llançà / Xavier López Andrés
López Andrés, Xavier


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 319-340 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

A partir de la imponent casa Marly de Llançà, aixecada el 1922, aquest treball fa una cerca de la família que la va fer construir, que porta a Joan Marly Deu, agent de duanes. Joan Marly tindrà un paper destacat a Llançà durant la Dictadura de Primo de Rivera, i quedarà de banda durant la República i la Guerra Civil, quan la casa Marly esdevindrà casa de colònies, més tard residència de la Sección Femenina i seu del Sindicat.

Can Mulà, el primer parc públic de Mollet / Jordi Bertran Duarte
Bertran i Duarte, Jordi


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 40 (gener 2025), p. 67-92 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'actual parc de Can Mulà, que acull la biblioteca, fou en origen una finca propietat de la família Ros. A la dècada de 1870, hi construeixen una torre residencial envoltada de jardí i hort. Poc després, l'any 1875, hi neix aquí Frederic Ros Sallent (Mollet del Vallès, 1875 - Barcelona, 1956), que esdevindrà un dels personatges més influents del Mollet de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1940, la família Ros se'n va a viure definitivament a Barcelona i la finca passa a ser un lloc d'estiueig i de trobada familiar. L'any 1961, s'inicia un conflicte d'interessos amb l'administració pública, quan aquesta qualifica una part de la finca com a zona verda. Després d'una llarga negociació i de moments d'incertesa, l'any 1975, es formalitza la donació de la finca per part dels hereus -Ramon i Frederic Ros Costa-Jussà- a l'Ajuntament. Entre les condicions, s'estableix que l'edifici -la torre- es destini a activitats culturals i que no s'edifiquin els exteriors. Aquell mateix any, per la Festa Major, s'obren al públic els espais exteriors, que esdevenen el primer parc públic de la ciutat. Anys després, el 1990, s'inaugura la biblioteca en l'edifici que havia estat la residència de la família Ros.

Can Manich : els orígens / Ramon Ferrerons
Farrerons, Ramon


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 14 (novembre 2024), p. 11-14 : il.
Notes a peu de pàgina.

Els Valls i la Torre dels Pardals / Carme Martín
Martín, Carme


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 13 (desembre 2023), p. 66-69 : il.
Fonts.

La Torre dels Pardals, de masia fortificada a torre amb accent noucentista i la família Valls al Guinardó.

Les Desconegudes torres Verdaguer al Carmel / Ana de Temple Salinas
Temple Salinas, Ana de


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 13 (desembre 2023), p. 77-80 : il.
Bibliografia.

Quatre cases, quatre històries / Joan Corbera
Corbera Palau, Joan


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 13 (desembre 2023), p. 88-97 : il.

Quan anem pel carrer, sovint descobrim antics edificis que han sobreviscut a la fal·lera constructora que ha transformat el Guinardó a partir dels anys seixanta. Edificis humils o elegants que van ser construïts al primer terç del segle XX. La dada més interessant és que la majoria d'aquests edificis varen ser impulsats per les mateixes persones que hi anaren a viure. Per aquesta raó, cada casa té un estil propi que reflecteix el tarannà i l'economia del seu promotor. Una manera de fer ciutat ben diferent de la massificació actual, en què tots els blocs de pisos s'assemblen, sense que els seus habitants hi hagin deixat cap rastre de la seva personalitat. Quan passem per davant d'un edifici antic ens entren ganes de conèixer els seus residents, que sovint són els hereus llunyans del propietari que el va fer construir. A començaments del segle XX, Barcelona va acollir homes i dones que buscaven una vida millor, després de fer llargs pelegrinatges. Volem saber d'on venien, de què treballaven, com vivien. i perquè construïen cases. En aquest article hem traspassat la porta de quatre edificis del Guinardó, molt diferents entre si, per conèixer les històries que amaguen.

Dues cases del carrer de Peris Mencheta i una escola d'art / Carlota Giménez
Giménez i Fernández, Carlota


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 12 (desembre 2022), p. 77-83 : il.

Les dues cases de la família Borras i el taller d'art la Nau.

El Mas Viladomat, l'altra gran finca del Guinardó / Juanjo Fernández
Fernández, Juanjo


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 13-19 : il.
Notes.

De les finques que van originar la urbanització del barri del Guinardó a principis del segle XX el Mas Viladomat era la més extensa. Salvador Riera havia comprat la finca del mas Guinardó el 1894. Va ser l'inici del projecte de parcel·lació de la zona de muntanya del municipi de Sant Martí de Provençals que continuaria amb la compra del mas Viladomat el 1896. Aquestes dues finques junt amb les propietats de Pere Borràs i altres promotors, formaven uns plans d'urbanització.

Les Cases Giol a Horta / Carme Martín
Martín, Carme


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 25-29 : il.
Notes.

Història de les cases Giol d'Horta.

El Barri de la Font d'en Fargues i les cases dels periodistes / Carlota Giménez
Giménez i Fernández, Carlota


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 30-43
Notes i bibliografia.

L'actual barri de la Font d'en Fargues es va començar a poblar a partir de començaments del segle XX amb cases sense pretensions a la part més alta dels terrenys de can Fargues, al vessant nord del turó de la Rovira, amb alguna casa de més envergadura més avall, tocant al passeig de Maragall. Cap el 1915 periodistes de la Cooperativa de Periodistes per a la construcció de cases barates van comprar uns terrenys al sector de l'inici del passeig de la Font de la Mulassa (després carrer de Peris Mencheta) i uns altres al sector entre carrer de Verdi (després de Pedrell) i el que després va ser l'avinguda de Frederic Rahola. Això va comportar que unes quantes famílies de periodistes construïssin catorze torres amb jardí en aquestes dues zones.

De l'Ateneu Català al Kasal Popular : el moviment okupa al Guinardó / Carles Sanz
Sanz, Carles


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 63-72 : il
Notes.

La Febre de les expropiacions / Susana Puertas
Puertas, Susana


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 59-62 : il (Miscel·lània) 

Exporpiacions del carrer de l'Oblit.

Club editor. El batec literari al Carmel / Marc Villoro
Villoro, Marc


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 11 (desembre 2021), p. 77-80 : il
Bibliografia.

Breu història del Club Editor i algunes notes bibogràfiques d'en Joan Sales i Vallès i na Núria Foch i Pi.

Els Milà de la Roca i el seu palau d'Horta / Carme Martín
Martín, Carme


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 10 (desembre 2020), p. 82-85 : il

Durant el segle XVIII alguns nobles i ciutadans de Barcelona amb un alt poder econòmic i/o polític, van escollir la vall d'Horta per construir la seva finca d'esbarjo, que era en l'època un signe distintiu important que posava en evidència el prestigi i domini social de la família. Els Milà de la Roca van ser uns d'ells. Molts d'aquests ciutadans van viatjar a les Amèriques a la fi de fer fortuna i situaven a germans i demés família en punts clau dels ports de les colònies per de controlar el mercat colonial. Alguns no van tenir sort però molts d'ells, denominats en la península indians, varen fer-se rics amb el comerç que s'hi va establir. Tractarem aquí com una d'aquestes famílies va arribar a ser una de les més importants i riques del país i com finalment va acabar arruïnant-se per múltiples causes, i malgrat no ser l'única si de les més importants, els canvis polítics que es van donar durant els segles XVIII-XIX a Espanya.

Escenaris de vida i mort / Tura Soler i Pagès
Soler i Pagès, Tura


En: Punxa. Girona, núm. 66 (octubre 2024), p. 100-102 : il. (Autor local)